L'església parroquial de Santa Maria de Blanes és un edifici gòtic que es va construir entre els anys 1350 i 1410.
Els vescomtes de Cabrera foren els principals mecenes d'aquesta grandiosa obra. El 1438 es desafectà el cementiri situat a la plaça del davant de l'església i les restes dels difunts es traslladaren al nou cementiri que envoltava el temple. Els vescomtes, però, tenien el privilegi de ser enterrats a dins l'església. Jaume (1417) i Tomàs (1418), fills naturals del vescomte Bernat III de Cabrera, foren els primers.
El 1487, Elisabet de Cabrera, vídua de Joan Ramon Folc III de Cardona, es féu obrir una balconada des de la paret del palau vescomtal que donava a l'església per poder seguir des de casa seva les cerimònies religioses.
El 22 de juliol del 1936 l'església va ésser incendiada i va cremar durant tot el dia fins que l'estructura va cedir. Es va pràcticament destruir el que era un dels exemplars gòtics més ben conservats de l'entorn, sobretot el retaule barroc de l'altar major i les dues trones obra del cèlebre arquitecte Antoni Gaudí. Tenia a més disset altars tots amb el retaule daurat. Tan sols es va salvar la façana, el campanar i la sagristia. L'actitud decidida d'alguns blanencs, comandats per l'alcalde de l'època, va impedir després de l'incendi que l'acabessin d'enderrocar per destruir-la completament.
Acabada la guerra civil, l'abril de 1940 es començaren les obres de restauració a càrrec de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, amb un pressupost d'1.224.033,85 pessetes. Les obres s'acabaren el 23 de desembre de 1944.
L'obra es va fer en diverses etapes i de l'estil gòtic original en conserva la façana i el campanar. La portalada està emmarcada amb arcs apuntats en degradació, a sobre hi ha una rosassa i està rematada amb merlets. El campanar és de planta quadrada i té dos pisos amb doble finestral d'arcs apuntats a cada banda. A l'interior consta de tres naus.
