L'església de Sant Miquel es localitza al municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat). La parròquia de Sant Miquel té el seu origen en una primera capella, dedicada ja a l'arcàngel, documentada l'any 1209, poc després de constituir-se el primer nucli de població a Molins de Rei. Era una capella romànica, depenent de Santa Creu d'Olorda, que va ser successivament reformada i ampliada.
Erigida parròquia independent l'any 1824, entre els anys 1850 i 1870 es construeix un nou temple, enderrocat totalment l'any 1936. L'església actual és totalment de nova construcció a partir de l'any 1940 i es troba en la mateixa ubicació que les dues anteriors construccions històriques de l'Església.
Església formada per tres naus, separades per parelles de dues columnes; la central, més alta, es cobreix amb volta semiel·líptica. És capçada per un absis semicircular al qual s'accedeix per un transsepte amb cúpula sobre el creuer. Té un campanar de gran alçada i, exteriorment, està coberta amb pedra artificial. S'han de destacar els mosaics de l'interior, obra de Santiago Padrós i Elias, els quals recobreixen la conca absidial.
La capella estava situada al mateix lloc que l'església que es va construir al segle XIX i que l'actual. D'estil Romànic presentava una nau de 20 metres de llargada i l'absis 4 metres de profunditat.
Els seus orígens daten del l'any 1209, com a capella aixecada pel comte rei Pere el Catòlic, posada sota l'advocació de Sant Miquel Arcàngel, el bisbe Pere, el 7 de juny del mateix any de 1209, va donar llicència per a celebrar. Consta que al costat d'aquesta, hi havia, el cementiri. Aquesta primitiva capella fou ampliada i reformada al segle XVI. Segons la documentació conservada, el 13 de març de 1526 es va encarregar un retaule per l'altar major de l'església de Sant Miquel a Bernat Batlle, mestre imaginer fuster i entallador de fusta, natural de Vilafrancha del Penades. En la visita pastoral del 14 de desembre de 1574, es troba la primera referència d'un retaule situat a l'altar major, al centre del qual figura Sant Miquel de bulto(escultura), segurament feia dues dècades que ja l'hi havien situat, però no se'n feia constar l'existència.
 |
| Orgue amb els tubs ocults. |
Entre els anys 1850 i 1870, fou, construïda una església nova. D'estil renaixentista i tenia dos campanars de forma quadrangular, un a cada costat de la façana. Feia 36 metres de llarg per 23 d'ample. Estava formada per tres naus; el sostre era de volta i les separacions eren fetes amb pilars.
L'església totalment acabada, excepte ambdós campanars, va ésser beneïda pel bisbe Antoni Palau i Térmens el dia de Sant Miquel de l'any 1860.
L'altar major, d'uns nou metres, estava aixecat quatre graons de la nau central, era de fusta i d'estil renaixentista. En el centre d'aquest hi havia el sagrari gran, en el qual el pintor molinenc Miquel Carbonell va pintar a l'oli un quadre del Sagrat Cor, considerat, artísticament una obra valuosa.
El dilluns 20 de juliol de 1936, va començar l'enderroc d'aquesta segona església (com també la de Sant Bartomeu de la Quadra, la de Santa Creu d'Olorda va ser cremada i malmesa però no s’enderrocà). l'Església fou enderrocada pedra a pedra durant els mesos de juliol, agost i setembre del 1936.
Un cop acabada la guerra l'11 de maig de 1939 es va convocar una reunió a l'Ajuntament per tal de constituir un patronat que dugués a terme la construcció d'una nova església.
El projecte és obra de l'arquitecte municipal Joan Gumà i Cuevas.
La planta de la nau central, juntament amb l'absis, fa 46,50m de llargària i 11 d'amplària, i té una alçada de 13,5 m. El creuer fa 24,8 m d'amplària per 12 de profunditat; la cúpula de forma hemisfèrica, fa 12 m d'amplada i 7,5 d'alçada; el semicercle de l'absis fa 9,45 m. El campanar arriba als 40 m d'alçada amb un cos de 6,5 x 6,5 m.
L'obra s'inicià l'1 d'octubre de 1940. EL 7 de juny de 1942 s'inaugurà de l'església fins al creuer. El desembre de 1943, era col·locada la bandera sobre el cimbori. El 1944 es va emprendre la construcció del presbiteri, la capella del Santíssim la sagristia i el campanar. Finalment el dia de Corpus de 1945 es va procedir a la inauguració de la totalitat del temple (si bé hi faltaven la pavimentació, alguns arrebossats, vitralls, etc.) amb un ofici pontifical celebrat pel bisbe Gregorio Modrego.
