L'Església de Santa Maria de l'Alba, és bastí a la segona meitat del segle XVIII, d'estil Neoclàssic, portalada ben ornamentada amb fornícules avui buides i escalinata, majestuós cloqué vuitavat de tres cossos, bastida amb les pedres de l'antic temple i de l'enderrocat castell de Les Borges Blanques.
Sembla cert que va ser edificada ampliant el solar de l'església primitiva, que com quasi totes les de la seva època estava a l'interior del cementiri parroquial. La part decorativa del campanar,va quedar instal·lada en forma provincial, la part d'ell, que sobrepassa l'altura de la teulada de l´església, en la darrera dècada del segle XIX.
Als voltants de l'any 1880, es va concluí l'altar del Sagrat Cor de Jesús, i després, per armonitzar amb ell, l'altar del Puríssim Cor de Maria, pocs anys abans de la revolució, i com a conseqüència de la instal·lació en la Parròquia del "Pa dels pobres " una persona filla de Borges, va costejar l'altar de Sant Antoni de Pàdua, adosat a la paret de l'escala del Cor. En l'aurora del 24 de juliol de 1936, a tea incendiària pren en l'Esglèsia Parroquial. Els efectes del foc no han arrivat a la total i sistemàtica destrucció del Temple.
La seva reconstrucció va començar el 23 de juliol de 1941 i el culte no s'hi va celebrar fins el juny de 1946, hi havia tres grans altars: l'altar major, dedicat a l' Assumpció de la Nostra Senyora, que era la titular de la Parròquia; i els altres dos del creuer, l'un al costat de l'Evangeli, dedicat a la Puríssima Concepció, i l'altre al costat de l'Epístola, dedicat a Sant Ramón Nonat. A les quatre capelles laterals hi havia, al costat de l'Epístola, l'altar de Nostra Senyora del Rosari i el de Sant Isidre. Al costat de l'Evangeli s'hi trobava l'altar de la Verge dels Dolors i el de Sant Esteve.
La vida religiosa popular antigua, estava principalment concentrada a les cofradies, la reina de elles,va ser la del Santíssim Sagrament el primer dia de la Festa Major, en quasi totes les funcions extralitúrgiques de la Parròquia, dóna a entendre que si encara es conserva intacte l´arxiu parroquial i que fos objecte de l´investigació ordenada i pacient, el culte Parroquial al Santíssim Sagrament, seria el més esplèndid dels capítols de la història religiosa de la Parròquia.
Existia també la cofradia dels Dolors, en la qual tenia un alt relleu de funció pública, dedicada especialment a cada un dels cofrades agonitzats. I per últim, existia la de Sant Esteve, tenia l´altíssima finalitat de associar personal a la joventut masculina de la població, i també existia la del Carme i la de bona mort, instal·lada a l'esglèsia del Carme. Tot això són notes històriques de fets ja passat, però l'història de fets ja passats, és tambè de la vida.
PEDAL (C1-F3)
ACOBLAMENTS I EFECTES
Sembla cert que va ser edificada ampliant el solar de l'església primitiva, que com quasi totes les de la seva època estava a l'interior del cementiri parroquial. La part decorativa del campanar,va quedar instal·lada en forma provincial, la part d'ell, que sobrepassa l'altura de la teulada de l´església, en la darrera dècada del segle XIX.
Als voltants de l'any 1880, es va concluí l'altar del Sagrat Cor de Jesús, i després, per armonitzar amb ell, l'altar del Puríssim Cor de Maria, pocs anys abans de la revolució, i com a conseqüència de la instal·lació en la Parròquia del "Pa dels pobres " una persona filla de Borges, va costejar l'altar de Sant Antoni de Pàdua, adosat a la paret de l'escala del Cor. En l'aurora del 24 de juliol de 1936, a tea incendiària pren en l'Esglèsia Parroquial. Els efectes del foc no han arrivat a la total i sistemàtica destrucció del Temple.
La seva reconstrucció va començar el 23 de juliol de 1941 i el culte no s'hi va celebrar fins el juny de 1946, hi havia tres grans altars: l'altar major, dedicat a l' Assumpció de la Nostra Senyora, que era la titular de la Parròquia; i els altres dos del creuer, l'un al costat de l'Evangeli, dedicat a la Puríssima Concepció, i l'altre al costat de l'Epístola, dedicat a Sant Ramón Nonat. A les quatre capelles laterals hi havia, al costat de l'Epístola, l'altar de Nostra Senyora del Rosari i el de Sant Isidre. Al costat de l'Evangeli s'hi trobava l'altar de la Verge dels Dolors i el de Sant Esteve.
La vida religiosa popular antigua, estava principalment concentrada a les cofradies, la reina de elles,va ser la del Santíssim Sagrament el primer dia de la Festa Major, en quasi totes les funcions extralitúrgiques de la Parròquia, dóna a entendre que si encara es conserva intacte l´arxiu parroquial i que fos objecte de l´investigació ordenada i pacient, el culte Parroquial al Santíssim Sagrament, seria el més esplèndid dels capítols de la història religiosa de la Parròquia.
Existia també la cofradia dels Dolors, en la qual tenia un alt relleu de funció pública, dedicada especialment a cada un dels cofrades agonitzats. I per últim, existia la de Sant Esteve, tenia l´altíssima finalitat de associar personal a la joventut masculina de la població, i també existia la del Carme i la de bona mort, instal·lada a l'esglèsia del Carme. Tot això són notes històriques de fets ja passat, però l'història de fets ja passats, és tambè de la vida.
L'ORGUE
L'Orgue fou construït per l'organista italià Francesco Teppati l'any 1903.REGISTRES
MANUAL (C1-G5)- Clarín 8’ (C3-G5)
- Flauta Armónica 8’ (C3-G5)
- Gamba Violín 8’
- Violón 16’ (C3-G5)
- Apeninos 4’ (C3-G5)
- Octavín 2’
- Lleno Quinzena IV
- Flauta octaviante 4’ (C1-H2)
- Bordón 16’ (C1-H2)
- Celeste (C2-G5)
- Flauta Armónica 8’ (C1-H2)
- Trompa Real 8’ (C1-H2)
PEDAL (C1-F3)
- Subbajo 16´
ACOBLAMENTS I EFECTES
- Trompeteria
- Teclat a pedal
- Trèmol
- Subbaix
No hay comentarios:
Publicar un comentario