El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona. És declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
És l'únic monestir benedictí femení de Catalunya, a més, en el mateix solar on fou erigit a principis del segle XI, al començament de la vall de Sant Daniel. El monestir fou fundat per la comtessa Ermessenda l'any 1017.
Edifici
Les restes de major antiguitat són els que conformen el cos central de l'església. Són restes corresponents a una reforma realitzada al segle XII.
A l'origen, l'església era una rèplica una mica més gran de l'església del monestir de Sant Pere de Galligants amb un cimbori i un absis central molt semblants. La de sant Daniel tenia, creuer, donant-li així planta de creu grega. La façana va ser ampliada, a pesar d'això, encara pot veure's la més antiga al centre. La primitiva portalada es va substituir al segle XV.
Al temple es troba una petita cripta a la qual es veneren les restes del màrtir Daniel que van arribar, segons la tradició, des d'Arles. El cos es troba dintre d'un sepulcre realitzat en 1345 per Aloi de Montbrai per ordre del bisbe Arnau de Mont-rodon.
El claustre és de dos pisos l'inferior està datat al segle XIII mentre que el superior és del XV. Té forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres. La decoració inferior és romànica. Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti. El superior és molt més simple i d'estil gòtic.
L'orgue
L'orgue actual, ja que l'anterior va ser destruït l'any 1936 durant la guerra civil va ser construït l'any 1741 per Joan Boscà, es obra de l'organers Blancafort i va ser acabat l'any 1971.
L'aspecte de l'orgue es de dimensió rectagular, de façana plana i els detalls d'aquesta son d'estil neoclassics. El teclat no es veu ja que la façana está empotrada al pas arquejat tapiat just al costat dret, mirant l'absis, de l'altar.
 |
| Foto: Antonio Mora Vergés, juny 2016. |
Com ja hem dit la façana es molt petita i pels seus dos costas están a vista varis tubs correspoenents al regsitre de burdo.
Es tracta d'un ogue que disposa de tant sols 7 registres amb dos manuals. L'aspecte i so son tipcs dels blancafort elogiant a l'antiga escola organera catalana única en el món per la seva originalitat.
