Mostrando entradas con la etiqueta orgues ampliats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta orgues ampliats. Mostrar todas las entradas

118. Orgue de l'Església de Sant Salvador, el Vendrell, Baix Penedès

Sant Salvador del Vendrell és una església del Vendrell inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església parroquial del Vendrell és dedicada a Sant Salvador. L'exterior és format per una façana amb tres cossos. El central conté la porta principal, una gran rosassa i és rematat per un arc de mig punt. El de la banda dreta té un balcó d'arc rebaixat. A l'esquerra es troba la torre del campanar amb el rellotge i amb un altre balcó d'arc escarser.

L'interior consta d'una nau central amb capelles laterals (tres per banda), creuer i absis decorat amb una conquilla. A la part central del creuer hi ha una gran cúpula. La nau central té trams i queda separada de les capelles laterals per obertures d'arc de mig punt intercalades per pilastres adossades d'on arrenca un sobresortint entaulament on s'hi recolza la volta de canó. Als peus de l'església hi ha el cor, sota el qual hi ha un arc carpanell suportat per dues grans pilastres.

La porta amb llinda és de considerables dimensions. A les dues bandes hi ha tres cossos de pedra (el central sobresortit), cadascun d'ells amb una columna adossada. Les columnes són bombades i tenen una gran base quadrada i capitells formats per fulles d'acant i volutes. La columna que destaca té dues fornícules amb conquilla a cada banda. Sobre els capitells descansa un fris molt trencat (típic del barroc) que està rematat per dues grans volutes.

Dins la figura geomètrica que es troba entre la llinda i el fris hi ha una decoració a base de motllures que descriuen línies corbes, al centre de les quals es troba una imatge molt erosionada que potser representa Sant Salvador.

L'Orgue data des de l'any 1777.


El campanar és a la banda esquerra de la façana principal de l'església i format per una torre de considerable alçada. La part inferior és formada per un basament quadrat, rematat per uns pinacles situats en el vèrtex superior. En aquest hi veiem el rellotge, un balcó amb arc escarser i una cornisa decorativa.

La resta és una torre vuitavada formada per quatre cossos separats entre ells per cornises, menys el tercer, que és separat per una cornisa i una bonica barana de pedra rematada per pinacles. El segon cos té unes obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Els dos últims cossos són de diàmetre més reduït que els altres, i hi destaquen unes finestres amb arc de mig punt una volta que sosté un àngel.

Façana barroca i principal del temple.


L'àngel que se situa al cim del campanar és una figura exempta feta de bronze i amb molt detallisme. Té una actitud severa i concentrada. La figura s'aguanta amb una sola cama, l'altra és encongida cap al darrere. Té un braç col·locat a la cintura i l'altre estirat cap al davant (senyalant la direcció del vent). El cap de l'Àngel és coronat amb una corona de llorer i flors.

La trona és feta de fusta molt treballada i consta d'àmbit i tornaveu. A l'àmbit s'hi accedeix per una escalinata de fusta amb balustrada. Aquest es recolza en la mènsula de fusta. Té forma poligonal, presenta sis cares, de les quals, les quatre centrals tenen imatges en alt relleu dels quatre evangelistes amb els seus respectius signes.

A un metre de distància de l'àmbit i adossat a la paret, es troba el tornaveu de forma octogonal i rematat a la part superior per unes petxines intercalades amb volutes de disposició radial, que sostenen la figura d'un Sant.



L'ORGUE


Aquest orgue fou construït per l'orguener de procedència suïssa Ludwig Scherrer, l'any 1777. És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil, a diferència de molts altres orgues de Catalunya.

L'any 1929 i amb l'impuls del mestre Pau Casals, va ser restaurat per Silvio Puggina, que en va canviar la ubicació desplaçant-lo des d'una tribuna lateral al centre del cor. L'any 1963, Gabriel Blancafort hi feu una nova intervenció restituint la cadireta i afegint un pedaler de 30 notes, de transmissió elèctrica. Actualment, tot i que segueix funcionant per a la litúrgia i les classes de música, pateix greus deficiències que no el fan apte per a fer-hi concerts. Requereix una restauració amb profunditat.

El teclat i pedaler que va ser instal·lat posteriorment.


És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la guerra Va ser restaurat pels orgueners Rogent-Blancafort, l'any 1963.


REGISTRES


CADIRETA CD-c'''

  • Bordó 8'
  • Flautat 4'
  • Flauta travessera 8' (c'-c''')
  • Nasard 12ª 2 2/3'
  • Nasard 19ª 1 1/3'
  • Cornetins IV ( c'-c''')
  • Cromorn 8'


ORGUE MAJOR CD-c'''

  • Cara 8'
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Nasard 12ª 2 2/3'
  • Nasard 15ª 2'
  • Fornitura IV
  • Alemanya IV
  • Címbala III
  • Címbalet III
  • Corneta major 8' VII ( c'-c''')
  • Nasard 17ª 1 1/3'
  • Veus humanes 8'
  • Trompeta 8'
  • Clarins de campanya 4'-8'
  • Clarins de quinzena 2'-8'
  • Trèmol


ECO ( mà dreta) (c'-c''')

  • Violins 8'
  • lautat 8'


PEDALER C-f' (30 notes)

  • Subbaix 16'
  • Contres 8'
  • Bordó 8'
  • Flauta 4'


ACOBLAMENT

  • Orgue Major a Pedal

ENLLAÇOS EXTERNS



110. Orgue de la Basílica de la Mercè, Barcelona, Barcelonès

L’ORGUE ACTUAL

L’actual instrument es obra de Gaietà Estadella. L’orguener va completar l’any 1941 una primera etapa amb la construcció de la caixa, la consola de quatre manuals, el moble de cadireta, i dos dels teclats, deixant en funcionament 23 registres i 1236 tubs. Diverses vicissituds, com la mort del mateix constructor l’any 1944 i les dificultats de la postguerra, van ser la causa que aquest orgue no assolís mai totes les possibilitats previstes al projecte original. Aquest orgue ha tingut diverses temptatives per la seva finalització, com la del orguener i cunyat d’Estadella, Pau Xuclà o la darrera a càrrec de holandès E. Ottes que cap a l’any 2000 va construir una nova consola de 3 teclats i va instal.ar una transmissió mecànica sense arribar a concloure els treballs, restant un instrument inacabat i caòtic. L’instrument presenta un estat d’abandonament en bona part dels seus elements: caixa, mecanismes, alimentació de l’aire amb moltes fuites, harmonització del so... Mostra diverses afectacions de corc, els guarniments de pell a les manxes i motors de registres molt degradats i altres anomalies com el caixó del motor amb perill d’incendi.

A nivell funcional la deficiència més gran és la duresa extrema dels teclats, amb valors que superen els 500 grams (el doble dels valor màxims admissibles) i que fan impossible que l’organista pugui tocar amb un mínim de comoditat. En aquest l’estat l’acompanyament litúrgic és molt difícil i l’ús concertístic impossible.

Des de fa una colla d’anys la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè havia endegat tot un seguit d’estudis i consultes per tal de prendre la decisió més oportuna pel que fa a la restauració de l’orgue. Gràcies a Déu i especialment als esforços i tenacitat tant dels membres de la Junta com, molt especialment, del seu president el Sr. Ignasi Riera, el dia 9 de novembre de 2016 es signà un contracte amb el Mestre Orguener Gerhard Grenzing per tal de construir un orgue nou, que podria ser estrenat en el proper any 2018 dins del 800 Centenari de la fundació de l’ordre de la Mercè.



GERHARD GRENZING MESTRE ORGUENER

De la mateixa manera que fa segles hi ha haver mestres arribats del nord d'Europa, Gerhard Grenzing es va establir aquí fa 46 anys per tenir cura del llegat cultural dels orgues dels països catalans, tasca començada a Mallorca. Després de crear, junt amb la confiança del seu equip, més de 150 instruments nous en tres continents, és el seu desig aportar una llarga experiència i nous valors per a l'enriquiment de la cultura organística del país.

FILOSOFIA DE L'OBRA

En estreta relació amb la trajectòria històrica a Catalunya presentem un projecte de reconstrucció d’un orgue influenciat per l’escola catalana, desenvolupada des d’el segle XIV fins a principis del S. XX. Tenim en compte que la construcció de l’instrument no ha d’enfocar-se com una replica d’un instrument històric, sinó com un reflex de l’evolució de segles a l’orgueneria i a la vegada estretament vinculat amb la tradició orguenera local. La presencia de l’orgue a la ”vox populi” catalana s’expressa encara avui amb moltes dites malgrat que els instruments en molts llocs ja no existeixen. Una de les pèrdues artístiques més importants a Catalunya a la Guerra Civil varen ser els orgues. La recuperació d’aquest immens tresor ha estat molt lenta com també la recuperació de l’ambient musical al seu entorn.

REALITZACIÓ

Cal tenir en compte que les reverberacions llargues obliguen a una harmonització exquisida ja que el vent ha d’ésser viu per tal d’afavorir un so càlid i la mateixa harmonització d’alta qualitat per poder omplir el gran espai, encara que aquest estigui totalment ocupat. Es projecta l’instrument sota l’horitzó d’experiències i innovacions pròpies. La tendència actual en la construcció d’orgues de categoria és incorporar els assoliments i guanys tècnics i estètics de segles anteriors en un disseny i materials actualitzats. Aquest és el cas per exemple de la mecànica directa i penjada, insuperada en el seu tacte sensible o l’alimentació viva d’aire mitjançant manxes clàssiques, evitant els extrems entre un vent rígid i un altre que seria inestable.




ESTIL

Un orgue ha d’ésser àmpliament versàtil en el sentit estilístic i a la vegada ha de tenir la seva pròpia personalitat, que es defineix no només a través dels noms i de la quantitat dels registres projectats: l’orgue com a obra d’art ha de ser una unitat i tots els detalls i elements són significatius, des de la filosofia de la seva missió i entorn fins als seus mecanismes, alimentació de vent i sobre tot els càlculs, l’elaboració artesana, l’harmonització i la veu dels seus tubs. En aquest cas es proposa un instrument de tres teclats i pedal que composen quatre cossos musicals clàssics. Aquest projecte recull un ampli panorama de possibilitats interpretatives. L’avantprojecte per a la construcció de l Orgue de la Basílica de la Mare de Deu de la Mercè contempla la recuperació d’una tradició ancestral a Catalunya per obtenir un instrument de culte, les funcions litúrgiques solemnes i per a la cultura amb possibilitats de celebrar concerts d’alt nivell.

Trobareu més especificacions sobre la realització de l’orgue a la pestanya de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè.

Per arribar a aquesta finalitat són imprescindibles l’elaboració de tubs d’alta qualitat, aliatges rics, laboriosos càlculs i assaigs de les mides, i finalment una harmonització artística generosa i enèrgica (que res té a veure amb "simplement forta" o en tot cas "forçada"), basat en múltiples assaigs i experiències prèvies a través d’investigacions de llargs anys dels Mestres Catalans i de les seves escoles.

(Totes aquestes descripcions son extretes del projecte que és propietat intel·lectual de Gerhard Grenzing S.A)

Per aconseguir culminar la construcció d’aquest orgue nou comptem amb la generosa subvenció d’obra social previstos entre la Generalitat i la Fundació Bancària Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, “la Caixa”. La Junta de la Germandat de la Mare de Déu de la Mercè ha constituït una comissió de l’orgue que serà la que anirà informant de la marxa de la construcció de l’orgue i altres aspectes i campanyes previstes per tal de fer arribar a bon port aquest magnífic projecte.

VIDEO: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/signes-dels-temps/nou-orgue-de-la-merce/video/5711190/
NOTÍCIA: http://www.basilicadelamerce.cat/blog-ca/Orgue-nou-156.html

71. Orgue de l'Esglèsia Parroquial de Sant Pere, Terrassa, Vallès Occidental.

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa.
Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català i recentment han estat objecte d'una important reordenació museogràfica, inaugurada l'octubre del 2009.

DOCUMENT en PDF