ARTÍCLE: El forat buit de l’orgue i de la música del cel

Els assistents als concerts de la sala simfònica de l’Auditori barceloní observem al fons de l’escenari, des de la seva inauguració l’any 1999, una cavitat de grans proporcions buida. És l’espai reservat als tubs de l’orgue que no s’ha construït mai per qüestions pressupostàries, a diferència del paper atorgat a aquest rei dels instruments a qualsevol altre sala de concerts de música clàssica.

És una absència reveladora de l’equivocat paper declinant concedit a la grandesa d’un instrument de geologia montuosa que en altres èpoques havia jugat un paper central en la composició i l’execució de la música del cel, a l’ímpetu fabulós de la seva prodigiosa varietat de tons en la modulació del vent, expressada com una set biològica d’intensa emoció, en una resplendor severa, longeva i greu de la voluptuositat musical, de l’aquietament de l’esperit, de la profunda i torbadora experiència sensorial de la música que commou en el seu viatge interior.

La sala gran de la Philarmonie de París, construïda per l’arquitecte Jean Nouvel i inaugurada el 2015, acaba d’estrenar el seu orgue de 6.055 tubs, fabricat per l’empresa austríaca Rieger. Sense sortir de París, la sala de concerts de la Maison de la Radio anuncia l’estrena del seu el mes de maig vinent.

Això també és un fet revelador del paper que altres capitals reconeixen a l’actualitat de l’instrument en tota mena d’estils, del barroc fins a la música contemporània, no només com a patrimoni del repertori sacre.


El forat buit de l’orgue i de la música del cel.


Ara actua fins i tot un cotitzat organista punk, el jove nord-americà Cameron Carpenter (el maig del 2015 ho va fer al Palau de la Música barceloní), format a la Julliard School i titllat del “Lang Lang de l’orgue”. A Barcelona va declarar: “Aquest instrument ha estat a l’avantguarda tecnològica musical. Fins a la invenció del telèfon va ser la màquina més sofisticada creada per l’home”.

Catalunya disposa de bons constructors orgueners (Blancafort a Collbató, Gerhard Grenzing al Papiol, per exemple) i bons instrumentistes de l’especialitat. La majoria dels 330 orgues comptabilitzats a Catalunya (tot sovint a temples i catedrals, però també al Palau de la Música o al Palau Nacional de Montjuïc) es deterioren per manca d’ús continuat.

L’organista Josep M. Escalona va publicar l’any 2001 l’estudi L’orgue a Catalunya. Història i actualitat, en el qual n’enumerava 337 i n’estudiava els 24 més significatius. L’any 2004 l’església barcelonina de Santa Gemma, al carrer Capità Arenas, va estrenar el seu orgue de 3.516 tubs amb un concert de l’organista Jordi Figueras que incloïa, naturalment, obres de Johann Sebastian Bach.

L’any 2010 estrenava el seu nou orgue Blancafort l’abadia de Montserrat, on se celebra cada any un festival internacional de l’especialitat. Dos anys després ho feia el nou orgue de l’abadia de Poblet, fabricat per l’empresa suïssa Metzler Orgelbau.

L’actualitat de l’orgue, segons on, va molt més enllà del repertori convencional. Per contra, segons on, és només un forat buit que guarda el secret de les seves hores daurades, particulars, transcendents enfront del missatge pla i veloç de l’atordiment, la saturació i la trivialitat.



122. Orgue del Auditori "Forum Berger-Balaguer", Vilafranca del Penedès, Alt Penedés

La Casa Modernista Fòrum Berger Balaguer va ser construïda entre els anys 1910 i 1914 obra dels arquitectes Santiago Güell i Marcel·lí Cosquillat. L’Obra Social de Caixa Penedès adquirí l’edifici l’any 1978 i amb ànima de convertir-lo en un equipament cultural de referència va realitzar un intens procés de restauració, transformació i adaptació d’algunes dependències. El 22 de desembre de 1986 amb motiu de la inauguració de la sala d’exposicions “l’Aula de Cultura” es va obrir al públic.

Façana de l'Orgue

Imatge de l'Orgue dins de l'Auditori


Posteriorment s’adequaren les sales de reunions del pis superior i el condicionament de l’Auditori per adaptar-lo a les noves tecnologies i a la creixent i variada demanda d’activitats a celebrar-hi. Com a resultat d’aquesta reforma, el Fòrum Berger Balaguer obre les seves portes a persones i entitats, posant a la seva disposició quatre espais emblemàtics totalment equipats: L’Aula de Cultura, L’Auditori, les Sales de Reunions i la Casa Museu Berger Balaguer, per a celebrar-hi exposicions, concerts, conferències, reunions, i altres activitats en un dels entorns modernistes més cèntrics i originals de Vilafranca del Penedès.


L'ORGUE

Aquest orgue va ser cosntruït per l'orguener Gabriel Blancafort l'any 1988. L'orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes, de C1 a g5, i d'un pedaler de 30 notes, de C1 a F3. Els dos teclats són de transmissió mecànica, el pedal és de transmissió mecànica per raons d'espai. Va ser inaugurat el 9 i 10 de juny de 1988 per l'organista David Philip Dobson. Té un total de 769 tubs.

REGISTRES


ORGUE MAJOR (1r. teclat)

  • Flautat 8'
  • Espigueta 8'
  • Octava 4'
  • Flaviolet 2'
  • Plens III-IV 1 1/3''


EXPRESSIU (2n teclat)

  • Bordó 8'
  • Tapadet 4' (xemeneia)
  • Quinzena 2'
  • Dinovena 1 1/3'
  • Regalies 8'


PEDAL

  • Subbaix 16'
  • Baix 8'
  • Coral Baix 4'


ACOBLAMENTS

  • I al Pedal
  • II al Pedal
  • II a I


ENLLAÇOS EXTERNS



121. Orgue de l'Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, Sitges, Garraf

Sant Bartomeu i Santa Tecla és una església parroquial del segle XVII amb nombroses modificacions posteriors. La seva figura asimètrica, en un turó que presideix la platja és una de les imatges més característiques de la vila garrafenca de Sitges.

Es tracta d'un temple barroc de tres naus amb volta de punt rodó reforçada per nervadures. Aquesta església és del segle XVII, i se situa en el mateix lloc que ja havia acollit dues esglésies anteriors, una de romànica i una de gòtica (del 1322) impulsada per Bernat de Fonollar, de la que es coneix poc degut a la pèrdua de la documentació anterior al segle XVII. La construcció s'inicià el 1665 i l'església va ser beneïda el 18 de juliol del 1672. Un dels dos campanars, la torre del comunidor, és dos anys posterior; el 1868 s'hi van posar les campanes i el rellotge de la vila, un cop enderrocada l'antiga Torre de les Hores del carrer Major. Al segle XIX es van fer novament obres d'importància: entre 1854 i 1856 es construí la capella del Santíssim i el 1868 es reformà el segon campanar, de planta octogonal.


Un Orgue impressionant.

Façana de l'Orgue.

Imatge de l'Orgue.


L'església conserva diversos retaules. En primer lloc, la part central del retaule renaixentista (1499) de Sant Bartomeu i Santa Tecla, obra del pintor napolità Nicolau de Credença. Aquest fragment és el que en queda de la taula central i representa els sants patrons de la vila. Substituí uns retaules gòtics de 1324 que Bernat de Fonollar va encarregar a Ferrer Bassa per a les capelles de Sant Miquel i de Sant Pere Màrtir, pels quals va pagar 300 sous barcelonins.[1] Arran de la construcció de l'església barroca, fou traslladat al santuari de la Mare de Déu del Vinyet, d'on en tornà el 1939 per a ser instal·lat rere l'altar.

Sota el cor es conserven dos sepulcres gòtics (anys 1317 i 1322) amb les restes de Bernat de Fonollar, Galceran de Ribes i Galceran de Pacs. El baptisteri i la capella lateral -dedicada a la Mare de Déu de Montserrat- mostren pintures de Pere Pruna. Entre el 1950 i el 1951, l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi realitzà obres al cimbori i a l'altar major.

A banda de la nau i el creuer del temple, cal esmentar dues capelles del segle XIX annexes: la de l'Ecce Homo i la del Santíssim (aquesta amb pintures modernes de Darius Vilàs, que també pintà el presbiteri, tot per encàrrec del filantrop americà Charles Deering). Per la sagristia es pot accedir a la capella de la Verge dels Dolors.


L'ORGUE


L'orgue de la parròquia de Sitges va ser construït per Bartomeu Triay els anys 1696-97. D'aquest primer orgue només en queda la caixa, obra de l'escultor Joan Roig. Aquest orgue va ser reformat per Isidoro Fierro l'any 1899 va ser destruït l'any 1936. L'any 1951 va ser reconstruït per Alberdi.
L'orgue actual és una reconstrucció feta per Gerhard Grenzing entre els anys 1982-89.

L'orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C- g''') i d'un pedaler de 30 notes ( C-f').


REGISTRES


CADIRETA C-g'''
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Dissetena 1 3/5'
  • Dinovena 1 1/3'
  • Cimbalet II-III ½
  • Regalies 8'

ORGUE MAJOR C-g'''
  • Flautat 8'
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Tapadet 4'
  • Dotzena 2 2/3'
  • Flabiol 2'
  • Ple III-IV 1 1/3'
  • Trompeta 8'
  • Baixons i Clarins 4'i 8'

PEDALER C-f'
  • Contra 16'
  • Flautat 8'
  • Octava 4'
  • Bombarda 16'
  • Clarí 4'

COMBINACIONS
  • Cadireta a l'orgue major
  • Orgue Major a pedal

EFECTE
  • Trèmolo

ENLLAÇOS EXTERNS


120. Orgue del Santuari de la Mare de Déu del Vinyet, Sitges, Garraf

El santuari de la Mare de Déu del Vinyet és un edifici religiós actualment integrat en la zona urbanitzada del Vinyet al municipi de Sitges (Garraf) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església és una construcció de tres naus, les laterals de menor altura i un absis semicircular molt sobresortint. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. El campanar, aixecat a la dreta, és de base quadrada i té coberta de pavelló de rajola. La façana de composició simètrica, té porta d'accés centrada d'arc de mig punt, emmarcada per quatre columnes d'inspiració dòrica i entaulament amb fris decorat amb pintures de motius vegetals.

Hi ha esferes de coronament, una garlanda de raïms i una inscripció commemorativa. A la part central hi ha una obertura circular. Al coronament de la façana hi ha un timpà triangular i un petit arc triomfal amb la imatge de la Mare de Déu, còpia de l'anterior realitzada per l'escultor Pere Jou. El mur és arrebossat, imitant carreus. L'interior de quatre trams i amb decoració pictòrica, presenta absis rectangular, voltes de creueria i cor als peus.

A l'exterior esquerra de l'església, en un petit porxo (el Porxo dels poetes) s'enquibeixen els llantions i espelmes dels fidels, deslliurant de fum la nau. A la dreta de l'església s'hi annexa un cos d'edifici amb el despatx del santuari i la residència de l'ermità.


L'ORGUE


Dins el temple barroc tardà , edificat el 1727 i en la planta alta que rodeja la nau del temple, on hi ha els cor dels cantors, s'accedeix a la càmara posterior de l'orgue, on es troben també una exposició de mantells de la Verge i gran nombre d'ex-vots. Des d'aquesta estança s'accedeix a la tribuna de l'orgue per una escala. Aquí es pot veure la biga que moguda a mà alimenta les manxes de l'orgue. Aquest dispositiu es va utilitzar fins fa uns vint anys en que es va instal·lar un motor elèctric, actualment es pot fer servir si no hi ha electricitat.

L'Orgue situat al lateral de la nau amb cadireta i de tribuna.


La tribuna de l'orgue està encerclada per una barana de fusta amb plafons i relleus molt ben treballats. Els dos plafons que es troben a la part dreta del banc de l'organista hi ha, en baix relleu, una arpa i una trompeta amb ornaments florals. A l'altra banda hi ha una lira i una guitarra també amb elements florals. La façana de cadereta que hi ha a mitja tribuna té només una funció exclusivament decorativa ja que els seus tubs no sonen, ni hi ha una cadireta real al seu darrere.

Imatge de la "manxa" original.


Aquest orgue va ser construït l'any 1857 per l'orguener barceloní Cayetano Vilaroedo . Consta d'un sol teclat manual de 54 notes ( C- f''') amb dotze jocs i un efecte. Al pedal hi ha 13 notes ( C-c) amb pistons.Aquesta octava greu és independent i reforça el so greu dels registres de flautats i es de recent col·locació, fa uns deu anys durant la reforma efectuada per l'orguener Francesc Benaque.


REGISTRES


TECLAT MA ESQUERRA

  • Trompeta 8' Partit de mà esquerra. Tubs en batalla.
  • Flautat 8'
  • Ple de dues fileres
  • Bordó de fusta 8'
  • Quinzena 2'


TECLAT MA DRETA

  • Clarins 4' Partit de mà dreta. Tubs en batalla
  • Corneta de 4 rengles de ma dreta
  • Tapadet 4'
  • Dotzena 2 2/3 ( a partir de C2)
  • Bordó 8'
  • Octava de fusta 4'


EFECTE

  • Trèmol


ENLLAÇOS EXTERNS



119. Orgue de l'Església de la Trinitat, Vilafranca del Penedès, Alt Penedès

L'Església de la Trinitat és un temple del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) protegit com a bé cultural d'interès local.

L'església té una sola nau sense creuer amb volta de canó lleugerament apuntada. Presenta cinc capelles laterals per banda i l'absis és rectangular. La porta d'entrada és neogòtica. El campanar és de planta octogonal. La Capella del Remei és contigua, amb porta de 1615 la inscripció es troba al timpà. El conjunt ocupa la cantonada del carrer de la Font amb el carrer dels Trinitaris.

L'Església de la Trinitat es va edificar al lloc ocupat anteriorment per una antiga església dedicada a la Mare de Déu del Remei -part occidental- i una part de l'antic Hospital del Sant Esperit, construït el 1272 i ocupat pels frares trinitaris des del 1557. Les obres van començar el 8 de desembre de 1578 i van concloure al llarg del segle XVII.

L'Orgue data de l'any 1929.


El 1868 es va convertir en segona parròquia de Vilafranca, per insuficiència de la de Santa Maria. El 1902 Eugeni Campllonch va projectar l'altar major. El 1908 es va acabar el nou campanar, en substitució d'un altre més primitiu i no tan alt.

La Capella del Remei va ser cremada l'any 1934 i va ser reconstruïda de nou i inaugurada l'any 1935. Ara és la Capella del Santíssim.

La imatge de la Mare de Déu de Montserrat, segons l'antiga propietària, la sra. Benach, l'escultura és anterior al 1936, ella fou la donadora de l'escultura a l'església de la Trinitat.

Façana principal de l'Església de la Trinitat.


La capella del Remei, cremada el 1934, es reconstruí de nou i s'inaugurà el 1935. El director de l'obra fou l'arquitecte Josep Brugal i el pintor Lluís Mª Güell. Ara és la capella del Santíssim de l'església de la Trinitat. La pintura mural és anterior a la data de la crema i fou restaurada posteriorment.


L'ORGUE


Construït per l'orguener Miquel Bertran l'any 1929. Està situat a un lateral del cor que hi ha al final de l'Església. Consta de dos teclats manuals de 61 notes, de tracció mecànica i un pedaler de 30 notes de transmissió pneumàtica.

Va ser transformat per Lluís Camps el 1960 que li va fer una consola nova i va renovar la major part de la tubería. Actualment segueix funcionant però en condicions força precàries.



REGISTRES


I ORGUE MAJOR (C-c'''')

  • Bordón 16'
  • Bordón 8'
  • Flautado 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Lleno


PEDAL ( C-f')
  • Subbajo 16'

II RECITATIU ( C-c'''')

  • Cor de nuit 8'
  • Flauta octaviante 4'
  • Nazardo 2 2/3'
  • Gamba
  • Voz celeste
  • Trompeta 8'

COMBINACIONS

  • I-P
  • II-P
  • II-I

EFECTES

  • Expresión
  • Fuerte
  • Tutti
  • Trémolo

ENLLAÇOS EXTERNS


118. Orgue de l'Església de Sant Salvador, el Vendrell, Baix Penedès

Sant Salvador del Vendrell és una església del Vendrell inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església parroquial del Vendrell és dedicada a Sant Salvador. L'exterior és format per una façana amb tres cossos. El central conté la porta principal, una gran rosassa i és rematat per un arc de mig punt. El de la banda dreta té un balcó d'arc rebaixat. A l'esquerra es troba la torre del campanar amb el rellotge i amb un altre balcó d'arc escarser.

L'interior consta d'una nau central amb capelles laterals (tres per banda), creuer i absis decorat amb una conquilla. A la part central del creuer hi ha una gran cúpula. La nau central té trams i queda separada de les capelles laterals per obertures d'arc de mig punt intercalades per pilastres adossades d'on arrenca un sobresortint entaulament on s'hi recolza la volta de canó. Als peus de l'església hi ha el cor, sota el qual hi ha un arc carpanell suportat per dues grans pilastres.

La porta amb llinda és de considerables dimensions. A les dues bandes hi ha tres cossos de pedra (el central sobresortit), cadascun d'ells amb una columna adossada. Les columnes són bombades i tenen una gran base quadrada i capitells formats per fulles d'acant i volutes. La columna que destaca té dues fornícules amb conquilla a cada banda. Sobre els capitells descansa un fris molt trencat (típic del barroc) que està rematat per dues grans volutes.

Dins la figura geomètrica que es troba entre la llinda i el fris hi ha una decoració a base de motllures que descriuen línies corbes, al centre de les quals es troba una imatge molt erosionada que potser representa Sant Salvador.

L'Orgue data des de l'any 1777.


El campanar és a la banda esquerra de la façana principal de l'església i format per una torre de considerable alçada. La part inferior és formada per un basament quadrat, rematat per uns pinacles situats en el vèrtex superior. En aquest hi veiem el rellotge, un balcó amb arc escarser i una cornisa decorativa.

La resta és una torre vuitavada formada per quatre cossos separats entre ells per cornises, menys el tercer, que és separat per una cornisa i una bonica barana de pedra rematada per pinacles. El segon cos té unes obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Els dos últims cossos són de diàmetre més reduït que els altres, i hi destaquen unes finestres amb arc de mig punt una volta que sosté un àngel.

Façana barroca i principal del temple.


L'àngel que se situa al cim del campanar és una figura exempta feta de bronze i amb molt detallisme. Té una actitud severa i concentrada. La figura s'aguanta amb una sola cama, l'altra és encongida cap al darrere. Té un braç col·locat a la cintura i l'altre estirat cap al davant (senyalant la direcció del vent). El cap de l'Àngel és coronat amb una corona de llorer i flors.

La trona és feta de fusta molt treballada i consta d'àmbit i tornaveu. A l'àmbit s'hi accedeix per una escalinata de fusta amb balustrada. Aquest es recolza en la mènsula de fusta. Té forma poligonal, presenta sis cares, de les quals, les quatre centrals tenen imatges en alt relleu dels quatre evangelistes amb els seus respectius signes.

A un metre de distància de l'àmbit i adossat a la paret, es troba el tornaveu de forma octogonal i rematat a la part superior per unes petxines intercalades amb volutes de disposició radial, que sostenen la figura d'un Sant.



L'ORGUE


Aquest orgue fou construït per l'orguener de procedència suïssa Ludwig Scherrer, l'any 1777. És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil, a diferència de molts altres orgues de Catalunya.

L'any 1929 i amb l'impuls del mestre Pau Casals, va ser restaurat per Silvio Puggina, que en va canviar la ubicació desplaçant-lo des d'una tribuna lateral al centre del cor. L'any 1963, Gabriel Blancafort hi feu una nova intervenció restituint la cadireta i afegint un pedaler de 30 notes, de transmissió elèctrica. Actualment, tot i que segueix funcionant per a la litúrgia i les classes de música, pateix greus deficiències que no el fan apte per a fer-hi concerts. Requereix una restauració amb profunditat.

El teclat i pedaler que va ser instal·lat posteriorment.


És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la guerra Va ser restaurat pels orgueners Rogent-Blancafort, l'any 1963.


REGISTRES


CADIRETA CD-c'''

  • Bordó 8'
  • Flautat 4'
  • Flauta travessera 8' (c'-c''')
  • Nasard 12ª 2 2/3'
  • Nasard 19ª 1 1/3'
  • Cornetins IV ( c'-c''')
  • Cromorn 8'


ORGUE MAJOR CD-c'''

  • Cara 8'
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Nasard 12ª 2 2/3'
  • Nasard 15ª 2'
  • Fornitura IV
  • Alemanya IV
  • Címbala III
  • Címbalet III
  • Corneta major 8' VII ( c'-c''')
  • Nasard 17ª 1 1/3'
  • Veus humanes 8'
  • Trompeta 8'
  • Clarins de campanya 4'-8'
  • Clarins de quinzena 2'-8'
  • Trèmol


ECO ( mà dreta) (c'-c''')

  • Violins 8'
  • lautat 8'


PEDALER C-f' (30 notes)

  • Subbaix 16'
  • Contres 8'
  • Bordó 8'
  • Flauta 4'


ACOBLAMENT

  • Orgue Major a Pedal

ENLLAÇOS EXTERNS



117. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Andreu, Puigdàlber, Alt Penedès

L'actual temple parroquial és un edifici modern inaugurat el 23 de gener de 1942, el qual va substituir una església anterior d'estil barroc que, originàriament, havia estat sufragània de Santa Fe del Penedès.

En donar-se, l'any 1868, la segregació de la parròquia de Puigdàlber de la de Santa Fe, passant aquesta a formar part de la parròquia de la Granada, el temple parroquial barroc esdevingué petit per acollir la feligresia de la nova parròquia, la qual abraça no tan sols el propi municipi, sinó que s'estenia als termes veïns de Font-rubí, el Pla del Penedès i Subirats.

Pel 1932 es torna a posar de manifest la necessitat de l'arranjament i ampliació del temple, i s'optà aleshores per la construcció d'un nou temple i "efectuar en la actual iglesia las obras necesarias para su conservación". L'esclat de la Guerra Civil del 1936 va aturar les obres del nou temple, el qual ja es trobava en un estat molt avançat, a punt d'ésser cobert per la teulada.

Les circumstàncies del moment van fer que l'edifici fos enderrocat i que les seves pedres fossin utilitzades per construir els refugis del camp d'aviació acondiciat provisionalment durant la Guerra Civil a Sabanell. Acabada la guerra, l'antiga església es trobava molt malmesa i amenaçava un possible ensorrament, per la qual cosa es prengué la decisió d'enderrocar-la, determinació, sens dubte, lamentable, encara que, tal vegada, necessària.

Un dels pocs orgues de caixa d'aquest blog.


De la primitiva església de Sant Andreu, en queden un parell de documents fotogràfics i una aquarel·la naïf de Melchor Villademont, veí del poble, data del 1931. Mossèn M. Trens, en el seu Inventari del tresor de les parròquies de la Diòcesis de Barcelona, redactat l'any 1926, descriu així l'església que ens ocupa: "Església molt petita, tres trams amb l'absis compresa, volta mig punt amb llunetes, capitells interessants d'estil compost barroer. Altar major recocó, bonic, petit. Altar Roser, només hi ha la Verge que és bonica, amb mimbre rosari.

Vera Creu plata, peu òval, decoració repujada, tija gerro, creu plana esgrafiada, vores i extrems ben florits, du l'inscripció" és de puixdalba 1694", 40x19x18 cm. Candelers fusta barrocs, bonics. Altres objectes litúrgics sense importància.

De tot el descrit únicament, però sortosament, es conserva la Vera Creu i una pica beneitera, no descrita per Mn. Trens, del segle XVII, que es guarda a l'atri de l'església nova.

L'actual temple no té cap valor arquitectònic. S'inicià la seva construcció l'any 1940, sota els plànols de l'arquitecte barceloní Manuel Puig Ganer.


L'ORGUE

És tracta d'un orgue de caixa, relativament transportable que està construint Isidre Vallès al seu taller a Puigdàlber. Es un orgue completament mecànic que consta d'un teclat de 51 notes (C- d'''). Té un total de 180 tubs.


REGISTRES
  • Bordó 8'
  • Tapadet 8'
  • Dotzena 2 2/3' (ma dreta, cs'-d''')
  • Quinzena 2'

ENLLAÇOS EXTERNS


116. Orgue de l'Església de Sant Pere, Sant Pere de Riudebitlles, Alt Penedès

L'església de Sant Pere està situada dintre del nucli més antic de la vila. En el seu origen era l'església de l'antic monestir benedictí de Sant Pere de Riudebitlles, fundat per Guifré de Mediona, senyor del lloc, i documentat des del 1026. El temple va ser reedificat entre els anys 1778 i 1780, de manera que només es conserven alguns elements romànics i gòtics de la construcció primitiva.

L'edifici té una sola nau amb absis poligonal i capelles laterals, per damunt de les quals hi ha una galeria. La façana presenta una porta d'accés romànica amb arquivoltes i brancals que mostren motius ornamentals. El campanar té planta octogonal. L'església es cobreix amb teulada a doble vessant.

A la dovella central superior de la portalada romànica es conserva un relleu amb la figura de mig cos de Sant Pere amb el bàcul sobre el cap i amb una clau a una mà i una palmeta a l'altra (la del martiri). A sobre mateix, però fora de l'arc de la portalada, hi ha un relleu amb la figura d'un xai vist lateralment, amb el cap girat endarrere i portant orla i una creu (el xai místic). Al coronament de la façana hi ha, en alt relleu, un animal fabulós, de mig cos i amb les dues potes del davant. Esquematització i expressionisme propis del romànic.


L'Orgue es trova al lateral de la nau principal.


A l'església hi trobem una pintura al fresc policroma, composta de dos panells i dues figures (Sant Erasme i Sant Jeroni), situada als panys laterals de l'absis. En un dels panells està representada l'escena de la Predicació de Pere, situat al centre, voltat de personatges (un soldat i tres apòstols a la dreta i tres dones, un nen i un home a l'esquerra) sobre alguns dels quals hi disposa una llengua de foc. L'escena està presidida pel colom de l'Esperit Sant i està situada sobre un paisatge amb ciutat al fons. El segon panell presenta l'escena de l'aparició de Jesús a Pere després de la Resurrecció, moment que li confia el govern de l'Església (Crist està al centre, voltat d'apòstols: quatre a l'esquerra i Pere a la dreta). El fons és de paisatge de part de mar amb barques, peixos i xarxes. Figurativisme tipificat.

Pintura i escultura de Sant Pere. és obra de Tomàs Bel (Escultor), Jordi Cantó (Decorador) i Lluciá Navarro i Rodon (Pintor i decorador). Escultura exempta, de fusta, adossada a la paret, amb la figura de Sant Pere assegut, vestit amb túnica i orla, amb una mà fent el senyal de predicació i amb la clau a l'altra. Al seu voltant hi ha, al mur posterior, una representació pictòrica policromada d'elements relacionats amb el Sant: la barca, el gall de la Passió, els peixos, les cadenes i elements relacionats amb el Papat.

L'ORGUE


Organería Española , S.A, va construir aquest instrument que compta amb un teclat manual partit de 51 notes ( C- d'''). La transmissió és pneumàtica i el teclat és transpositor. Fa forces anys que ha emmudit.


REGISTRES


MA DRETA

  • Flautado
  • Violón
  • Celeste
  • Cantabil
  • Tremolo


MA ESQUERRA

  • Flautado
  • Violón
  • Tutti
  • Motor
  • Prolongación

115. Orgue de l'Església Sant Sadurní d'Anoia, Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès

L'Església de Sant Sadurní és l'església parroquial de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès). Està protegida com a bé cultural d'interès local. 

L'església és al nucli més antic de la vila. A dins hi ha un conjunt de pintures murals policromes, situades a la part superior de la capella central de la capçalera i a la paret mitjana de la capella lateral dreta. Aquesta darrera, representa l'escena del Sant Sopar. 




Dins un interior arquitectònic i darrere una taula hi ha el Crist amb l'hòstia a les mans, i a banda i banda els deixebles situats a una distància d'ell, que està disposat formant gairebé un eix de simetria. Tots porten orla i van vestits amb túniques. La primera escena resta sense identificar, però està relacionada amb l'apoteosi de la Verge.



L'ORGUE


Aquest orgue va ser construït per l'orguener Joan Braun, enviat a Barcelona per la casa Walcker. És un orgue de tracció pneumàtica amb dos teclats manuals de 61 notes ( C-c'''') i un pedal de 30 notes ( C-f').

L'orgue està situat en una habitació de tres pisos al costat de l'evangeli. En el pis inferior, darrera una gelosia, hi ha la consola i al pis superior hi ha els tubs.


REGISTRES


PRIMER TECLAT
  • Flautado 8'
  • Bordón 8'
  • Salicional 8'
  • Octava 4'
  • Lleno 3a 4 hil.
  • Trompeta


SEGON TECLAT
  • Viola de Gamba 8'
  • Voz celeste 8'
  • Cor de noche 8'
  • Corno de Gamuza 4'
  • Nazardo 2 2/3'
  • Flauta pastoril 2'
  • Tremolo


PEDAL
  • Contrabajo 16'
  • Contrabajo 8'


ACOBLAMENTS
  • Unión II al I
  • I al pedal
  • II al pedal
  • Superoctavas I al I
  • Superoctavas II al I
  • Exclusión crescendo
  • Gran organo


EFECTES
  • Crescendo
  • Expresión
  • Tremolo


ENLLAÇOS EXTERNS



114. Orgue de l'Església de Sant Julià de l'Arboç, l'Arboç, Baix Penedés

Sant Julià de l'Arboç és l'església parroquial del municipi de l'Arboç declarada bé cultural d'interès nacional.

Església d'una sola nau (40 x 12m) amb sis capelles laterals per banda. Aquestes presenten un arc de mig punt i volta de canó. L'absis és pentagonal i al seu darrere hi ha la capella del Santíssim. La volta principal, de tradició gòtica, és sostinguda per arcs semicirculars i composta per cinc voltes de creueria amb nervis i clau decorada, que es recolzen damunt d'una cornisa sobresortint, davall la qual podem veure-hi un fris amb tríglifs i mètopes. Les parets laterals de les voltes tenen una sèrie de finestres d'arc de mig punt tapades amb vitralls. Als peus de l'església, i sota el cor, sostingut per un arc rebaixat, es troba el cancell.



A la façana principal hi destaca la gran portada del temple, composta de quatre columnes de fust llis que sostenen un fris. Els seus intercolumnis presenten unes fornícules buides. El timpà és semicircular i trencat, i té al mig una fornícula sostinguda per dos parells de mènsules. Damunt la portada hi ha una rosassa. A cada banda de la façana hi ha dues torretes quadrangulars de 28 m d'alçada, una té el rellotge i l'altre matraques.


L'ORGUE


Aquest instrument va ser construït per l'organer gironí, Salvador Aragonés. Aquest instrument té un teclat manual de quatre octaves ( C-c'') que està partit entre el si2 i el do3. Actualment no està en molt bones condicions. Esperem la seva propera restauració.


REGISTRES


MA DRETA

  • Principal 4'
  • Nasard
  • Bordó 8'


MA ESQUERRA

  • Principal 4'
  • quinzena 2'
  • Bordó 8'


EFECTES

  • Tremolo


ENLLAÇOS EXTERNS



113. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Llorenç, Lleida, Segrià

L'Església de Sant Llorenç de Lleida és una església de Lleida, d'estil romànic datada al segle XII, però amb ampliacions i acabaments gòtics. És la segona en importància de la ciutat després de la seu vella. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

L'església de Sant Llorenç està situada al centre del barri antic de Lleida, entre dues places, la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç. És un edifici de quatre naus: la nau central o la que equivaldria al temple primitiu, és d'estil romànic coberta amb volta de canó una mica apuntada i dividida en tres trams per arcs torals que descansen sobre unes columnes bessones adossades als pilars amb una estructura molt similar a la de la Seu Vella.

Doncs va ser construïda pels escultors i picapedrers que treballaven a ordres del mestre d'obra Pere de Coma, també mestre que va construir la Seu Vella. Aquesta nau conserva als seus peus, la porta més antiga del temple, que en època medieval, es comunicava amb un antic cementiri. Sota l'espai del presbiteri hi ha una cripta, que a partir del segle XVIII, quan els serveis catedralicis foren traslladats a Sant Llorenç, funcionà com a baptisteri.



Durant la primera meitat del segle XIV se li afegeixen les dues naus laterals, la nau de Santa Bàrbara i la nau de Santa Llúcia, les dues d'estil gòtic i comunicades amb la nau central mitjançant arcs apuntats de forma desigual recolzats en els murs romànics.




Mentre que, a finals de segle o principis del segle XV, s'amplià l'església amb una nova nau, la qual s'anomenà nau de Santa Úrsula i fou promoguda per la família del noble Berenguer Gallart. A aquesta nau s'adossà una torre-campanar i es va fer una porta d'entrada, que és l'actual pòrtic per on s'entra al temple i que s'assembla a la Portada dels Fillols de la Seu. Aquestes dues últimes modificacions també van ser sufragades per la família Gallart.


L'ORGUE MAJOR


Aquest orgue fou construït l'any 1997 per Gabriel i Albert Blancafort. Es tracta de l'orgue major d'aquesta església i es un orgue que també disposa de cadireta.

REGISTRES


ORGUE MAJOR (C1-G5)
  • Flautat 8’
  • Espigueta 8’
  • Octava 4’
  • Flauta de fus 4’
  • Dotzena 2’ 2/3
  • Quinzena 2’
  • Plens IV-V
  • Corneta Magna V (C#3-G5)
  • Trompeta Real 8’
  • Baixons (C1-C3)
  • Clarins (C#3-G5)

CADIRETA (C1-G5)
  • Bordó 8’
  • Tapadet 4’
  • Nasard 12ª
  • Quinzena 2’
  • Nasard 17ª
  • Dinovena 1’ 1/3
  • Cromorn 8’

PEDAL (C1-F3)
  • Subbaix 16’
  • Baix 8’
  • Flauta 4’
  • Trompeta 8’

ACOBLAMENTS
  • I/II
  • I/pedal
  • II/pedal
  • Trèmol (cadireta)

ALTRES ORGUES: Orgue de la Basílica Menor de Santa Maria d'Elx

L'Orgue d'Elx.


No ès un orgue català pero aquesta impressionant interpretació del moviment "Hivern" de les "Cuatres Estacions" de Antonio Vivaldi ens ha encantat. Interpretat per Jonathan Scott a l'Orgue major de Basílica Menor de Santa Maria d'Elx.





112. Orgue de l'Església Parroquial de Santa Maria, la Llacuna, Alt Penedès

Aquest orgue va ser construït per Organeria Española & Alberdi. També porta a la tapa un escrit amb el nom de l'orguener Montarbó. Consta d'un sol teclat manual de cinc octaves i un pedalier de 25 notes.

Veient el nombre de tubs que té i el de jocs fa pensar que es tracta de jocs amb tubs compartits.

Segons hem pogut saber l'orgue va ser traslladat des de Valldoreix o des del Maresme l'any 2000 a aquesta església.






REGISTRES


PEDAL ( C- c')

  • Bajo 16'
  • Principal 8'
  • leno 2H.


MANUAL ( C- c'''')

  • Violón 16'
  • Flautado 8'
  • Bordón 8'
  • Octava 4'
  • Flauta 4'
  • Nazardo 2 2/3
  • Decinovena 1 1/3
  • Chiflete 1'
  • Lleno 2H.


COMBINACIONS

  • Tutti


EFECTE

  • Tremolo

ENLLAÇOS EXTERNS


EN VENDA 2: Petit orgue construït per De l’Om-Arrizabalaga

Orgue en venda

Petit orgue construït per De l’Om-Arrizabalaga l’any 1977.

Dimensions: alçària 2’20 m
amplada 1’23 m
fondària 0’59 m

Té un teclat manual amb registres partits.

Mà esquerra

Bordó
Tapadet
Quinzena
Dissetena

Mà dreta

Bordó
Tapadet
Quinzena
Dissetena
Vint-i-dosena


Dades de contacte

Joana Roch
e-mail: joanarochizard@gmail.com