Sant Salvador del Vendrell és una església del Vendrell inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església parroquial del Vendrell és dedicada a Sant Salvador. L'exterior és format per una façana amb tres cossos. El central conté la porta principal, una gran rosassa i és rematat per un arc de mig punt. El de la banda dreta té un balcó d'arc rebaixat. A l'esquerra es troba la torre del campanar amb el rellotge i amb un altre balcó d'arc escarser.
L'interior consta d'una nau central amb capelles laterals (tres per banda), creuer i absis decorat amb una conquilla. A la part central del creuer hi ha una gran cúpula. La nau central té trams i queda separada de les capelles laterals per obertures d'arc de mig punt intercalades per pilastres adossades d'on arrenca un sobresortint entaulament on s'hi recolza la volta de canó. Als peus de l'església hi ha el cor, sota el qual hi ha un arc carpanell suportat per dues grans pilastres.
La porta amb llinda és de considerables dimensions. A les dues bandes hi ha tres cossos de pedra (el central sobresortit), cadascun d'ells amb una columna adossada. Les columnes són bombades i tenen una gran base quadrada i capitells formats per fulles d'acant i volutes. La columna que destaca té dues fornícules amb conquilla a cada banda. Sobre els capitells descansa un fris molt trencat (típic del barroc) que està rematat per dues grans volutes.
Dins la figura geomètrica que es troba entre la llinda i el fris hi ha una decoració a base de motllures que descriuen línies corbes, al centre de les quals es troba una imatge molt erosionada que potser representa Sant Salvador.
El campanar és a la banda esquerra de la façana principal de l'església i format per una torre de considerable alçada. La part inferior és formada per un basament quadrat, rematat per uns pinacles situats en el vèrtex superior. En aquest hi veiem el rellotge, un balcó amb arc escarser i una cornisa decorativa.
La resta és una torre vuitavada formada per quatre cossos separats entre ells per cornises, menys el tercer, que és separat per una cornisa i una bonica barana de pedra rematada per pinacles. El segon cos té unes obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Els dos últims cossos són de diàmetre més reduït que els altres, i hi destaquen unes finestres amb arc de mig punt una volta que sosté un àngel.
L'àngel que se situa al cim del campanar és una figura exempta feta de bronze i amb molt detallisme. Té una actitud severa i concentrada. La figura s'aguanta amb una sola cama, l'altra és encongida cap al darrere. Té un braç col·locat a la cintura i l'altre estirat cap al davant (senyalant la direcció del vent). El cap de l'Àngel és coronat amb una corona de llorer i flors.
La trona és feta de fusta molt treballada i consta d'àmbit i tornaveu. A l'àmbit s'hi accedeix per una escalinata de fusta amb balustrada. Aquest es recolza en la mènsula de fusta. Té forma poligonal, presenta sis cares, de les quals, les quatre centrals tenen imatges en alt relleu dels quatre evangelistes amb els seus respectius signes.
A un metre de distància de l'àmbit i adossat a la paret, es troba el tornaveu de forma octogonal i rematat a la part superior per unes petxines intercalades amb volutes de disposició radial, que sostenen la figura d'un Sant.
Aquest orgue fou construït per l'orguener de procedència suïssa Ludwig Scherrer, l'any 1777. És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil, a diferència de molts altres orgues de Catalunya.
L'any 1929 i amb l'impuls del mestre Pau Casals, va ser restaurat per Silvio Puggina, que en va canviar la ubicació desplaçant-lo des d'una tribuna lateral al centre del cor. L'any 1963, Gabriel Blancafort hi feu una nova intervenció restituint la cadireta i afegint un pedaler de 30 notes, de transmissió elèctrica. Actualment, tot i que segueix funcionant per a la litúrgia i les classes de música, pateix greus deficiències que no el fan apte per a fer-hi concerts. Requereix una restauració amb profunditat.
És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la guerra Va ser restaurat pels orgueners Rogent-Blancafort, l'any 1963.
CADIRETA CD-c'''
ORGUE MAJOR CD-c'''
ECO ( mà dreta) (c'-c''')
PEDALER C-f' (30 notes)
ACOBLAMENT
L'església parroquial del Vendrell és dedicada a Sant Salvador. L'exterior és format per una façana amb tres cossos. El central conté la porta principal, una gran rosassa i és rematat per un arc de mig punt. El de la banda dreta té un balcó d'arc rebaixat. A l'esquerra es troba la torre del campanar amb el rellotge i amb un altre balcó d'arc escarser.
L'interior consta d'una nau central amb capelles laterals (tres per banda), creuer i absis decorat amb una conquilla. A la part central del creuer hi ha una gran cúpula. La nau central té trams i queda separada de les capelles laterals per obertures d'arc de mig punt intercalades per pilastres adossades d'on arrenca un sobresortint entaulament on s'hi recolza la volta de canó. Als peus de l'església hi ha el cor, sota el qual hi ha un arc carpanell suportat per dues grans pilastres.
La porta amb llinda és de considerables dimensions. A les dues bandes hi ha tres cossos de pedra (el central sobresortit), cadascun d'ells amb una columna adossada. Les columnes són bombades i tenen una gran base quadrada i capitells formats per fulles d'acant i volutes. La columna que destaca té dues fornícules amb conquilla a cada banda. Sobre els capitells descansa un fris molt trencat (típic del barroc) que està rematat per dues grans volutes.
Dins la figura geomètrica que es troba entre la llinda i el fris hi ha una decoració a base de motllures que descriuen línies corbes, al centre de les quals es troba una imatge molt erosionada que potser representa Sant Salvador.
 |
| L'Orgue data des de l'any 1777. |
El campanar és a la banda esquerra de la façana principal de l'església i format per una torre de considerable alçada. La part inferior és formada per un basament quadrat, rematat per uns pinacles situats en el vèrtex superior. En aquest hi veiem el rellotge, un balcó amb arc escarser i una cornisa decorativa.
La resta és una torre vuitavada formada per quatre cossos separats entre ells per cornises, menys el tercer, que és separat per una cornisa i una bonica barana de pedra rematada per pinacles. El segon cos té unes obertures d'arc de mig punt on es veuen les campanes. Els dos últims cossos són de diàmetre més reduït que els altres, i hi destaquen unes finestres amb arc de mig punt una volta que sosté un àngel.
 |
| Façana barroca i principal del temple. |
L'àngel que se situa al cim del campanar és una figura exempta feta de bronze i amb molt detallisme. Té una actitud severa i concentrada. La figura s'aguanta amb una sola cama, l'altra és encongida cap al darrere. Té un braç col·locat a la cintura i l'altre estirat cap al davant (senyalant la direcció del vent). El cap de l'Àngel és coronat amb una corona de llorer i flors.
La trona és feta de fusta molt treballada i consta d'àmbit i tornaveu. A l'àmbit s'hi accedeix per una escalinata de fusta amb balustrada. Aquest es recolza en la mènsula de fusta. Té forma poligonal, presenta sis cares, de les quals, les quatre centrals tenen imatges en alt relleu dels quatre evangelistes amb els seus respectius signes.
A un metre de distància de l'àmbit i adossat a la paret, es troba el tornaveu de forma octogonal i rematat a la part superior per unes petxines intercalades amb volutes de disposició radial, que sostenen la figura d'un Sant.
L'ORGUE
Aquest orgue fou construït per l'orguener de procedència suïssa Ludwig Scherrer, l'any 1777. És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil, a diferència de molts altres orgues de Catalunya.
L'any 1929 i amb l'impuls del mestre Pau Casals, va ser restaurat per Silvio Puggina, que en va canviar la ubicació desplaçant-lo des d'una tribuna lateral al centre del cor. L'any 1963, Gabriel Blancafort hi feu una nova intervenció restituint la cadireta i afegint un pedaler de 30 notes, de transmissió elèctrica. Actualment, tot i que segueix funcionant per a la litúrgia i les classes de música, pateix greus deficiències que no el fan apte per a fer-hi concerts. Requereix una restauració amb profunditat.
 |
| El teclat i pedaler que va ser instal·lat posteriorment. |
És un dels pocs instruments que ha conservat la major part del seu material original, sobretot perquè es va salvar de la destrucció durant la guerra Va ser restaurat pels orgueners Rogent-Blancafort, l'any 1963.
REGISTRES
CADIRETA CD-c'''
- Bordó 8'
- Flautat 4'
- Flauta travessera 8' (c'-c''')
- Nasard 12ª 2 2/3'
- Nasard 19ª 1 1/3'
- Cornetins IV ( c'-c''')
- Cromorn 8'
ORGUE MAJOR CD-c'''
- Cara 8'
- Bordó 8'
- Octava 4'
- Quinzena 2'
- Nasard 12ª 2 2/3'
- Nasard 15ª 2'
- Fornitura IV
- Alemanya IV
- Címbala III
- Címbalet III
- Corneta major 8' VII ( c'-c''')
- Nasard 17ª 1 1/3'
- Veus humanes 8'
- Trompeta 8'
- Clarins de campanya 4'-8'
- Clarins de quinzena 2'-8'
- Trèmol
ECO ( mà dreta) (c'-c''')
- Violins 8'
- lautat 8'
PEDALER C-f' (30 notes)
- Subbaix 16'
- Contres 8'
- Bordó 8'
- Flauta 4'
ACOBLAMENT
- Orgue Major a Pedal
