Mostrando entradas con la etiqueta segle XXI. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta segle XXI. Mostrar todas las entradas

111. Capella de la Mare de Déu de l'Esperança, Barcelona, Barcelonès

Restauració de l’orgue de la Capella de l’Esperança.

Ubicat al cor d’aquesta petita església del centre de Barcelona, que disposa de una acústica excel.lent.





Construït l’any 1956 per Salvador Aragonés, es de transmissió mecànica pels manuals amb ajut pneumàtic pels tubs greus i pel registre de pedal. Consta de 12 registres en dos teclats manuals de 56 notes i un pedal de 30 notes, dins una única caixa expressiva. Consola de pupitre de cara a l’altar.


GRAN ORGUE

1 Fl. Violón 16’
2 Fl Principal 8’
3 Fl. Harmónica 8’
4 Octava 4’
5 Quincena 2’
6 Lleno II 2’
7 Clarín armónico 4’

RECITATIU

8 Violón 8’
9 Viola de Gamba 8’
10 Voz celeste 8’
11 Fagot y Oboe 8’

PEDAL

12 Contrebasse 16′


Els treballs han consistit en una neteja general, tractament del corc, instal·lació d’un nou ventilador, nova instal·lació elèctrica, ajust de mecanismes, nou accés a l’interior, nova façana, repàs d’harmonització i afinació general.


110. Orgue de la Basílica de la Mercè, Barcelona, Barcelonès

L’ORGUE ACTUAL

L’actual instrument es obra de Gaietà Estadella. L’orguener va completar l’any 1941 una primera etapa amb la construcció de la caixa, la consola de quatre manuals, el moble de cadireta, i dos dels teclats, deixant en funcionament 23 registres i 1236 tubs. Diverses vicissituds, com la mort del mateix constructor l’any 1944 i les dificultats de la postguerra, van ser la causa que aquest orgue no assolís mai totes les possibilitats previstes al projecte original. Aquest orgue ha tingut diverses temptatives per la seva finalització, com la del orguener i cunyat d’Estadella, Pau Xuclà o la darrera a càrrec de holandès E. Ottes que cap a l’any 2000 va construir una nova consola de 3 teclats i va instal.ar una transmissió mecànica sense arribar a concloure els treballs, restant un instrument inacabat i caòtic. L’instrument presenta un estat d’abandonament en bona part dels seus elements: caixa, mecanismes, alimentació de l’aire amb moltes fuites, harmonització del so... Mostra diverses afectacions de corc, els guarniments de pell a les manxes i motors de registres molt degradats i altres anomalies com el caixó del motor amb perill d’incendi.

A nivell funcional la deficiència més gran és la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valor màxims admissibles) i que fan impossible que l’organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. En aquest l’estat l’acompanyament litúrgic és molt difícil i l’ús concertístic impossible.

Des de fa una colla d’anys la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè havia endegat tot un seguit d’estudis i consultes per tal de prendre la decisió més oportuna pel que fa a la restauració de l’orgue. Gràcies a Déu i especialment als esforços i tenacitat tant dels membres de la Junta com, molt especialment, del seu president el Sr. Ignasi Riera, el dia 9 de novembre de 2016 es signà un contracte amb el Mestre Orguener Gerhard Grenzing per tal de construir un orgue nou, que podria ser estrenat en el proper any 2018 dins del 800 Centenari de la fundació de l’ordre de la Mercè.



GERHARD GRENZING MESTRE ORGUENER

De la mateixa manera que fa segles hi ha haver mestres arribats del nord d'Europa, Gerhard Grenzing es va establir aquí fa 46 anys per tenir cura del llegat cultural dels orgues dels països catalans, tasca començada a Mallorca. Després de crear, junt amb la confiança del seu equip, més de 150 instruments nous en tres continents, és el seu desig aportar una llarga experiència i nous valors per a l'enriquiment de la cultura organística del país.

FILOSOFIA DE L'OBRA

En estreta relació amb la trajectòria històrica a Catalunya presentem un projecte de reconstrucció d’un orgue influenciat per l’escola catalana, desenvolupada des d’el segle XIV fins a principis del S. XX. Tenim en compte que la construcció de l’instrument no ha d’enfocar-se com una replica d’un instrument històric, sinó com un reflex de l’evolució de segles a l’orgueneria i a la vegada estretament vinculat amb la tradició orguenera local. La presencia de l’orgue a la ”vox populi” catalana s’expressa encara avui amb moltes dites malgrat que els instruments en molts llocs ja no existeixen. Una de les pèrdues artístiques més importants a Catalunya a la Guerra Civil varen ser els orgues. La recuperació d’aquest immens tresor ha estat molt lenta com també la recuperació de l’ambient musical al seu entorn.

REALITZACIÓ

Cal tenir en compte que les reverberacions llargues obliguen a una harmonització exquisida ja que el vent ha d’ésser viu per tal d’afavorir un so càlid i la mateixa harmonització d’alta qualitat per poder omplir el gran espai, encara que aquest estigui totalment ocupat. Es projecta l’instrument sota l’horitzó d’experiències i innovacions pròpies. La tendència actual en la construcció d’orgues de categoria és incorporar els assoliments i guanys tècnics i estètics de segles anteriors en un disseny i materials actualitzats. Aquest és el cas per exemple de la mecànica directa i penjada, insuperada en el seu tacte sensible o l’alimentació viva d’aire mitjançant manxes clàssiques, evitant els extrems entre un vent rígid i un altre que seria inestable.




ESTIL

Un orgue ha d’ésser àmpliament versàtil en el sentit estilístic i a la vegada ha de tenir la seva pròpia personalitat, que es defineix no només a través dels noms i de la quantitat dels registres projectats: l’orgue com a obra d’art ha de ser una unitat i tots els detalls i elements són significatius, des de la filosofia de la seva missió i entorn fins als seus mecanismes, alimentació de vent i sobre tot els càlculs, l’elaboració artesana, l’harmonització i la veu dels seus tubs. En aquest cas es proposa un instrument de tres teclats i pedal que composen quatre cossos musicals clàssics. Aquest projecte recull un ampli panorama de possibilitats interpretatives. L’avantprojecte per a la construcció de l Orgue de la Basílica de la Mare de Deu de la Mercè contempla la recuperació d’una tradició ancestral a Catalunya per obtenir un instrument de culte, les funcions litúrgiques solemnes i per a la cultura amb possibilitats de celebrar concerts d’alt nivell.

Trobareu més especificacions sobre la realització de l’orgue a la pestanya de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè.

Per arribar a aquesta finalitat són imprescindibles l’elaboració de tubs d’alta qualitat, aliatges rics, laboriosos càlculs i assaigs de les mides, i finalment una harmonització artística generosa i enèrgica (que res té a veure amb "simplement forta" o en tot cas "forçada"), basat en múltiples assaigs i experiències prèvies a través d’investigacions de llargs anys dels Mestres Catalans i de les seves escoles.

(Totes aquestes descripcions son extretes del projecte que és propietat intel·lectual de Gerhard Grenzing S.A)

Per aconseguir culminar la construcció d’aquest orgue nou comptem amb la generosa subvenció d’obra social previstos entre la Generalitat i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. La Junta de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè ha constituït una comissió de l’orgue que serà la que anirà informant de la marxa de la construcció de l’orgue i altres aspectes i campanyes previstes per tal de fer arribar a bon port aquest magnífic projecte.

VIDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/nou-orgue-de-la-merce/video/5711190/
NOTÍCIA: http://www.basilicadelamerce.cat/blog-ca/Orgue-nou-156.html

108. Orgue de la Parròquia de la Màre de Déu de Núria, Barcelona, Barcelonès.

L'Escola Pia de Sarrià Barcelona donará el seu orgue a la Parroquia de Nùria de Barcelona i aquest estarà instal·lat i restaurat durant el Nadal de 2017.

Actualitat sobre la restauració i muntatge de l'orgue de tubs.

La setmana del 22 al 26 de març d'enguany, un cop ja s'havia desmuntat tot l'orgue, les peces que el componien es finalitzà a la parròquia la preparació del cor: muntatge de la base i eliminació d'elements que destorbaven (bancs, cadires…) Es traslladè l'orgue desmuntat cap a la parròquia.

La setmana del 28 al 31 de març, els fusters procediren a muntar tot el moble de l'orgue al cor. Així quedarà mentre durin els treballs de l'orguener, tot restaurant les peces interiors. Els tubs de metall i els de fusta han estat guardats a la parròquia, tot ben embalat i classificat.




L'Orgue ja està instal·lat

La consola llesta per acoplar.




Mapa del la nova ubicació de l'orgue.



 L'Escola Pia de Sarrià Barcelona donará el seu orgue a la Parroquia de Nùria de Barcelona i aquest estarà instal·lat i restaurat durant el Nadal de 2017.
 Imatge del projecte.

 

101. Orgue de l'Església de Sant Vicenç, Sant Vicenç de Montalt, Maresme.

Tot el conjunt de l´orgue, està adequat a l´arquitectura i decoració de l´Església de Sant Vicenç de Montalt, i la composició sonora de registres i l´harmonització dels seus sons, posseeix una influència de l´estètica de finals del segle XVIII, és a dir, del barroc tardà.
La caixa de l'orgue s'ha dissenyat amb les 3 parts centrals igualades, el que permetrà que el meravellós vitrall quedi al descobert. Així mateix el disseny respectarà l'arquitectura i la decoració de la Parròquia, i tindrà un so d'influència de l'estètica de finals del segle XVIII, és a dir, del barroc tardiu.
El nou orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C-g'''), un pedaler de 30 notes (C-f'), 12 registres i 2 de doble funció, i 788 tubs.
L´orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes, un pedaler de 30 notes, 12 registres i 2 de doble funció i 788 tubs segons la següent composició:
ORGUE MAJOR

01. Flautat Major 8'
 02. Flauta Xemeneia 8'
 03. Octava 4'
 04. Flauta de fusta 4'
 05. Quinzena 2'
 06. Ple de 3 fileres 2'+1 1/3+1'
 07. Trompeta Real 8'

CADIRETA INTERIOR
08. Dotzena 2 2/3'
 09. Sesquialtera 2 2/3'+ 1 3/5'
 10. Flautí 2'
 11. Corn de Nit 4'
 12. Violó 8'

PEDAL
13. Flauta cònica 8'
 14. Subbaix 16'
ACOBLAMENTS: II - I, II - P, I - P.

78. Orgue de l'Església Santa Maria, Barberà del Vallès, Vallès Occidental.

Orgue Major

Violón 16′
 Flautado 8′
 Flauta cónica 8′
 Octava 4′
 Flauta de noche 4′
 Sesquialtera 2 2/3′
 Quincena 2′
 Lleno de 3-4 hil. 1 1/3′
 Trompeta Real 8′

Cadireta Interior

Tapadillo 8′
 Flauta de harpa 8′
 Unda maris 8′
 Octava 4′
 Flauta chimenea 4′
 Flageolet 2′
 Decisetena 1 1/3′
 Ventidocena 1′
 Cimbala de 3 hil. 1/2′
 Cromorne 8′
 Tremulant

Pedal

Subbajo 16′
 Flautado 8′
 Corno de Gamuza 8′
 Bajos 4′
 Lleno de 3 hil. 2 2/3′
 Fagot 16′
(II-I, II-P, I-P)

Datos técnicos:
Spiel- und Registertraktur rein mechanisch, Schleifladen Spieltisch angebaut.
Caja: Massivholz- Eichengehäuse
 Planificación: Andreas Heinzle
Armonización: Hans Späth
Realizado en 2004 por : Späth Orgelbau-Team, Rapperswil

76. Orgue de l'Església de Santa Maria, Olesa de Montserrat, Baix Llobregat.

L'església de Santa Maria d'Olesa és l'església parroquial d'Olesa de Montserrat. Es troba situada al punt més alt del nucli antic de la vila, al mateix lloc on es bastí el Castell d'Olesa del qual en resten pocs vestigis.

Història

Lligada secularment al bisbat de Barcelona, l'església d'Olesa és una de les més antigues del bisbat de Sant Feliu. La primera menció fins al moment coneguda és un document de l'any 1012, però l'església havia d'existir de molt abans, segurament des del segle X, sota l'advocació de Santa Maria i Sant Joan d'Olesa.

Sabem que l'any 1110 la família noble dels Castellví es va implicar en la construcció d'un nou temple romànic que va ser consagrat pel bisbe de Barcelona Guillem de Torroja el 24 de gener de 1147.

Al cap de dos segles escassos, l'església ja havia quedat petita i l'any 1342 el bisbe Ferrer d'Abella va autoritzar la construcció d'un nou temple.

L'any 1359 el prior de Montserrat Jaume de Vivers va comprar al rei Pere III el Cerimoniós la jurisdicció civil i criminal i el mer i mixt imperi d'Olesa de Montserrat, juntament amb el castell de Sant Pere Sacama. Amb això el monestir de Montserrat va assolir el domini total de la vila d'Olesa i el prior en primer lloc, i posteriorment l'abat de Montserrat, van passar a exercir al mateix temps de baró de la vila i de rector de la parròquia.

L'any 1425 es va beneir el retaule major d'estil gòtic.

A finals del segle XVI, l'església va tornar a quedar petita i l'any 1589, per determinació del Consell de la Vila d'Olesa, es va decidir emprendre un nou projecte d'ampliació del temple parroquial. Aquesta nova església constava de tres naus; la central era la principal i estava coberta per una successió de voltes d'ogives unides per claus de volta i col·locades entre arcs torals de mig punt. Al centre d'aquesta nau hi havia un orgue de tubs del segle XVII (beneït el 1672), obra de l'orguener Pere Carrera, i a l'absis s'hi trobava el retaule major d'estil renaixentista.

L'antic retaule major, contractat l'any 1632, va ser realitzat per Pau Boixadell i Joan Generes, els millors artesans de l'escola de Manresa. Damunt d'una base de pedra polida negra s'hi aixecaven tres pisos on hi eren situades, segons una pensada disposició, les imatges en talla dels apòstols i relleus amb els misteris de la vida de la Verge. El cos central inferior era presidit pel sagrari i damunt seu hi havia la grandiosa imatge de l'Assumpció de Maria. Segons estudi de Mn. Lluís Feliu, tota l'obra del retaule, acabat en policromia, era admirable, però el pot de la confitura era la imatge de l'Assumpció de Maria, obra de l'escultor Josep Ratés.

Aquesta és l'església que va arribar fins al 21 de juliol de 1936, dia en que fou destruïda.

Tot i una primera reconstrucció duta a terme entre 1940 i 1945 per Mn. Llàtzer Torà, l'obra de l'església va quedar envoltada d'un cert aire de provisionalitat.

Per iniciativa del rector Mn. Lluís Sitjà, l'any 1955 es van iniciar les obres de construcció d'un nou temple parroquial més ampli. Això va comportar l'ensorrament de bona part de les estructures que s'havien salvat l'any 1936.

L'obra del nou temple va finalitzar l'any 1956. Posteriorment es van construir el Baptisteri, la capella del Santíssim i la Sagristia.

Activitat actual

L'any 2008, després d'anys de treball per part de la parròquia de Santa Maria i de l'Associació d'Amics de l'Orgue i de les Arts d'Olesa, es va inaugurar el nou orgue de tubs de l'església, impressionant obra del mestre orguener Joan Carles Castro que presideix el presbiteri.

L'Orgue

Instrument contruït l'any 2008 per Joan Carles Castro.

Disposició

I. Manual: Orgue Major 56 notes (C-g’’’)

Flautat Violó 16’
Flautat 8’
Salicional 8’
Bordó 8’
Octava 4’
Tapadet 4’
Dotzena 2 2/3 ’
Quinzena 2’
Plens IV
Corneta V
Trompeta Real 8’
Clarí 4’


II. Manual: Recitatiu/Expressiu 56 notes (C-g’’’)

Flauta Harmònica 8’
Violó 8’
Viola de Gamba 8’
Veu Celeste 8’
Flauta Octaviant 4’
Viola 4’
Sesquialtera II
Octaví 2’
Piccolo 1’
Trompeta Harmònica 8’
Fagot-Oboè 8’
Veu Humana 8’

III. Pedal 30 notes (C-f’).

(Subbaix 32’)
(Contres 16’)
Subbaix 16’
Contres 8’
Baix 8’
Coral Baix 4’
Contrafagot 16’
Baixons 8’

Trèmol
Ocellets
Carilló

Acoblaments II/I, II/P, I/P.

Salmers, tracció i tiradors de registres, mecànics.

(Nota : els registres entre parèntesi són pensats per una futura fase).

Caixa expressiva en el segon manual.

74. Orgue del Monestir de Sant Joan Bautista, La Pobla de Mafumet, Tarragonès.

En època medieval, l'església era sufragània de la parròquia del Codony, terme del qual en formava part. Cap a la fi del segle XVIII, la població va augmentar molt notablement i es va fer necessària la construcció d'un nou temple. El seu element més destacat és el campanar, dividit en tres trams. La base és quadrada, el cos central és octogonal i el tram superior, més estret, és també octogonal i està cobert amb una cúpula.

64. Orgue de l'Esglèsia Parroquial de Santa Maria, Santa Fè del Penedès, Alt Penedès.

Construït per Isidre Vallès entre els anys 2000-2003 i inaugurat per l'organista de la catedral de Barcelona Josep Maria Escalona el dia 6 d'octubre del 2003, festivitat de Santa Fe. Està situat a un lateral del cor que hi ha al final de l'església.

Aquest orgue té un sol teclat manual de 53 notes ( C- e'') partit entre c'-cs', i un teclat pedaler de 27 notes (C-d'). L'orgue es de tracció mecànica i té un total de 338 tubs.


L'Orgue dins del cor de l'església.


REGISTRES


MANUAL
  • Flautat 8'
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Tapadet 4'
  • Quinzena 2'
  • dissetena de ma dreta 1 3/5'

PEDAL
  • Subbaix de 16'

COMBINACIÓ
  • Acoblament del manual al pedal

ENLLAÇOS EXTERNS


62. Orgue de l'Església parroquial de Santa Margarida, Santa Margarida i Els Monjos, Alt Penedès.

Aquest orgue va ser construït els anys 60 per la suïssa Späth . Va ser muntat a la parròquia a de Santa Margarida a principis de març del 2005. L'orgue, que és mecànic, consta  d’un sol teclat manual de 56 notes de marfil i banús i un teclat pedaler de 30 notes.

L'Orgue.


L’estrena es va fer el dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, a les 6 de la tarda. Aquest dia es va fer una exposició fotogràfica de les obres de muntatge de l’orgue. La Sra. Carmen Späth  va fer la presentació de l’orgue i a continuació es va oferir un concert a càrrec de l’organista de la catedral de Barcelona, Sr. Josep Maria  Escalona.

La benedicció la va fer el Sr.  Arquebisbe de  Barcelona, Mn. Martinez Sistachs el dia 20 de juliol, Santa Margarida,del 2005 a les 12 del migdia.

REGISTRES


MANUAL
  • Bordó 8
  • Octava 4’
  • Flauta cònica 4'
  • Flabiol 2'
  • Ple III
  • Tolosana (mà dreta)

PADALER
  • Subbaix 16
  • Acoblament del  manual al pedal



58. Orgue de l'Església dels sants Just i Pastor, Sant Just d'Esvern, Baix Llobregat.

L'església dels sants Just i Pastor és l'església parroquial de la vila de Sant Just Desvern a la comarca del Baix Llobregat.

Història de l'església

L'església està consagrada als sants Just i Pastor, però l'origen del seu nom també es pot vincular a Just d'Urgell, el bisbe més antic del bisbat d'Urgell de qui es té notícia.L'edifici —que es troba a la plaça de l'Església entre el carrer de l'Església, el carrer Bonavista i el carrer de Carles Mercader— va venir a formar el nucli històric del que esdevindria el poble de Sant Just amb una sèrie de primeres masies al voltant seu en l'espai de la sagrera. Aquesta primera església d'estil pre-romànic o romànic és esmentada per primera vegada l'any 986.
 Al llarg de la seva història es duen a terme diverses reformes en l'edifici i el seu entorn, començant l'any 1366 quan s'obre una finestra a la part de ponent perquè l'interior era massa fosc. El 1406 s'estableix el cementiri parroquial i el 1435 la sagristia. Entre 1569 i 1571 s'enderroca la vella església per construir una nova. El 1676 s'afegeixen les capelles laterals i el 1752 dependències al nord i a ponent. En l'any 1890 es fa una restauració completa de l'edifici. El 21 de juliol de 1936, pocs dies després del començament de la guerra civil, tot el conjunt parroquial fou incendiat i cremat — presumiblement per gent de fora de la vila. L'any 1940 es va iniciar la restauració de l'església, que va ser inaugurada el 3 de març.

Arquitectura de l'església

L'església és d'una sola nau amb un absis pentagonal cobert per volta de creueria. A més de l'altar major i de l'altar del Santíssim disposa de sis capelles laterals, tres a cada costat de la nau. La 1ª capella a mà esquerra està dedicada a sant Antoni abat, la 2ª a santa Llúcia i la 3ª a sant Crist i a la Mare de Déu dels Dolors. La 1ª capella a mà dreta està dedicada a sant Joan Baptista (aquí també es troba la pila baptismal), la 2ª a sant Sebastià (el copatró de la parròquia) i la 3ª a la Mare de Déu de Montserrat. En la capella del Santíssim hi ha una imatge de mida natural d'un Sant Crist en un retaule.
 La torre de l'església, de base quadrada i amb una alçària de 20,46 metres, és coronada amb merlets i un campanar de ferro forjat, a més disposa d'un rellotge. Les mides fonamentals de tot el conjunt estan basades en la proporció àurea.
A la façana principal destaca el portal d'estil renaixentista amb dues columnes d'ordre jònic que suporten un frontó amb un relleu d'una campana, símbol de Sant Just, i una inscripció que diu «PAU MODOLELL SINDIC EN L'ANII 1571 HA 13 DE GOLIOL SE COMENA LO PRESENT TEMPLE GERONI CARDONA SINDIC». Al damunt es troben tres petites estàtues que representen els sants Just i Pastor (als costats) i la Mare de Déu (al centre).

Les campanes

Les campanes primitives de l'església, que possiblement tenien el seu origen en el segle XVI, van ser aterrades en l'incendi de l'any 1936. Amb la restauració de l'edifici es van instal·lar quatre campanes noves, que porten gravades les següentes llegendes en llatí (de la més grossa a la més petita):
Justa: «Potestatibus tenebrerum superatis, LAUDO DEUM» («Vençut el poder infernal de les tenebres, ALABO DÉU»)
Pastora: «Cultu publico restituto, VOCO PLEBEM» («Restablert el culte públic, CRIDO EL POBLE»)
Josepa: «Voce recuperata, NATOS NUNCIO DEFUNCTOS PLORO» («Recuperada la veu, ANUNCIO ELS NATS I PLORO ELS MORTS»)
Raimunda: «Piis populi moribus instauratis, FULGURA PELLO» («Restaurats els pietosos costums del poble, ALLUNYO LES TEMPESTES»)

L'orgue

L'orgue de l'església amb un total de 796 tubs de temperament Vallotti és de Joan Carles Castro i data de l'any 2005. El 19 de novembre va tenir lloc una missa solemne de benedicció del nou orgue presidida per el bisbe de la Seu d'Urgell Joan Enric Vives i Sicília. L'orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C–g''') i d'un pedaler de 30 notes (C–f'). La disposició fònica del orgue:
Orgue major (II manual)1 Flautat 8'
2 Bordó 8'
3 Octava4'
4 Quinzena 2'
5 Plens IV 1 ⅓'
6 Trompeta real 8'
Cadireta interior (I manual)7 Flauta Xemeneia 8'
8 Tapadet 4'
9 Nasard 12a. 2 ⅔'
10 Dinovena 1 ⅓'
11 Cromorn 8'
Orgue de contres (pedal)12 Subbaix 16'
13 Baix 8'
14 Flauta 4'
15 Trompeta 8'

57. Orgue de l'Escola de Música Pau Casals, El Vendrell, Baix Penedès.

Aquest orgue va ser traslladat des de l'Església de l'Hospital de Sant Joan de Déu, Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, l'any 2010 per a ser instal·lat a l'Escola de Música Pau Casals del Vendrell al Baix Penedès. Es tracta d'un orgue d'estudi encara que originalment era un orgue de missa.


Imatge de quan l'orgue encara estava a Esplugues, dins de l'església de l'Hospital de Sant Joan de Déu.



ANTECEDENTS


El 6 d’octubre, en Jonatan Carbó, professor d’orgue de l’Escola de Musica, en Xavier Mercadé i en Salvador Guasch van visitar l’orgue de Sant Joan de Déu per encàrrec de l’Escola de Música Pau Casals del Vendrell.

En el projecte de la nova escola de musica s’està estudiant la possibilitat d’incorporar un orgue d’estudi. Hi ha dos opcions, la d’encarregar la construcció d’un nou orgue o la de comprar-ne un de segona mà.

La limitació dels diners fa que l’alternativa de comprar un orgue ja construït sigui la més factible. Amb aquesta idea es va anar a Barcelona, a l’Hospital de Sant Joan de Déu, per veure l’estat i les possibilitats de l’instrument.

Està construït pel taller A&K a l’any 2000. Encara hi ha pendent per incorporar dos jocs, però la mecànica està tota muntada. Es van observar alguns problemes en l’arca de vent i el secret, que caldria reparar i quantificar el seu cost si s’opta per la seva adquisició.


ENLLAÇOS EXTERNS


31. Orgue de l'Església de l'Aassumpció de la Mare de Déu, Flix, Ribera d'Ebre.

Apartir de l'any 1154, Ramon Berenguer IV va començar la conquesta de la Catalunya nova, és a partir d'aquesta data que es comença la construcció de l'església de Flix. La primera església, més estreta que l'actual, es creu que tenia tot el sostre amb una volta de canó. Més tard van començar a construir l'església actual que es va acabar a començaments del segle XVII, no es va finalitzar la construcció i encara es conserva una part de l'església antiga. No hi havia campanar, tenia una espadanya amb quatre campanes.
Tot i que presenta una barreja d'estils està considerada d'estil gòtic tardà.
L'altar major era d'estil barroc, amb figures i molts ornaments, va ser destruït durant la guerra civil; l'any 1939 el van reconstruir però molt més senzill.
Durant la guerra civil fou convertida en un mercat, el sòl el van omplir de terra per anivellar-lo amb a la plaça. També durant la guerra es derruí part de la façana, es reconstruí al 1958 respectant part del model antic.

20. Orgue Major del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà.

El nou orgue Metzler del Monestir de Poblet (2012), construït per la firma suïssa Metzler Orgelbau AG i finançat per la Fundació Catalunya Caixa, està situat al fons de l’església abacial (s. XII), sobre l’entrada principal. Tant la seva concepció com la seva construcció són inèdites a Catalunya i a l’Estat Espanyol. Va ser beneït el 24 de novembre de 2012 pel P. Josep Alegre i Vilas, abat de Poblet. i el concert inaugural va tenir lloc el dia 7 de desembre de 2012 a càrrec d'Olivier Latry, organista titular de la Catedral de Notre-Dame de París. Substitueix l'orgue Alberdi de transmissió elèctrica construït el 1961, situat en dos cossos al segon arc després del creuer, a banda i banda del cor, i desmantellat el 2011 pel seu estat de deteriorament.

Descripció tècnica


És un orgue de composició i harmonització barroques, amb 61 registres repartits en tres teclats manuals i pedal. El nombre de tubs és d’uns 3.500, el més gran dels quals té uns 5 metres de longitud, i 1 centímetre el més petit. Secret construït en roure. Teclat de transmissió mecànica suspesa. Transmissió de notes totalment mecànica. Caixa de roure massís, dissenyada d’acord amb la sòbria estètica cistercenca de l’església abacial de Poblet.

Dimensions de l’instrument
Alçada: 8,70 m
Amplada: 7,20 m
Profunditat: 4,10 m
Pes aproximat: 15 tones
S’han esmerçat unes 16.500 hores de treball per a la seva construcció.
Filosofia de l’orguener
La firma Metzler construeix els seus instruments de forma artesanal segons l'art dels antics mestres orgueners europeus, utilitzant els materials naturals que han demostrat el seu valor al llarg de la història. Produeix, encara, autònomament totes les parts de l'orgue (tubs, caixa, tècnica, equipament).

Concepció tonal

La noció d’«orgue barroc» és molt vaga. L’època barroca va produir una ingent varietat de tipus d’orgue, desenvolupant cada país el seu propi estil, influenciat al seu torn per la pràctica musical local. Els orgues barrocs d’Espanya, França, Alemanya, Anglaterra mostren grans diferències relatives al seu disseny, la seva composició, la seva harmonització i fins i tot el nombre i extensió dels teclats. Aquesta diversitat fa que sigui difícil interpretar, en un únic instrument, música d’un altre país o d’una altra tradició. Per exemple, no és del tot satisfactori —o fins i tot factible, segons el cas— tocar música alemanya en un orgue ibèric, o, a l’inrevés, música ibèrica en un orgue alemany.


Qualsevol obra musical sona sempre més adequadament quan s’interpreta en un instrument pertanyent a la seva mateixa tradició. Els organistes d’avui dia coneixen un ampli i divers repertori, i el seu desig és interpretar cada obra de manera convincent, sense per això haver de viatjar per tot Europa per tal de disposar de l’instrument apropiat a cada estil i tradició musical. Aquesta exigència la cobreix el nou orgue de Poblet, que no és una còpia d’un determinat estil, sinó que ha estat concebut com una síntesi equilibrada dels més importants elements dels orgues barrocs europeus; un instrument veritablement interregional, la riquesa sonora del qual permetrà la interpretació de tot tipus de música barroca, com també d’altres èpoques, de la manera més autèntica i ajustada possible a l’original. Al centre d’aquesta concepció hi ha la música del més gran compositor del barroc: J. S. Bach. No obstant això, com es pot observar per la seva composició sonora, a més de les característiques pròpiament alemanyes, aquest orgue està proveït dels elements necessaris per a l’execució de la música francesa, ibèrica, del barroc tardà, del primer romanticisme i de l’època moderna.

Objectiu

El resultat final és un orgue d’un gran valor artístic, que pot obrir nous horitzons a l’activitat musical del nostre país. No obstant això, l’objectiu més important és que amb la seva sonoritat tan bella mogui, amb totes les emocions que poden suscitar la música i la fe, els cors de tots aquells que l’escoltin, ajudi i dignifiqui l’execució del cant coral de la comunitat monàstica que li donarà vida i aporti la seva contribució al diàleg entre fe i cultura.

Disposició sonora


I. Rückpositiv          
(C-g3)          
II. Hauptwerk          
(C-g3)      
Prestant
8'
Prestant
16'
Quintade
8'
Bourdon
16'
Bourdon
8'
Principal
8'
Octave
4'
Viola
8'
Rohrflöte
4'
Rohrflöte
8'
Nasard
2 2/3'
Octave
4'
Doublette
2'
Holzflöte
4'
Terz
1 3/5'
Quinte
2 2/3'
Larigot
1 1/3'
Superoctave
2'
Sesquialter
II
Mixtur major
IV
Scharf
IV
Mixtur minor
III
Trompete
8'
Cornet
V
Cromorne
8'
Fagott
16'
Trompette
8'
Tremulant
Clairon
4'
Zimbelstern
Tremulant
III. Unterwerk
(C-g3)
I – II
III – II
Gambe
8'
Unda maris
8'
Hohlflöte
8'
Holzgedackt
8'
P. Pedalwerk
(C-f1)
Prestant
4'
Salicet
4'
Untersatz
32'
Traversflöte
4'
Principalbass
16'
Octave
2'
Subbass
16'
Waldflöte
2'
Octavbass
8'
Sifflöte
1'
Violabass (HW)
8'
Cornett
III
Choralbass
4'
Zimbel
III
Bauernflöte
2'
Oboe
8'
Rauschpfeife
V
Voix humaine
8'
Bombarde
16'
Fagott (HW)
16'
Tremulant
Trompete
8'
Rossignol
Trompete
4'
Batalla
I – P
Trompeta
8'
II – P
Clarín
4'
III – P
III 4' – P

15. Orgue del Oratori de Santa Maria de Bonaigua, Les Corts, Barcelona, Barcelonès.

L'Oratori de Santa Maria del Col·legi Major Bonaigua és una obra corporativa de l'Opus Dei a Barcelona. Va ser beneït en la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre de 1980.
Des de llavors ofereix atenció pastoral als que acudeixen a les seves activitats, dins de la vida apostòlica de l'Església a Barcelona.
Actualment el rector és Mn. Ignasi Sala. Un grup de sacerdots de la Prelatura, atén les necessitats ordinàries de l'Oratori.
Aquesta web té per objecte oferir informació sobre les notícies i punts d'interès que es produeixin a l'Oratori i facilitar el contacte amb les persones que necessitin algun tipus d'ajuda.
Les restes de la Montse Grases reposen a la Cripta de l'Oratori.

14. Orgue de l'Església de Santa Maria del Remei, Les Corts, Barcelona, Barcelonès.

El dia 26 d'agost de 1846 es feu la cerimònia de col·locació de la primera pedra en la part en que s'aixeca el presbiteri. Pocs dies després comencen les obres, aturant-se el mes de gener de 1847 per falta de cabdals; no es recomencen fins el mes de maig de 1848 tornant-se a parar el gener de 1849 encarregant a l'arquitecte Josep Oriol Mestres un pressupost de les obres que cal fer per acabar l'església, cambril, altar major i casa rectoral, que ho valora per un total de 352.034 rals; les obres es van acabar a finals de l'any 1849 i el dia 28 de febrer de 1850 es feu la cerimònia de la benedicció de la nova 'Església.
L'any 1891, l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Rabassa, fa el projecte de restauració i acabament de la façana;  en aquesta època també fa el projecte del campanar, i el 1894 dirigeix les obres de la primera fase del campanar, que s'acaba el juliol de 1897.
L'any 1900 es detecten esquerdes, el novembre del mateix any es fa un dictamen declarant l'edifici amb un estat de ruïna progressiva, proposant les obres necessàries per a corregir-ho. Com a conseqüència l’església va restar tancada quasi dos anys. Les obres de consolidació i restauració no es van portar a terme fins l'any 1902.
El setembre de 1905 es fa la il·luminació elèctrica del Cambril i de la Mare de Déu del Remei.
El març de 1913 es fan obres de restauració amb importants millores; suposo que aquestes van ser l'electrificació de tot l'edifici, ja que coincideix en l'època en què es va començar a generalitzar l'enllumenat públic i domèstic. Seguint aquestes millores comencen les restauracions d'alguns altars, molt probablement ennegrits per la il·luminació amb ciris.
La imatge de la Mare de Déu del Remei era obra de l'escultor Pere Pagès i fou donada per En Josep Ma. Molins i de Clascà, propietari de la Torrerrodona, el dia 11 de maig de 1851; i el mateix any, En Francesc i Mònica Gili, propietaris de cal Sol regalaren un mantell brodat.
Amb data de 23 de desembre de 1866 trobem un rebut per fer el Cambril i barrar el pas per al darrera.




12. Orgue Blancafort de la Universitat de Barcelona, Barcelonès.

Segons la documentació existent al taller d’orgueneria Blancafort de Collbató, aquest orgue positiu va ser encarregat l’any 1963 per la Universitat de Barcelona. La seva construcció fou a càrrec de Gabriel Blancafort, que pocs mesos abans havia arribat a Barcelona després d’una llarga estada a Alemanya on havia pogut treballar al taller Walcker de Ludwigsburg, amb la col·laboració d’un altre orguener, José M. Arrizabalaga, que llavors treballava al seu taller.
Gabriel Blancafort (1929-2001) era fill del compositor Manuel Blancafort i nét de Joan Baptista Blancafort, propietari del Balneari Blancafort i director de la fàbrica La Solfa que produïa  els rotlles de pianola Victoria i els venia per tot el món. Va estudiar amb els jesuïtes a Comillas i més tard va viatjar a París i a Ludwigsburg per conèixer les tècniques orguenerístiques més avançades dels tallers de Cavaillé-Coll a través del taller de Victorino González i dels orgueners alemanys.
De retorn a Barcelona, portant ben apresa la tradició del moviment de l’Orguelbewegung en defensa de l’orgue mecànic barroc, en fou el pioner a Espanya. A més, fou un minuciós investigador sobre la història de l’orgue espanyol, deixant interessantíssims documents per a documentar aquesta història que estan a disposició dels investigadors.
Catalogat com a Opus nº 2, es tracta d’un orgue de dimensions reduïdes, atesa la mida habitual d’aquesta mena d’instruments, que disposa de 2 registres i mig i 51 tecles, és a dir, quatre octaves i que proporciona una sonoritat excel·lent malgrat els anys transcorreguts.
El Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni ha permès que l’instrument, que es trobava al Paranimf de l’Edifici Central, fos traslladat a l’espai que la Facultat de Geografia i Història té al segon pis i que és utilitzat per a activitats musicals del màster Música com a art Interdisciplinar, per a fer petits concerts de cambra i presentacions diverses que requereixin activitat musical perquè disposa també d’un piano de cua Yamaha C.
 Des del seu trasllat s’ha encarregat a l’orguener Albert Blancafort una petita intervenció per tal de deixar-lo a punt de ser utilitzat. Albert Blancafort és fill del constructor de l’orgue i cap de l’empresa que construeix instruments arreu del món: darrerament ha construït els orgues de l’Auditori Calatrava de Tenerife i de l’església de Montserrat.
Emmarcat en l’intercanvi que la Facultat de Geografia i Història té amb l’Escola Superior de Música de Catalunya, a través del copatrocini del màster esmentat, alumnes de música d’aquesta institució superior catalana podran fer servir l’instrument per a cooperar a activitats musicals de la nostra entitat.

10. Orgue del Conservatori de Música de la Diputació, Girona, Gironès.

Durant les tres primeres dècades del segle XX Girona viu una gran explosió artística: es creen orfeons i corals, els concerts de la Sala Athenea i de l'Associació de Música, l'Orquestra Simfònica de Girona, la revista musical Scherzando... són anys d'efervescència musical que coincideixen amb el "Noucentisme".
El maig de 1923 una moció a l'ajuntament de Girona ja aprova la creació d'un Conservatori de música. Un any més tard, el mestre Francesc Civil arriba a la ciutat i dóna una empenta per conscienciar la societat gironina de la importància d'un ensenyament de la música reglat a través de diversos articles al "Diari de Girona"publicats els anys 30. D'altres intel·lectuals de l'època com Josep Maria Dalmau o Cassià Costal, entre d'altres, s'afegeixen a aquesta iniciativa signant articles en diverses publicacions de l'època.
 Finalment, el mes de març de 1936 l'aprovació de l'Escola Municipal de Música ja és un fet però l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol impedeix la seva aprovació definitiva.
Acabada la guerra, el 1939, el mestre Civil no rep el suport necessari perquè hi ha altres qüestions prioritàries per resoldre. Troba el recolzament en l'Obra Sindical d'Educació i Descans, que en aquells moments està creant l'Orquestra Filharmònica.
Així, el 1942 neix l'Escola de Música d'Educació i Descans, ubicada al Carrer Barcelona de Girona. Figura com a director el seu principal impulsor, Francesc Civil, amb la col·laboració dels mestres Ramon Arnau i Josep Saló.
Ja des del primer curs des de l'Escola es crea una vinculació acadèmica amb el Conservatori del Liceu que consisteix en seguir el seu pla d'estudis i examinar els alumnes amb caràcter oficial.
L'any 1944 l'Escola es trasllada al Centre Cultural del Carrer de la Força i després al Carrer Escola Pia.
El 1953 s'estableix una seu definitiva al carrer de la Cort Reial núm. 7. Un any més tard rep el reconeixement oficial com a Conservatori de Grau Elemental.
és el 1958 quan es bateja el nou Conservatori amb el nom del pianista gironí Isaac Albéniz.
El 1966 es publica un nou reglament general dels Conservatoris de música que supleix el creat l'any 1942. Aquesta nova normativa suposa un nou enfocament acadèmic i d'organització del Conservatori.
Amb l'inici de la democràcia, el 1979 el Conservatori passa a ser tutelat per un Patronat format per la Diputació, l'Ajuntament i Caixa de Girona,que anys més tard esdevindria un Consorci. A principis dels anys 80 el Conservatori experimenta un notable increment d'alumnat que comporta obrir delegacions a Salt, Sarrià de Ter i al Col·legi La Salle de Girona. Això comporta que el 1983 la Generalitat reconegui el centre com a Conservatori oficial de Grau Professional.
Un gran increment d'alumnes comporta que el 22 d'abril de 1995 s'inauguri un nou emplaçament a la Casa Ensesa on s'impartiran classes a més de les que es fan a l'edifici de la Cort Reial.
Aquests dos emplaçaments ja marcaran l'ensenyament de dos nivells de música. I és que amb l'entrada en vigor de la LOGSE, la Generalitat contempla els estudis musicals en dos nivells impartits d'una banda per les escoles de música i de l'altra pels conservatoris professionals.
és així com a partir de l'any 1997 la Diputació assumeix la tutela del Conservatori, ubicat al carrer de la Cort Reial i l'Ajuntament la de l'Escola Municipal de Música, situada a la Casa Ensesa. Aquest fet comporta que el 1998 la Diputació creï l'Organisme Autònom Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona , que des del 1999 està ubicat a la Casa de Cultura .
L'any 2006 entren en vigor els nous Estatuts de l'Organisme Autònom. Des d'aleshores n'és el director Carles Lama i Niebla. El nou organisme impulsa, entre d'altres, l'Orquestra del Conservatori ,els intercanvis, les classes magistrals o la banda. També s'estableixen noves activitats i canvis en l'organització administrativa i acadèmica. Es crea la Temporada de Concerts, a càrrec de professors i alumnes del Conservatori, l'Escola de Cobla, l'Aula de Música Antiga, l'Aula Oberta, el programa de televisió Pizzicato, els concerts Familiars o el Curs de Postgrau amb la Universitat de Girona, el Giraconcert, l'Orquestrada de les comarques Gironines i el Cerverí de Girona. El cursos 2012-13, 2013-14 hi ha una continuïtat de les mateixes activitats i es segueix amb el programa de TV Girona "Ad Libitum" i s'hi incorpora la Setmana Cultural.