Páginas

32. Orgue del Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, Les Masies de Voltregà, Osona.

La Mare de Déu de la Gleva és una imatge de la Mare de Déu trobada cap el segle XIII a Les Masies de Voltregà (Osona). També designa el santuari que va ser edificat al lloc de la troballa.
La tradició popular parla que una pastoreta del mas Codines va trobar la imatge de la Mare de Déu mentre pasturava bestiar al puig del Terrer i va veure com un dels bous començava a bramular i a furgar amb el morro en un punt determinat sense voler moure's. Allà van trobar dins d'un forat la imatge de la Verge protegida per dues columnes de terracota que aguantaven una gleva que li servia de sostre. El fet de trobar la imatge sota una gleva va ser el que li va donar el nom.
La devoció envers Santa Maria de la Gleva de seguida va ser molt estesa a la comarca.
La imatge primitiva se suposa que devia ser romànica, amb la Verge asseguda amb el nen als genolls, amb unes faccions de poca expressió. El fill anava descalç, amb un llibre dels Evangelis a l'esquerra i amb la mà dreta beneïa la poma que li presentava la Mare. Més tard, al segle XIII va ser substituïda per una imatge de formes més refinades que va ser destrossada el 1936 i refeta el 1940 per l'escultor Camps Arnau.
El 1714, durant la campanya catalana de la guerra de successió espanyola, hi tingué lloc un combat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques que se saldà amb la matança de desenes de presoners de guerra. Aquests successos són coneguts amb el nom de Fets de la Gleva
Portada a la parròquia de Sant Hipòlit, va desaparèixer miraculosament i tornà al lloc on havia estat trobada. Això va ser interpretat com la voluntat de la Mare de Déu de romandre al puig del Terrer. Per aquesta raó el 1280 es decidí construir un oratori en aquell punt exacte. El 1327, es començaren les obres del que acabaria sent un gran Santuari. Dessota del presbiteri hi havia la capella fonda o cripta, anomenada popularment la cova, que coincidia amb el lloc on la tradició diu que va ser trobada la Santa imatge.
El 1759 un llamp va destruir el campanar, el presbiteri, gran part del temple i l'hostatgeria, que van quedar quasi inservibles. El 1766 es comencen les obres d'un nou santuari per reconstruir les destrosses.

No hay comentarios:

Publicar un comentario