Mostrando entradas con la etiqueta francesco tepatti. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta francesco tepatti. Mostrar todas las entradas

107. Orgue de la Parròquia de la Màre de Déu de la Ribera, La Pobla de Segur, Pallars Jussà.

L'Església actual vs va construir el 1783, després de la primera que estava en el barri del Raval. La construcció es va portar a terme amb l'ajuda de tota la gent del poble.

Església molt apreciada a la Pobla de Segur. La Verge de Ribera és una verge trobada, venerada a una primera església al barri del Raval. Quan al segle XVIII la població va créixer es van iniciar les obres de l’església actual al centre de la població per on passa la carretera nacional. Va ser realitzada gràcies a l’aportació dels ciutadants, igual que després de la Guerra Cívil també van ser els propis ciutadants i artistes locals els que col·laboraren per a l’adequació de l’edifici.



L'Orgue


L'Orgue dins de la nau
Façana principal de l'Esglèsia

L'ORGUE


L'orgue fou construït per l'orguener Francisco Teppati l'any 1906. Restaurat per
Gerhard Grenzing el 1986.

Disposició:

ORGUE MAJOR (C1-G5)

  • Bordó 16'
  • Flauta harmònica 8'
  • Salicional 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Ple IV fileres
  • Trompa Reial i Magna 8'-16'
  • Bajoncillo y Clarín 4'-8'


RECITATIU (C1-G5)

  • Violó 8'
  • Gamba 8'
  • Octaviant 4'
  • Undamaris 8'
  • Violeta Violí I-III fileres 8'
  • Veu humana 8'


PEDAL (C1-D3)

  • Sense registres propis


ACOBLAMENTS

  • Trompeteria
  • II/P
  • I/P
  • I/II
  • Trèmol


79. Orgue del Covent de Sant Agustí, Cervera, Segarra.

El Convent de Sant Agustí, Cervera,  fou fundat el 1362 i dotat econòmicament pel seu promotor, el mercader Ramon Serra. Estava situat al carrer Major de Cervera, en un lloc actualment molt cèntric però relativament despoblat en aquella època. El 1473 es va celebrar un capítol provincial en aquest establiment.



Va mantenir-se fins l’exclaustració de 1935, l’església fou enderrocada a finals del segle XIX a causa del mal estat de conservació que presentava, al seu lloc es va aixecar un edifici nou, neogòtic.




L'ORGUE


Aquest orgue fou construït per l'orguener italià Frencesco Teppati l'any 1895. Aquest orgue es va poder salvar durant la guerra civil espanyola.

Per sort l'Orgue es va poder salvar. Imatge que ho testifica.

REGISTRES


ORGUE MAJOR (C1-G5)
  • Bajoncillo-Clarín 8’-4’
  • Trompeta Bajos 8’
  • Octava 4’
  • Violón 16’
  • Salicional 8’
  • Flauta Armónica 8’ 

RECITATIU (C1-G5)
  • Bordón 8’
  • Gamba 8’
  • Undamaris Apeninos (flauta 4’)
  • Violines (2’) Fagot-oboe

PEDAL (C1-C3)
  • Sense registres propis

ACOBLAMENTS i EFECTES
  • Trèmol
  • I/pedal
  • II/pedal
  • I/II
  • Exclusió llengüeteria
  • Palanca d’expressió

ENLLAÇOS EXTERNS



29. Orgue de l'Esglesia de Santa Maria de l'Alba, Les Borges Blanques, Garrigues.

L'Església de Santa Maria de l'Alba, és bastí a la segona meitat del segle XVIII, d'estil Neoclàssic, portalada ben ornamentada amb fornícules avui buides i escalinata, majestuós cloqué vuitavat de tres cossos, bastida amb les pedres de l'antic temple i de l'enderrocat castell de Les Borges Blanques.

Sembla cert que va ser edificada ampliant el solar de l'església primitiva, que com quasi totes les de la seva època estava a l'interior del cementiri parroquial. La part decorativa del campanar,va quedar instal·lada en forma provincial, la part d'ell, que sobrepassa l'altura de la teulada de l´església, en la darrera dècada del segle XIX.




Als voltants de l'any 1880, es va concluí l'altar del Sagrat Cor de Jesús, i després, per armonitzar amb ell, l'altar del Puríssim Cor de Maria, pocs anys abans de la revolució, i com a conseqüència de la instal·lació en la Parròquia del "Pa dels pobres " una persona filla de Borges, va costejar l'altar de Sant Antoni de Pàdua, adosat a la paret de l'escala del Cor. En l'aurora del 24 de juliol de 1936, a tea incendiària pren en l'Esglèsia Parroquial. Els efectes del foc no han arrivat a la total i sistemàtica destrucció del Temple.

La seva reconstrucció va començar el 23 de juliol de 1941 i el culte no s'hi va celebrar fins el juny de 1946, hi havia tres grans altars: l'altar major, dedicat a l' Assumpció de la Nostra Senyora, que era la titular de la Parròquia; i els altres dos del creuer, l'un al costat de l'Evangeli, dedicat a la Puríssima Concepció, i l'altre al costat de l'Epístola, dedicat a Sant Ramón Nonat. A les quatre capelles laterals hi havia, al costat de l'Epístola, l'altar de Nostra Senyora del Rosari i el de Sant Isidre. Al costat de l'Evangeli s'hi trobava l'altar de la Verge dels Dolors i el de Sant Esteve.




La vida religiosa popular antigua, estava principalment concentrada a les cofradies, la reina de elles,va ser la del Santíssim Sagrament el primer dia de la Festa Major, en quasi totes les funcions extralitúrgiques de la Parròquia, dóna a entendre que si encara es conserva intacte l´arxiu parroquial i que fos objecte de l´investigació ordenada i pacient, el culte Parroquial al Santíssim Sagrament, seria el més esplèndid dels capítols de la història religiosa de la Parròquia.

Existia també la cofradia dels Dolors, en la qual tenia un alt relleu de funció pública, dedicada especialment a cada un dels cofrades agonitzats. I per últim, existia la de Sant Esteve, tenia l´altíssima finalitat de associar personal a la joventut masculina de la població, i també existia la del Carme i la de bona mort, instal·lada a l'esglèsia del Carme. Tot això són notes històriques de fets ja passat, però l'història de fets ja passats, és tambè de la vida.

L'ORGUE

L'Orgue fou construït per l'organista italià Francesco Teppati l'any 1903.

REGISTRES

MANUAL (C1-G5)

  • Clarín 8’ (C3-G5)
  • Flauta Armónica 8’ (C3-G5)
  • Gamba Violín 8’
  • Violón 16’ (C3-G5)
  • Apeninos 4’ (C3-G5)
  • Octavín 2’
  • Lleno Quinzena IV
  • Flauta octaviante 4’ (C1-H2)
  • Bordón 16’ (C1-H2)
  • Celeste (C2-G5)
  • Flauta Armónica 8’ (C1-H2)
  • Trompa Real 8’ (C1-H2)


PEDAL (C1-F3)

  • Subbajo 16´


ACOBLAMENTS I EFECTES

  • Trompeteria
  • Teclat a pedal
  • Trèmol
  • Subbaix