Cornucòpia: Nou disc de GRALLAIORGUE

Primer treball discogràfic de música per a gralla i orgue. Us presentem el primer treball discogràfic de música per a gralla i orgue, una combinació insòlita que us sorprendrà, més enllà de la potència sonora, en fer-vos descobrir una gran versatilitat i riquesa de matisos. La unió d’aquests dos instruments parteix de la voluntat d’explorar, amb imaginació, ambició i rigor, nous camins per a aquesta formació amb l’objectiu de consolidar un repertori propi


Compreu el disc  >>>>>AQUÍ<<<<<

Font: www.grallaiorgue.cat Text de presentación de la web.


"Us presentem el primer treball discogràfic de música per a gralla i orgue, una combinació insòlita que us sorprendrà, més enllà de la potència sonora, en fer-vos descobrir una gran versatilitat i riquesa de matisos. La unió d’aquests dos instruments parteix de la voluntat d’explorar, amb imaginació, ambició i rigor, nous camins per a aquesta formació amb l’objectiu de consolidar un repertori propi. S’inspira en les arrels i la tradició de cada instrument: La gralla, protagonista de la música festiva i de carrer, beu de la tradició popular i al costat de l’orgue afronta un nou repte tècnic i interpretatiu. L’orgue, lligat a la tradició culta i litúrgica, esperonat per la gralla, mostra la seva vessant més popular, tal com havia fet en les llibertats d’orgue.

Com els fruits de la Cornucòpia -el corn de l’abundància- hem procurat proveir d’un repertori singular de fonts i estils diversos: obres sobre melodies populars o composicions de nova creació; adaptacions d’obres per a instruments propers o encàrrecs a compositors catalans actuals; des de la música contemporània fins al jazz, la música tradicional o la cobla.Des dels inicis, el 2010 hem anat consolidant una trajectòria estable que ens ha portat a oferir concerts arreu de Catalunya:  Catedrals de Barcelona i Tarragona, Festival Tradicionàrius a Santa Maria de Gràcia, Festival Internacional d’Orgue d’Igualada, Monestir de Montserrat o El Vendrell, entre d’altres, on hem estrenat moltes de les obres que formen el nostre repertori."


106. Orgue de la Parróquia Santa Eulàlia, Esparraguera, Baix Llobregat.

Santa Eulàlia d'Esparreguera és una església del municipi d'Esparreguera inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.



Descripció




És una església d'una nau, molt àmplia, capçada per un absis de planta heptagonal i coberta per una volta de creueria, els nervis de la qual recolzen sobre pilastres, d'estil clàssic, adossades. Les claus de volta presenten una ornamentació d'estil classicitzant. Entre els contraforts hi ha capelles laterals. Tant les portes nord i sud de l'església, com les de les sagristies, són renaixentistes, amb una estructura de columnes dòriques que sostenen sengles entaulaments.




El campanar, que no fou acabat fins al 1636, és de secció poligonal i realitzat en estil barroc, tot esdevenint un autèntic mirador del Llobregat. És el segon campanar més alt de tot Catalunya, després del de Valls. Tot l'edifici és fet amb pedra, construït en un estil que estructuralment segueix la tradició del gòtic català encara que en l'ornamentació incorpora un llenguatge renaixentista i barroc. La façana de ponent va ser decorada amb un mural de ceràmica d'Enric Serra entre 1950 i 1954.


Història



L'any 1316 es bastí una església a la vila perquè la de Santa Maria del Puig era molt llunyana. Amb el temps, aquesta nova església dedicada a Santa Eulàlia va esdevenir la parròquia d'Esparreguera. Aquesta, va ser substiuida per un nou edifici beneït el 1612. El temple sofrí danys en la guerra del Francès i serví com a caserna de les tropes isabelines en la primera Guerra Carlina, cosa per la qual restà molt malmesa.




Del 1866 consta un projecte de restauració d'Elies Rogent, però les obres serien interrompudes poc abans de la Revolució de Setembre de 1868. Reoberta al culte el 1874, la façana era encara inacabada. El 1936 un escamot foraster profanà l'edifici i cremà els retaules i la fusta de l'orgue -que era del segle XVII-, així com l'arxiu de la parròquia. Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 l'església serví de garatge i magatzem. Fou reconstruïda posteriorment pel rector Mn. Garriga i Armajach.