83. Orgue de la Capella de Mare de Déu del Claustre, Catedral de Solsona, Solsonès.

A dreta del transsepte trobem la Capella del Claustre on es venera l’escultura en pedra de la Mare de Déu del Claustre , que es cataloga segons autors com plenament romànica del segle XI o de transició entre el romànic i el gòtic, està considerada com un dels exemplars més singulars d’aquest tipus d’icones a Catalunya.

Maria se’ns presenta amb corona i amb un ric vestuari amb plecs i volums que podrien confirmar una autoria més tardana, en una posició gairebé frontal, asseguda al tron damunt d’un coixí, amb els cabells recollits, de forma singular en aquest tipus de imatges, en unes llargues trenes que li baixen per les espatlles. Amb la ma dreta aguanta el ceptre i té a la falda esquerra a Jesús assegut, a qui mira de forma hieràtica. El Nen es representa descalç, ricament vestit a l’igual que la Mare, i situat en una posició obliqua respecte a la Mare, beneint als fidels amb la ma dreta. La Mare de Déu aixafa amb els peus calçats dos animals monstres que simbolitzen el mal.

La tradició ens parla que fou trobada a l’entorn del segle XIII al pou del claustre, on havia estat amagada per salvar-la d’algun perill d’ agressió anterior. Un dels monjos de la comunitat, Berenguer de Font la situà en una petita capella dins del mateix claustre.
El 1419 ja tenia capella pròpia, sufragada pel mercader Pere Cirera. El dia de Nadal de l’any 1606 el primer bisbe de Solsona, Lluís Sanç de Còdol, va beneir una segona capella, d’estil gòtic, que és la situada actualment sota l’orgue. La tercera i actual és de l’any 1727 i fa les funcions de creuer de l’església. El retaule de la mateixa època fou destruït en un incendi en el decurs de la guerra del francès, l’any 1810. Finalment la capella es refeta totalment seguint les influències barroques. L’any 1902 es construí el nou cambril obra de August Font, constructor del cimbori de la Catedral de Barcelona. L’any 1928, l’arquitecte i president de la Mancomunitat de Catalunya, Puig i Cadafalch, va dissenyar el baldaquí i el tron actual de la imatge.

Després de la guerra civil es va procedir a una acurada restauració a càrrec de l’arquitecte Francesc Folguera, el decorador Evarist Móra, l’escultor F. Juventeny, l’altar de Puig Boada i part dels frescos, reconstruïts o dissenyats per Miquel Farré i Josep Obiols, i Jaume Padrós, encarregat del trasllat del mosaics i l’ornamentació.
L’any 1653, l’Ajuntament va nomenar a la Mare de Déu del Claustre com a patrona del municipi, com a agraïment per haver deslliurat a la ciutat de la pesta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario