124. Orgue del Monestir de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà.

El monestir de Sant Feliu de Guíxols, està situat en la població de Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà. A les dependències superiors, juntament amb les del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, es proposa com a futura seu de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, en la seva secció de pintura catalana.

El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i de restauracions. És centrat per l'església d'una nau amb transsepte i tres absis poligonals. La meitat occidental de la nau, romànica, és coberta amb volta de canó lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d'època gòtica (segle XIV), són coberts amb volta de creueria.

L'església de Sant Feliu queda emmarcada per la torre del Fum (al nord) i la del Corn (al sud). La del Fum és de planta en forma de semicercle i s'aixeca sobre un basament format per les ruïnes d'un edifici del segle V, cobert amb cúpula. Aquesta torre, que hom suposa coetània de la Porta Ferrada, fou sobrealçada posteriorment (segles XIV-XV). La torre del Corn, de planta quadrada, s'alça sobre una filada de carreus escairats força grans d'època tardoromana o visigòtica. El seu aparell constructiu és de pedres petites sense treballar i carreus als angles. En un moment posterior al segle XVII (se sap que el 1686 tenia 95 pams d'alçada), ha estat escapçada. Sembla que correspon a l'època de l'església romànica (segles X-XI).

Façana de l'Orgue instal·lat el 2010 dins del monestir.

L'Orgue en el cor de la nau.

L'interior de l'Orgue

Església de grans dimensions on destaca el seu orgue. En aquest indret es realitzen seminaris i cursos de Teología i Humanisme.

L'ORGUE

Orgue de 865 tubs, 61 registres i 31 tonalitats. Aquest orgue fou adquirit i restaurat per la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Feliu de Guíxols, que feia gairebé 40 anys que no en tenia.

L'Orgue es va inaugurar el 24 de juliol de 2010 i el cost total entre el transports, muntatge, instal·lació sobretot restauració d'aquest orgue traslladat des de una altre església va superar els 40.000 euros, es per aixó que la parròquia guixolina va emprendre la possibilitat d'apadrinar un tub de l'orgue amb un donatiu de 100 euros.

• Notícia de la instal·lació de l'Orgue que va ser traslladat d'una altre església

REGISTRES

???

ENLLAÇOS EXTERNS

• La Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels
• Descripció del campanar
• Artícle del Monestir a "Monestirs.cat".
• Notícia de la instal·lació de l'Orgue que va ser traslladat d'una altre església
• Artícle del Monestir a la Wikipedia

3. Orgue de l'Eglésia de Sant Genís, Torruella de Montgrí, Baix Empordà.

L’Església de Sant Genís és l'església parroquial de Torroella de Montgrí. És un dels edificis més voluminosos de la vil·la i destaca en la llunyania quan hom s'apropa a la vila essent visible des de bona PART de la plana del Ter i un dels trets més característics del panorama de la vila. És un temple d'estil sobri i eclèctic, COM bona part de les esglésies parroquials de la zona, i a amb una grandiositat insospitada tant en alçada com amplada de la nau. Des de fa uns anys s'hi celebren diversos concerts especialment en el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí.

Les primeres mencions d'un temple provenen del 1209. INICIADA en un estil gòtic tardà, fou construïda sobre un temple anterior, possiblement romànic. Aquest primer temple sofrí un incendi el 1285 cosa que segurament motivà l'inici de la construcció del temple actual el 1306. Tot i que inacabat, fou consagrat el 3 de maig de 1609 uns tres segles després de l'inici de les obres. Tot l'edifici és fet de pedra calcària provinent del proper massís del Montgrí. La façana d'estil sobri manifesta molt pocs elements arquitectònics. Són característiques les dues torres que culminen la façana, una de planta octogonal sense coberta (d'un estil semblant a la de la catedral de Girona, excepte PER la manca de coberta), i l'altra en FORMA de piràmide de planta hexagonal un xic més baixa que l'altra.

Les restes anteriors corresponents al temple romànic han estat estudiades per Josep Vert a través de l'anàlisi de documents històrics i de les excavacions efectuades amb motiu de les obres per INSTAL·lar aire condicionat el 1999

2. Orgue de l'Eglésia de Sant Pere, Pals, Baix Empordà.

Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
És una església gòtica d'una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.

Descripció

És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l'absis hi ha tres grans finestrals gòtics. Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d'època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.

L'Orgue està situat en el cor de la nau.

El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l'angle nord-oest de l'edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L'església és construïda amb carreus ben escairats, de gres.

Història

L'any 1202 Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona per la parròquia de "Sancti Petri de Pals". El 1222 Ermessenda de Peratallada reconeixia tenir el delme d'aquesta parròquia per la Seu de Girona.
L'any 1478 el rei Joan II, en una lletra adreça als consellers de Pals, concedia permís per aprofitar les pedres del castell, que era molt ruïnós, amb la fi d'obrar, reparar i cobrir l'església de Sant Pere de Pals.

1. Orgue de l'Eglésia de Sant Martí, Palafrugell, Baix Empordà.

Sant Martí de Palafrugell és l'església parroquial de Palafrugell (Baix Empordà), protegida com a bé cultural d'interès local. Està dedicada a sant Martí de Tours.

Descripció

És d'un edifici de grans dimensions que presenta elements de diverses èpoques. Consta a d'una sola nau amb capelles laterals i cor als peus, absis poligonal i coberta de teula a dues vessants. La façana principal, orientada a ponent, té la portalada rectangular amb elements de tipus clàssic: dues pilastres a banda i banda amb entaulament superior i un baix relleu dedicat a sant Martí situat al centre d'un rectangle delimitat al seu tron per pilastres i motllures clàssiques. Hi ha també semiesferes decoratives. A la part central de la façana hi ha una senzilla rosassa, i a la part alta una galeria d'arcs de mig punt. La nau, dividida en quatre trams per tres arcs torals apuntats, es cobreix amb volta d'aresta, i les capelles laterals i el presbiteri amb volta de creueria.

El campanar s'eleva a l'angle sud oest del temple. És de gran altura, encara que resta inacabat, i té base quadrada i cos superior vuitavat. Als quatre paraments situats damunt dels angles de la base quadrada hi ha quatre torres cilíndriques. A la part baixa de ponent del campanar hi ha una porta amb la data del 1762 i l'escut de Palafrugell en relleu. Un altre campanar, anomenat «campanar vell», s'eleva a la banda nord de l'església. És un element de petites dimensions format per quatre pilastres amb teulada.

Història

L'església de Sant Martí de Palafrugell fou bastida entre el 993 i el 1019, però d'aquesta construcció només es conserva un pany de paret a l'actual «cambra de les cordes» (paret septentrional).
A finals del segle XIV i al segle XV, l'església es restaura i amplia. A més de l'ús religiós, l'església es fa servir també per a les assemblees del municipi i com a seu de les confraries gremials. El 1413, el pintor Lluís Borrassà pinta el retaule major, gòtic. A finals del segle XVI, entre 1588 i 1599 s'amplia altre cop l'església. La nau central queda configurada tal com és ara. Entre el segle XVI i el XVII es construeix la façana, però les guerres de mitjans de segle aturen les obres del campanar.
Al segle XVIII, les obres continuen. El 1710, l'escultor Pau Costa inicia la construcció del retaule major, barroc, dedicat a sant Martí, santa Margarida, sant Sebastià, sant Ramon de Penyafort i als sants Abdó i Senén, que substitueix el retaule de Lluís Borrassà. Entre 1760 i 1763 es construeix la Capella Fonda i per les mateixes dates s'amplien la resta de capelles meridionals, constituint una mena de nau lateral. Aquesta ampliació es duu a terme damunt del cementiri petit, a l'antic pati d'armes del castell de la vila. Segurament de 1762 és el projecte del campanar del mestre de cases de la Bisbal Joan Ranté, que la Guerra Gran contra els francesos de 1793, deixà altre cop inacabat, tal com ara es coneix —com en altres pobles baixempordanesos—, malgrat el projecte de 1857 de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, d'eixample i reparació de l'església de Palafrugell i l'interès per acabar el campanar del filantrop Josep Torres i Jonama en els primers anys del segle XX.

Orgue Blancafort de l'any 1985 a Palafrugell.

Aquest retaule va ser cremat el 23 de juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Es va destruir el retaule de Pau Costa i la majoria d'elements mobles (talles, pintures, altars...). S'ha conservat la Creu Major o processional de plata del segle XVII, el gran frontal i uns laterals d'altar de plata repussada, donats l'any 1785 pel palafrugellenc Martí Serra i Avellí, que va fer fortuna a Guatemala, i altres peces d'orfebreria de menor importància. També s'ha conservat un Sant Sebastià de la Guarda del segle XVIII vestit d'almirall i dos relleus de Ramon Pericay de 1918.
A partir de 1939 s'inicia la restauració del temple. Guillem Soler decora i pinta l'església parroquial amb diverses pintures murals entre 1942 i 1948. Entre les noves talles i altres objectes litúrgics es pot esmentar el Sant Crist de l'abraçada del taller de Josep Llimona, de 1943, diverses talles de Josep Maria Camps, de 1947 – 1948, una creu grega esmaltada d'Emília Xargay de 1966 i el sagrari també d'Emília Xargay i l'orfebre Sunyer, de 1968. El 1985 es col·loca un nou orgue, construït per Gabriel Blancafort. El 1993 es beneeixen les campanes majors: la Martina i la Margarida II.
Dins del seu terme, té les capelles de Sant Sebastià de la Guarda, ermitori bastit després de 1441, ampliat el s. XVII, Santa Margarida (citada el 1264) i Sant Ramon, inaugurada el 1614, i les sufragànies de Calella de Palafrugell (temple bastit entre 1884 i 1887 i erigida com a annex de Palafrugell el 1928) i de Llafranc, fundada el 1897 i ampliada els anys 1948 i 1958.

Història arxivística

L'Arxiu de la Parròquia i l'Arxiu Municipal de Palafrugell estaven ubicats a l'església parroquial de Sant Martí. Es va traslladar la documentació més recent dels arxius, la municipal a la casa consistorial al carrer dels Valls (segle XVIII) i la parroquial a la rectoria vella, a la plaça de l'Església, però a l'esclat de la Guerra Civil encara quedava a l'església la documentació més antiga dels dos arxius. La documentació es va veure afectada per l'incendi de l'església (23 de juliol de 1936). A finals de juliol la rectoria vella havia estat abandonada i els registres parroquials es trobaven sense custòdia; davant d'aquest fet el jutge municipal d'acord amb l'Alcaldia del moment es va fer càrrec dels llibres i els va traslladar al Jutjat Municipal. Pel que fa a la documentació municipal, es va traslladar a la Biblioteca Popular i Escoles d'Arts i Indústries, al carrer de la Tarongeta.
Actualment el fons es troba custodiat per l'Arxiu Diocesà de Girona que ha microfilmat i digitalitzat el fons i n'ha cedit una còpia a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Gran part d'aquest fons és consultable en línia des del web de l'Ajuntament de Palafrugell.