Mostrando entradas con la etiqueta orgues restaurats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta orgues restaurats. Mostrar todas las entradas

90. Orgue de l'Església de Santa Maria la Major, Montblanc, Conca de Barberà.

Santa Maria de Montblanc o Santa Maria la Major és una església gòtica del segle xiv del municipi de Montblanc (Conca de Barberà). Està situada dalt d'un promontori des d'on es domina la ciutat vella de Montblanc. També és coneguda com La Catedral de la Muntanya. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

Planta d'una nau (18 m d'amplada) amb capelles laterals entre contraforts i absis pentagonal també amb capelles. La nau té cinc trams però en el projecte hi havia més (dos o quatre segons diverses opinions). Des de la capçalera, els dos primers trams tenen capelles; el tercer i el quart del costat sud són el vestíbul d'entrada cobert amb una magnífica volta de creueria molt rebaixada (al damunt hi ha l'orgue).

En una de les capelles de la banda nord es prolonga una capella de pla de creu del segle xviii; el cinquè tram té capelles normals, en la nord s'hi inicià la construcció d'un campanar octavat amb escala de caragol al contrafort. Les capelles, seguint la tradició, es cobreixen a mitjana altura de la nau per deixar lloc a esvelts finestrals. La nau es cobreix amb volta de creueria ogival i les capelles també. La capella central de l'absis té una ampla rosassa, mentre que les altres tenen finestrals ogivals. Els contraforts exteriors estan buidats simulant arcbotants. Tots tenen pinacle.

L'ORGUE

L’orgue de l’Església de Santa Maria la Major de Montblanc és d’estil barroc català i l’instrument totalment original (orgue i cadireta) més antic de Catalunya.


La cadireta és d’autor desconegut i va ser obrada entre 1607 i 1636; la recompongué i va construir l’Orgue Major, l’orguener Josep Boscà a partir de 1703 i l’última restauració va anar a càrrec de Gabriel Blancafort i Georges Lhôte el 1977.

REGISTRES

I. Manual. (Cadireta) CDH-a''



  • Flauta 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Nasard en 15ª 2'
  • Nasard en 17ª 1 3/5'
  • Plens III
  • Corneta III
  • Regalies 8'


II. Manual. (Orgue Major) CDE-c'''


  • Flautat 16'
  • Flautat de cara 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Plens V
  • Plens IV
  • Plens III
  • Flauta 8'
  • Nasard en 12ª 2 2/3' (partit)
  • Nasard en 15ª 2' (partit)
  • Nasard en 17ª 1 3/5' (partit)
  • Corneta V (mà dreta)
  • Trompeta real 8'
  • Trompeta Magna 16' (mà dreta)
  • Baixons i clarins 4'-8'


Pedal 12 notes, C-c


  • Contres II 16'-8'
  • Bombarda 8'
  • Baixó 4'
  • Clarí 2'


Acoblaments: Permanent de l'orgue Major al Pedal.


  • Jocs partits entre h i c'


ENLLAÇOS EXTERNS



118. Orgue de l'Església de Sant Salvador, el Vendrell, Baix Penedès

Sant Salvador del Vendrell és una església del Vendrell inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església parroquial del Vendrell és dedicada a Sant Salvador. L'exterior és format per una façana amb tres cossos. El central conté la porta principal, una gran rosassa i és rematat per un arc de mig punt. El de la banda dreta té un balcó d'arc rebaixat. A l'esquerra es troba la torre del campanar amb el rellotge i amb un altre balcó d'arc escarser.

L'interior consta d'una nau central amb capelles laterals (tres per banda), creuer i absis decorat amb una conquilla. A la part central del creuer hi ha una gran cúpula. La nau central té trams i queda separada de les capelles laterals per obertures d'arc de mig punt intercalades per pilastres adossades d'on arrenca un sobresortint entaulament on s'hi recolza la volta de canó. Als peus de l'església hi ha el cor, sota el qual hi ha un arc carpanell suportat per dues grans pilastres.

La porta amb llinda és de considerables dimensions. A les dues bandes hi ha tres cossos de pedra (el central sobresortit), cadascun d'ells amb una columna adossada. Les columnes són bombades i tenen una gran base quadrada i capitells formats per fulles d'acant i volutes. La columna que destaca té dues fornícules amb conquilla a cada banda. Sobre els capitells descansa un fris molt trencat (típic del barroc) que està rematat per dues grans volutes.

Dins la figura geomètrica que es troba entre la llinda i el fris hi ha una decoració a base de motllures que descriuen línies corbes, al centre de les quals es troba una imatge molt erosionada que potser representa Sant Salvador.

L'Orgue data des de l'any 1777.


El campanar és a la banda esquerra de la façana principal de l'església i format per una torre de considerable alçada. La part inferior és formada per un basament quadrat, rematat per uns pinacles situats en el vèrtex superior. En aquest hi veiem el rellotge, un balcó amb arc escarser i una cornisa decorativa.

La resta és una torre vuitavada formada per quatre cossos separats entre ells per cornises, menys el tercer, que és separat per una cornisa i una bonica barana de pedra rematada per pinacles. El segon cos té unes obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Els dos últims cossos són de diàmetre més reduït que els altres, i hi destaquen unes finestres amb arc de mig punt una volta que sosté un àngel.

Façana barroca i principal del temple.


L'àngel que se situa al cim del campanar és una figura exempta feta de bronze i amb molt detallisme. Té una actitud severa i concentrada. La figura s'aguanta amb una sola cama, l'altra és encongida cap al darrere. Té un braç col·locat a la cintura i l'altre estirat cap al davant (senyalant la direcció del vent). El cap de l'Àngel és coronat amb una corona de llorer i flors.

La trona és feta de fusta molt treballada i consta d'àmbit i tornaveu. A l'àmbit s'hi accedeix per una escalinata de fusta amb balustrada. Aquest es recolza en la mènsula de fusta. Té forma poligonal, presenta sis cares, de les quals, les quatre centrals tenen imatges en alt relleu dels quatre evangelistes amb els seus respectius signes.

A un metre de distància de l'àmbit i adossat a la paret, es troba el tornaveu de forma octogonal i rematat a la part superior per unes petxines intercalades amb volutes de disposició radial, que sostenen la figura d'un Sant.



L'ORGUE


Aquest orgue fou construït per l'orguener de procedència suïssa Ludwig Scherrer, l'any 1777. És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil, a diferència de molts altres orgues de Catalunya.

L'any 1929 i amb l'impuls del mestre Pau Casals, va ser restaurat per Silvio Puggina, que en va canviar la ubicació desplaçant-lo des d'una tribuna lateral al centre del cor. L'any 1963, Gabriel Blancafort hi feu una nova intervenció restituint la cadireta i afegint un pedaler de 30 notes, de transmissió elèctrica. Actualment, tot i que segueix funcionant per a la litúrgia i les classes de música, pateix greus deficiències que no el fan apte per a fer-hi concerts. Requereix una restauració amb profunditat.

El teclat i pedaler que va ser instal·lat posteriorment.


És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la guerra Va ser restaurat pels orgueners Rogent-Blancafort, l'any 1963.


REGISTRES


CADIRETA CD-c'''

  • Bordó 8'
  • Flautat 4'
  • Flauta travessera 8' (c'-c''')
  • Nasard 12ª 2 2/3'
  • Nasard 19ª 1 1/3'
  • Cornetins IV ( c'-c''')
  • Cromorn 8'


ORGUE MAJOR CD-c'''

  • Cara 8'
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Nasard 12ª 2 2/3'
  • Nasard 15ª 2'
  • Fornitura IV
  • Alemanya IV
  • Címbala III
  • Címbalet III
  • Corneta major 8' VII ( c'-c''')
  • Nasard 17ª 1 1/3'
  • Veus humanes 8'
  • Trompeta 8'
  • Clarins de campanya 4'-8'
  • Clarins de quinzena 2'-8'
  • Trèmol


ECO ( mà dreta) (c'-c''')

  • Violins 8'
  • lautat 8'


PEDALER C-f' (30 notes)

  • Subbaix 16'
  • Contres 8'
  • Bordó 8'
  • Flauta 4'


ACOBLAMENT

  • Orgue Major a Pedal

ENLLAÇOS EXTERNS



112. Orgue de l'Església Parroquial de Santa Maria, la Llacuna, Alt Penedès

Aquest orgue va ser construït per Organeria Española & Alberdi. També porta a la tapa un escrit amb el nom de l'orguener Montarbó. Consta d'un sol teclat manual de cinc octaves i un pedalier de 25 notes.

Veient el nombre de tubs que té i el de jocs fa pensar que es tracta de jocs amb tubs compartits.

Segons hem pogut saber l'orgue va ser traslladat des de Valldoreix o des del Maresme l'any 2000 a aquesta església.






REGISTRES


PEDAL ( C- c')

  • Bajo 16'
  • Principal 8'
  • leno 2H.


MANUAL ( C- c'''')

  • Violón 16'
  • Flautado 8'
  • Bordón 8'
  • Octava 4'
  • Flauta 4'
  • Nazardo 2 2/3
  • Decinovena 1 1/3
  • Chiflete 1'
  • Lleno 2H.


COMBINACIONS

  • Tutti


EFECTE

  • Tremolo

ENLLAÇOS EXTERNS


111. Capella de la Mare de Déu de l'Esperança, Barcelona, Barcelonès

Restauració de l’orgue de la Capella de l’Esperança.

Ubicat al cor d’aquesta petita església del centre de Barcelona, que disposa de una acústica excel.lent.





Construït l’any 1956 per Salvador Aragonés, es de transmissió mecànica pels manuals amb ajut pneumàtic pels tubs greus i pel registre de pedal. Consta de 12 registres en dos teclats manuals de 56 notes i un pedal de 30 notes, dins una única caixa expressiva. Consola de pupitre de cara a l’altar.


GRAN ORGUE

1 Fl. Violón 16’
2 Fl Principal 8’
3 Fl. Harmónica 8’
4 Octava 4’
5 Quincena 2’
6 Lleno II 2’
7 Clarín armónico 4’

RECITATIU

8 Violón 8’
9 Viola de Gamba 8’
10 Voz celeste 8’
11 Fagot y Oboe 8’

PEDAL

12 Contrebasse 16′


Els treballs han consistit en una neteja general, tractament del corc, instal·lació d’un nou ventilador, nova instal·lació elèctrica, ajust de mecanismes, nou accés a l’interior, nova façana, repàs d’harmonització i afinació general.


110. Orgue de la Basílica de la Mercè, Barcelona, Barcelonès

L’ORGUE ACTUAL

L’actual instrument es obra de Gaietà Estadella. L’orguener va completar l’any 1941 una primera etapa amb la construcció de la caixa, la consola de quatre manuals, el moble de cadireta, i dos dels teclats, deixant en funcionament 23 registres i 1236 tubs. Diverses vicissituds, com la mort del mateix constructor l’any 1944 i les dificultats de la postguerra, van ser la causa que aquest orgue no assolís mai totes les possibilitats previstes al projecte original. Aquest orgue ha tingut diverses temptatives per la seva finalització, com la del orguener i cunyat d’Estadella, Pau Xuclà o la darrera a càrrec de holandès E. Ottes que cap a l’any 2000 va construir una nova consola de 3 teclats i va instal.ar una transmissió mecànica sense arribar a concloure els treballs, restant un instrument inacabat i caòtic. L’instrument presenta un estat d’abandonament en bona part dels seus elements: caixa, mecanismes, alimentació de l’aire amb moltes fuites, harmonització del so... Mostra diverses afectacions de corc, els guarniments de pell a les manxes i motors de registres molt degradats i altres anomalies com el caixó del motor amb perill d’incendi.

A nivell funcional la deficiència més gran és la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valor màxims admissibles) i que fan impossible que l’organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. En aquest l’estat l’acompanyament litúrgic és molt difícil i l’ús concertístic impossible.

Des de fa una colla d’anys la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè havia endegat tot un seguit d’estudis i consultes per tal de prendre la decisió més oportuna pel que fa a la restauració de l’orgue. Gràcies a Déu i especialment als esforços i tenacitat tant dels membres de la Junta com, molt especialment, del seu president el Sr. Ignasi Riera, el dia 9 de novembre de 2016 es signà un contracte amb el Mestre Orguener Gerhard Grenzing per tal de construir un orgue nou, que podria ser estrenat en el proper any 2018 dins del 800 Centenari de la fundació de l’ordre de la Mercè.



GERHARD GRENZING MESTRE ORGUENER

De la mateixa manera que fa segles hi ha haver mestres arribats del nord d'Europa, Gerhard Grenzing es va establir aquí fa 46 anys per tenir cura del llegat cultural dels orgues dels països catalans, tasca començada a Mallorca. Després de crear, junt amb la confiança del seu equip, més de 150 instruments nous en tres continents, és el seu desig aportar una llarga experiència i nous valors per a l'enriquiment de la cultura organística del país.

FILOSOFIA DE L'OBRA

En estreta relació amb la trajectòria històrica a Catalunya presentem un projecte de reconstrucció d’un orgue influenciat per l’escola catalana, desenvolupada des d’el segle XIV fins a principis del S. XX. Tenim en compte que la construcció de l’instrument no ha d’enfocar-se com una replica d’un instrument històric, sinó com un reflex de l’evolució de segles a l’orgueneria i a la vegada estretament vinculat amb la tradició orguenera local. La presencia de l’orgue a la ”vox populi” catalana s’expressa encara avui amb moltes dites malgrat que els instruments en molts llocs ja no existeixen. Una de les pèrdues artístiques més importants a Catalunya a la Guerra Civil varen ser els orgues. La recuperació d’aquest immens tresor ha estat molt lenta com també la recuperació de l’ambient musical al seu entorn.

REALITZACIÓ

Cal tenir en compte que les reverberacions llargues obliguen a una harmonització exquisida ja que el vent ha d’ésser viu per tal d’afavorir un so càlid i la mateixa harmonització d’alta qualitat per poder omplir el gran espai, encara que aquest estigui totalment ocupat. Es projecta l’instrument sota l’horitzó d’experiències i innovacions pròpies. La tendència actual en la construcció d’orgues de categoria és incorporar els assoliments i guanys tècnics i estètics de segles anteriors en un disseny i materials actualitzats. Aquest és el cas per exemple de la mecànica directa i penjada, insuperada en el seu tacte sensible o l’alimentació viva d’aire mitjançant manxes clàssiques, evitant els extrems entre un vent rígid i un altre que seria inestable.




ESTIL

Un orgue ha d’ésser àmpliament versàtil en el sentit estilístic i a la vegada ha de tenir la seva pròpia personalitat, que es defineix no només a través dels noms i de la quantitat dels registres projectats: l’orgue com a obra d’art ha de ser una unitat i tots els detalls i elements són significatius, des de la filosofia de la seva missió i entorn fins als seus mecanismes, alimentació de vent i sobre tot els càlculs, l’elaboració artesana, l’harmonització i la veu dels seus tubs. En aquest cas es proposa un instrument de tres teclats i pedal que composen quatre cossos musicals clàssics. Aquest projecte recull un ampli panorama de possibilitats interpretatives. L’avantprojecte per a la construcció de l Orgue de la Basílica de la Mare de Deu de la Mercè contempla la recuperació d’una tradició ancestral a Catalunya per obtenir un instrument de culte, les funcions litúrgiques solemnes i per a la cultura amb possibilitats de celebrar concerts d’alt nivell.

Trobareu més especificacions sobre la realització de l’orgue a la pestanya de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè.

Per arribar a aquesta finalitat són imprescindibles l’elaboració de tubs d’alta qualitat, aliatges rics, laboriosos càlculs i assaigs de les mides, i finalment una harmonització artística generosa i enèrgica (que res té a veure amb "simplement forta" o en tot cas "forçada"), basat en múltiples assaigs i experiències prèvies a través d’investigacions de llargs anys dels Mestres Catalans i de les seves escoles.

(Totes aquestes descripcions son extretes del projecte que és propietat intel·lectual de Gerhard Grenzing S.A)

Per aconseguir culminar la construcció d’aquest orgue nou comptem amb la generosa subvenció d’obra social previstos entre la Generalitat i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. La Junta de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè ha constituït una comissió de l’orgue que serà la que anirà informant de la marxa de la construcció de l’orgue i altres aspectes i campanyes previstes per tal de fer arribar a bon port aquest magnífic projecte.

VIDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/nou-orgue-de-la-merce/video/5711190/
NOTÍCIA: http://www.basilicadelamerce.cat/blog-ca/Orgue-nou-156.html

109 . Orgue del Santuari de la Màre de Déu de Núria, Queralbs, Ripollès.

L'orgue del santuari de la Mare de Déu de Núria el va construir "Organeria Española S.A." i Alberdi l'any 1959.

La cara està formada per tubs del principal, la octava i de la trompeta que en un primer moment estava disposada en batalla, actualment estan en posició vertical entre el dos grans blocs que formen l'orgue a banda i banda de la rosassa del cor.

L'orgue, que es de transmissió elèctrica, consta de dos teclats manuals de 61 notes i un pedaler de 30 notes. Segurament és l'orgue que està en l'indret més alt de Catalunya, es calcula que està a uns dos mil metres sobre el nivell del mar.

Aquest orgue ha estat reparat per G. Grenzing el juny del 2006.


Façana de l'Orgue.

Cónsola.


REGISTRES

PEDAL ( C- f')

  • Subbajo 16'
  • Bordón 8'
  • Principal 8' 
  • Principal 4'
  • Lleno 2H
  • Fagot 16'
  • Basson 8'

MANUAL I (C- c'''')

  • Violón 16'
  • Flautado 8'
  • Principal 8'
  • Bordón 8'
  • Corno de gamuza 8'
  • Octava 4'
  • Decinovena 1 1/3
  • Chiflete 1'
  • Lleno 2H
  • Trompeta 8'

MANUAL II( II C- c'''')

  • Flauta dulce 8'
  • Flauta campana 8'
  • Celeste 8'
  • Principal 4'
  • Flauta cònica 4'
  • Nazardo 2 2/3
  • Sesquialtera 2H
  • Corneta 5H
  • Quinzena 2'

COMBINACIONS

  • 16 -EX
  • Mix- ex
  • Leng -ex
  • Tutti

EFECTES 

  • Tremolo
  • Expresión (no funciona)


ENLLAÇOS EXTERNS

Els àngels canten a Collbató

L'Ajuntament de Barcelona i l'església dels Sants Màrtirs Just i Pastor es conjuren per a resucitar la veu d'un dels orgues més peculiars i a mb més historia de Catalunya.


107. Orgue de la Parròquia de la Màre de Déu de la Ribera, La Pobla de Segur, Pallars Jussà.

L'Església actual vs va construir el 1783, després de la primera que estava en el barri del Raval. La construcció es va portar a terme amb l'ajuda de tota la gent del poble.

Església molt apreciada a la Pobla de Segur. La Verge de Ribera és una verge trobada, venerada a una primera església al barri del Raval. Quan al segle XVIII la població va créixer es van iniciar les obres de l’església actual al centre de la població per on passa la carretera nacional. Va ser realitzada gràcies a l’aportació dels ciutadants, igual que després de la Guerra Cívil també van ser els propis ciutadants i artistes locals els que col·laboraren per a l’adequació de l’edifici.



L'Orgue


L'Orgue dins de la nau
Façana principal de l'Esglèsia

L'ORGUE


L'orgue fou construït per l'orguener Francisco Teppati l'any 1906. Restaurat per
Gerhard Grenzing el 1986.

Disposició:

ORGUE MAJOR (C1-G5)

  • Bordó 16'
  • Flauta harmònica 8'
  • Salicional 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Ple IV fileres
  • Trompa Reial i Magna 8'-16'
  • Bajoncillo y Clarín 4'-8'


RECITATIU (C1-G5)

  • Violó 8'
  • Gamba 8'
  • Octaviant 4'
  • Undamaris 8'
  • Violeta Violí I-III fileres 8'
  • Veu humana 8'


PEDAL (C1-D3)

  • Sense registres propis


ACOBLAMENTS

  • Trompeteria
  • II/P
  • I/P
  • I/II
  • Trèmol


55. Orgue de l'Esglèsia de Sant Vicenç, Àger, Noguera.

Àger és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada...)

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.





De l'època romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle XV, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle XI al costat de l'edificació actual, que data del segle XVII.

A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.
El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar.

Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.
També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.


L'ORGUE


L'orgue fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva la quasi totalitat dels tubs d'origen, cas probablement únic pels orgues d'en Juan Florenzano.


REGISTRES


MANUAL (C, D - f''')

  • Flautat de Cara 8'
  • Baixons i clarins 4'-8'
  • Flauta Travessera 8' (mà dreta)
  • Claríns Clars 8'(mà dreta)
  • Nazard en 12a 2 2/3'
  • Quinzena 2'
  • Nasard en 15a 2'(a partir de c)
  • Plens IV
  • Rossinyol
  • Trèmul


PEDAL C, D - H (enganxat al manual)

  • a'= 415Hz a 20º



ENLLAÇOS EXTERNS




53. Orgue de l'Església de Sant Nicolau, Bellpuig, Urgell.

L'Església parroquial de Sant Nicolau, Bellpuig d'Urgell, (segona meitat del segle XVI), és d'estil gòtic tardà amb transició al renaixement, de planta rectangular, i compta amb una única nau, corresponent al temple, i dues capelles laterals comunicades, volta de creueria composta i campanar de torre poligonal de sis cares; els arcs torals i formers són de mig punt i els contraforts resten dissimulats per les capelles laterals.




La capella dels Dolors, dedicada a la patrona del poble, està decorada amb frescos de Jaume Minguell. L'altra capella, de volta clàssica, està dedicada al Sant Crist de Bormio. La façana és d'estil renaixentista i l'accés a l'església es fa a través d'una original escalinata barroca del 1792.




L'ORGUE

L'Orgue fou contruit per un orguener anònim aproximadament l'any 1810 i fou restaurat per Hermanos Desmottes (Landete-Cuenca).

REGISTRES

MANUAL C1,D1 a C5

  • Violó 8' (Els 8 primers tubs sempre sonen)
  • Octava (partida entre B2 i C3) 4'
  • Quinzena 2'
  • Dinovena 1 1/3'
  • Ple de 2 fileres
  • Nasard 17ª (C1,D1 a B2) 1 3/5'
  • Corneta de 3 fileres (C3 a C5)
  • Baixó/Clarí (partit entre B2 i C3) 4'-8'

52. Orgue de l'Església de Santa Maria de l'Alba, Tàrrega, Urgell.

L'Església de Santa Maria de l'Alba és una obra arquitectònica de caràcter religiós, pertanyent al nucli de Tàrrega. Fou erigida entre 1672 i 1742, tot cenyint-se al disseny realitzat prèviament per l'arquitecte Josep de la Concepció, el qual fou altament influenciat pels corrents neoclàssics propis del context en que visqué.

Història del temple

El 15 de febrer de 1672 els habitants de la vila de Tàrrega presenciaren la caiguda del campanar pertanyent a l'ésglésia parroquial (la qual, cal esmentar, era d'estil romànic, i posseïa una embergadura menor). Amb sa caiguda, el campanar enderrocà notable part de l'edifici.


La preocupació s'estengué arreu: no posseïen incetius i restaven en nefasta conjuntura. En primera instància s'acordà d'adobar immediatament la capella de les Santes Espines, clausurar mitjançant pedra i calç un armari de la sagristia, apuntalar el conjunt de l'edifici, tancar l'arcada restant davant de la rectoria, tapar tots els buits susceptibles de causar danys majors i reforçar la cantonada de l'església propera a l'escala del campanar, mentre es debatia la resolució que calia empendre.

Descripció

La planta posseeix nau central amb capelles laterals, cimbori, i una destacable cúpula. El campanar és de planta quadrada i torre vuitavada; la seva alçada és considerable, del mateix mode que ho és el nombre de campanes que comprèn. La façana (conjunt acuradament restaurat al llarg dels albors del segle passat) acull la portalada a mercè de la qual s'accedeix al cor, que, necessari és d'apuntar-ho, és un bell exponent barroc. Cal esmentar el fet que en l'actualitat, el pintor targarí Josep Minguell (certament reconegut a nivell nacional) resta finalitzant els frescos relatius a la nau central del temple.

L'ORGUE

Construït per l'orguener G. Estadella l'any 1923 va ser restaurat i reparat l'any 1987 per Gabriel Blancafort.

REGISTRES

ORGUE MAJOR (C1-G5)
  • Flautat 8’
  • Bordó 8’
  • Octava 4’
  • Quinzena 2’
  • Ple IV
  • Trompeta 8’
  • Clarí 4’

RECITATIU (C1-G5)
  • Bordó 8’
  • Gamba 8’
  • Celeste 8’
  • Tapadet 4’
  • Quinzena 2’
  • Simbalet III
  • Fagot-oboè 8’

PEDAL (C1-F3)
  • Subbaix 16’
  • Contres 8’
  • Coral 4’

ACOBLAMENTS i EFECTES
  • I/II, I/Pedal, II/Pedal
  • Trèmol (pel recitau)

ENLLAÇOS EXTERNS