Mostrando entradas con la etiqueta 1992. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 1992. Mostrar todas las entradas

55. Orgue de l'Esglèsia de Sant Vicenç, Àger, Noguera.

Àger és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada...)

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.





De l'època romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle XV, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle XI al costat de l'edificació actual, que data del segle XVII.

A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.
El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar.

Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.
També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.


L'ORGUE


L'orgue fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva la quasi totalitat dels tubs d'origen, cas probablement únic pels orgues d'en Juan Florenzano.


REGISTRES


MANUAL (C, D - f''')

  • Flautat de Cara 8'
  • Baixons i clarins 4'-8'
  • Flauta Travessera 8' (mà dreta)
  • Claríns Clars 8'(mà dreta)
  • Nazard en 12a 2 2/3'
  • Quinzena 2'
  • Nasard en 15a 2'(a partir de c)
  • Plens IV
  • Rossinyol
  • Trèmul


PEDAL C, D - H (enganxat al manual)

  • a'= 415Hz a 20º



ENLLAÇOS EXTERNS




36. Orgue de l'Església de Sant Bartomeu, La Sénia, Montsià.

L’església de Sant Bartomeu de la Sénia fou construïda al segle XVIII seguint paràmetres d’estil barroc. De fet a la clau de volta que hi ha damunt el cor es conserva la data de 1701. El campanar és de planta quadrangular fins a l’alçada del tram de les campanes on pren un perfil vuitavat.

Es va construir entre el 1756, data en que li fou encarregat al mestre d’obres Antoni Meseguer i el 1765 (apareix en una pedra a la part superior), tot i que la cúpula superior es va finalitzar per les festes constantinianes de l’any 1913.
El temple  és d’una única nau, amb l’absis poligonal, amb capelles laterals entre els contraforts. La volta de la nau és de creueria i està dividida en quatre trams a partir d’arcs torals. Al primer tram es situa el cor damunt un arc carpanell.
La porta principal és molt austera, amb llinda i frontó. Damunt hi ha una petita capella amb la imatge del titular, Sant Bartomeu, sota un frontó partit.