95. Orgue de l'Església Parroquial de Sant Feliu, Torelló, Osona.

Sant Feliu de Torelló és una església catalogada com a monument del municipi de Torelló (Osona) i protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció

Església de tres naus amb el transsepte marcat i una cúpula al creuer. La nau es divideix en quatre trams el primer, als peus, és destinat al cor. S'obren capelles laterals, tres per banda. A la part del creuer s'hi forma una capella fonda amb cúpula. La cúpula central és sostinguda per petxines i decorada amb pintures d'en Rifà. La façana és orientada a ponent i presenta tres portals d'arc de mig punt emmarcats per dovelles de pedra. Al damunt hi ha un òcul de forma ortogonal amb els angles arrodonits. Al capcer és triangular. A cada costat s'hi eleven unes torres de secció quadrada, amb tres pisos de finestra i les teulades de ceràmica, la barbacana es troba molt decorada. La façana està decorada amb esgrafiats. A migdia hi ha un altre portal d'accés al temple. El campanar és de torra de secció octogonal. L'estat de conservació és bo.

Història

L'església de Sant Feliu de Torelló ja existia al 881, fou reedificada en més d'una ocasió, i esdevingué, el 1672, la construcció actual, precedida de dues torres a cada banda de la façana i amb un esvelt campanar. El projecte inicial fou traçat per Fra Josep de la Concepció, carmelità descalç, però l'edificació fou molt lenta: el 1688 fou beneïda la nau central, la façana i el campanar es construïren el 1704 i el 1713, i encara s'edifica més tard sobre la façana. La restauració moderna fou obra de l'arquitecte Josep Mª Pericas. El 1936 fou destruït l'antic retaule de Pau Costa obrat entre 1706 i 1710. En un dels altars laterals es venera Sant Fortià, un dels Sants més venerats a la Vila. Destaquen també l'Últim Sopar de 1941, de l'absis central de la parròquia, fet per Lluís Masriera i Rosés.

• Web del l'església i totes les Parròquies de Torelló

94. Orgue de l'Església del Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, Torelló, Osona.

El Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera és un conjunt religiós situat al Puig de les Tres Creus sobre la vila de Torelló en la comarca d'Osona. Originalment un oratori del segle XIII, ha estat reconstruïda tres vegades, com a capella romànica al segle XV i com a capella popular al segle XVIII. El santuari actual, format per l'església i l'habitatge de l'ermità, és una obra noucentista de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros.

L'aplec de Rocaprevera se celebra el tercer diumenge de setembre, considerat com una segona festa major.

Història

Els seus orígens són del segle XIII. L'any 1284, el torellonenc mossèn Marc Roca va fer erigir un petit pedró/oratori dedicat a la Mare de Déu, prop de la font del Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera són del 1402. El batlle Antoni Vinyes va deixar en testament la voluntat de convertir l'oratori en capella després del guarir-se de l'epidèmia de pesta del 1410 a Barcelona.

L'any 1429 es va finalitzar la nova capella en estil romànic i l'any 1443 s'hi va afegir un campanar d'espadanya.

Al segle XVIII es trobava en estat ruïnós i la capella va ser enderrocada i construïda de nou per iniciativa popular. Les obres van durar entre 1780 i 1805.

L'arquitecte Josep M. Pericas va dictaminar greus deficiències en l'edifici i va proposar una nova reconstrucció. L'obra es va dur a terme entre 1923 i 1924. Durant la Guerra Civil Espanyola el temple es va utilitzar com a corral de bestiar i es va destruir la imatge de la Mare de Déu, els retaules i la decoració. Després de la guerra es va restaurar l'edifici, finalitzant el campanar projectat per Pericas.

Etimologia

Localment s'anomena Rocapervera per deformació popular. Existeixen dues versions versemblants per explicar l'origen del nom Rocaprevera. El campanar del segle XV tenia la inscripció "Oratori fet en MCCLXXXIV a cost de mossèn March de Roca prevera". D'aquesta forma el nom es referiria al prevere Roca. Segons una altra interpretació, el nom prové de la roca on creixia l'arbre pebrer (Schinus molle), significant «roca pebrera».

Arquitectura

És un temple de planta de creu amb capçalera semicircular i campanar adossat, de planta quadrada al primer nivell i circular al segon, amb obertures de mig punt. A la base de l'absis hi ha un recobriment de carreus de pedra ben tallats i polits, i està coronat per unes filades d'arcades amb vitralls i una sanefa imitant les dents de serra. Té un creuer amb cimbori, a l'exterior quadrat, cobert amb una teulada de ceràmica verda.

• Web del Santuari i totes les Parròquies de Torelló

38. Orgue de l'Església de la Mare de Déu dels Dolors, Vic, Osona.

Església i dependències religioses ubicades a la part baixa del turó, en un espai proper al portal de Queralt. Fou durant el segle XVIII que es construí l'església de la congregació dels Dolors de la mà de l'arquitecte Josep Morató. La presència de l'església condicionà la formació de les cases que fins al moment havien configurat l'accés per la plaça de Santa Elisabet.
D'època barroca. Construïda per l'arquitecte Josep Morató i Soler a començaments del segle XVIII.
El retaule barroc (reproduït fidelment després de la seva destrucció durant la Guerra Civil) i la imatge de la Verge són obres de l'escultor Vicenç Real (1760). La decoració pictòrica fou realitzada pels germans Sala i Josep Gallés l'any 1887. És la seu de la Congregació dels Dolors que cada diumenge de rams organitza la tradicional processó dels armats pels carrers del centre històric. 

 L’església i el retaule foren refets després de la Guerra Civil. No s’ha intervingut arqueològicament a la zona però hi ha diverses notícies d’un carrer, al costat nord de l’església, que anava fins a la ronda darrera la muralla. Al segle XII, hi hagué un forn de pa, al cap del Carrer dels Dolors, prop de la Catedral. El 1724 hi ha la construcció de l’església, moment en que s'inicien les obres impulsades per la congregació dels Dolors. El 1728 hi ha la inauguració de l’església de la congregació dels Dolors. Sobre el creure té una cúpula aplicada a una nau curta.

• CD de l'Orgue.

32. Orgue del Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, Les Masies de Voltregà, Osona.

La Mare de Déu de la Gleva és una imatge de la Mare de Déu trobada cap el segle XIII a Les Masies de Voltregà (Osona). També designa el santuari que va ser edificat al lloc de la troballa.
La tradició popular parla que una pastoreta del mas Codines va trobar la imatge de la Mare de Déu mentre pasturava bestiar al puig del Terrer i va veure com un dels bous començava a bramular i a furgar amb el morro en un punt determinat sense voler moure's. Allà van trobar dins d'un forat la imatge de la Verge protegida per dues columnes de terracota que aguantaven una gleva que li servia de sostre. El fet de trobar la imatge sota una gleva va ser el que li va donar el nom.

La devoció envers Santa Maria de la Gleva de seguida va ser molt estesa a la comarca.
La imatge primitiva se suposa que devia ser romànica, amb la Verge asseguda amb el nen als genolls, amb unes faccions de poca expressió. El fill anava descalç, amb un llibre dels Evangelis a l'esquerra i amb la mà dreta beneïa la poma que li presentava la Mare. Més tard, al segle XIII va ser substituïda per una imatge de formes més refinades que va ser destrossada el 1936 i refeta el 1940 per l'escultor Camps Arnau.

El 1714, durant la campanya catalana de la guerra de successió espanyola, hi tingué lloc un combat entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques que se saldà amb la matança de desenes de presoners de guerra. Aquests successos són coneguts amb el nom de Fets de la Gleva
Portada a la parròquia de Sant Hipòlit, va desaparèixer miraculosament i tornà al lloc on havia estat trobada. Això va ser interpretat com la voluntat de la Mare de Déu de romandre al puig del Terrer. Per aquesta raó el 1280 es decidí construir un oratori en aquell punt exacte. El 1327, es començaren les obres del que acabaria sent un gran Santuari. Dessota del presbiteri hi havia la capella fonda o cripta, anomenada popularment la cova, que coincidia amb el lloc on la tradició diu que va ser trobada la Santa imatge.
El 1759 un llamp va destruir el campanar, el presbiteri, gran part del temple i l'hostatgeria, que van quedar quasi inservibles. El 1766 es comencen les obres d'un nou santuari per reconstruir les destrosses.