Descripció
És una església d'una nau, molt àmplia, capçada per un absis de planta heptagonal i coberta per una volta de creueria, els nervis de la qual recolzen sobre pilastres, d'estil clàssic, adossades. Les claus de volta presenten una ornamentació d'estil classicitzant. Entre els contraforts hi ha capelles laterals. Tant les portes nord i sud de l'església, com les de les sagristies, són renaixentistes, amb una estructura de columnes dòriques que sostenen sengles entaulaments.
El campanar, que no fou acabat fins al 1636, és de secció poligonal i realitzat en estil barroc, tot esdevenint un autèntic mirador del Llobregat. És el segon campanar més alt de tot Catalunya, després del de Valls. Tot l'edifici és fet amb pedra, construït en un estil que estructuralment segueix la tradició del gòtic català encara que en l'ornamentació incorpora un llenguatge renaixentista i barroc. La façana de ponent va ser decorada amb un mural de ceràmica d'Enric Serra entre 1950 i 1954.
Història
L'any 1316 es bastí una església a la vila perquè la de Santa Maria del Puig era molt llunyana. Amb el temps, aquesta nova església dedicada a Santa Eulàlia va esdevenir la parròquia d'Esparreguera. Aquesta, va ser substiuida per un nou edifici beneït el 1612. El temple sofrí danys en la guerra del Francès i serví com a caserna de les tropes isabelines en la primera Guerra Carlina, cosa per la qual restà molt malmesa.
Del 1866 consta un projecte de restauració d'Elies Rogent, però les obres serien interrompudes poc abans de la Revolució de Setembre de 1868. Reoberta al culte el 1874, la façana era encara inacabada. El 1936 un escamot foraster profanà l'edifici i cremà els retaules i la fusta de l'orgue -que era del segle XVII-, així com l'arxiu de la parròquia. Durant la guerra civil espanyola de 1936-1939 l'església serví de garatge i magatzem. Fou reconstruïda posteriorment pel rector Mn. Garriga i Armajach.
