126. Orgue del Museu de la Música MDMB55, Barcelona.

El museu


El Museu de la Música de Barcelona és un museu de Barcelona que agrupa una col·lecció d'instruments musicals de tot el món i documents biogràfics, des de les antigues civilitzacions fins a les noves tecnologies del segle XXI. La col·lecció del museu té un total de 2000 instruments, dels quals se n'exposen més de 500, i és considerada com una de les més importants de l'Estat espanyol.

El museu comprèn des del vessant històric, de conservació i recerca fins al de la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

L'exposició reconstrueix les sèries i processos del món musical, tant de la cultura particular dels diferents pobles representats, com de la història general que conformen. La seva missió és mostrar que els instruments musicals són documents vius del nostre passat, plens de sentit i d'informació sobre el nostre patrimoni musical.

El Museu de la Música està sota la tutela de l'Ajuntament de Barcelona. Des del 2007 la seva seu és a la segona planta de l'Auditori de Barcelona al barri del Fort Pienc.


L'Orgue


És un orgue procedent de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona, atribuït a Josep Boscà i Serinyena (?-1733), l’iniciador d’una saga d’orgueners actius principalment a Barcelona i Girona entre els segles XVII i XVIII.

Va començar treballant en la construcció d’orgues com el de Cadaqués i el de Sant Domènec de Girona el 1689. També es va dedicar a la seva restauració i treballà construint el orgues de la catedral de Barcelona (1686-1688), Montblanc, el de la capella de Sant Oleguer de Barcelona, el de Sant Sever i el de Solsona entre molts altres. Durant els que es creu són els seus últims anys, bastí l'orgue de Camprodó el 1731 i el d'Igualada el 1736 i també treballà al monestir de Montserrat i en el de Poblet el 1732.


L'Orgue  MDMB 55. Imatge general 1.

L'Orgue  MDMB 55. Imatge general 2.



Els seus fills, Antoni i Josep Boscà i Llorens, també es van dedicar a la construcció d’aquests instruments a tot el territori català (Gran Enciclopèdia de la Música; Wikipedia).

El moble és de fusta i completament policromat a base de motius florals i estilitzacions vegetals de l’escola madrilenya de mitjans del segle XVII, possiblement del taller de Juan Arellano (segons J. Barrachina).

L’interior de les portes presenten uns angelets amb un ram de flors a la mà i dos retrats, de Santa Cecília i de Santa Caterina, tot emmarcat d’estilitzacions vegetals daurades. La façana està ornada amb talles daurades en forma de flors i altres elements vegetals i a la part inferior hi ha un mascaró amb corona de llorer envoltat d’elements de rocalla.

El teclat està format per quaranta-cinc tecles, de Do1 a Do6, sense partir, de les quals les naturals estan aplacades de boix i les alterades, tenyides de fosc. El frontis de les tecles està decorat amb semicercles concèntrics i té una extensió d’una octava curta: Do - Fa - Re - Sol - Mi - La - Sib - Si – Do.

Funciona amb una mecànica suspesa, no té pedaler i les manxes estan integrades a l’interior amb tracció de corrioles i cordes. Té una afinació de La a 440 Hz i pel que fa als registres, registres enters: 8 flautat (Do1-Re#2), registre fix, sona sempre; els tubs situats a la cara des del Mi2: 4 octava 4, 2' octava 2, 1 1/3 dinovena, 1' vint-i-dosena, 2/3' vint-i-sisena; Cara: Mi2 central, dinou tubs.

L'ordre dels registres damunt el salmer és: 13 tubs de fusta del flautat 8 (Do2-Re#2), sense registre. 26a, 22a, Dinovena, Quinzena, Octava (baixos de fusta), Flautat 8' de cara. El salmer té forma de mitra amb el primer Do al centre i a diferents llocs de l’interior hi ha una “R” sota una corona tribulada somada amb una creu, gravada al foc.

L'orgue és molt similar a un que hi ha a la catedral de Barcelona, obra del fill de Josep, Antoni Boscà (1712).

Enllaços extrens


No hay comentarios:

Publicar un comentario