67. Orgue del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, Sabadell, Vallès Occidental.

El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental. Es troba a 226 m d'altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.
Des del punt de vista d'administració eclesiàstica, depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.

Al costat del santuari es troba la casa del capellà i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.

Arquitectura

Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.

Història

Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.

66. Orgue de l'Església de la Santíssima Trinitat, Sabadell, Vallès Occidental.

L'església de la Santíssima Trinitat és una església parroquial de Sabadell situada a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Zurbano. A nivell d'administració eclesiàstica depèn de l'arxiprestat de Sabadell Centre que, al seu torn, forma part del bisbat de Terrassa.

Història

L'església original, anomenada Església de la Misericòrdia, fou obra de R. Estany i va ser construïda entra el 1867 i el 1873. L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l'església és destruïda i no es comença a reconstruir de nou fins al 1945. Les obres de reconstrucció de l'església són projectades per Lluís Bonet i Garí i efectuades per J. Padró.

Edifici

L'església de la Santíssima Trinitat és de planta basilical, sense voltes i amb enteixinat. L'altar Major i l'altar del Santíssim són obra de Lluís Bonet i Garí. A l'interior es conserven pintures de R. Roca i Ricart i una imatge del Sagrat Cor amb terra cuita obra de Salanguera. La façana és d'obra vista, té coberta de doble vessant i una torreta al costat del campanar. La façana està acabada amb el perfil triangular de la coberta i en destaquen les tres finestres d'arc de mig punt i la porta, sobre la qual es troba un timpà escultòric que mostra el davallament de la Creu i tres medallons amb els símbols dels Evangelistes.