L'any 1891, l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Rabassa, fa el projecte de restauració i acabament de la façana; en aquesta època també fa el projecte del campanar, i el 1894 dirigeix les obres de la primera fase del campanar, que s'acaba el juliol de 1897.
L'any 1900 es detecten esquerdes, el novembre del mateix any es fa un dictamen declarant l'edifici amb un estat de ruïna progressiva, proposant les obres necessàries per a corregir-ho. Com a conseqüència l’església va restar tancada quasi dos anys. Les obres de consolidació i restauració no es van portar a terme fins l'any 1902.
El març de 1913 es fan obres de restauració amb importants millores; suposo que aquestes van ser l'electrificació de tot l'edifici, ja que coincideix en l'època en què es va començar a generalitzar l'enllumenat públic i domèstic. Seguint aquestes millores comencen les restauracions d'alguns altars, molt probablement ennegrits per la il·luminació amb ciris.
La imatge de la Mare de Déu del Remei era obra de l'escultor Pere Pagès i fou donada per En Josep Ma. Molins i de Clascà, propietari de la Torrerrodona, el dia 11 de maig de 1851; i el mateix any, En Francesc i Mònica Gili, propietaris de cal Sol regalaren un mantell brodat.
Amb data de 23 de desembre de 1866 trobem un rebut per fer el Cambril i barrar el pas per al darrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario