99. Orgue de l'Església de Santa Maria, Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental.

Palau-solità i Plegamans és un municipi de la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú. Del 1939 a l'any 2000 s'anomenà Palau de Plegamans. Anteriorment, el nom amb què es coneixia el poble era, senzillament, Palau-solità.

El municipi és fronterer amb la comarca del Vallès Oriental. Limita al nord amb Caldes de Montbui i Lliçà d'Amunt, a l'est amb Lliçà de Vall i amb un enclavament històric de Montcada i Reixac, al sud amb Mollet del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda i a l'oest amb Polinyà i Sentmenat.

El municipi té una extensió de 15,06 km² i es troba a una altitud de 140 metres sobre el nivell del mar. Geològicament està situat entre la regió muntanyenca litoral i la prelitoral, en la denominada depressió del Vallès-Penedès, configurant un territori bàsicament pla en la seva part central i amb petites serres que s'estenen en direcció nord-sud en els extrems del territori. En la seva part central i en la mateixa direcció que les serres, flueix la riera de Caldes, a la que desemboquen la riera de Sentmenat i el torrent de Can Duran.

• Més informació

44. Orgue de l'Església de Santa Coloma de Marata, Les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental.

L’església parroquial de Marata, dedicada a santa Coloma, és romànica, segle XI , ha estat però modificada posteriorment consta de tres naus, de les quals les laterals foren afegides més endavant a la fàbrica primitiva.

L'absis és semicircular amb tres finestres, decorat exteriorment per bandes i arcuacions llombardes. El cos del campanar s’aixeca sobre la façana de ponent de l’edifici.

El 1975, en fer unes obres al paviment, es descobriren deu sitges obertes al subsòl de l’església; hom creu que devien servir per a guardar-hi blat i que són anteriors a la fàbrica de l’església. Es conserva una imatge de la Mare de Déu del Roser del segle XVII.

• Més informació