Sant Bartomeu i Santa Tecla és una església parroquial del segle XVII amb nombroses modificacions posteriors. La seva figura asimètrica, en un turó que presideix la platja és una de les imatges més característiques de la vila garrafenca de Sitges.
Es tracta d'un temple barroc de tres naus amb volta de punt rodó reforçada per nervadures. Aquesta església és del segle XVII, i se situa en el mateix lloc que ja havia acollit dues esglésies anteriors, una de romànica i una de gòtica (del 1322) impulsada per Bernat de Fonollar, de la que es coneix poc degut a la pèrdua de la documentació anterior al segle XVII. La construcció s'inicià el 1665 i l'església va ser beneïda el 18 de juliol del 1672. Un dels dos campanars, la torre del comunidor, és dos anys posterior; el 1868 s'hi van posar les campanes i el rellotge de la vila, un cop enderrocada l'antiga Torre de les Hores del carrer Major. Al segle XIX es van fer novament obres d'importància: entre 1854 i 1856 es construí la capella del Santíssim i el 1868 es reformà el segon campanar, de planta octogonal.
 |
| Un Orgue impressionant. |
 |
| Façana de l'Orgue. |
 |
| Imatge de l'Orgue. |
L'església conserva diversos retaules. En primer lloc, la part central del retaule renaixentista (1499) de Sant Bartomeu i Santa Tecla, obra del pintor napolità Nicolau de Credença. Aquest fragment és el que en queda de la taula central i representa els sants patrons de la vila. Substituí uns retaules gòtics de 1324 que Bernat de Fonollar va encarregar a Ferrer Bassa per a les capelles de Sant Miquel i de Sant Pere Màrtir, pels quals va pagar 300 sous barcelonins.[1] Arran de la construcció de l'església barroca, fou traslladat al santuari de la Mare de Déu del Vinyet, d'on en tornà el 1939 per a ser instal·lat rere l'altar.
Sota el cor es conserven dos sepulcres gòtics (anys 1317 i 1322) amb les restes de Bernat de Fonollar, Galceran de Ribes i Galceran de Pacs. El baptisteri i la capella lateral -dedicada a la Mare de Déu de Montserrat- mostren pintures de Pere Pruna. Entre el 1950 i el 1951, l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi realitzà obres al cimbori i a l'altar major.
A banda de la nau i el creuer del temple, cal esmentar dues capelles del segle XIX annexes: la de l'Ecce Homo i la del Santíssim (aquesta amb pintures modernes de Darius Vilàs, que també pintà el presbiteri, tot per encàrrec del filantrop americà Charles Deering). Per la sagristia es pot accedir a la capella de la Verge dels Dolors.
L'ORGUE
L'orgue de la parròquia de Sitges va ser construït per Bartomeu Triay els anys 1696-97. D'aquest primer orgue només en queda la caixa, obra de l'escultor Joan Roig. Aquest orgue va ser reformat per Isidoro Fierro l'any 1899 va ser destruït l'any 1936. L'any 1951 va ser reconstruït per Alberdi.
L'orgue actual és una reconstrucció feta per Gerhard Grenzing entre els anys 1982-89.
L'orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C- g''') i d'un pedaler de 30 notes ( C-f').
REGISTRES
CADIRETA C-g'''
- Bordó 8'
- Octava 4'
- Quinzena 2'
- Dissetena 1 3/5'
- Dinovena 1 1/3'
- Cimbalet II-III ½
- Regalies 8'
ORGUE MAJOR C-g'''
- Flautat 8'
- Bordó 8'
- Octava 4'
- Tapadet 4'
- Dotzena 2 2/3'
- Flabiol 2'
- Ple III-IV 1 1/3'
- Trompeta 8'
- Baixons i Clarins 4'i 8'
PEDALER C-f'
- Contra 16'
- Flautat 8'
- Octava 4'
- Bombarda 16'
- Clarí 4'
COMBINACIONS
- Cadireta a l'orgue major
- Orgue Major a pedal
EFECTE
ENLLAÇOS EXTERNS
