Ens han visitat des de...

Ens han visitat des del 12 de Febrer de 2015.


DESDE


  • CATALUNYA



  • ESPANYA



  • EUROPA



  • USA/CANADÀ



  • MÓN




GÀCIES A TOTS!!!
THANK YOU!!!
MERCI!!!
MUCHAS GRACIAS!!!


 

13. Orgue de l'Església de Sant pacià, Sant Andreu del Palomar, Barcelona.

L'Església


Edifici de 1895, de nau única, amb presbiteri poligonal i cor als peus. Les voltes ogivals nervades i els finestrals d'arc apuntat li donen un aspecte neogòtic. Els murs, suportats per contraforts, són de maó i els detalls decoratius, de pedra. S'ha de dir que la volumetria original -de planta de creu llatina- va quedar alterada amb diversos afegits posteriors.

L'alt campanar (de l'any 1929) és de planta quadrada i presenta unes arcuacions conopials trevolades sota la cornisa. A la cara est del campanar hi ha un rellotge inserit en un ull de bou protegit per lesenes i un petit arc de punta de llança, a manera de guardapols.

El centre del paviment de la nau és de mosaic romà amb dibuixos geomètrics. És un dels primers treballs d'Antoni Gaudí, de quan aquest era el temple de la comunitat de les monges de l'orde, provinent de França, de Jesús i Maria (1880-81). També va realitzar un altar neogòtic amb una custòdia d'estil bizantí, el cadirat del cor i unes làmpades amb uns dracs alats, a més del mobiliari del col·legi de la comunitat (existent ja el 1850). El 1890, les monges es traslladen a Sant Gervasi, fugint del còlera i enduent-se cadires del cor i llums. La resta fou destruïda el 1909, quan els maristes, que s'hi havien establert, l'abandonen.

Cal saber que Gaudí fou un dels deixebles favorits de Torras Guardiola. El mosaic el va portar a terme el mosaïcista italià Luigi Pellarin, que també va executar el del vestíbul de l'església de Les Saleses el 1885.

Entre 1918-22, el temple fou un magatzem de gra i verdura fins que es converteix en parròquia de Sant Pacià. El 1936, es va transformar en menjador públic (i la rectoria en casa particular). Després de la guerra, en cavallerissa militar. Finalment, Manuel Puig-Janer va reconstruir la parròquia i entre 1986-88, Lluís Bru restaura el mosaic. Eudald Serrasolsas va decorar la capella del Santíssim el 1985.

Feta per l'arquitecte Joan Torras i Guardiola i inaugurada l'any 1881, és d'estil neogòtica, d'una sola nau i coberta amb voltes ogivals nervades. Els finestrals també són d'estètica gòtica. Tota ella té un aspecte molt sobri.

Es va incendiar durant la Setmana Tràgica de 1909. Va tornar al culte l'any 1922, construint-se llavors el campanar. El mosaic del sòl el va dissenyar Antoni Gaudí i es va restaurar l'any 1988 per Lluís Bru i Borrell. L'any 1985 l'escultor Medina Ayllón va tallar un Crist Ressuscitat per a l'absis, sobre el mural del pintor Eduald Serrasolses de Sant Andreu.

L'Orgue

L’orgue de la parròquia de Sant Pacià necessita una restauració després de 49 anys de la seva construcció.

La parròquia ha engegat una campanya per recollir diners per poder restaurar-lo.









L’instrument, obra dels constructors Gabriel Blancafort i Joan Capella, va ser construït l’any 1963 i és el primer orgue mecànic amb cadireta construït a la ciutat. Ha estat utilitzat pels alumnes de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) en les seves classes i també amb ell s’han fet i es fan concerts.

Segons el rector,  la inversió necessària és d’uns 50.000 euros. Des de la parròquia de Sant Pacià, s’anima els ciutadans a col·laborar-hi.

Les donacions es poden ingressar en el  número de compte:
2100 – 3009 – 20 – 2200306762.


ENLLAÇOS EXTERNS

VILAFRANCA DEL PENEDÈS: Associació Amics dels orgues de Vilafranca del Penedès

En breu anirem publicant més orgues de Catalunya.

Pero ara aprofito per presentar-vos una molt bona associació i iniciativa. Tant el texte com les imatges son de propietat de l'associació "Amics dels orgues de Vilafranca".

---



Sobre nosaltres:

L’Associació dels Amics dels Orgues de Vilafranca és una associació sense ànim de lucre creada l’any 2018 per:

  • Promoure i vetllar per l’ús i el manteniment dels instruments que formen part del patrimoni organístic de Vilafranca del Penedès,
  • Promoure l’afició a la música d’orgue.
  • Fer difusió del valor patrimonial i artístic dels instruments tant nivell local i com extern.
  • Animar a les institucions, especialment les locals i comarcals per contribuir al manteniment i difusió dels instruments.
  • Recuperar i potenciar la missió de l’organista d’església (el ministeri d’organista).
  • Fomentar l’intercanvi amb altres associacions i entitats amb objectius similars al nostre.
Per aconseguir aquestes finalitats, proposem realitzar aquestes accions:

  • Assessorar als propietaris i usuaris dels instruments per un correcte ús i manteniment d’aquests.
  • Organitzar concerts i festivals que tinguin l’orgue com a instrument solista i en les altres modalitats.
  • Contribuir a la producció, conservació, classificació i difusió de documentació relativa a l’orgue a Vilafranca.
  • Fomentar l’ús pedagògic dels instruments, especialment pels estudiants d’orgue i de música en general.
  • Organitzar conferències, audicions i altres actes per apropar al coneixement de l’orgue com un instrument de concert, com funciona, com es construeix, quina és la seva història, etc.
  • Realitzar i organitzar enregistrament, publicacions, muntatges audio-visuals, exposicions, conferències sobre l’orgue. En queda exclòs tot ànim de lucre.
  • Contacte

Podeu contactar sempre que volgueu a través del nostre correu electrònic:

info@orguesdevilafranca.cat

130. Orgue del Museu de la Música MDMB35, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue de maneta obra de Diego Evans, o James Evans (com firmava algunes vegades), fou un rellotger anglès actiu durant la segona meitat del segle XVIII i principis del segle XIX. Va començar a treballar per Sweeting’s Alley i a Royal Exchange i des de 1775 fins el 1832, treballà com a rellotger a Londres amb els germans Robert i Peter Higgs sota el nom de Higgs & Evans.

Construïa rellotges pel mercat espanyol, per això en moltes ocasions la firma està en castellà. Evans traslladà l'experiència en construcció de sistemes complexos de mecànica amb al terreny dels orgues de cilindres i això el portà a construir aquest instruments: un orgue de maneta de grans dimensions construït el 1762 per al rei Carles III.

Va ser a partir d'aquest exemplar que els orgues de cilindres varen començar a multiplicar-se i ser utilitzats en esglésies i salons de ball de l'aristocràcia, on es van substituir les orquestres de ball (Wikipedia).

Consisteix en un moble de fusta de caoba dividit en dues parts: la superior, on hi ha l’instrument, té dues grans obertures el·líptiques amb dues sèries de tubs d’orgue purament decoratius, que s’obren com una porta per deixar veure el corró i el mecanisme interior; i la part inferior està feta a manera d’escriptori, amb els laterals tallats amb motius ondulants, per guardar-hi els corrons de recanvi. El moble està coronat per una talla de fusta amb una corona de llorer i una lira i tot ell està decorat amb marqueteria fina amb fustes de diferents tonalitats a base d’estilitzacions vegetals, cercles i el·lipsis i un conjunt instrumental a la part inferior.

A la part superior frontal hi figura la inscripció en la qual s’indica que va ser construït per al rei Carles III. És un instrument mecànic de grans dimensions que utilitza un corró de fusta amb pues i un sistema de lectura per lleves. 

Orgue MDMB35 1.


Funciona amb mecanismes de rellotgeria amb molla d’acer, una palanca de separació de les lleves de lectura, una maneta de canvi de programa i un canvi de registre programat al corró accionat per dues lleves i consta de quatre jocs de vint-i-nou notes (tres jocs de vint-i-nou tubs de metall cilíndrics amb bisell i un joc de vint-i-nou tubs de fusta amb bisell), sumant un total de cent setze tubs d’orgue que actuen com a generadors de so.


Orgue MDMB35 2.


Té quatre tiradors per desactivar els tubs per a l’afinació i consta de manxes.

Com a programes té un corró de fusta amb pues, canviable, amb deu peces programades i quatre corrons de recanvi, que contenen les peces següents:





  • Fandango i Tirana a Duo
  • Seguidillas Teatrales i Tirana a Duo
  • Seguidillas Boleras, Seguidillas Boleras i El agua del Mar
  • Dios Guarde al rey, El Poder asociado, Inglesa, Teodoro, Marcha Jenisara, El Desertor, La Jiga, Contradanza, La Noche Oscura i Madrigal
  • Sonata, El Dulce Amor, El Viejo Roberto, El Pobre Corazon, El Navio Agitado, La Dulce Amiga, La Dulzura en el Bosque, La Alegria de Sandy, Guilliermo de noche i Mambruk.


Història de l'orgue


Va ser donat l'any 1943 per Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Va ser adquirit per el museu i està exposat des de l'any 2017.


Enllaços extrens