69. Orgue de la Parròquia de la Sagrada Famìlia, Terrassa, Vallès Occidental.

Aquest orgue está situat al cor de la nau de l'Església Parroquial de la Sagrada Familia de Terrassa.
Está situat en el carrer de Faraday de Barcelona nº108. Fou contruït per "Acitores Órganos".







68. Orgue del Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa.

Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, en plena Garrotxa, a 1028 metres d’altitud, el santuari gaudeix d'una balconada esplèndida amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa. El conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic.
Conegut des de l’any 1642 amb el nom de la Font de la Salut, degut a la presència d’aigües miraculoses. Joan Carbonés, un pagès de Sant Pere Sacosta (les Planes), va col·locar una imatge de la Mare de Déu a una cova perquè protegís els habitants de la zona de tempestes i d’aiguats, que  els malmetien les collites. Al segle XVIII s’engrandí el primitiu edifici.
Sant Feliu de Pallarols CIC 20110914 21974.jpg
L’ampliació de l’hostatgeria es va fer a mitjans segle XIX. Les darreres reformes (restauració de l’orgue, nova pavimentació de la carretera, sistema de calefacció) es van realitzar entre els anys 2000 i 2003. La imatge que s’hi venera és una còpia de guix, posada l’any 1939, després de la Guerra Civil.

67. Orgue del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, Sabadell, Vallès Occidental.

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental. Es troba a 226 m d'altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.
Des del punt de vista d'administració eclesiàstica, depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.
Al costat del santuari es troba la casa del capellà i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.

Arquitectura


Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.
Santuari de la Salut (5).JPG

Història


Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.

66. Orgue de l'Església de la Santíssima Trinitat, Sabadell, Vallès Occidental.

L'església de la Santíssima Trinitat és una església parroquial de Sabadell situada a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Zurbano. A nivell d'administració eclesiàstica depèn de l'arxiprestat de Sabadell Centre que, al seu torn, forma part del bisbat de Terrassa.


Història


L'església original, anomenada Església de la Misericòrdia, fou obra de R. Estany i va ser construïda entra el 1867 i el 1873. L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l'església és destruïda i no es comença a reconstruir de nou fins al 1945. Les obres de reconstrucció de l'església són projectades per Lluís Bonet i Garí i efectuades per J. Padró.


Edifici


L'església de la Santíssima Trinitat és de planta basilical, sense voltes i amb enteixinat. L'altar Major i l'altar del Santíssim són obra de Lluís Bonet i Garí. A l'interior es conserven pintures de R. Roca i Ricart i una imatge del Sagrat Cor amb terra cuita obra de Salanguera. La façana és d'obra vista, té coberta de doble vessant i una torreta al costat del campanar. La façana està acabada amb el perfil triangular de la coberta i en destaquen les tres finestres d'arc de mig punt i la porta, sobre la qual es troba un timpà escultòric que mostra el davallament de la Creu i tres medallons amb els símbols dels Evangelistes.

65. Orgue de l'Església de Sant Gaietà, Barcelona, Barcelonès.

Aquest orgue está situat al cor de la nau de l'Eglèsia Parroquial de Sant Gaietà. Aquest parroquia es de l'ordre del Teatins de Barcelona.
Está situat en el carrer del Consell de Cent de Barcelona nº293. Es d'estil barroc teatí.
L'rogue  
Façana principal de l'eglésia

ARTÍCLE: L'Organista Punk

Nascut l’any 1981 a Pennsilvània (EUA), Carpenter va interpretar El clavecí ben temperat de J. S. Bach per primera vegada quan tenia onze anys, i va accedir a l’American Boychoir School l’any 1992. Beth Etter va ser la seva mentora, i alguns dels seus professors han estat John Bertalot i James Litton. 

Més endavant va estudiar composició i orgue a la North Carolina School amb John E. Mitchener. Ha transcrit més de cent obres per a orgue, entre les quals la Simfonia núm. 5 de Mahler. Durant els seus estudis a la Juilliard School de Nova York (2000-2006) va començar a compondre les seves pròpies obres, alhora que rebia classes de piano de Miles Fusco. 

L’any 2011 va estrenar el seu concert per a orgue i orquestra The Scandal amb la Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen a la Philharmonie de Colònia, i el 2012 va rebre el Leonard Bernstein Award del Schleswig-Holstein Musik Festival.



Aquest organista magnífic ha aconseguit fer realitat el seu somni: construir el seu propi instrument, un instrument fet a mida, d’acord amb les indicacions de Carpenter i construït per Marshall & Ogletree, pioners de la construcció d’orgues a Boston, acompanya l’artista en qualsevol actuació arreu del món. 

Aquest fet és una revolució per a Cameron Carpenter com a organista. És un orgue que va sortir a la llum a Nova York i amb el qual s’ha embarcat per actuar arreu d’Europa en la gira anomenada International Touring Organ (ITO) al Konzerthaus de Viena, Festspielhaus de Baden Baden, Alte Opera Frankfurt i Philharmonie de Colònia, on ha presentat el seu darrer disc, If you could read my mind, enregistrat per a Sony Classical. 

De la seva temporada 2014-15, a més a més de destacar-ne la gira pels Estats Units amb l’ITO, cal esmentar les estrenes locals, amb la Deutsches Symphonie-Orchester a Berlín i la BBC Concert Orchestra a Londres, del concert per a orgue i orquestra At the Royal Majestic de Terry Riley, obra escrita expressament per a Carpenter. 

L’estrena mundial d’aquesta obra va tenir lloc l’abril de 2014 amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles dirigida per John Adams, i al maig es va estrenar a Europa amb l’Orchestre de la Suisse Romande. Cameron Carpenter ha establert una molt bona relació amb la Philharmonie de Berlín des que va tocar el concert inaugural del seu cicle d’orgue tres vegades consecutives. També actua sovint  al Mozarteum de Salzburg.

Durant el 2015, a més d’actuar al Palau de la Música de Barcelona, ho  farà al Lisinski Hall de Zagreb i durà l’ITO al Festival d’Istanbul. Col·labora sovint amb artistes destacats d’altres gèneres, com Peter Sellars, amb qui va transcriure i interpretar Michaelangelo Sonnets de Xostakóvitx per a un projecte al Manchester International Festival 2013.



Carpenter ha estat el primer organista a rebre una nominació als Grammy pel seu àlbum Revolutionary (2008), enregistrat amb Telarc, segell discogràfic que també va produir la seva gravació Cameron Live! de Bach (2010). L’Editorial Peters posseeix l’exclusivitat de publicació de les composicions de Carpenter.