Está situat en el carrer del Consell de Cent de Barcelona nº293. Es d'estil barroc teatí.
 |
| L'rogue |
 |
| Façana principal de l'eglésia |
Mostrando entradas con la etiqueta l'antiga esquerra de l'eixample. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta l'antiga esquerra de l'eixample. Mostrar todas las entradas
65. Orgue de l'Església de Sant Gaietà, Barcelona, Barcelonès.
Aquest orgue está situat al cor de la nau de l'Eglèsia Parroquial de Sant Gaietà. Aquest parroquia es de l'ordre del Teatins de Barcelona.
Está situat en el carrer del Consell de Cent de Barcelona nº293. Es d'estil barroc teatí.
Está situat en el carrer del Consell de Cent de Barcelona nº293. Es d'estil barroc teatí.
12. Orgue Blancafort de la Universitat de Barcelona, Barcelonès.
Segons la documentació existent al taller d’orgueneria Blancafort de Collbató, aquest orgue positiu va ser encarregat l’any 1963 per la Universitat de Barcelona. La seva construcció fou a càrrec de Gabriel Blancafort, que pocs mesos abans havia arribat a Barcelona després d’una llarga estada a Alemanya on havia pogut treballar al taller Walcker de Ludwigsburg, amb la col·laboració d’un altre orguener, José M. Arrizabalaga, que llavors treballava al seu taller.
Gabriel Blancafort (1929-2001) era fill del compositor Manuel Blancafort i nét de Joan Baptista Blancafort, propietari del Balneari Blancafort i director de la fàbrica La Solfa que produïa els rotlles de pianola Victoria i els venia per tot el món. Va estudiar amb els jesuïtes a Comillas i més tard va viatjar a París i a Ludwigsburg per conèixer les tècniques orguenerístiques més avançades dels tallers de Cavaillé-Coll a través del taller de Victorino González i dels orgueners alemanys.
De retorn a Barcelona, portant ben apresa la tradició del moviment de l’Orguelbewegung en defensa de l’orgue mecànic barroc, en fou el pioner a Espanya. A més, fou un minuciós investigador sobre la història de l’orgue espanyol, deixant interessantíssims documents per a documentar aquesta història que estan a disposició dels investigadors.
Catalogat com a Opus nº 2, es tracta d’un orgue de dimensions reduïdes, atesa la mida habitual d’aquesta mena d’instruments, que disposa de 2 registres i mig i 51 tecles, és a dir, quatre octaves i que proporciona una sonoritat excel·lent malgrat els anys transcorreguts.
El Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni ha permès que l’instrument, que es trobava al Paranimf de l’Edifici Central, fos traslladat a l’espai que la Facultat de Geografia i Història té al segon pis i que és utilitzat per a activitats musicals del màster Música com a art Interdisciplinar, per a fer petits concerts de cambra i presentacions diverses que requereixin activitat musical perquè disposa també d’un piano de cua Yamaha C.
Des del seu trasllat s’ha encarregat a l’orguener Albert Blancafort una petita intervenció per tal de deixar-lo a punt de ser utilitzat. Albert Blancafort és fill del constructor de l’orgue i cap de l’empresa que construeix instruments arreu del món: darrerament ha construït els orgues de l’Auditori Calatrava de Tenerife i de l’església de Montserrat.
Emmarcat en l’intercanvi que la Facultat de Geografia i Història té amb l’Escola Superior de Música de Catalunya, a través del copatrocini del màster esmentat, alumnes de música d’aquesta institució superior catalana podran fer servir l’instrument per a cooperar a activitats musicals de la nostra entitat.
Gabriel Blancafort (1929-2001) era fill del compositor Manuel Blancafort i nét de Joan Baptista Blancafort, propietari del Balneari Blancafort i director de la fàbrica La Solfa que produïa els rotlles de pianola Victoria i els venia per tot el món. Va estudiar amb els jesuïtes a Comillas i més tard va viatjar a París i a Ludwigsburg per conèixer les tècniques orguenerístiques més avançades dels tallers de Cavaillé-Coll a través del taller de Victorino González i dels orgueners alemanys.
Catalogat com a Opus nº 2, es tracta d’un orgue de dimensions reduïdes, atesa la mida habitual d’aquesta mena d’instruments, que disposa de 2 registres i mig i 51 tecles, és a dir, quatre octaves i que proporciona una sonoritat excel·lent malgrat els anys transcorreguts.
El Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni ha permès que l’instrument, que es trobava al Paranimf de l’Edifici Central, fos traslladat a l’espai que la Facultat de Geografia i Història té al segon pis i que és utilitzat per a activitats musicals del màster Música com a art Interdisciplinar, per a fer petits concerts de cambra i presentacions diverses que requereixin activitat musical perquè disposa també d’un piano de cua Yamaha C.
Emmarcat en l’intercanvi que la Facultat de Geografia i Història té amb l’Escola Superior de Música de Catalunya, a través del copatrocini del màster esmentat, alumnes de música d’aquesta institució superior catalana podran fer servir l’instrument per a cooperar a activitats musicals de la nostra entitat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)