No ès un orgue català pero aquesta impressionant interpretació del moviment "Hivern" de les "Cuatres Estacions" de Antonio Vivaldi ens ha encantat. Interpretat per Jonathan Scott a l'Orgue major de Basílica Menor de Santa Maria d'Elx.
Orgue de la Basílica Menor de Santa Maria d'Elx
L'Orgue d'Elx.
No ès un orgue català pero aquesta impressionant interpretació del moviment "Hivern" de les "Cuatres Estacions" de Antonio Vivaldi ens ha encantat. Interpretat per Jonathan Scott a l'Orgue major de Basílica Menor de Santa Maria d'Elx.
No ès un orgue català pero aquesta impressionant interpretació del moviment "Hivern" de les "Cuatres Estacions" de Antonio Vivaldi ens ha encantat. Interpretat per Jonathan Scott a l'Orgue major de Basílica Menor de Santa Maria d'Elx.
112. Orgue de l'Església Parroquial de Santa Maria, la Llacuna, Alt Penedès
Aquest orgue va ser construït per Organeria Española & Alberdi. També porta a la tapa un escrit amb el nom de l'organer Montarbó. Consta d'un sol teclat manual de cinc octaves i un pedaler de 25 notes.
Veient el nombre de tubs que té i el de jocs fa pensar que es tracta de jocs amb tubs compartits.
Segons hem pogut saber l'orgue va ser traslladat des de Valldoreix o des del Maresme l'any 2000 a aquesta eglésia.
PEDAL ( C- c')
1. Bajo 16'
2. Principal 8'
3. lleno 2H.
MANUAL ( C- c'''')
4. Violón 16'
5. Flautado 8'
6. Bordón 8'
7. Octava 4'
8. Flauta 4'
9. Nazardo 2 2/3
10. Decinovena 1 1/3
11. Chiflete 1'
12. Lleno 2H.
COMBINACIONS
Tutti
EFECTE
Tremolo
Veient el nombre de tubs que té i el de jocs fa pensar que es tracta de jocs amb tubs compartits.
Segons hem pogut saber l'orgue va ser traslladat des de Valldoreix o des del Maresme l'any 2000 a aquesta eglésia.
DISPOSICIÓ
PEDAL ( C- c')
1. Bajo 16'
2. Principal 8'
3. lleno 2H.
MANUAL ( C- c'''')
4. Violón 16'
5. Flautado 8'
6. Bordón 8'
7. Octava 4'
8. Flauta 4'
9. Nazardo 2 2/3
10. Decinovena 1 1/3
11. Chiflete 1'
12. Lleno 2H.
COMBINACIONS
Tutti
EFECTE
Tremolo
EN VENDA 2: Petit orgue construït per De l’Om-Arrizabalaga
Orgue en venda
Petit orgue construït per De l’Om-Arrizabalaga l’any 1977.Dimensions: alçària 2’20 m
amplada 1’23 m
fondària 0’59 m
Té un teclat manual amb registres partits.
Mà esquerra
BordóTapadet
Quinzena
Dissetena
Mà dreta
BordóTapadet
Quinzena
Dissetena
Vint-i-dosena
Dades de contacte
Joana Roch
e-mail: joanarochizard@gmail.com
111. Capella de la Mare de Déu de l'Esperança, Barcelona, Barcelonès
Restauració de l’orgue de la Capella de l’Esperança.
Ubicat al cor d’aquesta petita església del centre de Barcelona, que disposa de una acústica excel.lent.
Construït l’any 1956 per Salvador Aragonés, es de transmissió mecànica pels manuals amb ajut pneumàtic pels tubs greus i pel registre de pedal. Consta de 12 registres en dos teclats manuals de 56 notes i un pedal de 30 notes, dins una única caixa expressiva. Consola de pupitre de cara a l’altar.
GRAN ORGUE
1 Fl. Violón 16’
2 Fl Principal 8’
3 Fl. Harmónica 8’
4 Octava 4’
5 Quincena 2’
6 Lleno II 2’
7 Clarín armónico 4’
RECITATIU
8 Violón 8’
9 Viola de Gamba 8’
10 Voz celeste 8’
11 Fagot y Oboe 8’
PEDAL
12 Contrebasse 16′
Els treballs han consistit en una neteja general, tractament del corc, instal·lació d’un nou ventilador, nova instal·lació elèctrica, ajust de mecanismes, nou accés a l’interior, nova façana, repàs d’harmonització i afinació general.
Ubicat al cor d’aquesta petita església del centre de Barcelona, que disposa de una acústica excel.lent.
Construït l’any 1956 per Salvador Aragonés, es de transmissió mecànica pels manuals amb ajut pneumàtic pels tubs greus i pel registre de pedal. Consta de 12 registres en dos teclats manuals de 56 notes i un pedal de 30 notes, dins una única caixa expressiva. Consola de pupitre de cara a l’altar.
GRAN ORGUE
1 Fl. Violón 16’
2 Fl Principal 8’
3 Fl. Harmónica 8’
4 Octava 4’
5 Quincena 2’
6 Lleno II 2’
7 Clarín armónico 4’
RECITATIU
8 Violón 8’
9 Viola de Gamba 8’
10 Voz celeste 8’
11 Fagot y Oboe 8’
PEDAL
12 Contrebasse 16′
Els treballs han consistit en una neteja general, tractament del corc, instal·lació d’un nou ventilador, nova instal·lació elèctrica, ajust de mecanismes, nou accés a l’interior, nova façana, repàs d’harmonització i afinació general.
110. Orgue de la Basílica de la Mercè, Barcelona, Barcelonès
L’ORGUE ACTUAL
L’actual instrument es obra de Gaietà Estadella. L’orguener va completar l’any 1941 una primera etapa amb la construcció de la caixa, la consola de quatre manuals, el moble de cadireta, i dos dels teclats, deixant en funcionament 23 registres i 1236 tubs. Diverses vicissituds, com la mort del mateix constructor l’any 1944 i les dificultats de la postguerra, van ser la causa que aquest orgue no assolís mai totes les possibilitats previstes al projecte original. Aquest orgue ha tingut diverses temptatives per la seva finalització, com la del orguener i cunyat d’Estadella, Pau Xuclà o la darrera a càrrec de holandès E. Ottes que cap a l’any 2000 va construir una nova consola de 3 teclats i va instal.ar una transmissió mecànica sense arribar a concloure els treballs, restant un instrument inacabat i caòtic. L’instrument presenta un estat d’abandonament en bona part dels seus elements: caixa, mecanismes, alimentació de l’aire amb moltes fuites, harmonització del so... Mostra diverses afectacions de corc, els guarniments de pell a les manxes i motors de registres molt degradats i altres anomalies com el caixó del motor amb perill d’incendi.
A nivell funcional la deficiència més gran és la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valor màxims admissibles) i que fan impossible que l’organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. En aquest l’estat l’acompanyament litúrgic és molt difícil i l’ús concertístic impossible.
Des de fa una colla d’anys la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè havia endegat tot un seguit d’estudis i consultes per tal de prendre la decisió més oportuna pel que fa a la restauració de l’orgue. Gràcies a Déu i especialment als esforços i tenacitat tant dels membres de la Junta com, molt especialment, del seu president el Sr. Ignasi Riera, el dia 9 de novembre de 2016 es signà un contracte amb el Mestre Orguener Gerhard Grenzing per tal de construir un orgue nou, que podria ser estrenat en el proper any 2018 dins del 800 Centenari de la fundació de l’ordre de la Mercè.
GERHARD GRENZING MESTRE ORGUENER
De la mateixa manera que fa segles hi ha haver mestres arribats del nord d'Europa, Gerhard Grenzing es va establir aquí fa 46 anys per tenir cura del llegat cultural dels orgues dels països catalans, tasca començada a Mallorca. Després de crear, junt amb la confiança del seu equip, més de 150 instruments nous en tres continents, és el seu desig aportar una llarga experiència i nous valors per a l'enriquiment de la cultura organística del país.
FILOSOFIA DE L'OBRA
En estreta relació amb la trajectòria històrica a Catalunya presentem un projecte de reconstrucció d’un orgue influenciat per l’escola catalana, desenvolupada des d’el segle XIV fins a principis del S. XX. Tenim en compte que la construcció de l’instrument no ha d’enfocar-se com una replica d’un instrument històric, sinó com un reflex de l’evolució de segles a l’orgueneria i a la vegada estretament vinculat amb la tradició orguenera local. La presencia de l’orgue a la ”vox populi” catalana s’expressa encara avui amb moltes dites malgrat que els instruments en molts llocs ja no existeixen. Una de les pèrdues artístiques més importants a Catalunya a la Guerra Civil varen ser els orgues. La recuperació d’aquest immens tresor ha estat molt lenta com també la recuperació de l’ambient musical al seu entorn.
REALITZACIÓ
Cal tenir en compte que les reverberacions llargues obliguen a una harmonització exquisida ja que el vent ha d’ésser viu per tal d’afavorir un so càlid i la mateixa harmonització d’alta qualitat per poder omplir el gran espai, encara que aquest estigui totalment ocupat. Es projecta l’instrument sota l’horitzó d’experiències i innovacions pròpies. La tendència actual en la construcció d’orgues de categoria és incorporar els assoliments i guanys tècnics i estètics de segles anteriors en un disseny i materials actualitzats. Aquest és el cas per exemple de la mecànica directa i penjada, insuperada en el seu tacte sensible o l’alimentació viva d’aire mitjançant manxes clàssiques, evitant els extrems entre un vent rígid i un altre que seria inestable.
ESTIL
Un orgue ha d’ésser àmpliament versàtil en el sentit estilístic i a la vegada ha de tenir la seva pròpia personalitat, que es defineix no només a través dels noms i de la quantitat dels registres projectats: l’orgue com a obra d’art ha de ser una unitat i tots els detalls i elements són significatius, des de la filosofia de la seva missió i entorn fins als seus mecanismes, alimentació de vent i sobre tot els càlculs, l’elaboració artesana, l’harmonització i la veu dels seus tubs. En aquest cas es proposa un instrument de tres teclats i pedal que composen quatre cossos musicals clàssics. Aquest projecte recull un ampli panorama de possibilitats interpretatives. L’avantprojecte per a la construcció de l Orgue de la Basílica de la Mare de Deu de la Mercè contempla la recuperació d’una tradició ancestral a Catalunya per obtenir un instrument de culte, les funcions litúrgiques solemnes i per a la cultura amb possibilitats de celebrar concerts d’alt nivell.
Trobareu més especificacions sobre la realització de l’orgue a la pestanya de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè.
Per arribar a aquesta finalitat són imprescindibles l’elaboració de tubs d’alta qualitat, aliatges rics, laboriosos càlculs i assaigs de les mides, i finalment una harmonització artística generosa i enèrgica (que res té a veure amb "simplement forta" o en tot cas "forçada"), basat en múltiples assaigs i experiències prèvies a través d’investigacions de llargs anys dels Mestres Catalans i de les seves escoles.
(Totes aquestes descripcions son extretes del projecte que és propietat intel·lectual de Gerhard Grenzing S.A)
Per aconseguir culminar la construcció d’aquest orgue nou comptem amb la generosa subvenció d’obra social previstos entre la Generalitat i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. La Junta de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè ha constituït una comissió de l’orgue que serà la que anirà informant de la marxa de la construcció de l’orgue i altres aspectes i campanyes previstes per tal de fer arribar a bon port aquest magnífic projecte.
VIDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/nou-orgue-de-la-merce/video/5711190/
NOTÍCIA: http://www.basilicadelamerce.cat/blog-ca/Orgue-nou-156.html
L’actual instrument es obra de Gaietà Estadella. L’orguener va completar l’any 1941 una primera etapa amb la construcció de la caixa, la consola de quatre manuals, el moble de cadireta, i dos dels teclats, deixant en funcionament 23 registres i 1236 tubs. Diverses vicissituds, com la mort del mateix constructor l’any 1944 i les dificultats de la postguerra, van ser la causa que aquest orgue no assolís mai totes les possibilitats previstes al projecte original. Aquest orgue ha tingut diverses temptatives per la seva finalització, com la del orguener i cunyat d’Estadella, Pau Xuclà o la darrera a càrrec de holandès E. Ottes que cap a l’any 2000 va construir una nova consola de 3 teclats i va instal.ar una transmissió mecànica sense arribar a concloure els treballs, restant un instrument inacabat i caòtic. L’instrument presenta un estat d’abandonament en bona part dels seus elements: caixa, mecanismes, alimentació de l’aire amb moltes fuites, harmonització del so... Mostra diverses afectacions de corc, els guarniments de pell a les manxes i motors de registres molt degradats i altres anomalies com el caixó del motor amb perill d’incendi.
A nivell funcional la deficiència més gran és la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valor màxims admissibles) i que fan impossible que l’organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. En aquest l’estat l’acompanyament litúrgic és molt difícil i l’ús concertístic impossible.
Des de fa una colla d’anys la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè havia endegat tot un seguit d’estudis i consultes per tal de prendre la decisió més oportuna pel que fa a la restauració de l’orgue. Gràcies a Déu i especialment als esforços i tenacitat tant dels membres de la Junta com, molt especialment, del seu president el Sr. Ignasi Riera, el dia 9 de novembre de 2016 es signà un contracte amb el Mestre Orguener Gerhard Grenzing per tal de construir un orgue nou, que podria ser estrenat en el proper any 2018 dins del 800 Centenari de la fundació de l’ordre de la Mercè.
GERHARD GRENZING MESTRE ORGUENER
De la mateixa manera que fa segles hi ha haver mestres arribats del nord d'Europa, Gerhard Grenzing es va establir aquí fa 46 anys per tenir cura del llegat cultural dels orgues dels països catalans, tasca començada a Mallorca. Després de crear, junt amb la confiança del seu equip, més de 150 instruments nous en tres continents, és el seu desig aportar una llarga experiència i nous valors per a l'enriquiment de la cultura organística del país.
FILOSOFIA DE L'OBRA
En estreta relació amb la trajectòria històrica a Catalunya presentem un projecte de reconstrucció d’un orgue influenciat per l’escola catalana, desenvolupada des d’el segle XIV fins a principis del S. XX. Tenim en compte que la construcció de l’instrument no ha d’enfocar-se com una replica d’un instrument històric, sinó com un reflex de l’evolució de segles a l’orgueneria i a la vegada estretament vinculat amb la tradició orguenera local. La presencia de l’orgue a la ”vox populi” catalana s’expressa encara avui amb moltes dites malgrat que els instruments en molts llocs ja no existeixen. Una de les pèrdues artístiques més importants a Catalunya a la Guerra Civil varen ser els orgues. La recuperació d’aquest immens tresor ha estat molt lenta com també la recuperació de l’ambient musical al seu entorn.
REALITZACIÓ
Cal tenir en compte que les reverberacions llargues obliguen a una harmonització exquisida ja que el vent ha d’ésser viu per tal d’afavorir un so càlid i la mateixa harmonització d’alta qualitat per poder omplir el gran espai, encara que aquest estigui totalment ocupat. Es projecta l’instrument sota l’horitzó d’experiències i innovacions pròpies. La tendència actual en la construcció d’orgues de categoria és incorporar els assoliments i guanys tècnics i estètics de segles anteriors en un disseny i materials actualitzats. Aquest és el cas per exemple de la mecànica directa i penjada, insuperada en el seu tacte sensible o l’alimentació viva d’aire mitjançant manxes clàssiques, evitant els extrems entre un vent rígid i un altre que seria inestable.
ESTIL
Un orgue ha d’ésser àmpliament versàtil en el sentit estilístic i a la vegada ha de tenir la seva pròpia personalitat, que es defineix no només a través dels noms i de la quantitat dels registres projectats: l’orgue com a obra d’art ha de ser una unitat i tots els detalls i elements són significatius, des de la filosofia de la seva missió i entorn fins als seus mecanismes, alimentació de vent i sobre tot els càlculs, l’elaboració artesana, l’harmonització i la veu dels seus tubs. En aquest cas es proposa un instrument de tres teclats i pedal que composen quatre cossos musicals clàssics. Aquest projecte recull un ampli panorama de possibilitats interpretatives. L’avantprojecte per a la construcció de l Orgue de la Basílica de la Mare de Deu de la Mercè contempla la recuperació d’una tradició ancestral a Catalunya per obtenir un instrument de culte, les funcions litúrgiques solemnes i per a la cultura amb possibilitats de celebrar concerts d’alt nivell.
Trobareu més especificacions sobre la realització de l’orgue a la pestanya de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè.
Per arribar a aquesta finalitat són imprescindibles l’elaboració de tubs d’alta qualitat, aliatges rics, laboriosos càlculs i assaigs de les mides, i finalment una harmonització artística generosa i enèrgica (que res té a veure amb "simplement forta" o en tot cas "forçada"), basat en múltiples assaigs i experiències prèvies a través d’investigacions de llargs anys dels Mestres Catalans i de les seves escoles.
(Totes aquestes descripcions son extretes del projecte que és propietat intel·lectual de Gerhard Grenzing S.A)
Per aconseguir culminar la construcció d’aquest orgue nou comptem amb la generosa subvenció d’obra social previstos entre la Generalitat i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. La Junta de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè ha constituït una comissió de l’orgue que serà la que anirà informant de la marxa de la construcció de l’orgue i altres aspectes i campanyes previstes per tal de fer arribar a bon port aquest magnífic projecte.
VIDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/nou-orgue-de-la-merce/video/5711190/
NOTÍCIA: http://www.basilicadelamerce.cat/blog-ca/Orgue-nou-156.html
Suscribirse a:
Entradas (Atom)