Mostrando entradas con la etiqueta pallars jussà. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pallars jussà. Mostrar todas las entradas

107. Orgue de la Parròquia de la Màre de Déu de la Ribera, La Pobla de Segur, Pallars Jussà.

L'Església actual vs va construir el 1783, després de la primera que estava en el barri del Raval. La construcció es va portar a terme amb l'ajuda de tota la gent del poble.

Església molt apreciada a la Pobla de Segur. La Verge de Ribera és una verge trobada, venerada a una primera església al barri del Raval. Quan al segle XVIII la població va créixer es van iniciar les obres de l’església actual al centre de la població per on passa la carretera nacional. Va ser realitzada gràcies a l’aportació dels ciutadants, igual que després de la Guerra Cívil també van ser els propis ciutadants i artistes locals els que col·laboraren per a l’adequació de l’edifici.



L'Orgue


L'Orgue dins de la nau
Façana principal de l'Esglèsia

L'ORGUE


L'orgue fou construït per l'orguener Francisco Teppati l'any 1906. Restaurat per
Gerhard Grenzing el 1986.

Disposició:

ORGUE MAJOR (C1-G5)

  • Bordó 16'
  • Flauta harmònica 8'
  • Salicional 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Ple IV fileres
  • Trompa Reial i Magna 8'-16'
  • Bajoncillo y Clarín 4'-8'


RECITATIU (C1-G5)

  • Violó 8'
  • Gamba 8'
  • Octaviant 4'
  • Undamaris 8'
  • Violeta Violí I-III fileres 8'
  • Veu humana 8'


PEDAL (C1-D3)

  • Sense registres propis


ACOBLAMENTS

  • Trompeteria
  • II/P
  • I/P
  • I/II
  • Trèmol


61. Orgue de l'Església de Sant Martí, Talarn, Pallars Jussà.

Fou construït l’any 1748 per l’orguener barceloní Josep Boscà de Seringena. S’ha conservat intacte fins avui, llevat de la trompeteria exterior, característica de l’orgue barroc ibèric, que va ésser reconstruïda per l’orguener Gerhard Grenzing, a partir de les poques mostres conservades, quan restaurà completament l’orgue l’any 1975.
És un orgue d'un sol teclat de 45 notes, amb una octava curta i 8 contres (del Do al Si).
Les despeses de la seva construcció foren sufragades amb els llegats de la corregidora, Dª. Anna Mª. de Omeagher.
La barana del petit cor fou construïda per Josep Casasses, de Talarn. Al centre d’aquesta barana figurava, inicialment, la pintura de Santa Anna, com a homenatge a la corregidora; però, greument malmesa l’any 1936, fou reemplaçada per la de Santa Cecília (any 1938) pintada per Josefina Prat de la Riba. A banda i banda de la figura de la Santa es troba l’escut d’armes de la corregidora.
Actualment, durant l’època d’estiu, es celebren concerts d’orgue sota el patronatge de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya i amb l'actuació de prestigiosos organistes d’arreu del món.

37. Santa Maria de Valldeflors, Tremp, Pallars Jussà.

La descripció tècnica explica que és una església de nau única, amb capelles laterals, fals creuer i absis semicircular, amb contraforts a l'exterior que li donen un aire gotitzant. En l'alçat de l'interior, el més remarcable és el contrast dels elements clàssics dels suports i les cobertes de creueria, no estranyes tanmateix a l'arquitectura catalana del segle XVII. L'interior conserva, malgrat la supressió del cor central de canonges , de l'orgue barroc que arranjava Frederick Stark Pearson (Lowell, Massachusetts, 5 de juliol de 1861 – RMS Lusitania, 2 de maig de 1915) l'any 1922, i la destrucció dels retaules durant els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra el Govern de la II República Española , part del mobiliari i la imatge de Santa Maria de Valldeflors, obra del segle XV, molt modificada.



El frontis, coronat per un gran entaulament que ressegueix els dos vessants de la teulada, és un ampli pany nu amb excepció de les obertures de l'òcul i la portalada, distribuïts en l'eix central. El portal, que du la data de 1642, és un arc de mig punt, flanquejat per parelles de columnes estriades d'ordre corinti sobre ampla socolada que, avançades sobre el pla del mur, sostenen un entaulament amb frontó circular trencat que s'obria a una fornícula, avui desapareguda.

L'obra de l'església no fou pròpiament enllestida fins que el 1908-9, s'acabà el campanar, projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 1909), en ubicar sobre el cos inferior quadrangular un de vuitavat, neomedievalista, desproporcionat a causa de l'alçada més reduïda que la del projecte original, i una glorieta de ferro que el corona.

El seu orgue fou construït per Ricardo Rodríguez al 1916 i restaurat per Gerhard Grenzing