Origen. Primera església
Consta en una vella escriptura de l’arxiu parroquial que antigament, degut a les freqüents incursions dels pirates, poca gent habitava a la vall i ribera de Canet. Les poques cases que hi havia eren de Sant Iscle de Vallalta, parròquia antiga existent ja a 1090, en què fou consagrada l’església. A l’arxiu parroquial de S. Iscle hi havia una escriptura de 1314, en la que figuren Margens, Andreu i Ferrer de Canet.
Quan les cases de la vall de Canet passaren de 30, llurs habitants acudiren al Bisbe de Girona, Jaume de Cardona, i li demanaren permís per a edificar una església a la vall. Malgrat la forta oposició dels de Sant Iscle, el Vicari General, Bartomeu Travesseti, després de visitar el lloc i oït els de Canet i de Sant Iscle, donà la raó als de Canet, concedint-los a 30 de Maig de 1461, l’autorització demanada. Amb un any els canetencs aixecaren el temple que estava situat a en l’actual plaça del Santuari de la Misericòrdia, i era petitet, doncs només feia 12,40 metres de llargada i 6,80 d’amplada.
L’any 1569, els de Canet feren vot d’anar cada any a l’ermita de Nostra Dona del Corredor, si la Mare de Déu els lliurava de la peste. Aquest vot es complia el dilluns de Pasqua. Hi anaven jurats, rector, predicador quaremal i obrers, i una dona per fer el dinar. Des de l’any 1732, per commutació d’un Prelat, es va al Santuari de la Misericòrdia on es fa la conclussió de la Quaresma.
Segona església
A mida que passaven els anys augmentaven les cases de la vall i ribera de Canet. A mitjans del segle XVI eren ja 180. Com que els habitants no cabien a l’església, volgueren fer un temple nou, però no s’avien quant al lloc. Els pagesos el volien prop del Pinar lloc on llavors hi havia una frondosa pineda; els pescadors, en canvi, el volien més a prop de la mar, a la quintana de can Bigas. A la fi s’escollí aquest lloc. Essent obrers, Miquel Flaquer i Cabanyes i Bartomeu Roig, fou comprada a Francisca Bigas, vídua i al seu fill Bartomeu Bigas, una peça de terra de vint-i-dues canes i tres pams. Acudiren el Sr.Bisbe de Girona, Benet de Tocco, qui a 31 d’agost de 1579, facultà als de Canet per alçar un temple nou dedicat a Sant Benet. No és estrany que el senyor Bisbe volgués que fos dedicat a Sant Benet, ja que ell es deia Benet i hi havia estat monjo benedictí. Començaren els treballs. Mossen Benet Buscatells cedí a l’Obra la Pedra de la Vila, situada al mas Sanou mitjançant la paga d’un cens anual de 11 sous.
L’arquitecta de l’església era Onofre Anrich. Amb el bon desig de que l’església fos prompte acabada, tots els canetencs es comprometeren a donar, fins que l’església fos feta, el vintè dels fruits de la terra, de les ganàncies i jornals. Es comprà (1583) a Guillem Doy un tros de terra per fer la rectoria en el lloc anomenat Sant Feliu. Es feren porta dos càrrecs de pedra picada de Menorca, que serví per fer la volta de l’església.
En aquest entremig Amador Forlià, amo dels mas Sanou acensà a favor de l’església parroquial el terreny que avui ocupa l’Hospital de la Vila. Els obrers de la parròquia posaren la primera pedra a l’hospital. Hospital i església de la Divina Pastora són de la parròquia.
No eren ni podien ésser del Municipi, perquè quan Forlià va donar el terreny per a Hospital i s’edifica la casa no hi havia Municipi a Canet. Això era l’any 1586 i no hi hagué municipi fins a l’any 1599. Anaven avançant les obres del temple, sense que fos capaç de deturar-les la paga de 300 lliures que el nostre Senyor Marquès sol·licità de l’Obra com a donatiu. Els canetencs devots de Sant Pere i Sant Pau demanaren al Sant Pare autorització per traslladar dels titulars del temple antic al nou que així fou dedicat a Sant Pere, Sant Pau i Sant Benet. Per fi a 6 de març de 1595 fou beneït el nou temple, i a 25 del mateix mes i any i fou traslladat el Santíssim Sagrament pel M. I. Sr. Pere Terroja, Vaicari General del Bisbe Cassador. Aquest mateix any 1595 comença el primer llibre de Baptismes, on en la primera pàgina es troba la nota de la benedicció del temple. El primer batejat és un nen i es diu Bernat Figuerola. Aquell any, començant pel març, hi havia a Canet 43 naixements. Abans ja hi havia llibre de defuncions. El primer llibre d’òbits comença a 1558 i en un any hi ha 7 difunts, i a l’any següent 9. A 1586 ja es predicava per la Quaresma. Consta que aquell any es donaren 25 lliures al predicador quaresmer. A 30 de novembre de 1604 nasqué a Canet el Venerable Fr. Gabriel Macià de Canet, caputxí, la vida del qual escrita per Fr. Aranasí de Barcelona, fou publicada pel Dr. Joan Macià, degà de Vic i nebot del Venerable.
A les darreres del segle XVI està constituïda la vila de Canet amb el seu Municipi i el seu magnífic temple. El Sr. Rector de Sant Iscle, en virtut de la concòrdia feta a 1579, vingué a viure a Canet deixant allà el Sr. Vicari, de manera que, encara que la parròquia era allà, el Sr. Rector vivia a Canet. El primer Rector de Sant Iscle que vingué a viure aquí, fou Mossèn Bartomeu Pla, a 1582.
Creixença
A l’any 1613 a l’església nova de Canet ja hi havia les administracions dels altars del Roser, Sant Elm, Sant Joan, Sant Cosme i Sant Damià, les Animes i el Santíssim Sagrament. A 1625 mor el Rector Miquel Bru i deixa 50 lliures per ajudar a pintar els quadres de l’altar major. Dos anys mes tard s’ajustà amb Mestre Francesc Fornés , daurador de Barcelona, el daurar l’altar major. La pintura i daurat de l’altar no acabà fins a 1630. Aquest mateix any es feu la calaixera de la sagristia. Aquesta calaixera no existeix. L’actual es més moderna, fou feta el 1797. A 1651 ja hi havia orgue que tocava el Mestre de la Universitat de la vila pel preu de 5 lliures. Aquest orgue era petit, i els canetencs acudiren al Sr. Bisbe qui els facultà per pescar tots els dies de festa durant dos anys donant la quarta part del peix a l’Obra per l’orgue. L’any 1664 es feu una campana que és la que a dalt del campanar mira a sol naixent. L’any 1671 el Vicari General de Girona concedí llicència per col·locar al mig de l’església un túmul de la Mare de Déu de Agost i un altar on és pogués celebrar la santa Missa per la Missa per la festa i sa vuitada.
L’any 1674 es feu la campana, que darrerament fou posada a la capella del cementiri. El dia 29 de juny, festa del Patró de Canet, Sant Pere, de l’any 1676,cantà aqui la seva primera missam Sant Josep Oriol. Fr, Josep de Canet, caputxí guardià del convent de Mataró, donà a l’església de Canet dos trossets de Lingum Crucis dins una creu de Caravaca, i el Bisbe de Girona Fr. Alonso de Balmaseda, en 1674, manà que es posessin a la pública veneració.
Capella del Santíssim
Anava creixent la vila. L’any 1689 hi havia a Canet 400 cases amb 1,000 ànimes de comunió. Els canetencs volgueren millorar el temple i aixecaren la capella del Santíssim. Dirigí les obres Pau Paratge, negociant, quedant acabada la capella l’any 1716.
Passaren alguns anys; i a 1748, 1749 i 1750 fou esgrafiada i pintada, resultant tan bella que no te parió en tot el Maresme. També fou feta la graderia de l’altar major; en la primera grada està molt visiblement gravat l’any 1717. Llavors ja hi havia Capella de música composta de mestre de capella, dos violinistes, un baixonista i un organista.
A 1718 d’ordre del Sr. Bisbe, Miquel Joan de Taverner es tret de l’altar i quadre de Sant Francesc Xavier que hi havia a la Misericòrdia i es portat a la parròquia. Per aquest temps ja es feia la processó de la Santa Relíquia.
A 1719, fou creat el càrrec de sacerdot sagristà. A 1721 es feren fer dos bordons, dos candelers i la cullera de batejar, tot de plata.
No hay comentarios:
Publicar un comentario