105. Orgue de la Parróquia Francófona Nostra Senyora de Lourdes, Barcelona, Barcelonès.

Aquest orgue, construït als anys 80, es trova en els baixos del carrer Anglí nº15, d'un edifici que exteriorment sembla el típic edifici plurifamiliar aïllat d'obre vista.

Cal indicar doncs que tot l'edific pertany a la Parroquia Francesa de Nostra Senyora de Lourdes i que pertant no es el que sembla si es veu des del carrer.

En la planta baixa es trova l'església i en els el nivells superiors altres dependències depenents de la parroquia. Aquest orgue pel lloc a on está instal·lat el converteixen en un cas ben curiós sense parlar d'orgues particulars que també es troven en residencies dins de edificis siguin plurifamiars i o aïllats o no.

Un cas ben curiós i original del barri de Les Tres Torres de Barcelona.




Enllaços

ARTÍCLE: Si veig llàgrimes a les cares, vol dir que l'orgue és bo!

Fa uns díes vaig trobar i llegir un gran artícle escrit per el gran periodista Víctor-M Amela a "la Contra" de la Vanguardia.

Jo em pensava que ja ho sabía tot cuan de sobte vaig descubrir que els orígens i altres factors del món de l'orgue eren més interessant del que em pensava. És un plaer saber que encara queda gent que reclama el gran paper que fa en la nostra cultura l'órgue, el que ha fet i el que pot arribar a fer.

El gran constructor Gerhard Grenzing ens descobreix els orígens de l'orgue dins de la cultura occidental. El passat, l'actualitat i el futur.

Entre altres curiositats Grenzing ha construït 220 orgues, restaurats, remodelats i reconstruïts 79. És autor de grans órgues com el de la catedral de l'Almudena de Madrid, Bruseles, auditori de Niigata al Japó i actualmente acaba de construir un orgue de 5.300 tubs.

En resum Grenzing diu que cuan sent un orgue el so li pot arribar a fer adivinar de quin país i época són tot guiant-se en l'execució i el propi só de l'instrument. Es tracta d'un gran adiví. Pura experiencia i dedicació i sobretot pura passió s'en desprén tant d'ell com del seu ofici.

Crec que és millor que comparteixi una imatge de l'entrevista per escrit ja que es mássa interessan com per seguir escrivint.


Fer click per descarregar la imatge en alta definició.





104. Orgue del Monestir de Sant Daniel, Girona, Gironès.

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona. És declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

És l'únic monestir benedictí femení de Catalunya, a més, en el mateix solar on fou erigit a principis del segle XI, al començament de la vall de Sant Daniel. El monestir fou fundat per la comtessa Ermessenda l'any 1017.

Edifici

Les restes de major antiguitat són els que conformen el cos central de l'església. Són restes corresponents a una reforma realitzada al segle XII.

A l'origen, l'església era una rèplica una mica més gran de l'església del monestir de Sant Pere de Galligants amb un cimbori i un absis central molt semblants. La de sant Daniel tenia, creuer, donant-li així planta de creu grega. La façana va ser ampliada, a pesar d'això, encara pot veure's la més antiga al centre. La primitiva portalada es va substituir al segle XV.

Al temple es troba una petita cripta a la qual es veneren les restes del màrtir Daniel que van arribar, segons la tradició, des d'Arles. El cos es troba dintre d'un sepulcre realitzat en 1345 per Aloi de Montbrai per ordre del bisbe Arnau de Mont-rodon.

El claustre és de dos pisos l'inferior està datat al segle XIII mentre que el superior és del XV. Té forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres. La decoració inferior és romànica. Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti. El superior és molt més simple i d'estil gòtic.

L'orgue

L'orgue actual, ja que l'anterior va ser destruït l'any 1936 durant la guerra civil va ser construït l'any 1741 per Joan Boscà, es obra de l'organers Blancafort i va ser acabat l'any 1971.

L'aspecte de l'orgue es de dimensió rectagular, de façana plana i els detalls d'aquesta son d'estil neoclassics. El teclat no es veu ja que la façana está empotrada al pas arquejat tapiat just al costat dret, mirant l'absis, de l'altar.
Foto: Antonio Mora Vergés, juny 2016.
Com ja hem dit la façana es molt petita i pels seus dos costas están a vista varis tubs correspoenents al regsitre de burdo.

Es tracta d'un ogue que disposa de tant sols 7 registres amb dos manuals. L'aspecte i so son tipcs dels blancafort elogiant a l'antiga escola organera catalana única en el món per la seva originalitat.


103. Orgue del Teatre de la Passiò, Esparreguera, Baix Llobregat.

Orgue construit l'any 1976 per Blancafort-Capella-Organers- de Collbató.

Està format per dos cossos: Orguer Major (situat a la paret del pati de butaques) i l'Orgue de Cor (situat darrera dels teclats).

Disposa de 882 tubs, dos teclats manuals de 56 notes cadascun i un pedaler de 30 notes. Juntament amb l'Orquestra i el Cor interpreten la partitura musical de l'espectacle.
 
 

102. Orgue de l'Església Parroquial de Santa Maria del Taulat, Barcelona, Barcelonès.

L'Eglésia Parroquial de Santa María del Taulat i Sant Bernat Calbó està situada el cor del barri del Poblenou al carrer Pujades, 210 dins del 10é districte de Sant Martí de Barcelona.
L'órgue és situat al cor de l'esglèsia just devant del "gran rosetó" de la façana principal d'aquest recinte.
Malauradament no hem trobat més información pero si unes imatges per fer-nos una idea.
Si algu té mes información si us plau ens la pto enviar escrivint-nos en la "Caixa" del comentaris.

101. Orgue de l'Església de Sant Vicenç, Sant Vicenç de Montalt, Maresme.

Tot el conjunt de l´orgue, està adequat a l´arquitectura i decoració de l´Església de Sant Vicenç de Montalt, i la composició sonora de registres i l´harmonització dels seus sons, posseeix una influència de l´estètica de finals del segle XVIII, és a dir, del barroc tardà.
La caixa de l'orgue s'ha dissenyat amb les 3 parts centrals igualades, el que permetrà que el meravellós vitrall quedi al descobert. Així mateix el disseny respectarà l'arquitectura i la decoració de la Parròquia, i tindrà un so d'influència de l'estètica de finals del segle XVIII, és a dir, del barroc tardiu.
El nou orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C-g'''), un pedaler de 30 notes (C-f'), 12 registres i 2 de doble funció, i 788 tubs.
L´orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes, un pedaler de 30 notes, 12 registres i 2 de doble funció i 788 tubs segons la següent composició:
ORGUE MAJOR

01. Flautat Major 8'
 02. Flauta Xemeneia 8'
 03. Octava 4'
 04. Flauta de fusta 4'
 05. Quinzena 2'
 06. Ple de 3 fileres 2'+1 1/3+1'
 07. Trompeta Real 8'

CADIRETA INTERIOR
08. Dotzena 2 2/3'
 09. Sesquialtera 2 2/3'+ 1 3/5'
 10. Flautí 2'
 11. Corn de Nit 4'
 12. Violó 8'

PEDAL
13. Flauta cònica 8'
 14. Subbaix 16'
ACOBLAMENTS: II - I, II - P, I - P.

100. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Jaume, Riudoms, Alt Camp.

Riudoms va ser un d’aquests pobles on la construcció de l’orgue va suposar un gran esforç econòmic per a tota la població.
L’any 1674 es va començar a plantejar la possibilitat de construir un orgue al poble, i la comissió que es va constituir per portar-ne els comptes va establi “que per sufragar-lo se’ls permeti passar a demanar caritat per eres, cups de vi i premses d’oli; que el dia que hagin de menester carros, matxos o bé homes ho puguin fer; apuntar les cases que es comprometin a donar diners o fruits i demanar qui s’ofereix per donar alguna fusta noble com alba vera o romana, roure, ravell així com també metalls, pagant el que es judiqui” (CROS 1981).
L'antic orgue destruit l'any 1936.
Tot i que l’orgue construït inicialment es va acabar el 1676, al cap de pocs anys v ser necessari refer-lo per mala sonoritat.

Entre el 1756 i el 1762 es va construir un orgue nou, obra de l’orguener reusenc Anton Casas, de la nissaga de constructors d’orgues més importants de la nostra comarca al llarg de la història.

Com molts altres orgues d’arreu de Catalunya, el de Riudoms va desaparèixer durant la Guerra Civil. A la postguerra va ser el segon poble de la comarca, després de Reus, a dotar-se d’orgue: l’any 1967, Josep Maria Sentís (germà del periodista Carles Sentís) i la seva esposa van donar l’orgue actual a la parròquiax.

99. Orgue de l'Església de Santa Maria, Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental.

Palau-solità i Plegamans és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Del 1939 a l'any 2000 s'anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità.
El municipi és fronterer amb la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt, a l'est amb Lliçà de Vall i amb un enclavament històric de Montcada i Reixac, al sud amb Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Polinyà i Sentmenat.
El municipi té una extensió de 15,06 km² i es troba a una altitud de 140 metres sobre el nivell del mar. Geològicament està situat entre la regió muntanyenca litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès-Penedès, configurant un territori bàsicament pla en la seva part central i amb petites serres que s'estenen en direcció nord-sud en els extrems del territori. En la seva part central i en la mateixa direcció que les serres, flueix la riera de Caldes, a la que desemboquen la riera de Sentmenat i el torrent de Can Duran.

98. Orgue de l'Església de Santa Maria, Capellades, Anoia.

Es tracta d'un orgue excepcional, no només per les seves característiques tècniques i sonores, adaptades al lloc on ha estat situat, sinó també perquè conté uns registres especials. Per exemple un registre de "tenora", per tal de poder interpretar peces catalanes com ara sardanes.


Ocupa la banda dreta del presbiteri de la Parròquia de Santa Maria de Capellades, l’”Orgue Freixas-Vivó”. Aquest instrument musical és donació de Montserrat Freixas i Vivó, benefactora molt vinculada al municipi per haver-hi nascut i residit en la seva joventut juntament amb els seus sis germans Maria, Teresina, Amadeu, Josep, Sebastià i Elvira; els més coneguts potser són Amadeu i Josep, il·lustres artistes de la pintura i la música respectivament.

L'instrument, fabricat després de més de 12.000 hores de treball, està fet amb fusta de roure, d'olivera i de pi, i amb alguns tubs fets de diferents aliatges d’estany i plom. És vertical, d'una gran esveltesa de línies i amb la major part dels seus 1622 tubs sonors amagats darrere una gelosia de fusta.


Té tres teclats manuals i un altre de pedaler, les notes i registres funcionen amb transmissió mecànica i té 39 registres diferents; tot un enginy de la tècnica que permetrà acompanyar les celebracions litúrgiques i fer diversos concerts, alhora que augmentar la vida cultural i musical de la vila de Capellades.


Disposició

Disposición de los registros:


Pedal
  • Subbaix 16'
  • Violoncel 8'
  • Baix Tapat 8'
  • Tenor 4'
  • Fagot 16'
  • Trompeta 8'
I Manual - Orgue Positiu
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Tapadet 4'
  • Nasard 12ª 2 2/3'
  • Flabiol 2'
  • Nasard 17ª 1 3/5'
  • Dinovena 1 1/3'
  • Cromorn 8'
  • Trèmol Dolç
II Manual - Orgue Major
  • Flautat 8'
  • Flauta de Xemeneies 8'
  • Octava 4'
  • Bordonet 4'
  • Dotzena 2 2/3'
  • Quinzena 2'
  • Plens III-IV 1 1/3'
  • Trompeta 8'
III Manual: Recitatiu Expressiu
  • Flauta de Concert 8'
  • Cor de Nit 8'
  • Viola de Gamba 8'
  • Veu Celeste 8'
  • Salicet 4'
  • Flauta Dolça 4'
  • Flageolet 2'
  • Oboe 8'
  • Tenora 4'
  • Trèmol
Acoblaments
  • I - II
  • II - I
  • III - I
  • I -Pedal
  • II - Pedal
  • III - Pedal

97. Orgue de l'Església de Sant Romà, Lloret de Mar, Selva.

L’orgue de Lloret de Mar, situat a l'Església de Sant Romà de Lloret, va ser construït als voltants de 1930 per la “Fábrica de Órganos Nuestra Señora de Montserrat” de Collbató, dirigida per l'orguener italià Silvio Puggina.

Puggina arriba a Catalunya a principis dels anys 20 amb l’encàrrec de construir l’orgue del presbiteri del Monestir  de Montserrat. L’any 1926 juntament amb els seus tècnics s’estableix a Collbató i funda, sota el patrocini de l’empresari Joan Rogent, el primer taller d’orgues de transmissió sencerament pneumàtica del país. És un dels dos únics instruments construïts sota la direcció de Puggina (que regentà el taller fins 1936) que s’han conservat en estat original, la resta varen ser destruïts o modificats posteriorment.

Disposició

De transmissió pneumàtica tubular consta de 18 registres i un total de 1405 tubs, amb la següent disposició:
I Manual
II Manual
Violó 16’
Bordó 8’
Principal 8’
Viola 8’
Flauta travessera 8’
Veu celeste 8’
Dulciana 8’

Flauta octaviant 4’
Octava 4’

Fagot oboè 8’
Flauta harmònica 4’
Veu humana 8’
Quinzena 2’
Replè 4 files

Pedal

Trompeta amable 8’

Subbaix 16’
Trompeta 4’

Baix harmònic 8’

Acoblaments: I-P, II-P. II-I, Sub I-I, Sup I-I, Sub II-I, Sup II-I, Sub II-II, Sup II-IITrèmol, expressió I i II, Crescendo

Dues combinacions lliures, nou fixes
Piano pedal i transpositor