Mostrando entradas con la etiqueta vallès occidental. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta vallès occidental. Mostrar todas las entradas
99. Orgue de l'Església de Santa Maria, Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental.
Palau-solità i Plegamans és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Del 1939 a l'any 2000 s'anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità.
El municipi és fronterer amb la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt, a l'est amb Lliçà de Vall i amb un enclavament històric de Montcada i Reixac, al sud amb Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Polinyà i Sentmenat.
El municipi té una extensió de 15,06 km² i es troba a una altitud de 140 metres sobre el nivell del mar. Geològicament està situat entre la regió muntanyenca litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès-Penedès, configurant un territori bàsicament pla en la seva part central i amb petites serres que s'estenen en direcció nord-sud en els extrems del territori. En la seva part central i en la mateixa direcció que les serres, flueix la riera de Caldes, a la que desemboquen la riera de Sentmenat i el torrent de Can Duran.
78. Orgue de l'Església Santa Maria, Barberà del Vallès, Vallès Occidental.
Orgue Major
Violón 16′Flautado 8′
Flauta cónica 8′
Octava 4′
Flauta de noche 4′
Sesquialtera 2 2/3′
Quincena 2′
Lleno de 3-4 hil. 1 1/3′
Trompeta Real 8′
Cadireta Interior
Tapadillo 8′Flauta de harpa 8′
Unda maris 8′
Octava 4′
Flauta chimenea 4′
Flageolet 2′
Decisetena 1 1/3′
Ventidocena 1′
Cimbala de 3 hil. 1/2′
Cromorne 8′
Tremulant
Pedal
Subbajo 16′Flautado 8′
Corno de Gamuza 8′
Bajos 4′
Lleno de 3 hil. 2 2/3′
Fagot 16′
(II-I, II-P, I-P)
Datos técnicos:
Spiel- und Registertraktur rein mechanisch, Schleifladen Spieltisch angebaut.
Caja: Massivholz- Eichengehäuse
Planificación: Andreas Heinzle
Armonización: Hans Späth
Realizado en 2004 por : Späth Orgelbau-Team, Rapperswil
72. Orgue de la Catedral Basílica del Sant Esperit, Terrassa, Vallès Occidental.
La catedral de Terrassa o basílica del Sant Esperit és un edifici religiós situat a la plaça Vella de Terrassa i dedicat al Sant Esperit. L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, i va decidir fer servir la basílica del Sant Esperit com a nova catedral.
D'aquesta manera es recuperà l'antic bisbat d'Ègara que ja havia existit entre els segles V i VIII, en què fou dissolt, potser, arran de la invasió sarraïna (i trobar-se en zona fronterera), i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere; precisament la parròquia de Sant Pere fou traslladada al Sant Esperit quan es va aixecar la nova basílica, entre els segles XVI i XVII.
El 1999 es va enllestir la remodelació del campanar i de la façana, inacabada a la part de dalt, i sobre l'àtic s'hi va afegir un cos nou (la sala capitular). L'atri d'accés a la basílica, d'estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l'apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l'anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l'incendi. El 1994 se'n va fer la inauguració. Des de l'any 2004 la basílica del Sant Esperit és la seu del nou bisbat de Terrassa. El 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé, que presenta en tres quadres la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i, al mig, la vinguda de l'Esperit Sant.
D'aquesta manera es recuperà l'antic bisbat d'Ègara que ja havia existit entre els segles V i VIII, en què fou dissolt, potser, arran de la invasió sarraïna (i trobar-se en zona fronterera), i que tenia com a seu el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere; precisament la parròquia de Sant Pere fou traslladada al Sant Esperit quan es va aixecar la nova basílica, entre els segles XVI i XVII.
Història
El temple es va construir entre 1574 i 1616; tot i l'època de què data, no és un edifici barroc, sinó que continua la tradició gòtica. Durant la guerra civil de 1936-39 va patir un incendi que en va malmetre l'interior i va destruir el retaule barroc, obra de Joan Mompeó; la restauració va acabar el 1958 amb un nou retaule d'Enric Monjo.El 1999 es va enllestir la remodelació del campanar i de la façana, inacabada a la part de dalt, i sobre l'àtic s'hi va afegir un cos nou (la sala capitular). L'atri d'accés a la basílica, d'estil neogòtic, bastit el 1918, també va patir els efectes de la guerra i es va reconstruir col·locant-hi l'apostolari de Nicanor Carballo, que substituïa l'anterior de Josep Llimona, desaparegut durant l'incendi. El 1994 se'n va fer la inauguració. Des de l'any 2004 la basílica del Sant Esperit és la seu del nou bisbat de Terrassa. El 2006 es va inaugurar el frontal de l'altar major, obra de Jeroni Font i del gemmòleg Jaume Mercadé, que presenta en tres quadres la Mort de Jesús, la Resurrecció del Senyor i, al mig, la vinguda de l'Esperit Sant.
Arquitectura i obres d'art destacades
La catedral del Sant Esperit és d'una sola nau, amb capelles laterals entre contraforts, amb absis poligonal i creuer. Al seu interior hi destaquen:- El cor de l'altar major, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, del pintor Antoni Vila i Arrufat i de l'escultor Enric Monjo i Garriga, feta als anys 40 del segle passat. Es considera un dels conjunts religiosos més destacats de la immediata postguerra, amb els seus relleus escultòrics, estàtues i cadires del cor. Hi sobresurt la imatge de sant Pere, al cos central.
- La capella del Sant Crist, al braç esquerre del creuer, on el 1992 s'hi va instal·lar el Museu Parroquial. Al seu fons hi destaquen els passos processionals de Dijous Sant, objectes d'orfebreria i diversos llibres i documents antics, com un evangeliari miniat del segle XI.
- El grup escultòric del Sant Enterrament, al braç dret del creuer. És la principal peça artística de la catedral i una de les poques mostres d'escultura renaixentista a Catalunya, obra de Martín Díez de Liatzasolo, que va enllestir-la el 1544. Formen el conjunt vuit figures molt treballades, obres mestres individualment, amb el Crist jacent al centre. Durant la guerra civil el grup fou destrossat, però les peces es van guardar a les esglésies de Sant Pere i es va reconstruir en acabar la guerra.
- La capella del Santíssim i la sagristia, que formen un conjunt al costat sud de la basílica, obra de 1907 de l'arquitecte modernista Lluís Muncunill, autor d'edificis tan destacats de la ciutat de Terrassa com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, la Masia Freixa, l'Ajuntament, l'Escola Industrial o el Gran Casino. Hi destaquen els arcs parabòlics del sostre.
71. Orgue de l'Esglèsia Parroquial de Sant Pere, Terrassa, Vallès Occidental.
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa són un conjunt monumental format
per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria,
situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, a
l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui
barri de Terrassa.
Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català i recentment han estat objecte d'una important reordenació museogràfica, inaugurada l'octubre del 2009.
DOCUMENT en PDF
67. Orgue del Santuari de la Mare de Déu de la Salut, Sabadell, Vallès Occidental.
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental. Es troba a 226 m d'altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell.
Des del punt de vista d'administració eclesiàstica, depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.
Al costat del santuari es troba la casa del capellà i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.
Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.
Des del punt de vista d'administració eclesiàstica, depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.
Arquitectura
Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.
.JPG)
Història
Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.
L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera, el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.
66. Orgue de l'Església de la Santíssima Trinitat, Sabadell, Vallès Occidental.
L'església de la Santíssima Trinitat és una església parroquial de Sabadell situada a la cantonada de la Rambla amb el carrer de Zurbano. A nivell d'administració eclesiàstica depèn de l'arxiprestat de Sabadell Centre que, al seu torn, forma part del bisbat de Terrassa.
L'església original, anomenada Església de la Misericòrdia, fou obra de R. Estany i va ser construïda entra el 1867 i el 1873. L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l'església és destruïda i no es comença a reconstruir de nou fins al 1945. Les obres de reconstrucció de l'església són projectades per Lluís Bonet i Garí i efectuades per J. Padró.
L'església de la Santíssima Trinitat és de planta basilical, sense voltes i amb enteixinat. L'altar Major i l'altar del Santíssim són obra de Lluís Bonet i Garí. A l'interior es conserven pintures de R. Roca i Ricart i una imatge del Sagrat Cor amb terra cuita obra de Salanguera. La façana és d'obra vista, té coberta de doble vessant i una torreta al costat del campanar. La façana està acabada amb el perfil triangular de la coberta i en destaquen les tres finestres d'arc de mig punt i la porta, sobre la qual es troba un timpà escultòric que mostra el davallament de la Creu i tres medallons amb els símbols dels Evangelistes.
Història
L'església original, anomenada Església de la Misericòrdia, fou obra de R. Estany i va ser construïda entra el 1867 i el 1873. L'any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, l'església és destruïda i no es comença a reconstruir de nou fins al 1945. Les obres de reconstrucció de l'església són projectades per Lluís Bonet i Garí i efectuades per J. Padró.
Edifici
L'església de la Santíssima Trinitat és de planta basilical, sense voltes i amb enteixinat. L'altar Major i l'altar del Santíssim són obra de Lluís Bonet i Garí. A l'interior es conserven pintures de R. Roca i Ricart i una imatge del Sagrat Cor amb terra cuita obra de Salanguera. La façana és d'obra vista, té coberta de doble vessant i una torreta al costat del campanar. La façana està acabada amb el perfil triangular de la coberta i en destaquen les tres finestres d'arc de mig punt i la porta, sobre la qual es troba un timpà escultòric que mostra el davallament de la Creu i tres medallons amb els símbols dels Evangelistes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)