Mostrando entradas con la etiqueta segle XIX. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta segle XIX. Mostrar todas las entradas

121. Orgue de l'Església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, Sitges, Garraf

Sant Bartomeu i Santa Tecla és una església parroquial del segle XVII amb nombroses modificacions posteriors. La seva figura asimètrica, en un turó que presideix la platja és una de les imatges més característiques de la vila garrafenca de Sitges.

Es tracta d'un temple barroc de tres naus amb volta de punt rodó reforçada per nervadures. Aquesta església és del segle XVII, i se situa en el mateix lloc que ja havia acollit dues esglésies anteriors, una de romànica i una de gòtica (del 1322) impulsada per Bernat de Fonollar, de la que es coneix poc degut a la pèrdua de la documentació anterior al segle XVII. La construcció s'inicià el 1665 i l'església va ser beneïda el 18 de juliol del 1672. Un dels dos campanars, la torre del comunidor, és dos anys posterior; el 1868 s'hi van posar les campanes i el rellotge de la vila, un cop enderrocada l'antiga Torre de les Hores del carrer Major. Al segle XIX es van fer novament obres d'importància: entre 1854 i 1856 es construí la capella del Santíssim i el 1868 es reformà el segon campanar, de planta octogonal.


Un Orgue impressionant.

Façana de l'Orgue.

Imatge de l'Orgue.


L'església conserva diversos retaules. En primer lloc, la part central del retaule renaixentista (1499) de Sant Bartomeu i Santa Tecla, obra del pintor napolità Nicolau de Credença. Aquest fragment és el que en queda de la taula central i representa els sants patrons de la vila. Substituí uns retaules gòtics de 1324 que Bernat de Fonollar va encarregar a Ferrer Bassa per a les capelles de Sant Miquel i de Sant Pere Màrtir, pels quals va pagar 300 sous barcelonins.[1] Arran de la construcció de l'església barroca, fou traslladat al santuari de la Mare de Déu del Vinyet, d'on en tornà el 1939 per a ser instal·lat rere l'altar.

Sota el cor es conserven dos sepulcres gòtics (anys 1317 i 1322) amb les restes de Bernat de Fonollar, Galceran de Ribes i Galceran de Pacs. El baptisteri i la capella lateral -dedicada a la Mare de Déu de Montserrat- mostren pintures de Pere Pruna. Entre el 1950 i el 1951, l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi realitzà obres al cimbori i a l'altar major.

A banda de la nau i el creuer del temple, cal esmentar dues capelles del segle XIX annexes: la de l'Ecce Homo i la del Santíssim (aquesta amb pintures modernes de Darius Vilàs, que també pintà el presbiteri, tot per encàrrec del filantrop americà Charles Deering). Per la sagristia es pot accedir a la capella de la Verge dels Dolors.


L'ORGUE


L'orgue de la parròquia de Sitges va ser construït per Bartomeu Triay els anys 1696-97. D'aquest primer orgue només en queda la caixa, obra de l'escultor Joan Roig. Aquest orgue va ser reformat per Isidoro Fierro l'any 1899 va ser destruït l'any 1936. L'any 1951 va ser reconstruït per Alberdi.
L'orgue actual és una reconstrucció feta per Gerhard Grenzing entre els anys 1982-89.

L'orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C- g''') i d'un pedaler de 30 notes ( C-f').


REGISTRES


CADIRETA C-g'''
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Quinzena 2'
  • Dissetena 1 3/5'
  • Dinovena 1 1/3'
  • Cimbalet II-III ½
  • Regalies 8'

ORGUE MAJOR C-g'''
  • Flautat 8'
  • Bordó 8'
  • Octava 4'
  • Tapadet 4'
  • Dotzena 2 2/3'
  • Flabiol 2'
  • Ple III-IV 1 1/3'
  • Trompeta 8'
  • Baixons i Clarins 4'i 8'

PEDALER C-f'
  • Contra 16'
  • Flautat 8'
  • Octava 4'
  • Bombarda 16'
  • Clarí 4'

COMBINACIONS
  • Cadireta a l'orgue major
  • Orgue Major a pedal

EFECTE
  • Trèmolo

ENLLAÇOS EXTERNS


120. Orgue del Santuari de la Mare de Déu del Vinyet, Sitges, Garraf

El santuari de la Mare de Déu del Vinyet és un edifici religiós actualment integrat en la zona urbanitzada del Vinyet al municipi de Sitges (Garraf) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'església és una construcció de tres naus, les laterals de menor altura i un absis semicircular molt sobresortint. La coberta és a dues vessants, de teula àrab. El campanar, aixecat a la dreta, és de base quadrada i té coberta de pavelló de rajola. La façana de composició simètrica, té porta d'accés centrada d'arc de mig punt, emmarcada per quatre columnes d'inspiració dòrica i entaulament amb fris decorat amb pintures de motius vegetals.

Hi ha esferes de coronament, una garlanda de raïms i una inscripció commemorativa. A la part central hi ha una obertura circular. Al coronament de la façana hi ha un timpà triangular i un petit arc triomfal amb la imatge de la Mare de Déu, còpia de l'anterior realitzada per l'escultor Pere Jou. El mur és arrebossat, imitant carreus. L'interior de quatre trams i amb decoració pictòrica, presenta absis rectangular, voltes de creueria i cor als peus.

A l'exterior esquerra de l'església, en un petit porxo (el Porxo dels poetes) s'enquibeixen els llantions i espelmes dels fidels, deslliurant de fum la nau. A la dreta de l'església s'hi annexa un cos d'edifici amb el despatx del santuari i la residència de l'ermità.


L'ORGUE


Dins el temple barroc tardà , edificat el 1727 i en la planta alta que rodeja la nau del temple, on hi ha els cor dels cantors, s'accedeix a la càmara posterior de l'orgue, on es troben també una exposició de mantells de la Verge i gran nombre d'ex-vots. Des d'aquesta estança s'accedeix a la tribuna de l'orgue per una escala. Aquí es pot veure la biga que moguda a mà alimenta les manxes de l'orgue. Aquest dispositiu es va utilitzar fins fa uns vint anys en que es va instal·lar un motor elèctric, actualment es pot fer servir si no hi ha electricitat.

L'Orgue situat al lateral de la nau amb cadireta i de tribuna.


La tribuna de l'orgue està encerclada per una barana de fusta amb plafons i relleus molt ben treballats. Els dos plafons que es troben a la part dreta del banc de l'organista hi ha, en baix relleu, una arpa i una trompeta amb ornaments florals. A l'altra banda hi ha una lira i una guitarra també amb elements florals. La façana de cadereta que hi ha a mitja tribuna té només una funció exclusivament decorativa ja que els seus tubs no sonen, ni hi ha una cadireta real al seu darrere.

Imatge de la "manxa" original.


Aquest orgue va ser construït l'any 1857 per l'orguener barceloní Cayetano Vilaroedo . Consta d'un sol teclat manual de 54 notes ( C- f''') amb dotze jocs i un efecte. Al pedal hi ha 13 notes ( C-c) amb pistons.Aquesta octava greu és independent i reforça el so greu dels registres de flautats i es de recent col·locació, fa uns deu anys durant la reforma efectuada per l'orguener Francesc Benaque.


REGISTRES


TECLAT MA ESQUERRA

  • Trompeta 8' Partit de mà esquerra. Tubs en batalla.
  • Flautat 8'
  • Ple de dues fileres
  • Bordó de fusta 8'
  • Quinzena 2'


TECLAT MA DRETA

  • Clarins 4' Partit de mà dreta. Tubs en batalla
  • Corneta de 4 rengles de ma dreta
  • Tapadet 4'
  • Dotzena 2 2/3 ( a partir de C2)
  • Bordó 8'
  • Octava de fusta 4'


EFECTE

  • Trèmol


ENLLAÇOS EXTERNS



84. Orgue de l'Església del Col·legi de Santa Teresa de Jesús, Barelona, Barcelonés.

El Col·legi de les Teresianes o Col·legi Santa Teresa-Ganduxer és una escola al carrer de Ganduxer a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, i actualment al barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona. L'escola imparteix tots els cursos de l'ensenyament reglat des del segon cicle d'educació infantil fins al batxillerat. Antigament, era una escola només per a noies, però a finals del segle XX va passar a ser mixta. Té un concert amb la Generalitat de Catalunya per a impartir els ensenyaments obligatoris.
L'edifici, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, fou concebut per Enric d'Ossó per a allotjar un col·legi i el convent de la congregació de religioses teresianes (Companyia de Santa Teresa de Jesús), que ell mateix havia fundat.

Va ser concebut per substituir l'immoble que fins llavors les religioses havien habitat al c/ Sant Elies, 4, del llavors municipi independent de Sant Gervasi de Cassoles. La casa va ser ocupada l'any 1886 i funcionava com a col·legi internat, noviciat i seu provincial en règim de lloguer. Aviat es veié la insuficiència del local i es compraren els terrenys actuals, llavors de fàcil accés per trobar-se prop del ferrocarril de Sarrià a Barcelona, llavors municipi independent i allunyat de Barcelona.

La construcció s'inicià el 1887 sota la direcció de l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, però el 1888 Ossó encarregà el projecte a Gaudí, que ja havia adquirit gran renom tant com a arquitecte com a persona devota, raó per la qual Ossó es decantà per ell. Les obres es van perllongar del 1888 al 1889.
Del projecte inicial de Pons i Trabal s'havia realitzat tan sols els fonaments. Gaudí acomplí la voluntat de l'orde de reflectir austeritat en l'edifici, en compliment del vot de pobresa; seguint les indicacions de les religioses, projectà un edifici sobri, realitzat en maó per fora, i amb alguns elements de maó per dins. Utilitzant l'argument que el maó no era car, i que no hi havia gran diferència de costos a col·locar les peces d'una manera o d'altra, fou creant elements decoratius on li fou possible, tant a l'exterior com a l'interior. També incorporà a la façana reixes de ferro forjat, un dels seus materials favorits, i la coronà amb un conjunt de merlets que suggereixen un castell, possible al·lusió a l'obra de santa Teresa El castell interior.

Als angles de la façana, figuren uns pinacles de maó amb una columna helicoïdal culminada amb la creu de quatre braços, típica de les obres de Gaudí, i amb uns escuts de ceràmica amb diversos símbols definitoris de l'orde teresià: el mont Carmel coronat per la creu, el cor de la Verge coronat per espines i el de santa Teresa travessat per una fletxa.
A l'interior, existeix un passadís que és famós per la successió d'arcs parabòlics que conté. Aquests arcs de línies elegants no són merament decoratius, sinó que tenen la funció de sostenir el sostre i la planta superior. Gaudí utilitzà l'arc en paràbola com a element constructiu idoni, capaç de sostenir pesos elevats mitjançant perfils poc grossos.

El 1908, Gaudí projectà una capella que no arribà a realitzar per desacords amb la superiora del convent; l'actual, d'estil neogòtic, és obra de Gabriel Borrell i Cardona.

81. Orgue del Monestir de Sant Llorenç de Morunys, Solsonès.

El monestir de Sant Llorenç de Morunys, monestir benedictí, és l'església parroquial de la població de Sant Llorenç de Morunys en la comarca del Solsonès declarada bé cultural d'interès nacional.

Descripció

L'església és de planta basilical, de tres naus separades per pilars cruciformes, i cobertes amb volta de canó sobre arcs torals la central, i amb voltes d'aresta les laterals, més baixes. El seu aspecte actual és fruit de la restauració, no gaire reeixida, feta als anys 1960-63, i que suprimí la decoració barroca de guix. Al creuer s'aixeca un cimbori romànic, de planta octogonal sobre petxines, decorat interiorment amb pintures barroques. Dels tres absis originals, el de la dreta fou suprimit al segle XVIII per a fer-hi la capella de la Mare de Déu dels Colls, mentre que els altres dos es troben embeguts en una construcció veïna. L'absis major, amb decoració llombarda a l'exterior, queda mig amagat entre les construccions de les cases de la vila. És de planta semicircular i presenta tres finestres d'arc de mig punt dovellades i les típiques bandes llombardes i arcuacions cegues.

Conserva, en molt mal estat, unes pintures del segle XIII. Sota el paviment s'han trobat restes de l'antiga cripta, que es veu a l'exterior amb tres finestres baixes. El campanar és de planta quadrada (6,38 m) i 27 m d'alçada i uns murs de 60 cm de gruix. Consta de 108 esglaons que porten al recinte de les campanes il·luminades per finestres d'arcs de mig punt. Una finestra tapiada porta la data de 1570, quan el campanar fou aixecat pel mestre Robert als peus de l'església, fora del recinte murallat. L'any 1569 s'encarregà la nova campana grossa, anomenada dels Colls. L'any 1596 s'arreglava encara la teulada del campanar i la façana nord.




El portal d'entrada s'obre al mur de tramuntana i correspon a la porta que donava al cementiri de Sant Llorenç que al segle XVI ja fou traslladat fora els murs de la muralla de la vila. És un elegant exemplar, format per un arc de mig punt dovellat i rematat per una cornisa. L'acompanyen, en la degradació lleugera de la porta dues arquivoltes molt fines sostingudes per fines columnes i una cornisa que ressegueix els capitells formant una imposta. Sobre la porta fou oberta posteriorment una petita fornícula on es col·locà la imatge de Sant Llorenç

L'element més notable del conjunt és, però, el retaule barroc de la Mare de Déu dels Colls, obra de l'escultor Josep Pujol (1773-84). El retaule, que cobreix tot l'àmbit de la capella, és profusament decorat. La imatge de la Verge bruna (una còpia que pràcticament només conserva el cap de l'original, destruïda el 1938) i la de Sant Llorenç centren la composició, carregada d'imatges i de representacions d'una gran riquesa iconogràfica. Hom l'ha considerat una de les obres més paradigmàtiques de l'art barroc català, encara que cronològicament se situï en un període tardà, en què predominava ja el neoclàssic. L'església conserva també un retaule gòtic de l'Esperit Sant, obra de Lluís Borrassà, i l'altar major, barroc, obra de Joan Francesc Morató, de l'any 1713, parcialment destruït durant la Guerra Civil.

Història

L'antic monestir de Sant Llorenç de Morunys fou fundat per una petita comunitat de monjos documentada ja a principis del segle X. Afavorit per diverses donacions dels comtes d'Urgell en el darrer terç d'aquell segle, el 1019 fou unit pel bisbe Ermengol i la comtessa Ermessenda al cenobi de Sant Serni de Tavèrnoles, perquè hi introduís la regla benedictina. Des d'aleshores continuà com a priorat dependent de Tavèrnoles, tot i que el 1078, quan es trobava en plena decadència, fou unit al monestir de Tresponts i, l'any següent, juntament amb Tresponts, al de Ripoll. Tanmateix, el 1084 Tavèrnoles reeixí a recuperar el priorat, que conservà fins a la seva extinció.


El 1297 el vescomte de Cardona, Ramon Folc, amb l'aprovació del prior de Morunys i de l'abat de Tavèrnoles, féu edificar i fortificar a redós del monestir una vila franca, que aviat adquirí prosperitat gràcies a la fabricació de draps de llana, dits "piteus". Al llarg de tot el segle XVI es feren obres de millora al monestir, fins que el 1592 fou secularitzat. L'església, que ja era parròquia del poble, restà com a col·legiata. De les antigues edificacions monàstiques, conserva, a més de l'església romànica, aixecada a la primera meitat del segle XI, el claustre i la casa del priorat, d'època posterior.

Entre els anys 1994 i 1997 es dugueren a terme obres de restauració que afectaren el claustre i el campanar.



L'ORGUE


L'Orgue de l'església és renaixentista, amb modificacions barroques. Fou reformat, per Onorat Grinda, també l'any 1830-1833 i a la Guerra Civil quedà molt malmès.


REGISTRES


ORGUE MAJOR (C1-F5)

  • Flautat 8’
  • Bordó 8’
  • Flauta 8’
  • Octava 4’
  • Nasard 12ª
  • Quinzena ple de 2 fileres
  • Nasard 15ª
  • Nasard 17ª
  • Simbalet de 2 fileres
  • Ple major de 3 fileres
  • Corneta de 5 fileres (a parr de C3)
  • Trompeta Real Clarins i baixons 4’- 8’
  • Clarins 4’- 16’


CADIRETA (C1-F5)

  • Flautat de fusta 8’
  • Cara de 7 (4’)
  • Nasard 12ª
  • Quinzena ple 2’
  • Nasard 17ª
  • Ple major de 3 fileres
  • Símbala ple de 3 fileres
  • Corneta de 5 fileres (a partir de C3 Cromorn


ECOS (F2-F5)

  • Bordó 8’
  • Flauta de 7 (4’)
  • Veu Humana


PEDAL (C1-C2)

  • Contres 16’
  • Contres 8’
  • Contres 4’
  • Trompeta 8’



79. Orgue del Covent de Sant Agustí, Cervera, Segarra.

El Convent de Sant Agustí, Cervera,  fou fundat el 1362 i dotat econòmicament pel seu promotor, el mercader Ramon Serra. Estava situat al carrer Major de Cervera, en un lloc actualment molt cèntric però relativament despoblat en aquella època. El 1473 es va celebrar un capítol provincial en aquest establiment.



Va mantenir-se fins l’exclaustració de 1935, l’església fou enderrocada a finals del segle XIX a causa del mal estat de conservació que presentava, al seu lloc es va aixecar un edifici nou, neogòtic.




L'ORGUE


Aquest orgue fou construït per l'orguener italià Frencesco Teppati l'any 1895. Aquest orgue es va poder salvar durant la guerra civil espanyola.

Per sort l'Orgue es va poder salvar. Imatge que ho testifica.

REGISTRES


ORGUE MAJOR (C1-G5)
  • Bajoncillo-Clarín 8’-4’
  • Trompeta Bajos 8’
  • Octava 4’
  • Violón 16’
  • Salicional 8’
  • Flauta Armónica 8’ 

RECITATIU (C1-G5)
  • Bordón 8’
  • Gamba 8’
  • Undamaris Apeninos (flauta 4’)
  • Violines (2’) Fagot-oboe

PEDAL (C1-C3)
  • Sense registres propis

ACOBLAMENTS i EFECTES
  • Trèmol
  • I/pedal
  • II/pedal
  • I/II
  • Exclusió llengüeteria
  • Palanca d’expressió

ENLLAÇOS EXTERNS



77. Orgue de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, Barcelona, Barcelonès.

L’orgue de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor està situat en el cor de l’església, damunt mateix de la porta principal. La consola ocupa la posició central i està orientada a l’altar major. Darrere d’ella hi ha una façana flanquejada per dues torres, tot de fusta pintada, a l’interior de la qual hi ha disposats 29 tubs. La corona l’escut quadribarrat de la Basílica, el mateix que el de la casa reial. La maquinària de l’orgue pròpiament dita està ubicada sota l’arcada gòtica central del cor. Aquesta és una solució insòlita i força original, que permet que tot l’orgue treballi sota la modalitat organística anomenada «expressió».

La Basílica ja tenia orgue el segle XV. La primera notícia és del 1497. Per tant, podem suposar que, anteriorment, s’havia plantat el primer orgue de l’església en una data que ens defuig, però que potser caldria situar a la primera meitat d’aquell segle. En efecte, la construcció de l’església durà uns cent anys (1342 – ca. 1450). El segon orgue de la Basílica és del segle XVII (1632) i, posteriorment, l’any 1793 fou construït un tercer orgue, obra de Josep Pujol.
Els tres primers orgues estaven situats a l’altar de Sant Frederic.
Dins l’entorn organístic de Barcelona, l’orgue de Sant Just és un dels pocs instruments que van sobreviure a la guerra civil (que va devastar més d’un 90% dels orgues a Catalunya) i per tant mereix una atenció especial com a llegat dels orgues que han arribat als nostres dies.

Aquest instrument és el darrer esglaó d’una llarguíssima tradició d’orgues a la Basílica dels màrtirs Just i Pastor, que arrenca de 1495, a l’entorn del qual va produir-se una gran activitat cultural, musical i litúrgica. Gràcies a un estudi històric obra d’en Rafel Alcalà, podem conèixer en bona part aquest periple, i especialment els orígens de l’instrument actual.

L’orgue actual, el quart, fou construït per Miquel Beltran entre els anys 1906 i 1907 a partir de bona part de material preexistent, concretament els tubs. És, per tant, un instrument centenari, que va quedar intacte l’any 1936. Un examen d’aquests tubs ens confirma aquesta dada ja que la seva fesomia es correspon a un estil de construcció anterior al segle XX.

Aquest instrument representa una simbiosi. D’una banda, hi ha l’orgue major que es correspon a l’estil preexistent, el qual, en l’època de la reconstrucció de l’orgue, ja havia entrat en franca decadència. En efecte, l’orgue clàssic, que generalment és de transmissió mecànica, posseeix una estructura fònica distribuïda en les famílies de registres típiques de l’orgue barroc (flautes, mixtures, mutacions i llengüeteria reial).

En canvi, el segon teclat, l’expressiu, és de caire romàntic, un estil més a la moda en l’època de què estem parlant: es tracta d’un cos dins d’una caixa expressiva, format per jocs d’estil mordent (Gamba-Celeste) més una llengüeteria de caire més simfònic (fagot, oboè, veu Humana…).

Per tant, aquest instrument és un híbrid entre l’escola «barroca», en decadència, i l’escola romàntica emergent, segons els gustos musicals de l’època.

La raó més versemblant és l’aprofitament dels tubs dels instruments anteriors (d’estil barroc o clàssic) per fer el cos major, mentre que el cos expressiu és de nova planta. Aquest creuament dóna lloc a solucions ben peculiars, com la doble caixa expressiva de què disposa l’instrument: a part de la caixa del cos expressiu, unes gelosies donen expressió al conjunt de l’instrument. Aquest és un efecte molt valorat en una època on tant la literatura en voga com la funció d’acompanyament es fonamentaven en aquest recurs expressiu.

Per tant, es pot concloure que l’orgue de la Basílica dels sants Just i Pastor és un instrument peculiar i únic per la seva configuració i que l’estat i qualitat dels seus elements interns (salmers, tubs, alimentació d’aire, etc.) justifica una restauració fidel a l’instrument (reconstruït), original d’en Miquel Beltran. Aquesta restauració és obra de l’orguener Joan Carles Castro.

60. Orgue de l'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu, Torres de Segre, Segrià.

L'Església de l'Assumpció de la Mare de Déu va ser construïda a mitjans del segle XVIII (1749-1759) i respon a una tipologia d'edifici classicitzant, de planta basilical, transsepte i cúpula al creuer, amb rèmoles barroques, àmpliament difós a la Catalunya de Ponent. Aquesta construcció va substituir l'antic edifici romànico-gòtic per l'actual.






Malgrat la gran destrucció que patí l'edifici en la guerra civil, ja que la població de Torres de Segre es trobava l'any 1938 en primera línia del front de guerra, l'església té suficients valors arquitectònics com per garantir la seva conservació.

L'ORGUE

El seu orgue es tracta d'un orgue traslladat. És un orgue construït per l'orguener Froster, d'Anglaterra, de l'any 1860.

REGISTRES


MANUAL (C1-F5)

  • Bordó 8’
  • Flautat 8’
  • Octava 4’
  • Flau 2’
  • Ple de 3 fileres

PEDAL (C1-D3)
  • Contres 16’

ACOBLAMENT I COMBINACIÓ
  • Combinació fixa pel ple Pedal a manual

55. Orgue de l'Esglèsia de Sant Vicenç, Àger, Noguera.

Àger és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada...)

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.





De l'època romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle XV, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle XI al costat de l'edificació actual, que data del segle XVII.

A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.
El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar.

Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.
També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.


L'ORGUE


L'orgue fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva la quasi totalitat dels tubs d'origen, cas probablement únic pels orgues d'en Juan Florenzano.


REGISTRES


MANUAL (C, D - f''')

  • Flautat de Cara 8'
  • Baixons i clarins 4'-8'
  • Flauta Travessera 8' (mà dreta)
  • Claríns Clars 8'(mà dreta)
  • Nazard en 12a 2 2/3'
  • Quinzena 2'
  • Nasard en 15a 2'(a partir de c)
  • Plens IV
  • Rossinyol
  • Trèmul


PEDAL C, D - H (enganxat al manual)

  • a'= 415Hz a 20º



ENLLAÇOS EXTERNS




53. Orgue de l'Església de Sant Nicolau, Bellpuig, Urgell.

L'Església parroquial de Sant Nicolau, Bellpuig d'Urgell, (segona meitat del segle XVI), és d'estil gòtic tardà amb transició al renaixement, de planta rectangular, i compta amb una única nau, corresponent al temple, i dues capelles laterals comunicades, volta de creueria composta i campanar de torre poligonal de sis cares; els arcs torals i formers són de mig punt i els contraforts resten dissimulats per les capelles laterals.




La capella dels Dolors, dedicada a la patrona del poble, està decorada amb frescos de Jaume Minguell. L'altra capella, de volta clàssica, està dedicada al Sant Crist de Bormio. La façana és d'estil renaixentista i l'accés a l'església es fa a través d'una original escalinata barroca del 1792.




L'ORGUE

L'Orgue fou contruit per un orguener anònim aproximadament l'any 1810 i fou restaurat per Hermanos Desmottes (Landete-Cuenca).

REGISTRES

MANUAL C1,D1 a C5

  • Violó 8' (Els 8 primers tubs sempre sonen)
  • Octava (partida entre B2 i C3) 4'
  • Quinzena 2'
  • Dinovena 1 1/3'
  • Ple de 2 fileres
  • Nasard 17ª (C1,D1 a B2) 1 3/5'
  • Corneta de 3 fileres (C3 a C5)
  • Baixó/Clarí (partit entre B2 i C3) 4'-8'

43. Orgue de l'Església de Sant Martí, Cassà de la Selva, Selva.

L’església parroquial de Cassà de la Selva, advocada a Sant Martí, la descripció tècnica ens diu que el temple és bàsicament d'estil gòtic i presenta una planta de creu llatina. Antigament havia existit una església més petita d'estil romànic. De l'existència d'aquell temple hi ha algun vestigi (una gran arcada romànica, restes de capitell, columnes i pedres amb punt d'arcades, etc.). L'actual església parroquial de Sant Martí és gòtica del segle XVI, amb elements renaixentistes a la façana i neoclàssics en les capelles del creuer. La nau mesura 32,30mts per 10,25mts d'ample. El creuer fa 46mts de llarg per 6mts d'ampla. El campanar, per la seva part, mesura 45,50mts. De l'interior destaquem les claus de volta on apareixen esculpits Sant Martí, cavaller en una i Sant Martí, bisbe en una altre.

En l'últim terç del segle XVI l'estructura arquitectònica d'aquell temple és insuficient. Es decideix la construcció d'un nou temple en creu de migdia i més tard el de la part de tramuntana. Els finestres neogòtics de la nau foren dissenyats per FÈLIX DE AZÚA DE PASTORS ( Barcelona, 1874 – 1939 ) l'any 1906 i construïts a partir de l’any 1926.

17. Orgue de l'Església de Sant Ramón, Pla de Santa Maria, Alt Camp.

Orgue de l'església de Sant Ramón del Pla de Santa Maria, fou construït l'any 1876 pels germans Gheude per a l'església del Petit Séminaire de Basse-Wavre, Bèlgica. Formava un conjunt notable amb l'església, també construïda en un estil neogòtic refinat. Amb excepció de la brutícia acumulada, el desgast de més de cent anys i uns quants tubs xafats, s'havia conservat intacte.
Als anys 1980 l'orgue ja no servia i fou comprat per Ceos vzw. Els anys 1988-89 fou restaurat per Wilfried Praet i l'equip de Ceos vzw: folrat del teclat nou d'os, neteja i revisió del teclat, mecànica, salmers. Tots els tubs interiors (excepte unes quantes trompetes) estan fets de plom, molt ben acabats. La caixa, de roure massís, fou restaurada i es completaren algunes parts.