Mostrando entradas con la etiqueta 4 les corts. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 4 les corts. Mostrar todas las entradas

48. Orgue de l'Església parroquial de Maria Reina, Pedralbes, Barcelona, Barcelonès.

L'Església de Santa Maria Reina es troba al barri de Pedralbes, al districte de Les Corts de Barcelona. És obra de l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, qui la va dissenyar en estil neorenaixentista, amb una forta influència brunelleschiana. Fou construïda entre 1922 i 1936, com una filial del Monestir de Montserrat —inicialment es va anomenar Església de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes— i, igual que aquest, pertany a l'ordre benedictí.

Història i descripció

L'església va ser financiada per Josep Nicolau d'Olzina, qui va suggerir la construcció en estil renaixentista, sense dubte com a reflex del classicisme noucentista de moda a l'època. Les obres van ser interrompudes per l'esclat de la Guerra Civil, per la qual Rubió va haver d'exiliar-se, i van ser finalitzades als anys 1950 per Raimon Duran i Reynals.
Orgue: No es mostren els tubs? Que no disposa de tubs?
El conjunt està integrat per l'església, que està flanquejada per dos claustres, a més d'un campanar i diversos edificis annexes, convertits actualment en un col·legi major. L'església té planta de creu llatina, amb una nau de volta de canó, inspirada en la Capella Pazzi de Brunelleschi, i cúpula semiesfèrica amb tambor octagonal —inspirada en el baptisteri de Sant Joan de Florència—, amb un absis semicircular a la part posterior. A la seva part esquerra té una capella mortuòria amb planta de creu grega i nova cúpula semiesfèrica. El campanar està inspirat en el famós campanile de Venècia.
El pòrtic d'entrada té forma d'arc de mig punt, rematat per un frontó triangular, i està decorat amb pintures de Josep Obiols, realitzades entre 1950 i 1951: la central, sobre la porta d'entrada, està dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu; a les lunetes laterals es troben representacions de Santa Eulàlia i Sant Jordi, patrons de Barcelona i de Catalunya, respectivament.
Aquest monument està declarat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL), inclòs al Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de Barcelona amb el nivell de protecció B.

16. Orgue del Reial Monestir de Pedralbes, Les Corts, Barcelona, Barcelonès.

El monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327, amb el suport del seu espòs, el rei Jaume II. Seguint els corrents espirituals de l’època, el nou monestir va passar a ser habitat des d’un inici per monges clarisses, la branca femenina de l’orde de Sant Francesc, que hi van residir de manera pràcticament ininterrompuda fins a l’any 1983.
L’edifici constitueix un dels millors models del gòtic català, tant per l’església com pel claustre de tres plantes, un dels exemples més espaiosos i harmònics d’aquest estil. De l’església cal destacar el sepulcre de la reina Elisenda, que ofereix dos vessants, el que dóna a l’església, on apareix la seva imatge vestida com a sobirana, i el que dóna al claustre, on es mostra com a vídua i penitent. Igualment, ressalten els vitralls del segle xiv, diverses sepultures de famílies nobles i els tres cors: l’alt, el baix i el dels frares.
Dins el monestir, i al voltant del claustre, s’hi pot veure un seguit de cel·les de dia, on les religioses es retiraven per al seu recolliment personal. Destaca la capella de Sant Miquel, encarregada per l’abadessa sor Francesca ça Portella l’any 1343 al pintor Ferrer Bassa, amb una clara influència d’artistes tan importants com Giotto, el taller dels Lorenzetti o Simone Martini. (L’exposició temporal «Murals sota la lupa» aprofundeix en els murals de la capella.) Completen la visita la sala capitular, l’abadia, el refetor, la cuina, les procures, el dormidor i la infermeria —un dels exemples més ben conservats d’edifici hospitalari del Renaixement.
A la sala del dormidor, l’antic dormitori de les monges, que ha patit nombroses transformacions al llarg del temps, s’hi pot visitar l’exposició «Els tresors del monestir», que presenta una selecció de les millors obres d’art, mobiliari i objectes litúrgics aplegats per la comunitat durant set segles. Les altres exposicions permanents que ofereix el monestir són «Plantes, remeis i apotecaris», al claustre del recinte; una mostra de diorames a la sala de les procures, i l’exhibició «Petras Albas» a l’antiga infermeria, que il·lustra la vida de la comunitat de clarisses i la història del recinte. Fins al 8 de desembre, l’exposició «Patrimoni en temps de guerra» destaca el paper que va tenir el monestir en la salvaguarda del patrimoni artístic i documental durant el període de la Guerra Civil espanyola.
El monestir de Pedralbes, a més del seu valor com a conjunt arquitectònic, permet, gràcies als objectes i les obres d’art que presenta, mostrar la vida monàstica dins el recinte al llarg del temps i ajuda a comprendre la vida de clausura de la comunitat fins a l’any 1983, en què el monestir es va convertir en museu.

15. Orgue del Oratori de Santa Maria de Bonaigua, Les Corts, Barcelona, Barcelonès.

L'Oratori de Santa Maria del Col·legi Major Bonaigua és una obra corporativa de l'Opus Dei a Barcelona. Va ser beneït en la Solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè, el 24 de setembre de 1980.
Des de llavors ofereix atenció pastoral als que acudeixen a les seves activitats, dins de la vida apostòlica de l'Església a Barcelona.
Actualment el rector és Mn. Ignasi Sala. Un grup de sacerdots de la Prelatura, atén les necessitats ordinàries de l'Oratori.
Aquesta web té per objecte oferir informació sobre les notícies i punts d'interès que es produeixin a l'Oratori i facilitar el contacte amb les persones que necessitin algun tipus d'ajuda.
Les restes de la Montse Grases reposen a la Cripta de l'Oratori.

14. Orgue de l'Església de Santa Maria del Remei, Les Corts, Barcelona, Barcelonès.

El dia 26 d'agost de 1846 es feu la cerimònia de col·locació de la primera pedra en la part en que s'aixeca el presbiteri. Pocs dies després comencen les obres, aturant-se el mes de gener de 1847 per falta de cabdals; no es recomencen fins el mes de maig de 1848 tornant-se a parar el gener de 1849 encarregant a l'arquitecte Josep Oriol Mestres un pressupost de les obres que cal fer per acabar l'església, cambril, altar major i casa rectoral, que ho valora per un total de 352.034 rals; les obres es van acabar a finals de l'any 1849 i el dia 28 de febrer de 1850 es feu la cerimònia de la benedicció de la nova 'Església.
L'any 1891, l'arquitecte municipal Antoni Rovira i Rabassa, fa el projecte de restauració i acabament de la façana;  en aquesta època també fa el projecte del campanar, i el 1894 dirigeix les obres de la primera fase del campanar, que s'acaba el juliol de 1897.
L'any 1900 es detecten esquerdes, el novembre del mateix any es fa un dictamen declarant l'edifici amb un estat de ruïna progressiva, proposant les obres necessàries per a corregir-ho. Com a conseqüència l’església va restar tancada quasi dos anys. Les obres de consolidació i restauració no es van portar a terme fins l'any 1902.
El setembre de 1905 es fa la il·luminació elèctrica del Cambril i de la Mare de Déu del Remei.
El març de 1913 es fan obres de restauració amb importants millores; suposo que aquestes van ser l'electrificació de tot l'edifici, ja que coincideix en l'època en què es va començar a generalitzar l'enllumenat públic i domèstic. Seguint aquestes millores comencen les restauracions d'alguns altars, molt probablement ennegrits per la il·luminació amb ciris.
La imatge de la Mare de Déu del Remei era obra de l'escultor Pere Pagès i fou donada per En Josep Ma. Molins i de Clascà, propietari de la Torrerrodona, el dia 11 de maig de 1851; i el mateix any, En Francesc i Mònica Gili, propietaris de cal Sol regalaren un mantell brodat.
Amb data de 23 de desembre de 1866 trobem un rebut per fer el Cambril i barrar el pas per al darrera.




5. Orgue del Santuari de Santa Gemma, Barcelona, Barcelonès.

La seva construcció l'any 1953, finalitzada l'any 1957, es va poder beneïr el 9 de gener de 1957.
L'arquitecte de l'edifici i complxe fou Pedro Cendoya que en aquell temps era catedrátic de la Facultat  d'Arquitectura de Barcelona.
D'estil moder, el santuari consta de 3 naus, té una capacitat per a 1000 persones. L'edifici juga amb la llum i els colors centren tota l'atenció en el presbiteri, lloc de la celebració, en el que resalta a una altura de 7 metres una talla de Santa gemma i, debaix, un gran, un gran crucifixi de talla, els dos de l'escultor Joan Puigdollers.
Olm, així como una verge Dolorosa per a la capella laeral.
L'Orque es va construïr amb el motiu del centenari de la mort de Santa Gemma, que es va inaugurar el 10 de març de l'any 2004 un gran orgue, construït per federico Acitores en Torquemada (Palència), que consta de 51 jocs, 6 mig jocs, 6 acoplaments i 3615 tubos. El concert inaugural d'aquest orgue el va dur a terme la gran organista Montserrat Torrent.
El Santuari de Santa Gemma es un dels llocs de culte catòlic de Barcelona amb mes assitència i cada diumenge passen pel santuari més de 5000 persones.