Mostrando entradas con la etiqueta el barri gòtic. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta el barri gòtic. Mostrar todas las entradas

111. Capella de la Mare de Déu de l'Esperança, Barcelona, Barcelonès

Restauració de l’orgue de la Capella de l’Esperança.

Ubicat al cor d’aquesta petita església del centre de Barcelona, que disposa de una acústica excel.lent.





Construït l’any 1956 per Salvador Aragonés, es de transmissió mecànica pels manuals amb ajut pneumàtic pels tubs greus i pel registre de pedal. Consta de 12 registres en dos teclats manuals de 56 notes i un pedal de 30 notes, dins una única caixa expressiva. Consola de pupitre de cara a l’altar.


GRAN ORGUE

1 Fl. Violón 16’
2 Fl Principal 8’
3 Fl. Harmónica 8’
4 Octava 4’
5 Quincena 2’
6 Lleno II 2’
7 Clarín armónico 4’

RECITATIU

8 Violón 8’
9 Viola de Gamba 8’
10 Voz celeste 8’
11 Fagot y Oboe 8’

PEDAL

12 Contrebasse 16′


Els treballs han consistit en una neteja general, tractament del corc, instal·lació d’un nou ventilador, nova instal·lació elèctrica, ajust de mecanismes, nou accés a l’interior, nova façana, repàs d’harmonització i afinació general.


77. Orgue de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor, Barcelona, Barcelonès.

L’orgue de la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor està situat en el cor de l’església, damunt mateix de la porta principal. La consola ocupa la posició central i està orientada a l’altar major. Darrere d’ella hi ha una façana flanquejada per dues torres, tot de fusta pintada, a l’interior de la qual hi ha disposats 29 tubs. La corona l’escut quadribarrat de la Basílica, el mateix que el de la casa reial. La maquinària de l’orgue pròpiament dita està ubicada sota l’arcada gòtica central del cor. Aquesta és una solució insòlita i força original, que permet que tot l’orgue treballi sota la modalitat organística anomenada «expressió».

La Basílica ja tenia orgue el segle XV. La primera notícia és del 1497. Per tant, podem suposar que, anteriorment, s’havia plantat el primer orgue de l’església en una data que ens defuig, però que potser caldria situar a la primera meitat d’aquell segle. En efecte, la construcció de l’església durà uns cent anys (1342 – ca. 1450). El segon orgue de la Basílica és del segle XVII (1632) i, posteriorment, l’any 1793 fou construït un tercer orgue, obra de Josep Pujol.
Els tres primers orgues estaven situats a l’altar de Sant Frederic.
Dins l’entorn organístic de Barcelona, l’orgue de Sant Just és un dels pocs instruments que van sobreviure a la guerra civil (que va devastar més d’un 90% dels orgues a Catalunya) i per tant mereix una atenció especial com a llegat dels orgues que han arribat als nostres dies.

Aquest instrument és el darrer esglaó d’una llarguíssima tradició d’orgues a la Basílica dels màrtirs Just i Pastor, que arrenca de 1495, a l’entorn del qual va produir-se una gran activitat cultural, musical i litúrgica. Gràcies a un estudi històric obra d’en Rafel Alcalà, podem conèixer en bona part aquest periple, i especialment els orígens de l’instrument actual.

L’orgue actual, el quart, fou construït per Miquel Beltran entre els anys 1906 i 1907 a partir de bona part de material preexistent, concretament els tubs. És, per tant, un instrument centenari, que va quedar intacte l’any 1936. Un examen d’aquests tubs ens confirma aquesta dada ja que la seva fesomia es correspon a un estil de construcció anterior al segle XX.

Aquest instrument representa una simbiosi. D’una banda, hi ha l’orgue major que es correspon a l’estil preexistent, el qual, en l’època de la reconstrucció de l’orgue, ja havia entrat en franca decadència. En efecte, l’orgue clàssic, que generalment és de transmissió mecànica, posseeix una estructura fònica distribuïda en les famílies de registres típiques de l’orgue barroc (flautes, mixtures, mutacions i llengüeteria reial).

En canvi, el segon teclat, l’expressiu, és de caire romàntic, un estil més a la moda en l’època de què estem parlant: es tracta d’un cos dins d’una caixa expressiva, format per jocs d’estil mordent (Gamba-Celeste) més una llengüeteria de caire més simfònic (fagot, oboè, veu Humana…).

Per tant, aquest instrument és un híbrid entre l’escola «barroca», en decadència, i l’escola romàntica emergent, segons els gustos musicals de l’època.

La raó més versemblant és l’aprofitament dels tubs dels instruments anteriors (d’estil barroc o clàssic) per fer el cos major, mentre que el cos expressiu és de nova planta. Aquest creuament dóna lloc a solucions ben peculiars, com la doble caixa expressiva de què disposa l’instrument: a part de la caixa del cos expressiu, unes gelosies donen expressió al conjunt de l’instrument. Aquest és un efecte molt valorat en una època on tant la literatura en voga com la funció d’acompanyament es fonamentaven en aquest recurs expressiu.

Per tant, es pot concloure que l’orgue de la Basílica dels sants Just i Pastor és un instrument peculiar i únic per la seva configuració i que l’estat i qualitat dels seus elements interns (salmers, tubs, alimentació d’aire, etc.) justifica una restauració fidel a l’instrument (reconstruït), original d’en Miquel Beltran. Aquesta restauració és obra de l’orguener Joan Carles Castro.

ARTÍCLE: L'Organista Punk

Nascut l’any 1981 a Pennsilvània (EUA), Carpenter va interpretar El clavecí ben temperat de J. S. Bach per primera vegada quan tenia onze anys, i va accedir a l’American Boychoir School l’any 1992. Beth Etter va ser la seva mentora, i alguns dels seus professors han estat John Bertalot i James Litton. 

Més endavant va estudiar composició i orgue a la North Carolina School amb John E. Mitchener. Ha transcrit més de cent obres per a orgue, entre les quals la Simfonia núm. 5 de Mahler. Durant els seus estudis a la Juilliard School de Nova York (2000-2006) va començar a compondre les seves pròpies obres, alhora que rebia classes de piano de Miles Fusco. 

L’any 2011 va estrenar el seu concert per a orgue i orquestra The Scandal amb la Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen a la Philharmonie de Colònia, i el 2012 va rebre el Leonard Bernstein Award del Schleswig-Holstein Musik Festival.



Aquest organista magnífic ha aconseguit fer realitat el seu somni: construir el seu propi instrument, un instrument fet a mida, d’acord amb les indicacions de Carpenter i construït per Marshall & Ogletree, pioners de la construcció d’orgues a Boston, acompanya l’artista en qualsevol actuació arreu del món. 

Aquest fet és una revolució per a Cameron Carpenter com a organista. És un orgue que va sortir a la llum a Nova York i amb el qual s’ha embarcat per actuar arreu d’Europa en la gira anomenada International Touring Organ (ITO) al Konzerthaus de Viena, Festspielhaus de Baden Baden, Alte Opera Frankfurt i Philharmonie de Colònia, on ha presentat el seu darrer disc, If you could read my mind, enregistrat per a Sony Classical. 

De la seva temporada 2014-15, a més a més de destacar-ne la gira pels Estats Units amb l’ITO, cal esmentar les estrenes locals, amb la Deutsches Symphonie-Orchester a Berlín i la BBC Concert Orchestra a Londres, del concert per a orgue i orquestra At the Royal Majestic de Terry Riley, obra escrita expressament per a Carpenter. 

L’estrena mundial d’aquesta obra va tenir lloc l’abril de 2014 amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles dirigida per John Adams, i al maig es va estrenar a Europa amb l’Orchestre de la Suisse Romande. Cameron Carpenter ha establert una molt bona relació amb la Philharmonie de Berlín des que va tocar el concert inaugural del seu cicle d’orgue tres vegades consecutives. També actua sovint  al Mozarteum de Salzburg.

Durant el 2015, a més d’actuar al Palau de la Música de Barcelona, ho  farà al Lisinski Hall de Zagreb i durà l’ITO al Festival d’Istanbul. Col·labora sovint amb artistes destacats d’altres gèneres, com Peter Sellars, amb qui va transcriure i interpretar Michaelangelo Sonnets de Xostakóvitx per a un projecte al Manchester International Festival 2013.



Carpenter ha estat el primer organista a rebre una nominació als Grammy pel seu àlbum Revolutionary (2008), enregistrat amb Telarc, segell discogràfic que també va produir la seva gravació Cameron Live! de Bach (2010). L’Editorial Peters posseeix l’exclusivitat de publicació de les composicions de Carpenter.