Originària ermita de la Mare de Déu de Montalegre o de l’Alegria en el terme municipal de Tiana, on ara hi ha la Conreria.
Segle XII. En aquesta ermita era establerta una comunitat de monges, anomenades Canongesses de Santa Maria de Montalegre.
El 1362 les Canongesses es traslladen a Barcelona i construeixen el nou Monestir a la finca que fa cantonada entre els actuals carrers Montalegre i Valldonzella.
La imatge de pedra que hi ha al carrer Montalegre cantonada Valldonzella és de finals del segle XIV o començaments del XV. És coneguda amb el nom de Verge de l’Alegria o Mare de Déu de Montalegre. Probablement és la imatge més antiga d’aquesta advocació.
El 1593, en extingir-se l’orde de les monges de Santa Maria de Montalegre, el monestir passa a ser el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la Ciutat de Barcelona.
En aquests edificis, el 8 d’octubre de 1802, el Rei Carles IV hi estableix la Casa de Caritat.
S’encarrega el projecte de la nova església a l’arquitecte barceloní August Font i Carreras. Comencen les obres el 8 de gener de 1901. La construcció es va anar sufragant exclusivament amb donatius dels fidels.
L’església fou beneïda el 15 d’octubre de 1902, i començà seguidament el culte. El 23 de desembre de 1902 el Cardenal Salvador Casañas, Bisbe de Barcelona, consagrà l’altar.
La Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, projectada també per August Font, s’inaugurà el 27 de novembre de 1908.
El vitraller Antoni Rigalt realitzà el 1902 els vitralls de l’església i el 1908 els de la Capella de la Miraculosa. La casa Hijo de Eudaldo R. Amigó y Cia. construí el 1911 els quatre vitralls de la sagristia, aprofitant les velles vidrieres de l’antic temple .
L’orgue, inaugurat el 27 de novembre de 1927, va ser construït per Lope Alberdi i Recalde, un dels millors orgueners del moment. És un orgue de concepció romàntica. La façana de l’orgue, de fusta de cedre, va ser dissenyada per Enric Sagnier i Villavecchia, reconegut arquitecte, que era Vocal de la Junta de Govern de la Casa de Caritat.
La guerra civil respectà la fàbrica i l’orgue de l’església, però comportà la destrucció de totes les imatges, confessionaris i vasos sagrats. L’església va tenir diverses utilitats. En alguns moments s’hi van posar llits i s’utilitzà com a hospital. També era magatzem de queviures i de les grans bobines de paper de la Impremta-Escola.
Acabada la guerra es procedí a la restauració, que va ser encarregada a l’arquitecte barceloní Isidre Puig i Boada. Les obres consistiren en la remodelació del presbiteri, construcció de nous confessionaris, instal·lació elèctrica, repàs de goteres i nova pintura de tot l’interior.
L’Altar Major, amb el seu impressionant baldaquí, van ser realitzats per l’artista Jaume Busquets i Mollera. La taula de l’altar és -reformada- la mateixa que hi havia des del principi.
L’estiu de 1940 es va instal·lar la imponent aranya de ferro forjat en el centre del creuer, realitzada pel ferrer Benjamí Sales.
La nova inauguració de l’església tingué lloc el 15 d’Octubre de 1940, i va ser oficiada pel Sr. Bisbe Administrador Apostòlic de la Diòcesi Dr. Miguel de los Santos Díaz Gómara.
L’any 1952, en ocasió de la celebració dels 150 anys de la Casa de Caritat i dels 50 anys de l’església, es va col·locar la imatge actual del presbiteri, realitzada en alabastre pel mateix artista Jaume Busquets i Mollera. Va ser pagada per la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona. Beneí la imatge i celebrà la Missa commemorativa el Sr. Arquebisbe-Bisbe de Barcelona Dr. Gregori Modrego Casaus, el 29 de Novembre de 1952.
L’abril de 1957, la Casa de Caritat començà a abandonar els edificis per traslladar-se a les Llars Mundet. Com a conseqüència, anaren cessant progressivament els actes de culte a l’església, fins a quedar reduït a algunes noces i a una Missa els diumenges i festes; i es va anar produint un progressiu deteriorament del temple.
Atesa aquesta circumstància, el 1965 la Diputació de Barcelona fa donació del temple a l’Arquebisbat de Barcelona per tal que en mantingui el culte, directament o bé per mitjà d’una institució de l’església.
L’Arquebisbat de Barcelona confia l’església a l’Opus Dei, que en pren possessió el 29 de juny de 1967, Festa de Sant Pere i Sant Pau, en la Missa anticipada vespertina del dia anterior, i es restableix el culte.
Per decisió del Sr. Arquebisbe, el temple queda sota l’advocació de la Mare de Déu de Montalegre. La seva festa és el 31 de maig, diada en que se celebra la Visitació de la Mare de Déu.
El nivell de degradació del temple era prou evident a simple vista. Es va començar per les obres de més gran urgència, que si es deixaven podrien comportar la ruïna progressiva de l’edifici: reparació de la coberta, impermeabilització amb tela asfàltica, nova instal·lació elèctrica, etc. La direcció de les obres fou encomanada a l’arquitecte Antoni Lozoya Augé. Amb els anys, s’han anat escometent la resta d’obres necessàries, que s’han finançat amb donatius i almoines dels fidels, seguint la tradició d’aquest temple.
El 14 de febrer de 1969 el Dr. Josep Maria Guix, Bisbe Auxiliar de Barcelona, procedí a la consagració de l’Altar Major i l’Altar de la Capella del Santíssim, acabada de construir. Tot seguit, acabada la consagració dels altars, l’Arquebisbe de Barcelona, Dr. Marcelo González Martín, celebrà la Santa Missa.
L’any 1985, s’incorporen a Montalegre la Capella de la Medalla Miraculosa i els locals annexos. Es va obrir el pas directe entre l’església i aquesta capella, conservant-ne l’entrada des del Pati Manning. El 1993 es realitzà la tribuna de la part posterior de l’absis de l’església, per possibilitar-ne el pas a la grada esquerra.
Dins la tasca pastoral general de l’Arquebisbat de Barcelona, i en unió amb els diversos organismes diocesans, l’església de Montalegre desenvolupa les activitats pastorals que li són pròpies; i una àmplia acció solidària entre els habitants del Raval, amb la col·laboració d’un nombrós equip de voluntariat, que donen vida a l’Acció Social Montalegre.
Al llarg de cent anys de servei, el més important és i ha estat l’activitat ordinària. Però hi ha uns moments que han quedat especialment marcats en la memòria, entre altres, les Visites Pastorals del Sr. Bisbe, les ordenacions de preveres realitzades pel Cardenal Narcís Jubany, la clausura del procés per a la Canonització de Montserrat Grases, les diverses celebracions presidides pel Cardenal Ricard M. Carles, etc.
La celebració del Centenari de Montalegre el 31 de maig del 2002, festa de la Visitació de la Mare de Déu, començà amb la celebració de l’Eucaristia, presidida pel Bisbe Auxiliar de Barcelona Dr. Josep Àngel Sáiz. Al Pati Manning s’instal·là una exposició retrospectiva, i a continuació el Cor Jove de l’Orfeó Català oferí un escollit concert.
Providencialment coincidí aquest Centenari de Montalegre amb el Centenari del naixement de sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei, que havia visitat Montalegre el dimarts 28 de novembre de 1972, i que va ser canonitzat pel Papa Joan Pau II el 6 d’octubre de 2002 a la Plaça de Sant Pere del Vaticà. En ocasió d’aquest Centenari es van endegar a tot el món diverses iniciatives socials en l’àmbit de l’educació, la immigració, el treball i la sanitat. Al Raval van començar Braval i Terral, dos centres d’activitats que es proposen promoure la cohesió social, lluitar contra la marginació i facilitar la incorporació dels immigrants a la nostra societat. Són un graó més en el conjunt d’iniciatives de solidaritat que es desenvolupen al voltant de l’església de Montalegre, d’ençà que el 1967 va ser confiada a l’Opus Dei.
El Novembre de 1972 Sant Josepmaria va fer una estada a Catalunya, amb la intenció de trobar-se amb tots els que ja aleshores pertanyien a l’Obra i amb molts que participaven en els apostolats promoguts pels membres de la prelatura, i amb d’altres persones que es podien considerar amics i simpatitzants, o també curiosos. En acabar-se els dies de la seva estada a Barcelona, va visitar la Mercè i Montalegre. En el llibre a sota esmentat, s’explica breument com van ser aquelles visites:
«A primera hora de la tarda va anar a la Basílica de la Mercé, com sempre que venia a Barcelona: tenia molta devoció per aquesta imatge de la Mare de Déu, a la qual ja havia acudit a mitjans dels anys 40 per posar a les seves mans el futur de l’Opus Dei en el si de l’Església, i a tot el món. En totes les tertúlies d’aquells dies va fer referència a la Mare de Déu de la Mercé.
Pujà al cambril de la Mare de Déu, s’agenollà al costat dret de la imatge i restà pregant uns minuts. En baixar, s’agenollà a la capella del Santíssim Sagrament i també restà uns minuts pregant. Després s’acomiadà del Rector, Mn. Castells, que l’havia acompanyat en la visita. Anys després es va col·locar en el cambril una relíquia del Beat Josepmaria, enviada per monsenyor Álvaro del Portillo, bisbe prelat de l’Opus Dei.
En sortir de la Mercé, el Beat Josepmaria es dirigí a Montalegre. El cotxe s’aturà al carrer Montalegre, davant la porta d’entrada. Entrà al pati Manning on l’esperaven Mn. Benet Badrinas, Rector de Montalegre, altres sacerdots, i alguna altra persona.
Després de saludar-los entrà ràpidament dins l’església i es dirigí a la capella del Santíssim, on pregà uns minuts; passà a continuació al presbiteri i pregà davant la imatge de la Mare de Déu i, després d’observar atentament durant uns moments el temple, tornà a saludar el Santíssim i sortí altra vegada al Pati Manning. Allà departí uns minuts amb el Rector i les altres persones presents. A continuació sortí cap al cotxe.»
DOCUMENT en PDF
