102. Orgue de l'Església Parroquial de Santa Maria del Taulat, Barcelona, Barcelonès.
L'Eglésia Parroquial de Santa María del Taulat i Sant Bernat Calbó està situada el cor del barri del Poblenou al carrer Pujades, 210 dins del 10é districte de Sant Martí de Barcelona.
L'órgue és situat al cor de l'esglèsia just devant del "gran rosetó" de la façana principal d'aquest recinte.
Malauradament no hem trobat més información pero si unes imatges per fer-nos una idea.
Si algu té mes información si us plau ens la pto enviar escrivint-nos en la "Caixa" del comentaris.
101. Orgue de l'Església de Sant Vicenç, Sant Vicenç de Montalt, Maresme.
Tot el conjunt de l´orgue, està adequat a l´arquitectura i decoració de l´Església de Sant Vicenç de Montalt, i la composició sonora de registres i l´harmonització dels seus sons, posseeix una influència de l´estètica de finals del segle XVIII, és a dir, del barroc tardà.
La caixa de l'orgue s'ha dissenyat amb les 3 parts centrals igualades, el que permetrà que el meravellós vitrall quedi al descobert. Així mateix el disseny respectarà l'arquitectura i la decoració de la Parròquia, i tindrà un so d'influència de l'estètica de finals del segle XVIII, és a dir, del barroc tardiu.
El nou orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes (C-g'''), un pedaler de 30 notes (C-f'), 12 registres i 2 de doble funció, i 788 tubs.
L´orgue consta de dos teclats manuals de 56 notes, un pedaler de 30 notes, 12 registres i 2 de doble funció i 788 tubs segons la següent composició:
ORGUE MAJOR
01. Flautat Major 8'
02. Flauta Xemeneia 8'
03. Octava 4'
04. Flauta de fusta 4'
05. Quinzena 2'
06. Ple de 3 fileres 2'+1 1/3+1'
07. Trompeta Real 8'
CADIRETA INTERIOR
08. Dotzena 2 2/3'
09. Sesquialtera 2 2/3'+ 1 3/5'
10. Flautí 2'
11. Corn de Nit 4'
12. Violó 8'
PEDAL
13. Flauta cònica 8'
14. Subbaix 16'
ACOBLAMENTS: II - I, II - P, I - P.
01. Flautat Major 8'
02. Flauta Xemeneia 8'
03. Octava 4'
04. Flauta de fusta 4'
05. Quinzena 2'
06. Ple de 3 fileres 2'+1 1/3+1'
07. Trompeta Real 8'
CADIRETA INTERIOR
08. Dotzena 2 2/3'
09. Sesquialtera 2 2/3'+ 1 3/5'
10. Flautí 2'
11. Corn de Nit 4'
12. Violó 8'
PEDAL
13. Flauta cònica 8'
14. Subbaix 16'
ACOBLAMENTS: II - I, II - P, I - P.
100. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Jaume, Riudoms, Alt Camp.
Riudoms va ser un d’aquests pobles on la construcció de l’orgue va suposar un gran esforç econòmic per a tota la població.
L’any 1674 es va començar a plantejar la possibilitat de construir un orgue al poble, i la comissió que es va constituir per portar-ne els comptes va establi “que per sufragar-lo se’ls permeti passar a demanar caritat per eres, cups de vi i premses d’oli; que el dia que hagin de menester carros, matxos o bé homes ho puguin fer; apuntar les cases que es comprometin a donar diners o fruits i demanar qui s’ofereix per donar alguna fusta noble com alba vera o romana, roure, ravell així com també metalls, pagant el que es judiqui” (CROS 1981).
Tot i que l’orgue construït inicialment es va acabar el 1676, al cap de pocs anys v ser necessari refer-lo per mala sonoritat.
Entre el 1756 i el 1762 es va construir un orgue nou, obra de l’orguener reusenc Anton Casas, de la nissaga de constructors d’orgues més importants de la nostra comarca al llarg de la història.
Com molts altres orgues d’arreu de Catalunya, el de Riudoms va desaparèixer durant la Guerra Civil. A la postguerra va ser el segon poble de la comarca, després de Reus, a dotar-se d’orgue: l’any 1967, Josep Maria Sentís (germà del periodista Carles Sentís) i la seva esposa van donar l’orgue actual a la parròquiax.
 |
| L'antic orgue destruit l'any 1936. |
Entre el 1756 i el 1762 es va construir un orgue nou, obra de l’orguener reusenc Anton Casas, de la nissaga de constructors d’orgues més importants de la nostra comarca al llarg de la història.
Com molts altres orgues d’arreu de Catalunya, el de Riudoms va desaparèixer durant la Guerra Civil. A la postguerra va ser el segon poble de la comarca, després de Reus, a dotar-se d’orgue: l’any 1967, Josep Maria Sentís (germà del periodista Carles Sentís) i la seva esposa van donar l’orgue actual a la parròquiax.
99. Orgue de l'Església de Santa Maria, Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental.
Palau-solità i Plegamans és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Del 1939 a l'any 2000 s'anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità.
El municipi és fronterer amb la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt, a l'est amb Lliçà de Vall i amb un enclavament històric de Montcada i Reixac, al sud amb Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Polinyà i Sentmenat.
El municipi té una extensió de 15,06 km² i es troba a una altitud de 140 metres sobre el nivell del mar. Geològicament està situat entre la regió muntanyenca litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès-Penedès, configurant un territori bàsicament pla en la seva part central i amb petites serres que s'estenen en direcció nord-sud en els extrems del territori. En la seva part central i en la mateixa direcció que les serres, flueix la riera de Caldes, a la que desemboquen la riera de Sentmenat i el torrent de Can Duran.
98. Orgue de l'Església de Santa Maria, Capellades, Anoia.
Es tracta d'un orgue excepcional, no només per les seves característiques tècniques i sonores, adaptades al lloc on ha estat situat, sinó també perquè conté uns registres especials. Per exemple un registre de "tenora", per tal de poder interpretar peces catalanes com ara sardanes.
Ocupa la banda dreta del presbiteri de la Parròquia de Santa Maria de Capellades, l’”Orgue Freixas-Vivó”. Aquest instrument musical és donació de Montserrat Freixas i Vivó, benefactora molt vinculada al municipi per haver-hi nascut i residit en la seva joventut juntament amb els seus sis germans Maria, Teresina, Amadeu, Josep, Sebastià i Elvira; els més coneguts potser són Amadeu i Josep, il·lustres artistes de la pintura i la música respectivament.
L'instrument, fabricat després de més de 12.000 hores de treball, està fet amb fusta de roure, d'olivera i de pi, i amb alguns tubs fets de diferents aliatges d’estany i plom. És vertical, d'una gran esveltesa de línies i amb la major part dels seus 1622 tubs sonors amagats darrere una gelosia de fusta.
Té tres teclats manuals i un altre de pedaler, les notes i registres funcionen amb transmissió mecànica i té 39 registres diferents; tot un enginy de la tècnica que permetrà acompanyar les celebracions litúrgiques i fer diversos concerts, alhora que augmentar la vida cultural i musical de la vila de Capellades.
L'instrument, fabricat després de més de 12.000 hores de treball, està fet amb fusta de roure, d'olivera i de pi, i amb alguns tubs fets de diferents aliatges d’estany i plom. És vertical, d'una gran esveltesa de línies i amb la major part dels seus 1622 tubs sonors amagats darrere una gelosia de fusta.
Té tres teclats manuals i un altre de pedaler, les notes i registres funcionen amb transmissió mecànica i té 39 registres diferents; tot un enginy de la tècnica que permetrà acompanyar les celebracions litúrgiques i fer diversos concerts, alhora que augmentar la vida cultural i musical de la vila de Capellades.
Disposició
Disposición de los registros:
|
| ||||
|
| ||||
|
Suscribirse a:
Entradas (Atom)