127. Orgue del Museu de la Música MDMB581, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue procedent del convent de monges clarisses de Santa María de Jesús (Àvila), construït el 1719 per l’orguener Manuel Pérez Molero. Va estar actiu entre els segles XVII i XVIII i va fabricar els orgues de les esglésies segovianes de San Miguel de Turégano (1707), Santa Eulalia (1713) i San Millán (1714), els convents avilesos de Las Gordillas (1720-22) i Santa Maria de Jesús (1719), entre d’altres. També consta com a organista en algunes d’aquestes esglésies i convents durant els primers decennis del segle XVIII i va ser l’inicador d’un llinatge de mestre organistes que es relacionen amb Francisco Ortega Pérez, Tadeo Ortega (organista de la Tierra de Campos) i Leandro Garcimartín de Inés (Wikipedia).


L'Orgue  MDMB 581.


El moble és de fusta estucada i jaspiada imitant diferents marbres de colors i la façana està decorada amb estilitzacions vegetals daurades en relleu. Està coronat per un escut heràldic emmarcat amb motius de rocalla daurats i a la caixa de l’orgue es poden veure, a la tapa del secret, l’escut heràldic de la fundadora del convent, Maria Dávila, a la part central.

Es tracta d’un blasó més gran que la resta i que consta de tretze rodones agrupades de tres en tres, excepte l'última. A banda i banda hi ha l’escut dels seus dos marits, el de la dreta, de Fernando de Acuña, consta de nou figures geomètriques disposades horitzontalment i agrupades de tres en tres; mentre que el de l’esquerra, de Hernán Núñez de Arnalte, està dividit en dues parts, amb dues flors de lis per un costat i una àliga a l’altre.

La façana presenta diversos jocs de tubs metàl·lics i el teclat està format per quaranta-cinc tecles, partit entre Do i Do#. L’afinació és de La a 419 Hz i comprèn una octava curta: Do - Fa - Re - Sol - Mi - La - Sib - Si – Do. No té pedaler i consta dels registres següents: al costat esquerre, flautado 4', tapadillo 4', 15 a (2') 12a, Lleno (4 fileres 1'), 22a; al costat dret, flautado 4', tapadillo 4', corneta 4' (4 fileres), tapado 8', 15a. 2', lleno (4 fileres 2') 12a.

Tres grans manxes externes agrupades en una estructura de fusta acompanyen l’instrument. Duu una inscripció a l’interior amb la firma de Pérez Molero i l’any de fabricació.


Història de l'orgue


Informació d'Alfonso de Vicente Delgado, 23/4/89: Procedeix del convent de monges clarisses de Santa María de Jesús (vulgo Gordillas), de la ciutat d'Àvila.

En el llibre de comptes de 1716-1763, fol. 61, apareix la compra en els comptes de 1719-1722:

"Los 4600 reales coste de cañuteria y caxa pagados a D. Manuel Perez Molero como consta de su recivo en 3 de Mayo de 1722. Y los 150 rs. restantes, coste de traer dicho organo y caxa desde Segovia."


Els escuts a la caixa són de la fundadora del convent, Da. María Dávila, i els seus dos marits Hernán Núñez de Arnalte i Fernando de Acuña.


  • BIBLIOGRAFIA: RMC NO. 40, Febrer 1988, P. 24, 76. Barcelona Metròpolis Mediterrània. No.11. p.61. 


Video





Enllaços extrens


No hay comentarios:

Publicar un comentario