104. Orgue del Monestir de Sant Daniel, Girona, Gironès.

El monestir de Sant Daniel es troba al barri de Sant Daniel, molt prop del centre de la ciutat de Girona. És declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.

És l'únic monestir benedictí femení de Catalunya, a més, en el mateix solar on fou erigit a principis del segle XI, al començament de la vall de Sant Daniel. El monestir fou fundat per la comtessa Ermessenda l'any 1017.

Edifici

Les restes de major antiguitat són els que conformen el cos central de l'església. Són restes corresponents a una reforma realitzada al segle XII.

A l'origen, l'església era una rèplica una mica més gran de l'església del monestir de Sant Pere de Galligants amb un cimbori i un absis central molt semblants. La de sant Daniel tenia, creuer, donant-li així planta de creu grega. La façana va ser ampliada, a pesar d'això, encara pot veure's la més antiga al centre. La primitiva portalada es va substituir al segle XV.

Al temple es troba una petita cripta a la qual es veneren les restes del màrtir Daniel que van arribar, segons la tradició, des d'Arles. El cos es troba dintre d'un sepulcre realitzat en 1345 per Aloi de Montbrai per ordre del bisbe Arnau de Mont-rodon.

El claustre és de dos pisos l'inferior està datat al segle XIII mentre que el superior és del XV. Té forma rectangular, amb dues galeries el doble de llarga que les altres. La decoració inferior és romànica. Presenta columnes dobles amb capitells d'estil corinti. El superior és molt més simple i d'estil gòtic.

L'orgue

L'orgue actual, ja que l'anterior va ser destruït l'any 1936 durant la guerra civil va ser construït l'any 1741 per Joan Boscà, es obra de l'organers Blancafort i va ser acabat l'any 1971.

L'aspecte de l'orgue es de dimensió rectagular, de façana plana i els detalls d'aquesta son d'estil neoclassics. El teclat no es veu ja que la façana está empotrada al pas arquejat tapiat just al costat dret, mirant l'absis, de l'altar.

Foto: Antonio Mora Vergés, juny 2016.

Com ja hem dit la façana es molt petita i pels seus dos costas están a vista varis tubs correspoenents al regsitre de burdo.

Es tracta d'un ogue que disposa de tant sols 7 registres amb dos manuals. L'aspecte i so son tipcs dels blancafort elogiant a l'antiga escola organera catalana única en el món per la seva originalitat.

43. Orgue de l'Església de Sant Martí, Cassà de la Selva, Selva.

L’església parroquial de Cassà de la Selva, advocada a Sant Martí, la descripció tècnica ens diu que el temple és bàsicament d'estil gòtic i presenta una planta de creu llatina. Antigament havia existit una església més petita d'estil romànic. De l'existència d'aquell temple hi ha algun vestigi (una gran arcada romànica, restes de capitell, columnes i pedres amb punt d'arcades, etc.). L'actual església parroquial de Sant Martí és gòtica del segle XVI, amb elements renaixentistes a la façana i neoclàssics en les capelles del creuer. La nau mesura 32,30mts per 10,25mts d'ample. El creuer fa 46mts de llarg per 6mts d'ampla. El campanar, per la seva part, mesura 45,50mts. De l'interior destaquem les claus de volta on apareixen esculpits Sant Martí, cavaller en una i Sant Martí, bisbe en una altre.

En l'últim terç del segle XVI l'estructura arquitectònica d'aquell temple és insuficient. Es decideix la construcció d'un nou temple en creu de migdia i més tard el de la part de tramuntana. Els finestres neogòtics de la nau foren dissenyats per FÈLIX DE AZÚA DE PASTORS ( Barcelona, 1874 – 1939 ) l'any 1906 i construïts a partir de l’any 1926.

19. Orgue de l'Església de Santa Susana del Mercadal, Girona, Gironès.

Quan la ciutat de Girona començà a estendre's a l'esquerra de l'Onyar, es construí un modest temple, en una zona anomenada El Mercadal, perquè s' hi celebraven les fires i mercats extraordinaris que no podien ser encabits en la reduïda Plaça de les Cols, seu del mercat diari. Amb el pas del temps aquella barriada anà creixent i també s' anà ampliant el temple, que esdevingué parroquial. Durant uns anys depengué de la parròquia de Sant Feliu, i s'anomenava El Mercadal de Sant Feliu. L'abat de la Col·legiata tenia la facultat de nomenar el rector del Mercadal. Fins ben entrat el segle XX la parròquia del Mercadal era la més pobra de la ciutat. A començament d' aquell segle l'edifici experimentà una important reforma, i l' any 1927 s'acabà la construcció d'un nou campanar d'estil neogòtic. L'any 1936 s'enderrocà la casa rectoral i s' inicià l'enderroc del temple, obra que l'any 1939 encara no havia acabat. En el solar resultant de la desaparició de temple, rectoria i monestir de les Bernardes es projectava edificar-hi el mercat d'abastaments. El febrer del 1939 la parròquia recuperà les seves propietats. Després de llargues discussions entre Bisbat, junta d'obra parroquial i Ajuntament, s' acordà la reconstrucció del mutilat edifici. Interinament el culte parroquial se celebrà en la Capella de l'Hospital de Santa Caterina. Fins que, el maig del 1943, es beneí el temple recuperat. Posteriorment s'hi practicaren importants reformes.

Fins l' any 1952 la parròquia del Mercadal s'estenia per la totalitat de la Girona de l' esquerra de l'Onyar, fins a Palau, Santa Eugènia i la riba dreta del Ter. La parròquia que havia estat la més pobra de la ciutat s'havia convertit en la més important. Les modernes parròquies de Sant Josep, Sant Salvador i Sant Pau tenen les seves respectives demarcacions en territori que havia estat parroquial del Mercadal.

10. Orgue del Conservatori de Música de la Diputació, Girona, Gironès.

Durant les tres primeres dècades del segle XX Girona viu una gran explosió artística: es creen orfeons i corals, els concerts de la Sala Athenea i de l'Associació de Música, l'Orquestra Simfònica de Girona, la revista musical Scherzando... són anys d'efervescència musical que coincideixen amb el "Noucentisme".
El maig de 1923 una moció a l'ajuntament de Girona ja aprova la creació d'un Conservatori de música. Un any més tard, el mestre Francesc Civil arriba a la ciutat i dóna una empenta per conscienciar la societat gironina de la importància d'un ensenyament de la música reglat a través de diversos articles al "Diari de Girona"publicats els anys 30. D'altres intel·lectuals de l'època com Josep Maria Dalmau o Cassià Costal, entre d'altres, s'afegeixen a aquesta iniciativa signant articles en diverses publicacions de l'època.

 Finalment, el mes de març de 1936 l'aprovació de l'Escola Municipal de Música ja és un fet però l'esclat de la Guerra Civil el mes de juliol impedeix la seva aprovació definitiva.
Acabada la guerra, el 1939, el mestre Civil no rep el suport necessari perquè hi ha altres qüestions prioritàries per resoldre. Troba el recolzament en l'Obra Sindical d'Educació i Descans, que en aquells moments està creant l'Orquestra Filharmònica.
Així, el 1942 neix l'Escola de Música d'Educació i Descans, ubicada al Carrer Barcelona de Girona. Figura com a director el seu principal impulsor, Francesc Civil, amb la col·laboració dels mestres Ramon Arnau i Josep Saló.
Ja des del primer curs des de l'Escola es crea una vinculació acadèmica amb el Conservatori del Liceu que consisteix en seguir el seu pla d'estudis i examinar els alumnes amb caràcter oficial.
L'any 1944 l'Escola es trasllada al Centre Cultural del Carrer de la Força i després al Carrer Escola Pia.

El 1953 s'estableix una seu definitiva al carrer de la Cort Reial núm. 7. Un any més tard rep el reconeixement oficial com a Conservatori de Grau Elemental.
és el 1958 quan es bateja el nou Conservatori amb el nom del pianista gironí Isaac Albéniz.
El 1966 es publica un nou reglament general dels Conservatoris de música que supleix el creat l'any 1942. Aquesta nova normativa suposa un nou enfocament acadèmic i d'organització del Conservatori.
Amb l'inici de la democràcia, el 1979 el Conservatori passa a ser tutelat per un Patronat format per la Diputació, l'Ajuntament i Caixa de Girona,que anys més tard esdevindria un Consorci. A principis dels anys 80 el Conservatori experimenta un notable increment d'alumnat que comporta obrir delegacions a Salt, Sarrià de Ter i al Col·legi La Salle de Girona. Això comporta que el 1983 la Generalitat reconegui el centre com a Conservatori oficial de Grau Professional.
Un gran increment d'alumnes comporta que el 22 d'abril de 1995 s'inauguri un nou emplaçament a la Casa Ensesa on s'impartiran classes a més de les que es fan a l'edifici de la Cort Reial.
Aquests dos emplaçaments ja marcaran l'ensenyament de dos nivells de música. I és que amb l'entrada en vigor de la LOGSE, la Generalitat contempla els estudis musicals en dos nivells impartits d'una banda per les escoles de música i de l'altra pels conservatoris professionals.
és així com a partir de l'any 1997 la Diputació assumeix la tutela del Conservatori, ubicat al carrer de la Cort Reial i l'Ajuntament la de l'Escola Municipal de Música, situada a la Casa Ensesa. Aquest fet comporta que el 1998 la Diputació creï l'Organisme Autònom Conservatori Isaac Albéniz de la Diputació de Girona , que des del 1999 està ubicat a la Casa de Cultura .
L'any 2006 entren en vigor els nous Estatuts de l'Organisme Autònom. Des d'aleshores n'és el director Carles Lama i Niebla. El nou organisme impulsa, entre d'altres, l'Orquestra del Conservatori ,els intercanvis, les classes magistrals o la banda. També s'estableixen noves activitats i canvis en l'organització administrativa i acadèmica. Es crea la Temporada de Concerts, a càrrec de professors i alumnes del Conservatori, l'Escola de Cobla, l'Aula de Música Antiga, l'Aula Oberta, el programa de televisió Pizzicato, els concerts Familiars o el Curs de Postgrau amb la Universitat de Girona, el Giraconcert, l'Orquestrada de les comarques Gironines i el Cerverí de Girona. El cursos 2012-13, 2013-14 hi ha una continuïtat de les mateixes activitats i es segueix amb el programa de TV Girona "Ad Libitum" i s'hi incorpora la Setmana Cultural.

• Web del Conservatori de la Diputació de Girona