Àger és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada...)
El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.
De l'època romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.
Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle XV, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle XI al costat de l'edificació actual, que data del segle XVII.
A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.
El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar.
Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.
També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.
L'orgue fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva la quasi totalitat dels tubs d'origen, cas probablement únic pels orgues d'en Juan Florenzano.
MANUAL (C, D - f''')
PEDAL C, D - H (enganxat al manual)
L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada...)
El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle XI, en plena reconquesta, sobre les ruïnes d'un antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.
De l'època romana en resta una part de via romana del segle II dC, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.
Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle XV, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle XI al costat de l'edificació actual, que data del segle XVII.
A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.
El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar.
Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.
També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.
L'ORGUE
L'orgue fou construït l'any 1865 per Juan Florenzano, seguint les pautes de la tradició orguenera barroca. Restaurat els anys 1991-92 per Wilfried Praet. Conserva la quasi totalitat dels tubs d'origen, cas probablement únic pels orgues d'en Juan Florenzano.
REGISTRES
MANUAL (C, D - f''')
- Flautat de Cara 8'
- Baixons i clarins 4'-8'
- Flauta Travessera 8' (mà dreta)
- Claríns Clars 8'(mà dreta)
- Nazard en 12a 2 2/3'
- Quinzena 2'
- Nasard en 15a 2'(a partir de c)
- Plens IV
- Rossinyol
- Trèmul
PEDAL C, D - H (enganxat al manual)
- a'= 415Hz a 20º
