El museu
El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.
El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.
L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.
El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.
L'Orgue
És un orgue de maneta obra de Diego Evans, o James Evans (com firmava algunes vegades), fou un rellotger anglès actiu durant la segona meitat del segle XVIII i principis del segle XIX. Va començar a treballar per Sweeting’s Alley i a Royal Exchange i des de 1775 fins el 1832, treballà com a rellotger a Londres amb els germans Robert i Peter Higgs sota el nom de Higgs & Evans.
Construïa rellotges pel mercat espanyol, per això en moltes ocasions la firma està en castellà. Evans traslladà l'experiència en construcció de sistemes complexos de mecànica amb al terreny dels orgues de cilindres i això el portà a construir aquest instruments: un orgue de maneta de grans dimensions construït el 1762 per al rei Carles III.
Va ser a partir d'aquest exemplar que els orgues de cilindres varen començar a multiplicar-se i ser utilitzats en esglésies i salons de ball de l'aristocràcia, on es van substituir les orquestres de ball (Wikipedia).
Consisteix en un moble de fusta de caoba dividit en dues parts: la superior, on hi ha l’instrument, té dues grans obertures el·líptiques amb dues sèries de tubs d’orgue purament decoratius, que s’obren com una porta per deixar veure el corró i el mecanisme interior; i la part inferior està feta a manera d’escriptori, amb els laterals tallats amb motius ondulants, per guardar-hi els corrons de recanvi. El moble està coronat per una talla de fusta amb una corona de llorer i una lira i tot ell està decorat amb marqueteria fina amb fustes de diferents tonalitats a base d’estilitzacions vegetals, cercles i el·lipsis i un conjunt instrumental a la part inferior.
A la part superior frontal hi figura la inscripció en la qual s’indica que va ser construït per al rei Carles III. És un instrument mecànic de grans dimensions que utilitza un corró de fusta amb pues i un sistema de lectura per lleves.
Construïa rellotges pel mercat espanyol, per això en moltes ocasions la firma està en castellà. Evans traslladà l'experiència en construcció de sistemes complexos de mecànica amb al terreny dels orgues de cilindres i això el portà a construir aquest instruments: un orgue de maneta de grans dimensions construït el 1762 per al rei Carles III.
Va ser a partir d'aquest exemplar que els orgues de cilindres varen començar a multiplicar-se i ser utilitzats en esglésies i salons de ball de l'aristocràcia, on es van substituir les orquestres de ball (Wikipedia).
Consisteix en un moble de fusta de caoba dividit en dues parts: la superior, on hi ha l’instrument, té dues grans obertures el·líptiques amb dues sèries de tubs d’orgue purament decoratius, que s’obren com una porta per deixar veure el corró i el mecanisme interior; i la part inferior està feta a manera d’escriptori, amb els laterals tallats amb motius ondulants, per guardar-hi els corrons de recanvi. El moble està coronat per una talla de fusta amb una corona de llorer i una lira i tot ell està decorat amb marqueteria fina amb fustes de diferents tonalitats a base d’estilitzacions vegetals, cercles i el·lipsis i un conjunt instrumental a la part inferior.
A la part superior frontal hi figura la inscripció en la qual s’indica que va ser construït per al rei Carles III. És un instrument mecànic de grans dimensions que utilitza un corró de fusta amb pues i un sistema de lectura per lleves.
Funciona amb mecanismes de rellotgeria amb molla d’acer, una palanca de separació de les lleves de lectura, una maneta de canvi de programa i un canvi de registre programat al corró accionat per dues lleves i consta de quatre jocs de vint-i-nou notes (tres jocs de vint-i-nou tubs de metall cilíndrics amb bisell i un joc de vint-i-nou tubs de fusta amb bisell), sumant un total de cent setze tubs d’orgue que actuen com a generadors de so.
Té quatre tiradors per desactivar els tubs per a l’afinació i consta de manxes.
Com a programes té un corró de fusta amb pues, canviable, amb deu peces programades i quatre corrons de recanvi, que contenen les peces següents:
Orgue MDMB35 2. |
Té quatre tiradors per desactivar els tubs per a l’afinació i consta de manxes.
Com a programes té un corró de fusta amb pues, canviable, amb deu peces programades i quatre corrons de recanvi, que contenen les peces següents:
- Fandango i Tirana a Duo
- Seguidillas Teatrales i Tirana a Duo
- Seguidillas Boleras, Seguidillas Boleras i El agua del Mar
- Dios Guarde al rey, El Poder asociado, Inglesa, Teodoro, Marcha Jenisara, El Desertor, La Jiga, Contradanza, La Noche Oscura i Madrigal
- Sonata, El Dulce Amor, El Viejo Roberto, El Pobre Corazon, El Navio Agitado, La Dulce Amiga, La Dulzura en el Bosque, La Alegria de Sandy, Guilliermo de noche i Mambruk.
Història de l'orgue
Va ser donat l'any 1943 per Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Va ser adquirit per el museu i està exposat des de l'any 2017.