87. Orgue de l'Església de Sant Miquèu, Vielha e Mijaran, Vall d'Aran.

L’Església de Sant Miquèu a Vielha (Vall d'Aran) és una església construïda en diferents fases entre els segles XII i XIII. Està dedicada a sant Miquel. La seva construcció original és de transició del romànic al gòtic. Antigament estava edificada junt a l'antic castell medieval del que ja no en queda cap resta. És per aquest motiu que la torre del campanar té un aspecte fortificat. Té una única nau, amb capelles laterals, que respon a diverses etapes constructives. Els tres trams més propers a la façana oest són del segle XII. Estan coberts amb volta de canó reforçada per arcs torals. El tram previ al presbiteri correspon al segle XV i el creuer i la capçalera van ser construïts l'any 1730

Portal

L'actual porta d'accés al temple data de finals del segle XIII o principis del XIV. Va ser afegida al temple romànic existent. Recorda molt a la de la veïna de Sant Esteve de Betrén, si bé està molt més deteriorada. En ella es combinen les línies apuntades de l'incipient estil gòtic amb la temàtica i simbologia romàniques. Està formada per cinc arquivoltes apuntades en gradació. En elles hi ha esculpides 59 figures, referents a la Resurrecció les imatges inferiors i la Vida Eterna, les superiors. Podem veure a àngels, sants, músics i als apòstols gaudint de la Glòria, mentre que en les figures més properes als capitells observem a diversos personatges sortint dels seus sepulcres.

Les arquivoltes es recolzen cinc parells de columnes amb els capitells esculpits. Els del costat dret tenen dibuixats motius vegetals, mentre que en els del costat esquerre s'han representat algunes figures humanes. En el timpà representa el sant patró de l'església: l'arcàngel Miquel i dues imatges d'en Crist: en el costat esquerre apareix flagel·lat i envoltat de soldats i en el costat esquerre cura un malalt.

La portalada està protegida per un atri que forma el primer pis de la torre de campanar, tal com succeeix en l'església de Sant Martin de Gausac. En el mur dret del pòrtic hi ha un altre paral·lelisme entre les dues esglésies. Es tracta de la figura d'un Crist Crucificat encastada en el mur. Es creu que formava part del timpà de l'antiga portalada romànica. El grau d'erosió és molt gran i no permet veure res més que la seva silueta.

L'orgue va ser construït l'any 1778 pels germans Josep i Llorenç Vicens de Sant Feliu de Guíxols.

El campanar

De l'exterior el que més ens crida l'atenció és la torre campanar. El rei Ferran el Catòlic va manar la seva construcció l'any 1506. Desenvolupava funcions de campanar, però en estar dins del recinte fortificat del castell també va ser dissenyada com a torre de defensa i torre d'homenatge. Té una planta quadrada, que es converteix en octogonal en superar l'alçada del temple. En els dos darrers pisos hi ha les finestres. Originàriament es van construir dues finestres geminades de mig punt a cada costat del pis més elevat. Aquestes es van mutilar i modificar en segles posteriors per fer-hi encabir noves campanes. En el pis inferior a aquest hi ha una única finestra d'arc apuntat en cada mur de la torre. El setembre de 2013 un llamp va afectar el campanar i es tem per si s'haurà d'enderrocar

Interior

A l'interior del temple hi ha una pica baptismal de finals de segle XII o principis del XIII esculpida en marbre. El peu i la base són moderns. Està esculpida amb motius vegetals i geomètrics d'influència mossàrab.

També destaca la imatge del Crist de Mijaran, del segle XII situat a la capella segona a la dreta. És una peça religiosa i artística de les més preuades de la Vall d'Aran. Pertanyia a la veïna església de Santa Maria de Mijaran. Fou traslladat en 1936 després que fou destruït el temple durant la Guerra Civil Espanyola. Formava part d'un conjunt escultòric d'un Davallament, similar als que hi ha a la Vall de Boí. Per les seves característiques es creu que també va ser obra del Mestre d'Erill. Només ens ha arribat una part d'aquesta magnífica talla policromada del segle XII. Es creu que arribava a fer més de dos metres d'alçada. Són molt interessants les traces dels cabells i la barba, amb trenes tallades en ziga-zaga i cargols. Les altres figures, segurament, deurien desaparèixer l'any 1472, ja que l'església va ser saquejada durant una invasió francesa a la Vall.

En els arcs de les capelles laterals també podem observar pintures murals del segle XIV, que narren diverses escenes de la vida de Jesús.

El retaule gòtic de l'altar major data del segle XV. Representa escenes de la vida de la Verge Maria i de Sant Miquel. El quadre central i els tres de l'angle superior esquerre són de Sant Miquel. Les figures que l'acompanyen al centre són els apòstols Sant Pere i Sant Pau. L'autor és anònim "Mestre de Vielha", sembla ser deixeble de Pere Garcia de Benavarri, que treballà a Barcelona, Lleida i Osca.

L'orgue va ser construït l'any 1778 pels germans Josep i Llorenç Vicens de Sant Feliu de Guíxols. L'orguener Rouede va traslladar i ampliar-lo el 1858.