70. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Andreu, Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat.

L’estructura arquitectònica de l’actual església parroquial de Sant Andreu de la Barca va ser aixecada el 1781, posteriorment retocada i ampliada, el 1863, pel rector Jaume Manent i Sors, i continuada aquesta ampliació per mossèn Gaietà Joanico. Consta d’una sola nau, d’enormes contraforts i amb capelles laterals delimitades per nobles columnes neorenaixentistes. Al creuer es conforma el presbiteri, de les columnes del qual s’erigeix una sumptuosa cúpula octogonal, de matís renaixentista.
Els materials de construcció són pedra rogenca, la típica de la zona, alternada amb maons. L’interior del temple és d’eloqüent grandiositat espacial i arquitectònica. Les seves columnes respiren rigorosa austeritat.

El frontal és de característiques senzilles; sobre el seu pòrtic, podem veure una enorme rosassa amb vuit cercles al voltant i un altre al centre. La simbologia numèrica del vuit i del nou, que es repeteix en diversos elements, té el seu origen interpretatiu a l’edat mitjana.

Als inicis de la Guerra Civil, el 1936, aquesta església va ser destruïda parcialment; va ser reconstruïda durant el primer lustre de la dècada dels quaranta, a càrrec de l’arquitecte Francesc Salvans, que va respectar les línies originals i va modificar el cimbori, que tenia quatre costats i al que va afegir-ne dos més.

L’actual temple, sorgit d’aquella primera reforma de 1781, va desplaçar-ne un altre, iniciat el 1581, de petites dimensions i d’estil gòtic, en transició al Renaixement, tal com podem comprovar a les tres claus de volta, una amb elements escultòrics evocatius al patró del municipi, Sant Andreu, ubicada a la paret exterior de la rectoria. Les altres dues estan posicionades als la¬terals de l’interior del temple, al costat de la porta principal. D’aquestes, la clan de la dreta representa la Mare de Déu del Roser, copatrona de Sant Andreu, amb atributs propis de la seva advocació i santedat. La de l’esquerra representa el copatró Sant Llop, arquebisbe de la Normandia francesa.

Sabem que el campanar, situat a la dreta de l’església, es va començar a construir el 1568, sent rector Montserrat Carbó. Té forma octogonal i tres cossos. El 1881, el rector Joanico li va afegir un altre cos més, amb la finalitat de compensar geomètricament la longitud i altura de la nau, la qual cosa va convertir aquest campanar, durant molts anys, en referent arquitectònic central de Sant Andreu de la Barca.