Mostrando entradas con la etiqueta segrià. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta segrià. Mostrar todas las entradas

113. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Llorenç, Lleida, Segrià

L'Església de Sant Llorenç de Lleida és una església de Lleida, d'estil romànic datada al segle XII, però amb ampliacions i acabaments gòtics. És la segona en importància de la ciutat després de la seu vella. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.

L'església de Sant Llorenç està situada al centre del barri antic de Lleida, entre dues places, la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç. És un edifici de quatre naus: la nau central o la que equivaldria al temple primitiu, és d'estil romànic coberta amb volta de canó una mica apuntada i dividida en tres trams per arcs torals que descansen sobre unes columnes bessones adossades als pilars amb una estructura molt similar a la de la Seu Vella.

Doncs va ser construïda pels escultors i picapedrers que treballaven a ordres del mestre d'obra Pere de Coma, també mestre que va construir la Seu Vella. Aquesta nau conserva als seus peus, la porta més antiga del temple, que en època medieval, es comunicava amb un antic cementiri. Sota l'espai del presbiteri hi ha una cripta, que a partir del segle XVIII, quan els serveis catedralicis foren traslladats a Sant Llorenç, funcionà com a baptisteri.



Durant la primera meitat del segle XIV se li afegeixen les dues naus laterals, la nau de Santa Bàrbara i la nau de Santa Llúcia, les dues d'estil gòtic i comunicades amb la nau central mitjançant arcs apuntats de forma desigual recolzats en els murs romànics.




Mentre que, a finals de segle o principis del segle XV, s'amplià l'església amb una nova nau, la qual s'anomenà nau de Santa Úrsula i fou promoguda per la família del noble Berenguer Gallart. A aquesta nau s'adossà una torre-campanar i es va fer una porta d'entrada, que és l'actual pòrtic per on s'entra al temple i que s'assembla a la Portada dels Fillols de la Seu. Aquestes dues últimes modificacions també van ser sufragades per la família Gallart.


L'ORGUE MAJOR


Aquest orgue fou construït l'any 1997 per Gabriel i Albert Blancafort. Es tracta de l'orgue major d'aquesta església i es un orgue que també disposa de cadireta.

REGISTRES


ORGUE MAJOR (C1-G5)
  • Flautat 8’
  • Espigueta 8’
  • Octava 4’
  • Flauta de fus 4’
  • Dotzena 2’ 2/3
  • Quinzena 2’
  • Plens IV-V
  • Corneta Magna V (C#3-G5)
  • Trompeta Real 8’
  • Baixons (C1-C3)
  • Clarins (C#3-G5)

CADIRETA (C1-G5)
  • Bordó 8’
  • Tapadet 4’
  • Nasard 12ª
  • Quinzena 2’
  • Nasard 17ª
  • Dinovena 1’ 1/3
  • Cromorn 8’

PEDAL (C1-F3)
  • Subbaix 16’
  • Baix 8’
  • Flauta 4’
  • Trompeta 8’

ACOBLAMENTS
  • I/II
  • I/pedal
  • II/pedal
  • Trèmol (cadireta)

60. Orgue de l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, Torres de Segre, Segrià.

L'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu va ser construïda a mitjans del segle XVIII (1749-1759) i respon a una tipologia d'edifici classicitzant, de planta basilical, transsepte i cúpula al creuer, amb rèmoles barroques, àmpliament difós a la Catalunya de Ponent. Aquesta construcció va substituir l'antic edifici romànico-gòtic per l'actual.






Malgrat la gran destrucció que patí l'edifici en la guerra civil, ja que la població de Torres de Segre es trobava l'any 1938 en primera línia del front de guerra, l'església té suficients valors arquitectònics com per garantir la seva conservació.

L'ORGUE

El seu orgue es tracta d'un orgue traslladat. És un orgue construït per l'orguener Froster, d'Anglaterra, de l'any 1860.

REGISTRES


MANUAL (C1-F5)

  • Bordó 8’
  • Flautat 8’
  • Octava 4’
  • Flau 2’
  • Ple de 3 fileres

PEDAL (C1-D3)
  • Contres 16’

ACOBLAMENT I COMBINACIÓ
  • Combinació fixa pel ple Pedal a manual