Mostrando entradas con la etiqueta sense imatge. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta sense imatge. Mostrar todas las entradas

46. Orgue de l'Església de Sant Medir, Sants, Barcelona, Barcelonès.

La Parròquia de Sant Medir és una parròquia localitzada a Barcelona, un dels edificis de referència del barri de La Bordeta (Sants-Montjuïc).
Va ser creada pe decret signat l'any 1945 pel bisbe de Barcelona Modrego Casaus. Després d'un temps de compartir culte amb  la parròquia de Sant Isidre al Carrer de Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat amb mossèn Joan Bonet i Baltà com a rector, l'any 1949 s'inaugurava una primera petita església provisional situada al número 52 del carrer Constitució de Barcelona. Situat al costat de Can Batlló, l'espai va ser cedit per la família Planas-Pahissa. Projectada per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol, deixeble d'Antoni Gaudí, va ser una realitat sota la direcció de mossèn Amadeu Oller i Berenguer, rector de Sant Medir des de l'any 1948, iniciant així la independència respecte a Sant Isidre.
El dia 4 de setembre de 1960, l’arquebisbe de Barcelona Modrego Casaus va beneir i celebrar la primera missa en el nou i definitiu temple parroquial, al carrer Constitució número 17. A partir d'aquell moment, la parròquia va convertir-se un un pol dinamitzador polític i social de marcat caràcter progressista, influent no només a La Bordeta (Sants-Montjuïc), sinó també a Hostafrancs i altres barris propers.

25. Orgue de l'Església de Santa Maria Assumpta, Blanes, Selva.

L'església parroquial de Santa Maria de Blanes és un edifici gòtic que es va construir entre els anys 1350 i 1410.

Els vescomtes de Cabrera foren els principals mecenes d'aquesta grandiosa obra. El 1438 es desafectà el cementiri situat a la plaça del davant de l'església i les restes dels difunts es traslladaren al nou cementiri que envoltava el temple. Els vescomtes, però, tenien el privilegi de ser enterrats a dins l'església. Jaume (1417) i Tomàs (1418), fills naturals del vescomte Bernat III de Cabrera, foren els primers.

El 1487, Elisabet de Cabrera, vídua de Joan Ramon Folc III de Cardona, es féu obrir una balconada des de la paret del palau vescomtal que donava a l'església per poder seguir des de casa seva les cerimònies religioses.
El 22 de juliol del 1936 l'església va ésser incendiada i va cremar durant tot el dia fins que l'estructura va cedir. Es va pràcticament destruir el que era un dels exemplars gòtics més ben conservats de l'entorn, sobretot el retaule barroc de l'altar major i les dues trones obra del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Tenia a més disset altars tots amb el retaule daurat. Tan sols es va salvar la façana, el campanar i la sagristia. L'actitud decidida d'alguns blanencs, comandats per l'alcalde de l'època, va impedir després de l'incendi que l'acabessin d'enderrocar per destruir-la completament.

Acabada la guerra civil, l'abril de 1940 es començaren les obres de restauració a càrrec de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, amb un pressupost d'1.224.033,85 pessetes. Les obres s'acabaren el 23 de desembre de 1944.

L'obra es va fer en diverses etapes i de l'estil gòtic original en conserva la façana i el campanar. La portalada està emmarcada amb arcs apuntats en degradació, a sobre hi ha una rosassa i està rematada amb merlets. El campanar és de planta quadrada i té dos pisos amb doble finestral d'arcs apuntats a cada banda. A l'interior consta de tres naus.