130. Orgue del Museu de la Música MDMB35, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue de maneta obra de Diego Evans, o James Evans (com firmava algunes vegades), fou un rellotger anglès actiu durant la segona meitat del segle XVIII i principis del segle XIX. Va començar a treballar per Sweeting’s Alley i a Royal Exchange i des de 1775 fins el 1832, treballà com a rellotger a Londres amb els germans Robert i Peter Higgs sota el nom de Higgs & Evans.

Construïa rellotges pel mercat espanyol, per això en moltes ocasions la firma està en castellà. Evans traslladà l'experiència en construcció de sistemes complexos de mecànica amb al terreny dels orgues de cilindres i això el portà a construir aquest instruments: un orgue de maneta de grans dimensions construït el 1762 per al rei Carles III.

Va ser a partir d'aquest exemplar que els orgues de cilindres varen començar a multiplicar-se i ser utilitzats en esglésies i salons de ball de l'aristocràcia, on es van substituir les orquestres de ball (Wikipedia).

Consisteix en un moble de fusta de caoba dividit en dues parts: la superior, on hi ha l’instrument, té dues grans obertures el·líptiques amb dues sèries de tubs d’orgue purament decoratius, que s’obren com una porta per deixar veure el corró i el mecanisme interior; i la part inferior està feta a manera d’escriptori, amb els laterals tallats amb motius ondulants, per guardar-hi els corrons de recanvi. El moble està coronat per una talla de fusta amb una corona de llorer i una lira i tot ell està decorat amb marqueteria fina amb fustes de diferents tonalitats a base d’estilitzacions vegetals, cercles i el·lipsis i un conjunt instrumental a la part inferior.

A la part superior frontal hi figura la inscripció en la qual s’indica que va ser construït per al rei Carles III. És un instrument mecànic de grans dimensions que utilitza un corró de fusta amb pues i un sistema de lectura per lleves. 

Orgue MDMB35 1.


Funciona amb mecanismes de rellotgeria amb molla d’acer, una palanca de separació de les lleves de lectura, una maneta de canvi de programa i un canvi de registre programat al corró accionat per dues lleves i consta de quatre jocs de vint-i-nou notes (tres jocs de vint-i-nou tubs de metall cilíndrics amb bisell i un joc de vint-i-nou tubs de fusta amb bisell), sumant un total de cent setze tubs d’orgue que actuen com a generadors de so.


Orgue MDMB35 2.


Té quatre tiradors per desactivar els tubs per a l’afinació i consta de manxes.

Com a programes té un corró de fusta amb pues, canviable, amb deu peces programades i quatre corrons de recanvi, que contenen les peces següents:





  • Fandango i Tirana a Duo
  • Seguidillas Teatrales i Tirana a Duo
  • Seguidillas Boleras, Seguidillas Boleras i El agua del Mar
  • Dios Guarde al rey, El Poder asociado, Inglesa, Teodoro, Marcha Jenisara, El Desertor, La Jiga, Contradanza, La Noche Oscura i Madrigal
  • Sonata, El Dulce Amor, El Viejo Roberto, El Pobre Corazon, El Navio Agitado, La Dulce Amiga, La Dulzura en el Bosque, La Alegria de Sandy, Guilliermo de noche i Mambruk.


Història de l'orgue


Va ser donat l'any 1943 per Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Va ser adquirit per el museu i està exposat des de l'any 2017.


Enllaços extrens


129. Orgue del Museu de la Música MDMB592, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue fabricat a Aragó durant la segona meitat del segle XVII, d’aquí que sigui conegut com el “zaragozano”.

El moble de fusta està decorat a base de policromia i d’estucats daurat en forma d’estilitzacions vegetals i elements geomètrics, sobretot a l’exterior de les portes, que també presenten grafies àrabs.

El moble està rematat amb un escut heràldic tallat, daurat i policromat, coronat i amb cinc creus, tres de les quals són de Montesa. I la part frontal del teclat està ornat amb uns cortinatges i elements florals estucats i policromats amb una imatge de la Verge en un medalló al centre.


L'Orgue  MDMB 592.

El teclat està compost per quaranta-dues tecles, de Do1 a La4, fetes de boix tenyit de fosc en les naturals i les alterades clares, amb la part frontal dentada. És un instruments que funciona amb una mecànica suspesa i pel que fa als registres, cal destacar que en aquest orgue conviuen dues tècniques, la del registre sencer i la del registre partit o mig registre.

Aquesta consisteix en el fet que no basta un sol tirador per a cada joc de tubs sinó que en són necessaris dos, un per la meitat esquerre del teclat i l’altre per la meitat dreta. Consta de varis registres: espigueta 4' sense registre; 12a 2 2/3 amb xemeneies, 19a - 19a, 22a - 22a, 24a - 17a, 29a - 15a, 29a-22a, i no té tiradors (l’organista posa i treu els registres movent els caps de les corredores, que surten pels costats de la caixa).

És un orgue positiu de taula, que a diferència del positiu de peu, es col·loca damunt d’una taula i no a peu pla. Fora de la caixa hi ha les dues manxes cuneïformes i l’ordre del salmer i, en conseqüència, la disposició dels tubs segueix l’ordre natural de les notes i de les tecles.

L’afinació és de La a 440 Hz.

Història de l'orgue

Dit el Zaragozano. Te un escut heràldic.

Aquest orgue va ser donat per Frederic Marès Delovol l'any 1948.

Enllaços extrens


128. Orgue del Museu de la Música MDMB820, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue de procedència espanyola construït entre els segles XVII i XVIII. El moble és de fusta policromada i decorada amb elements d’estuc daurat en relleu d’estil barroc, amb profusió d’elements de rocalla i estilitzacions vegetals tant a les portes com a la part superior.

La part inferior també té policromia en forma d’estilitzacions vegetals i just sobre dels pedals hi ha un rectangle decorat amb elements geomètrics jaspiats imitant diferents marbres de colors. Els tubs són metàl·lics i el teclat està format per quaranta-cinc tecles, de Do1 a Do5.



L'Orgue  MDMB 820.


La mà dreta de la trompeta es troba a l’interior, damunt d’un tauló elevat i és l’únic orgue del museu que té flauta de 8' a la mà esquerra. Funciona amb mecànica suspesa i se suposa que té octava curta.

Les dues grans manxes que acompanyen l’instrument són exteriors. El pedaler té vuit contres, vuit peanyes que s’acoblen amb el teclat i consta de setze tiradors, vuit i vuit.

Pel que fa als registres, té els següents: Pom mut - Lleno, Trompeta real 8' - 19a, Lleno - 15a, 19a-15 clara, 22a-8a tapada, 55a (sic) quinzena - Trompeta real, 8a tapada - Corneta, Falutado 8' - Flautado; trompeta de cara, en quatre peus, catorze tubs; cinc o sis baixos interiors de fusta Do-Re-Mi-Fa-Sol-La (?).

És l’orgue més gran del museu i actualment es conserva dividit en quinze parts.


Història de l'orgue

Es l'orgue de proporció més gran del Museu i l'únic que te flautat de 8' a la mà esquerra. Va ser adquirit gràcies a la viuda de Martí, Concepció Llumá l'any 1963.



Enllaços extrens


127. Orgue del Museu de la Música MDMB581, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue procedent del convent de monges clarisses de Santa María de Jesús (Àvila), construït el 1719 per l’orguener Manuel Pérez Molero. Va estar actiu entre els segles XVII i XVIII i va fabricar els orgues de les esglésies segovianes de San Miguel de Turégano (1707), Santa Eulalia (1713) i San Millán (1714), els convents avilesos de Las Gordillas (1720-22) i Santa Maria de Jesús (1719), entre d’altres. També consta com a organista en algunes d’aquestes esglésies i convents durant els primers decennis del segle XVIII i va ser l’inicador d’un llinatge de mestre organistes que es relacionen amb Francisco Ortega Pérez, Tadeo Ortega (organista de la Tierra de Campos) i Leandro Garcimartín de Inés (Wikipedia).


L'Orgue  MDMB 581.


El moble és de fusta estucada i jaspiada imitant diferents marbres de colors i la façana està decorada amb estilitzacions vegetals daurades en relleu. Està coronat per un escut heràldic emmarcat amb motius de rocalla daurats i a la caixa de l’orgue es poden veure, a la tapa del secret, l’escut heràldic de la fundadora del convent, Maria Dávila, a la part central.

Es tracta d’un blasó més gran que la resta i que consta de tretze rodones agrupades de tres en tres, excepte l'última. A banda i banda hi ha l’escut dels seus dos marits, el de la dreta, de Fernando de Acuña, consta de nou figures geomètriques disposades horitzontalment i agrupades de tres en tres; mentre que el de l’esquerra, de Hernán Núñez de Arnalte, està dividit en dues parts, amb dues flors de lis per un costat i una àliga a l’altre.

La façana presenta diversos jocs de tubs metàl·lics i el teclat està format per quaranta-cinc tecles, partit entre Do i Do#. L’afinació és de La a 419 Hz i comprèn una octava curta: Do - Fa - Re - Sol - Mi - La - Sib - Si – Do. No té pedaler i consta dels registres següents: al costat esquerre, flautado 4', tapadillo 4', 15 a (2') 12a, Lleno (4 fileres 1'), 22a; al costat dret, flautado 4', tapadillo 4', corneta 4' (4 fileres), tapado 8', 15a. 2', lleno (4 fileres 2') 12a.

Tres grans manxes externes agrupades en una estructura de fusta acompanyen l’instrument. Duu una inscripció a l’interior amb la firma de Pérez Molero i l’any de fabricació.


Història de l'orgue


Informació d'Alfonso de Vicente Delgado, 23/4/89: Procedeix del convent de monges clarisses de Santa María de Jesús (vulgo Gordillas), de la ciutat d'Àvila.

En el llibre de comptes de 1716-1763, fol. 61, apareix la compra en els comptes de 1719-1722:

"Los 4600 reales coste de cañuteria y caxa pagados a D. Manuel Perez Molero como consta de su recivo en 3 de Mayo de 1722. Y los 150 rs. restantes, coste de traer dicho organo y caxa desde Segovia."


Els escuts a la caixa són de la fundadora del convent, Da. María Dávila, i els seus dos marits Hernán Núñez de Arnalte i Fernando de Acuña.


  • BIBLIOGRAFIA: RMC NO. 40, Febrer 1988, P. 24, 76. Barcelona Metròpolis Mediterrània. No.11. p.61. 


Video





Enllaços extrens


126. Orgue del Museu de la Música MDMB55, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue procedent de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona, atribuït a Josep Boscà i Serinyena (?-1733), l’iniciador d’una saga d’orgueners actius principalment a Barcelona i Girona entre els segles XVII i XVIII.

Va començar treballant en la construcció d’orgues com el de Cadaqués i el de Sant Domènec de Girona el 1689. També es va dedicar a la seva restauració i treballà construint el orgues de la catedral de Barcelona (1686-1688), Montblanc, el de la capella de Sant Oleguer de Barcelona, el de Sant Sever i el de Solsona entre molts altres. Durant els que es creu són els seus últims anys, bastí l'orgue de Camprodó el 1731 i el d'Igualada el 1736 i també treballà al monestir de Montserrat i en el de Poblet el 1732.


L'Orgue  MDMB 55. Imatge general 1.

L'Orgue  MDMB 55. Imatge general 2.



Els seus fills, Antoni i Josep Boscà i Llorens, també es van dedicar a la construcció d’aquests instruments a tot el territori català (Gran Enciclopèdia de la Música; Wikipedia).

El moble és de fusta i completament policromat a base de motius florals i estilitzacions vegetals de l’escola madrilenya de mitjans del segle XVII, possiblement del taller de Juan Arellano (segons J. Barrachina).

L’interior de les portes presenten uns angelets amb un ram de flors a la mà i dos retrats, de Santa Cecília i de Santa Caterina, tot emmarcat d’estilitzacions vegetals daurades. La façana està ornada amb talles daurades en forma de flors i altres elements vegetals i a la part inferior hi ha un mascaró amb corona de llorer envoltat d’elements de rocalla.

El teclat està format per quaranta-cinc tecles, de Do1 a Do6, sense partir, de les quals les naturals estan aplacades de boix i les alterades, tenyides de fosc. El frontis de les tecles està decorat amb semicercles concèntrics i té una extensió d’una octava curta: Do - Fa - Re - Sol - Mi - La - Sib - Si – Do.

Funciona amb una mecànica suspesa, no té pedaler i les manxes estan integrades a l’interior amb tracció de corrioles i cordes. Té una afinació de La a 440 Hz i pel que fa als registres, registres enters: 8 flautat (Do1-Re#2), registre fix, sona sempre; els tubs situats a la cara des del Mi2: 4 octava 4, 2' octava 2, 1 1/3 dinovena, 1' vint-i-dosena, 2/3' vint-i-sisena; Cara: Mi2 central, dinou tubs.

L'ordre dels registres damunt el salmer és: 13 tubs de fusta del flautat 8 (Do2-Re#2), sense registre. 26a, 22a, Dinovena, Quinzena, Octava (baixos de fusta), Flautat 8' de cara. El salmer té forma de mitra amb el primer Do al centre i a diferents llocs de l’interior hi ha una “R” sota una corona tribulada somada amb una creu, gravada al foc.

L'orgue és molt similar a un que hi ha a la catedral de Barcelona, obra del fill de Josep, Antoni Boscà (1712).

Enllaços extrens