Mostrando entradas con la etiqueta artícles. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta artícles. Mostrar todas las entradas

ARTÍCLE: El forat buit de l’orgue i de la música del cel

Els assistents als concerts de la sala simfònica de l’Auditori barceloní observem al fons de l’escenari, des de la seva inauguració l’any 1999, una cavitat de grans proporcions buida. És l’espai reservat als tubs de l’orgue que no s’ha construït mai per qüestions pressupostàries, a diferència del paper atorgat a aquest rei dels instruments a qualsevol altre sala de concerts de música clàssica.

És una absència reveladora de l’equivocat paper declinant concedit a la grandesa d’un instrument de geologia montuosa que en altres èpoques havia jugat un paper central en la composició i l’execució de la música del cel, a l’ímpetu fabulós de la seva prodigiosa varietat de tons en la modulació del vent, expressada com una set biològica d’intensa emoció, en una resplendor severa, longeva i greu de la voluptuositat musical, de l’aquietament de l’esperit, de la profunda i torbadora experiència sensorial de la música que commou en el seu viatge interior.

La sala gran de la Philarmonie de París, construïda per l’arquitecte Jean Nouvel i inaugurada el 2015, acaba d’estrenar el seu orgue de 6.055 tubs, fabricat per l’empresa austríaca Rieger. Sense sortir de París, la sala de concerts de la Maison de la Radio anuncia l’estrena del seu el mes de maig vinent.

Això també és un fet revelador del paper que altres capitals reconeixen a l’actualitat de l’instrument en tota mena d’estils, del barroc fins a la música contemporània, no només com a patrimoni del repertori sacre.


El forat buit de l’orgue i de la música del cel.


Ara actua fins i tot un cotitzat organista punk, el jove nord-americà Cameron Carpenter (el maig del 2015 ho va fer al Palau de la Música barceloní), format a la Julliard School i titllat del “Lang Lang de l’orgue”. A Barcelona va declarar: “Aquest instrument ha estat a l’avantguarda tecnològica musical. Fins a la invenció del telèfon va ser la màquina més sofisticada creada per l’home”.

Catalunya disposa de bons constructors orgueners (Blancafort a Collbató, Gerhard Grenzing al Papiol, per exemple) i bons instrumentistes de l’especialitat. La majoria dels 330 orgues comptabilitzats a Catalunya (tot sovint a temples i catedrals, però també al Palau de la Música o al Palau Nacional de Montjuïc) es deterioren per manca d’ús continuat.

L’organista Josep M. Escalona va publicar l’any 2001 l’estudi L’orgue a Catalunya. Història i actualitat, en el qual n’enumerava 337 i n’estudiava els 24 més significatius. L’any 2004 l’església barcelonina de Santa Gemma, al carrer Capità Arenas, va estrenar el seu orgue de 3.516 tubs amb un concert de l’organista Jordi Figueras que incloïa, naturalment, obres de Johann Sebastian Bach.

L’any 2010 estrenava el seu nou orgue Blancafort l’abadia de Montserrat, on se celebra cada any un festival internacional de l’especialitat. Dos anys després ho feia el nou orgue de l’abadia de Poblet, fabricat per l’empresa suïssa Metzler Orgelbau.

L’actualitat de l’orgue, segons on, va molt més enllà del repertori convencional. Per contra, segons on, és només un forat buit que guarda el secret de les seves hores daurades, particulars, transcendents enfront del missatge pla i veloç de l’atordiment, la saturació i la trivialitat.



Els àngels canten a Collbató

L'Ajuntament de Barcelona i l'església dels Sants Màrtirs Just i Pastor es conjuren per a resucitar la veu d'un dels orgues més peculiars i a mb més historia de Catalunya.


ARTÍCLE: Si veig llàgrimes a les cares, vol dir que l'orgue és bo!

Fa uns díes vaig trobar i llegir un gran artícle escrit per el gran periodista Víctor-M Amela a "la Contra" de la Vanguardia.

Jo em pensava que ja ho sabía tot cuan de sobte vaig descubrir que els orígens i altres factors del món de l'orgue eren més interessant del que em pensava. És un plaer saber que encara queda gent que reclama el gran paper que fa en la nostra cultura l'órgue, el que ha fet i el que pot arribar a fer.

El gran constructor Gerhard Grenzing ens descobreix els orígens de l'orgue dins de la cultura occidental. El passat, l'actualitat i el futur.

Entre altres curiositats Grenzing ha construït 220 orgues, restaurats, remodelats i reconstruïts 79. És autor de grans órgues com el de la catedral de l'Almudena de Madrid, Bruseles, auditori de Niigata al Japó i actualmente acaba de construir un orgue de 5.300 tubs.

En resum Grenzing diu que cuan sent un orgue el so li pot arribar a fer adivinar de quin país i época són tot guiant-se en l'execució i el propi só de l'instrument. Es tracta d'un gran adiví. Pura experiencia i dedicació i sobretot pura passió s'en desprén tant d'ell com del seu ofici.

Crec que és millor que comparteixi una imatge de l'entrevista per escrit ja que es mássa interessan com per seguir escrivint.


Fer click per descarregar la imatge en alta definició.





ARTÍCLE: L'Organista Punk

Nascut l’any 1981 a Pennsilvània (EUA), Carpenter va interpretar El clavecí ben temperat de J. S. Bach per primera vegada quan tenia onze anys, i va accedir a l’American Boychoir School l’any 1992. Beth Etter va ser la seva mentora, i alguns dels seus professors han estat John Bertalot i James Litton. 

Més endavant va estudiar composició i orgue a la North Carolina School amb John E. Mitchener. Ha transcrit més de cent obres per a orgue, entre les quals la Simfonia núm. 5 de Mahler. Durant els seus estudis a la Juilliard School de Nova York (2000-2006) va començar a compondre les seves pròpies obres, alhora que rebia classes de piano de Miles Fusco. 

L’any 2011 va estrenar el seu concert per a orgue i orquestra The Scandal amb la Deutsche Kammerphilharmonie de Bremen a la Philharmonie de Colònia, i el 2012 va rebre el Leonard Bernstein Award del Schleswig-Holstein Musik Festival.



Aquest organista magnífic ha aconseguit fer realitat el seu somni: construir el seu propi instrument, un instrument fet a mida, d’acord amb les indicacions de Carpenter i construït per Marshall & Ogletree, pioners de la construcció d’orgues a Boston, acompanya l’artista en qualsevol actuació arreu del món. 

Aquest fet és una revolució per a Cameron Carpenter com a organista. És un orgue que va sortir a la llum a Nova York i amb el qual s’ha embarcat per actuar arreu d’Europa en la gira anomenada International Touring Organ (ITO) al Konzerthaus de Viena, Festspielhaus de Baden Baden, Alte Opera Frankfurt i Philharmonie de Colònia, on ha presentat el seu darrer disc, If you could read my mind, enregistrat per a Sony Classical. 

De la seva temporada 2014-15, a més a més de destacar-ne la gira pels Estats Units amb l’ITO, cal esmentar les estrenes locals, amb la Deutsches Symphonie-Orchester a Berlín i la BBC Concert Orchestra a Londres, del concert per a orgue i orquestra At the Royal Majestic de Terry Riley, obra escrita expressament per a Carpenter. 

L’estrena mundial d’aquesta obra va tenir lloc l’abril de 2014 amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles dirigida per John Adams, i al maig es va estrenar a Europa amb l’Orchestre de la Suisse Romande. Cameron Carpenter ha establert una molt bona relació amb la Philharmonie de Berlín des que va tocar el concert inaugural del seu cicle d’orgue tres vegades consecutives. També actua sovint  al Mozarteum de Salzburg.

Durant el 2015, a més d’actuar al Palau de la Música de Barcelona, ho  farà al Lisinski Hall de Zagreb i durà l’ITO al Festival d’Istanbul. Col·labora sovint amb artistes destacats d’altres gèneres, com Peter Sellars, amb qui va transcriure i interpretar Michaelangelo Sonnets de Xostakóvitx per a un projecte al Manchester International Festival 2013.



Carpenter ha estat el primer organista a rebre una nominació als Grammy pel seu àlbum Revolutionary (2008), enregistrat amb Telarc, segell discogràfic que també va produir la seva gravació Cameron Live! de Bach (2010). L’Editorial Peters posseeix l’exclusivitat de publicació de les composicions de Carpenter.


ARTÍCLE: El silencio de los Órganos

Un artícle on s'explica la forta desaparició i per tant la total destrucció dels orgues de Catalunya durant la guerra civil española per part de republicans i miliciants.

DOCUMENT en PDF