Mostrando entradas con la etiqueta 9 sant andreu. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 9 sant andreu. Mostrar todas las entradas

13. Orgue de l'Església de Sant pacià, Sant Andreu del Palomar, Barcelona.

L'Església


Edifici de 1895, de nau única, amb presbiteri poligonal i cor als peus. Les voltes ogivals nervades i els finestrals d'arc apuntat li donen un aspecte neogòtic. Els murs, suportats per contraforts, són de maó i els detalls decoratius, de pedra. S'ha de dir que la volumetria original -de planta de creu llatina- va quedar alterada amb diversos afegits posteriors.

L'alt campanar (de l'any 1929) és de planta quadrada i presenta unes arcuacions conopials trevolades sota la cornisa. A la cara est del campanar hi ha un rellotge inserit en un ull de bou protegit per lesenes i un petit arc de punta de llança, a manera de guardapols.

El centre del paviment de la nau és de mosaic romà amb dibuixos geomètrics. És un dels primers treballs d'Antoni Gaudí, de quan aquest era el temple de la comunitat de les monges de l'orde, provinent de França, de Jesús i Maria (1880-81). També va realitzar un altar neogòtic amb una custòdia d'estil bizantí, el cadirat del cor i unes làmpades amb uns dracs alats, a més del mobiliari del col·legi de la comunitat (existent ja el 1850). El 1890, les monges es traslladen a Sant Gervasi, fugint del còlera i enduent-se cadires del cor i llums. La resta fou destruïda el 1909, quan els maristes, que s'hi havien establert, l'abandonen.

Cal saber que Gaudí fou un dels deixebles favorits de Torras Guardiola. El mosaic el va portar a terme el mosaïcista italià Luigi Pellarin, que també va executar el del vestíbul de l'església de Les Saleses el 1885.

Entre 1918-22, el temple fou un magatzem de gra i verdura fins que es converteix en parròquia de Sant Pacià. El 1936, es va transformar en menjador públic (i la rectoria en casa particular). Després de la guerra, en cavallerissa militar. Finalment, Manuel Puig-Janer va reconstruir la parròquia i entre 1986-88, Lluís Bru restaura el mosaic. Eudald Serrasolsas va decorar la capella del Santíssim el 1985.

Feta per l'arquitecte Joan Torras i Guardiola i inaugurada l'any 1881, és d'estil neogòtica, d'una sola nau i coberta amb voltes ogivals nervades. Els finestrals també són d'estètica gòtica. Tota ella té un aspecte molt sobri.

Es va incendiar durant la Setmana Tràgica de 1909. Va tornar al culte l'any 1922, construint-se llavors el campanar. El mosaic del sòl el va dissenyar Antoni Gaudí i es va restaurar l'any 1988 per Lluís Bru i Borrell. L'any 1985 l'escultor Medina Ayllón va tallar un Crist Ressuscitat per a l'absis, sobre el mural del pintor Eduald Serrasolses de Sant Andreu.

L'Orgue

L’orgue de la parròquia de Sant Pacià necessita una restauració després de 49 anys de la seva construcció.

La parròquia ha engegat una campanya per recollir diners per poder restaurar-lo.









L’instrument, obra dels constructors Gabriel Blancafort i Joan Capella, va ser construït l’any 1963 i és el primer orgue mecànic amb cadireta construït a la ciutat. Ha estat utilitzat pels alumnes de l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) en les seves classes i també amb ell s’han fet i es fan concerts.

Segons el rector,  la inversió necessària és d’uns 50.000 euros. Des de la parròquia de Sant Pacià, s’anima els ciutadans a col·laborar-hi.

Les donacions es poden ingressar en el  número de compte:
2100 – 3009 – 20 – 2200306762.


ENLLAÇOS EXTERNS

49. Orgue de l'Església parroquial de Sant Pius X, El Congrés i Els Indians, Barcelona, Barcelonès.

Un altre temple a destacar d'aquest període és la parròquia de Sant Pius X situat al barri de Vilapicina. Aquest temple es va construir per commemorar la celebració del Congrés Eucarístic Internacional a l'any 1952 a Barcelona. Aquesta església va ser realitzada per l'arquitecte José Mª Soteras Mauri i es va finalitzar l'any 1963. A diferència de molts altres temples, es va construir seguint fidelment el projecte i segons les directrius de l'arquitecte.


La distribució del temple es basa en una nau principal voltada mitjançant una volta de canó, la qual havia estat àmpliament utilitzada en construccions religioses anteriors. No obstant això aporta elements singularment moderns com és la realització d'aquesta coberta voltada mitjançant arcs parabòlics de formigó armat. Aquests arcs es bifurquen i s'entrecreuen entre si.

El entrebigat està format per una armadura sobre el qual es recolzen panells triangulars de formigó armat prefabricat. Aquest predomini estètic de l'estructura realitza la funció de decoració de enteixinat del sostre. A això s'ha d'afegir la immaterialitat d'aquesta coberta suspesa per sobre de l'església i separada de la base de la mateixa mitjançant una franja de vidrieres de colors que aporten una gran lluminositat al temple i alhora una simbologia recuperada dels temples gòtics de " Déu és la llum del món ". La planta baixa del temple està envoltada per un mur d'obra vista. Aquest mur perimetral d'obra vista dóna calidesa a l'interior del temple.S'ha de tenir en compte que ens trobem davant d'un temple de grans dimensions de 1.750 m2 construïts i amb una cabuda d'aproximadament 800 persones assegudes. Aquest temple és el principal equipament del barri del Congrés i és l'element més emblemàtic d'aquesta comunitat.


Imatge parcial de l'Orgue

Aquest temple es completa amb una petita capella del Santíssim de forma ovalada situada en un lateral costat de l'entrada del temple. Està revestida amb materials que aporten recolliment i intimitat com són els murs perimetrals d'obra vista i el fals sostre de fusta. Finalment com a element de referència apareix a l'exterior del temple i separat del mateix un campanar exempt de gran alçada. Aquest campanar també està realitzat amb estructura de formigó armat i facilita la localització i identificació de l'església des de diferents punts del barri