28. Orgue de l'Ermita de Bruguers, Gavà, Baix Llobregat.

L'Ermita de Bruguers és una obra originalment romànica del segle XIII situada a Gavà que constava d'una nau i que es va ampliar el 1509 a ponent amb un cor de volta ogival, un absis semicircular amb mènsules i una finestra, un portal gòtic-renaixentista i un campanar de cadireta truncat, davant el qual es conserva una creu de terme de la mateixa època. S'hi venera la Mare de Déu de Bruguers.
La capella fou fundada el segle XIII per Ferrer de Santmartí, senyor d’Eramprunyà (1208-1226/47), amb l'advocació de Santa Magdalena del Sitjar, al lloc que llavors tenia aquest nom. El nom del Sitjar apareix per primera vegada esmentat el 987 (Ciiare), significa sitges o graners.

Imatge de l'orgue de l'ermita.

Però el 1327 el bisbe de Barcelona Ponç de Gualba autoritzà a Pere Marc, senyor d'Eramprunyà, traslladar el culte d'aquesta capella al lloc de la Roca de Gavà, considerant el Sitjar (Cigiario) solitari i poc agraciat. Pel que la capella restà abandonada fins al segle XVI.
El 1500 es contractà les obres de reconstrucció de l'antiga capella del Sitjar, que ja es començava a nomenar de Bruguers (Brugueris, nom que prové del conjunt dels arbustos anomenats brucs). El 1504 el vicari general de la diòcesi autoritzà Francesc Jeroni Marc, senyor d'Eramprunyà, a traslladar l'advocació de la Mare de Déu de Bruguers a la capella del Sitjar des de la primitiva capella de Bruguers (Bruguers Vell, esmentada per primera vegada el 1321 i situada a l’era Ventosa a prop del castell d’Eramprunyà). Finalment, el 1509 fou traslladada la imatge.
El 1540, la senyora d'Eramprunyà, Elisabet Marc i de Palou, féu edificar la casa de l'ermità.
Actualment forma part de les propietats de la parròquia de Sant Pere de Gavà. La capella, que fou destruïda parcialment durant la revolució de 1936, presenta l'aspecte de la restauració realitzada l'any 1960.