96. Orgue de la Basílica de Santa Maria, Igualada, Anoia.

Orgue inicial del 1758 contruït per Antoni Boscà, reconstruït el 1912 per Miquel Bertran i restaurat per Gerhard Grenzing entre 1978 i 1990.
Disposició:
Orgue Major
Flautat violó 16'
Flautat principal 8'
Flautat 8'
Octava 4'
Nasard en 12ª 2 2/3'
Quinzena 2'
Nasard en 15ª 2'
Plens IV
Plens III
Corneta V
Trompeta real 8'
Baixons i clarins 4' - 8'
Clarins 2' - 8'

Recitatiu

Flauta Harmònica 8'
Flautat Violó 8'
Veu Celeste 8'
Octava 4'
Quinzena 2'
Cimbalet III
Fagot-Oboè 8'
Clarinet 8'

Pedal
Contres 16'
Contres 8'
Octava 4'
Corn 2'
Bombarda 16'
Trompeta 8'
  • Fitxa completa a acorgue.cat 

95. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Feliu, Torelló, Osona.

Sant Feliu de Torelló és una església catalogada com a monument del municipi de Torelló (Osona) i protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció

Església de tres naus amb el transsepte marcat i una cúpula al creuer. La nau es divideix en quatre trams el primer, als peus, és destinat al cor. S'obren capelles laterals, tres per banda. A la part del creuer s'hi forma una capella fonda amb cúpula. La cúpula central és sostinguda per petxines i decorada amb pintures d'en Rifà. La façana és orientada a ponent i presenta tres portals d'arc de mig punt emmarcats per dovelles de pedra. Al damunt hi ha un òcul de forma ortogonal amb els angles arrodonits. Al capcer és triangular. A cada costat s'hi eleven unes torres de secció quadrada, amb tres pisos de finestra i les teulades de ceràmica, la barbacana es troba molt decorada. La façana està decorada amb esgrafiats. A migdia hi ha un altre portal d'accés al temple. El campanar és de torra de secció octogonal. L'estat de conservació és bo.

Història

L'església de Sant Feliu de Torelló ja existia al 881, fou reedificada en més d'una ocasió, i esdevingué, el 1672, la construcció actual, precedida de dues torres a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El projecte inicial fou traçat per Fra Josep de la Concepció, carmelità descalç, però l'edificació fou molt lenta: el 1688 fou beneïda la nau central, la façana i el campanar es construïren el 1704 i el 1713, i encara s'edifica més tard sobre la façana. La restauració moderna fou obra de l'arquitecte Josep Mª Pericas. El 1936 fou destruït l'antic retaule de Pau Costa obrat entre 1706 i 1710. En un dels altars laterals es venera Sant Fortià, un dels Sants més venerats a la Vila. Destaquen també l'Últim Sopar de 1941, de l'absis central de la parròquia, fet per Lluís Masriera i Rosés.

94. Orgue de l'Església del Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, Torelló, Osona.

El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera és un conjunt religiós situat al Puig de les Tres Creus sobre la vila de Torelló en la comarca d'Osona. Originalment un oratori del segle XIII, ha estat reconstruïda tres vegades, com a capella romànica al segle XV i com a capella popular al segle XVIII. El santuari actual, format per l'església i l'habitatge de l'ermità, és una obra noucentista de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros.

L'aplec de Rocaprevera se celebra el tercer diumenge de setembre, considerat com una segona festa major.

Història

Els seus orígens són del segle XIII. L'any 1284, el torellonenc mossèn Marc Roca va fer erigir un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera són del 1402. El batlle Antoni Vinyes va deixar en testament la voluntat de convertir l'oratori en capella després del guarir-se de l'epidèmia de pesta del 1410 a Barcelona.

L'any 1429 es va finalitzar la nova capella en estil romànic i l'any 1443 s'hi va afegir un campanar d'espadanya.
Al segle XVIII es trobava en estat ruïnós i la capella va ser enderrocada i construïda de nou per iniciativa popular. Les obres van durar entre 1780 i 1805.

L'arquitecte Josep M. Pericas va dictaminar greus deficiències en l'edifici i va proposar una nova reconstrucció. L'obra es va dur a terme entre 1923 i 1924. Durant la Guerra Civil Espanyola el temple es va utilitzar com a corral de bestiar i es va destruir la imatge de la Mare de Déu, els retaules i la decoració. Després de la guerra es va restaurar l'edifici, finalitzant el campanar projectat per Pericas.

Etimologia

Localment s'anomena Rocapervera per deformació popular. Existeixen dues versions versemblants per explicar l'origen del nom Rocaprevera. El campanar del segle XV tenia la inscripció "Oratori fet en MCCLXXXIV a cost de mossèn March de Roca prevera". D'aquesta forma el nom es referiria al prevere Roca. Segons una altra interpretació, el nom prové de la roca on creixia l'arbre pebrer (Schinus molle), significant «roca pebrera».

Arquitectura

És un temple de planta de creu amb capçalera semicircular i campanar adossat, de planta quadrada al primer nivell i circular al segon, amb obertures de mig punt. A la base de l'absis hi ha un recobriment de carreus de pedra ben tallats i polits, i està coronat per unes filades d'arcades amb vitralls i una sanefa imitant les dents de serra. Té un creuer amb cimbori, a l'exterior quadrat, cobert amb una teulada de ceràmica verda.

93. Orgue de l'Església de Santa Bàrbara, Santa Bàrbara, Montsià.

L’orgue de l’Església de Santa Bàrbara de Santa Bàrbara és d’estètica romàntica francesa i va ser construït per l’orguener valencià Pedro Palop el 1920.

És un orgue molt original ja que la seva façana principal els tubs están pintas simulat de ser metàlics ja que en realitat son tubs cudrats de fusta.

Notes sobre l'orguener reusenc Josep Cases i Soler (1743-1802).

Ningú no dubta de la importància de Reus a l'època moderna; al segle XVIII, esdevé la segona població de Catalunya després de Barcelona. No ens ha d'estranyar, doncs, que al set-cents hi localitzem una família de constructors d'orgues.

En primer lloc, ho devem a la gran multiplicitat d'artesans especialitzats que hi havia, ja que la concentració d'oficis afavoria l'orguener en la construcció de la seva obra; així, per exemple, podia demanar la col·laboració i ajuda d'argenters, estanyers, fusters, serrallers, escultors, dauradors, ferrers, etc.

DOCUMENT en PDF

 

92. Orgue de l'Església Prioral de Sant Pere Apòstol, Reus, Baix Camp.

L’orgue de l’Església Prioral de Sant Pere Apòstol de Reus té el moble d’estètica neoclàssica i la sonoritat amb una certa influència romàntica francesa.
Va ser construït, el 1960, per Órganos Nuestra Señora de Montserrat de Joan Rogent de Collbató.

91. Orgue de l'Església de Sant Pere Apòstol, Montbrió del Camp, Baix Camp.

L’orgue de l’església de Sant Pere Apòstol de Montbrió del Camp és un orgue d’estil barroc construït el 1792 per l’orguener Josep Folch de Riudecanyes i restaurat el 1992 per l’orguener alemany Gerhard Grenzing.

90. Orgue de l'Església de Santa Maria la Major, Montblanc, Conca de Barberà.

L’orgue de l’Església de Santa Maria la Major de Montblanc és d’estil barroc català i l’instrument totalment original (orgue i cadireta) més antic de Catalunya.
La cadireta és d’autor desconegut i va ser obrada entre 1607 i 1636; la recompongué i va construir l’Orgue Major, l’orguener Josep Boscà a partir de 1703 i l’última restauració va anar a càrrec de Gabriel Blancafort i Georges Lhôte el 1977.

89. Orgue de l'Església de Sant Pere Apòstol, Cambrils, Baix Camp.

L’orgue de l’Església de Sant Pere Apòstol de Cambrils és d’estil romàntic alemany. Va ser construït per E.F. Walcker & Co el 1920 per a un convent del Nord de l’estat espanyol i instal·lat i adaptat a l’Església de Sant Pere Apòstol de Cambrils entre els anys 1962 i 1964. El 2006, va ser restaurat per A&K Orgues de Vent de Barcelona.
 
Construït per l’empresa alemanya Walcker i adquirit per la parròquia els anys 60 provinent de Bilbao. Té dos teclats manuals i pedaler. Transmissió pneumàtica-tubular. Restauració a carrec d’A i K l’any 2005.
 
Disposició
 
 
Orgue major
 
Principal 8’
Flauto amabile 8’
Viola di Gamba 8’
Oktave 4’
Oktave 2’
Trompeta 8’
 
 
Orgue expressiu:
 
Salicional 8’
Voix Celeste 8’
Liebl Gedeckt 8’
Flauto dolce 4’
Pedaler: (27 notes)
Subbass 16’
 
 
Acoblaments:
 
Bass Coppel
Suboctave II-I (II-I 16')
Superoctave II-I (II-I 4')
I-P
II-I
superoktave Coppel I
Tutti
Tremolo