Història de l'església
L'església està consagrada als sants Just i Pastor, però l'origen del seu nom també es pot vincular a Just d'Urgell, el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia.L'edifici —que es troba a la plaça de l'Església entre el carrer de l'Església, el carrer Bonavista i el carrer de Carles Mercader— va venir a formar el nucli històric del que esdevindria el poble de Sant Just amb una sèrie de primeres masies al voltant seu en l'espai de la sagrera. Aquesta primera església d'estil pre-romànic o romànic és esmentada per primera vegada l'any 986.Al llarg de la seva història es duen a terme diverses reformes en l'edifici i el seu entorn, començant l'any 1366 quan s'obre una finestra a la part de ponent perquè l'interior era massa fosc. El 1406 s'estableix el cementiri parroquial i el 1435 la sagristia. Entre 1569 i 1571 s'enderroca la vella església per construir una nova. El 1676 s'afegeixen les capelles laterals i el 1752 dependències al nord i a ponent. En l'any 1890 es fa una restauració completa de l'edifici. El 21 de juliol de 1936, pocs dies després del començament de la guerra civil, tot el conjunt parroquial fou incendiat i cremat — presumiblement per gent de fora de la vila. L'any 1940 es va iniciar la restauració de l'església, que va ser inaugurada el 3 de març.
Arquitectura de l'església
L'església és d'una sola nau amb un absis pentagonal cobert per volta de creueria. A més de l'altar major i de l'altar del Santíssim disposa de sis capelles laterals, tres a cada costat de la nau. La 1ª capella a mà esquerra està dedicada a sant Antoni abat, la 2ª a santa Llúcia i la 3ª a sant Crist i a la Mare de Déu dels Dolors. La 1ª capella a mà dreta està dedicada a sant Joan Baptista (aquí també es troba la pila baptismal), la 2ª a sant Sebastià (el copatró de la parròquia) i la 3ª a la Mare de Déu de Montserrat. En la capella del Santíssim hi ha una imatge de mida natural d'un Sant Crist en un retaule.La torre de l'església, de base quadrada i amb una alçària de 20,46 metres, és coronada amb merlets i un campanar de ferro forjat, a més disposa d'un rellotge. Les mides fonamentals de tot el conjunt estan basades en la proporció àurea.
A la façana principal destaca el portal d'estil renaixentista amb dues columnes d'ordre jònic que suporten un frontó amb un relleu d'una campana, símbol de Sant Just, i una inscripció que diu «PAU MODOLELL SINDIC EN L'ANII 1571 HA 13 DE GOLIOL SE COMENA LO PRESENT TEMPLE GERONI CARDONA SINDIC». Al damunt es troben tres petites estàtues que representen els sants Just i Pastor (als costats) i la Mare de Déu (al centre).
Les campanes
Les campanes primitives de l'església, que possiblement tenien el seu origen en el segle XVI, van ser aterrades en l'incendi de l'any 1936. Amb la restauració de l'edifici es van instal·lar quatre campanes noves, que porten gravades les següentes llegendes en llatí (de la més grossa a la més petita):Justa: «Potestatibus tenebrerum superatis, LAUDO DEUM» («Vençut el poder infernal de les tenebres, ALABO DÉU»)
Pastora: «Cultu publico restituto, VOCO PLEBEM» («Restablert el culte públic, CRIDO EL POBLE»)
Josepa: «Voce recuperata, NATOS NUNCIO DEFUNCTOS PLORO» («Recuperada la veu, ANUNCIO ELS NATS I PLORO ELS MORTS»)
Raimunda: «Piis populi moribus instauratis, FULGURA PELLO» («Restaurats els pietosos costums del poble, ALLUNYO LES TEMPESTES»)
L'orgue
L'orgue de l'església amb un total de 796 tubs de temperament Vallotti és de Joan Carles Castro i data de l'any 2005. El 19 de novembre va tenir lloc una missa solemne de benedicció del nou orgue presidida per el bisbe de la Seu d'Urgell Joan Enric Vives i Sicília. L'orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C–g''') i d'un pedaler de 30 notes (C–f'). La disposició fònica del orgue:Orgue major (II manual)1 Flautat 8'
2 Bordó 8'
3 Octava4'
4 Quinzena 2'
5 Plens IV 1 ⅓'
6 Trompeta real 8'
Cadireta interior (I manual)7 Flauta Xemeneia 8'
8 Tapadet 4'
9 Nasard 12a. 2 ⅔'
10 Dinovena 1 ⅓'
11 Cromorn 8'
Orgue de contres (pedal)12 Subbaix 16'
13 Baix 8'
14 Flauta 4'
15 Trompeta 8'
No hay comentarios:
Publicar un comentario