27. Orgue de l'Església de Santa Maria, Cadaqués, Alt Empordà.

Santa Maria de Cadaqués és una església del municipi de Cadaqués (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Edifici d'una sola nau amb capçalera poligonal i capelles laterals. A l'interior, està distribuïda en cinc crugies coronades per quatre arcs torals apuntats. Els espais pròxims al presbiteri presenten volta de creueria, amb les claus decorades amb relleus, mentre que a les dues crugies frontals la volta va ser renovada. L'arc triomfal és apuntat, les capelles laterals, cinc a cada banda, també presenten arc apuntat i volta de creueria. A l'exterior, les façanes, estan arrebossades i emblanquinades. Al campanar hi ha un rellotge de sol amb la següent llegenda: "Jo sense sol, tu sense fe, no som res". Presenta una base quadrada amb un cos octogonal al damunt per dos cossos sobreposats a una mena de templet amb volutes cupular. Les obertures estan reformades en època moderna.
Destaca la capella Fonda (o de la Pietat), que és un afegit posterior i està coberta per una cúpula. També destaca el retaule barroc (segle XVIII) de Pau Costa, que ocupa l'altar major i està presidit per la imatge de la Mare de Déu i coronat per la de Sant Tomàs, copatró de la vila. També es destaquen set petits retaules barrocs de les altres capelles, la trona de pedra, l'orgue, els dos bancs de fusta dels Cònsols de la Vila, i una petita pica beneitera amb la data inscrita de 1705.
Trobem notícies sobre l'església de Santa Maria de Cadaqués a les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280 i als nomenclàtors diocesants del s.XIV. El temple actual fou bastit en lloc de l'antic que havia estat cremat per incursions piràtiques ja el 1444 i el 1548. Es començà al s.XVI però no fou consagrat fins a l'any 1642 amb molta solemnitat, en plena ocupació francesa; l'artilleria de Lluís XIII contribuí a l'esplendor de l'acte. La nau més propera a l'entrada és del segle XVII i la capella fonda, al mur esquerre, és del segle XVIII-XIX.

L'església és construïda amb "les penes de peix" i pescant les nits i els dies festius. Les obres havien tingut una llarga interrupció i l'any 1634 es pactà amb Pere Feliu, mestre de case de Vilanant, la continuació de la part frontal, l'arranjament del presbiteri i l'enllosat de tota l'esgésia.
L'any 1676 els mestres de case de Perpinya Joan Marial i Aniol Costa feien un peritatge per construir l'absis de la catedral d'Elna, i Navata, a l'Empordà. Sens dubte aquesta actuació té a veure amb la data 1662 gravada a la part frontal del temple cadaquesenc i pot explicar el canvi d'estructura de la vollta de la nau als trams pròxims a l'entrada.
El retaule major de fusta daurada fou previst de construir-lo ja des del 1705- contracte de la fusta-, però a causa de la Guerra de Successió no es va firmar el contracte amb els escultors fins al 1723 (Pau Costa i Joan Torres), al retaule hi consta que fou fet el 1729 i daurat el 1788.