Mostrando entradas con la etiqueta vallès oriental. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vallès oriental. Mostrar todas las entradas

EN VENDA 1: Orgue d'Estudi a La Roca del Vallès

Petit orgue en venda a La Roca del Vallès (Barcelona).

Les persones interessades poden adreçar-se directament a:

Infomació de l'ACO "Associació Catalana de l'Orgue".


Petit orgue d’estudi construït per Josep Maria Arrizabalaga (Arrizabalaga
Orgueners) el 1980.


Un teclat de 51 notes amb onze mitjos registres, partits entre do3 i do#3.


Disposició de registres:


Baixos: Tiples:
Bordó Bordó
Tapadet Tapadet
Qinzena Qinzena
Dinovena Dissetena
Cimbalet Dinovena
Cimbalet
Tracció mecànica de notes i de registres.


Dimensions:


Alçada 192,5 cm
Amplada 124 cm
Fondària 53 cm
Preu: a convenir



63. Orgue del Santuari del Remei, Caldes de Montbui, Vallès Oriental.

Tot i que la documentació històrica senyala que l’ermita va ser construïda durant s. XVI, la capella actual és el resultat d’una important reforma que es va portar a terme al final del s. XIX. El 1893 l’arquitecte Adrià Casademunt va ser l’encarregat de realitzar un estudi per engrandir la capella. La seva proposta passava per enderrocar la part posterior de l’absis ocupant el terreny que quedava lliure fins al torrent per la construcció d’un nou absis i un cambril. Al final del mateix any el bisbat va donar el permís per començar les obres que es van acabar a finals de l’any 1900. El 1924 es va construir el cor situat damunt de la porta d’entrada. El 1925 es va portar a terme el projecte de Fèlix Mestres Borrell, director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amb la construcció de la fornícula per a la Verge. El mateix Fèlix Mestres donant gràcies per un favor rebut de la Verge, va pintar l’any 1927 les pintures que decoraven la cúpula de l’ermita fins a l’any 1936. S’hi podia veure un grup de gent, amb el mateix pintor inclòs que es dirigia en processó a venera la Mare de Déu del Remei. L’ermita va ser incendiada el 21 de juliol de 1936 durant la Guerra Civil i l’interior va quedar totalment destruït. . Es va tapiar l’entrada i fins el mes d’abril de 1939 no es va poder començar a reconstruir. El mes de maig del 1939 es va celebrar l’entrada de la nova imatge de la Mare de Déu del Remei a l’ermita.
L’edifici actual consta de nau, transsepte, cúpula i absis. La coberta presenta doble vessant pel que fa a la nau, i a vàries vessants per les cúpules, amb teula de ceràmica plana superposada formant un dibuix geomètric, amb varis careners, donant una forma d’arc ogival.
A la façana principal, la porta d’accés a l’edifici de culte està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l’entaulament. Aquest té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes amb decoració escultòrica, i pel damunt, un frontó peraltat amb el timpà buit i on s’observen restes de policromia d’un to vermellós. A l’arquitrau es pot llegir la inscripció “AVE MARIA. 1548. GRACIA PLENA”. El fris està decorat amb relleus geomètrics i escultòrics. La cornisa és de decoració clàssica. Per damunt del portal, s’observa un rosetó amb vidres de colors. La façana queda coronada per un arc rebaixat que amaga la teulada de doble vessant. A la dreta de la façana hi ha la torre del campanar, que consta de planta quadrangular, amb coberta a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, amb una obertura a cada costat per on es veuen les campanes. La cantonera de la torre del campanar que dóna a la façana principal, està feta amb carreus de pedra d’esmolet. La cúpula exterior té un tambor cilíndric. Els arcs ogivals estan fets de maó. La cornisa que ressegueix el ràfec de la teulada també està decorada amb maó. La resta és de paredat mixt unit amb morter de calç.

44. Orgue de l'Església de Santa Coloma de Marata, Les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental.

L’església parroquial de Marata, dedicada a santa Coloma, és romànica, segle XI , ha estat però modificada posteriorment consta de tres naus, de les quals les laterals foren afegides més endavant a la fàbrica primitiva.

L'absis és semicircular amb tres finestres, decorat exteriorment per bandes i arcuacions llombardes. El cos del campanar s’aixeca sobre la façana de ponent de l’edifici.




El 1975, en fer unes obres al paviment, es descobriren deu sitges obertes al subsòl de l’església; hom creu que devien servir per a guardar-hi blat i que són anteriors a la fàbrica de l’església. Es conserva una imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVII.





9. Orgue de Sant Esteve, Granollers, Vallès Oriental.

La llargada del temple gòtic equivalia a l'amplada del temple actual, però les dates de la seva construcció són imprecises; hom creu que es va construir entre el 1480 i entrat el segle XVI. Al segle XVII s'amplià amb les capelles del Roser i de la Sang, construïdes ambdues al costat i darrere el campanar, és a dir, orientades vers el nord. La creixença de la vila féu construir al segle XVIII darrere la capella del Roser una capella del Santíssim, gairebé tan gran com la nau principal, i dues sagristies, una per a l'església gran i una per a aquesta capella del Santíssim.
Aquest temple gòtic tenia com a elements interiors més destacats l'altar del Roser, d'estil renaixentista barroc, datat el 1635, l'altar de Santa Llúcia, barroc xorigueresc, el de Sant Isidre, barroc, la creu processional del 1555, la custòdia del 1561, i el gran retaule de Sant Esteve (1497) a l'altar major, obra dels germans Pau i Rafael Vergós i continuada, a la mort del primer, per Rafael i el seu pare Jaume. Des del 1917 es conserva en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.
El 1936 l'església parroquial de Granollers, un cop cremada, fou totalment destruïda a excepció del campanar. El 6 d'abril de 1941 es beneí i col·locà la primera pedra de l'actual, projectada per l'arquitecte Joan Boada i Barba, que es va acabar en la seva part essencial i es va beneir el 25 d'agost de 1946.

Durant les excavacions fetes entre el 1940 i el 1942, quan s'inicià la construcció de l'església actual, es va poder precisar l'àmbit de l'església romànica del segle XII, de la qual va restar intacte fins al 1936 un portal romànic, l'anomenat portal petit, quina imatge recolliria també l'any 1915 Josep Salvany i Blanch. Aquesta església anava des de la ratlla del campanar fins a l'inici del presbiteri de l'església gòtica i fou aterrada a mesura que s'anava completant l'església gòtica. L'àmbit de l'església romànica i el de la gòtica eren als peus de l'església actual, entre el campanar, que era a l'esquerra de la porta principal, i el mur oposat al presbiteri, on ara hi ha la porta principal.
Actualment, l'únic vestigi que queda "in situ" de l'antiga església gòtica de Sant Esteve, bastida en el segle XV sobre l'edifici romànic, és una torre de 34 metres d'altura que consta de tres cossos, el primer de planta quadrada i els altres octogonals, amb finestrals de triceria trilobulada gòtica, coronat per una barana amb motius entrellaçats.